FAQ – Àmbit Econòmic

El capital social d’una societat cooperativa, està constituït per la suma de les aportacions obligatòries i voluntàries subscrites per les persones associades, de tal manera, que en la mesura en què els seus socis es donen d’alta i de baixa en funció de la participació o no en l’activitat cooperativitzada, es tracta d’un capital social variable. Aquesta variabilitat per naturalesa, provoca que no sigui necessari formalitzar davant de Notari cada variació de capital, com si succeeix en altres formes jurídiques mercantils.

El capital social mínim és aquell que ha estat fixat en els Estatuts inscrits de la cooperativa, si bé aquest mai s’haurà pogut fixar amb un import inferior 3.000 euros, tant en fase de constitució, com al llarg de la vida de la cooperativa. (art. 70 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol).

El capital social mínim de la cooperativa, entenem que és aquella part del capital social que s’ha fixat en estatuts, d’acord amb la dimensió que tingui la cooperativa en cada moment. De manera que la reducció de la xifra del capital social per sota del mínim establert estatutàriament, si es manté durant més d’un any, ha de ser causa de dissolució.

És aquella quantitat que els estatuts de la cooperativa han fixat com a imprescindible per adquirir la condició de soci. Aquesta aportació obligatòria, pot ésser diferent per a cadascun dels tipus de socis o per a cada soci en proporció a l’activitat cooperativitzada desenvolupada o compromesa.

El soci comú per tant, haurà de subscriure la totalitat de l’aportació obligatòria, podent desemborsar, però inicialment el 25% d’aquesta aportació i la resta de la manera i en el termini establerts pels estatuts o per l’assemblea general. (art. 71 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol)

Tota aportació al capital social que excedeixi l’aportació obligatòria per a ésser soci es considera aportació voluntària.

Les aportacions obligatòries i voluntàries van lligades al manteniment de la condició de soci. En el moment de la baixa del soci, aquest pot sol·licitar el reemborsament de les seves aportacions, i la cooperativa tractarà aquesta sol·licitud, en funció d’allò que hagi disposat en els seus Estatuts, i que en general determinarà:

a) Aportacions amb dret de reemborsament en cas de baixa.
b) Aportacions el reemborsament de les quals pugui ser refusat incondicionalment pel consell rector en cas de baixa.

La consideració en un sentit o en l’altre, tindrà repercussions comptables per la cooperativa a la hora de considerar el capital aportat pels socis, com a Fons Propi o Fons Aliè.

(art. 70.7 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol)

En cas de baixa, la persona sòcia té dret al reemborsament de les seves aportacions, voluntàries i obligatòries al capital social; al retorn cooperatiu (si ha existit) que li correspongui en funció de la seva activitat cooperativitzada i, si escau, a la part individualitzada del fons de reserva voluntari. I tot plegat sens perjudici de les deduccions que es puguin efectuar sobre el capital social del soci d’acord amb la llei.

Convé que els estatuts socials regulin el procediment per exercir el dret del reemborsament de les aportacions socials, tenint en compte que la llei permet regular en Estatuts un termini de retorn fins a un màxim de 5 anys, si bé anualment s’ha d’abonar al menys una cinquena part de la quantitat a reemborsar. Les quantitats pendents de reemborsament no són susceptibles d’actualització però el soci que es dona de baixa té dret a rebre l’interès legal del diner incrementat en dos punts.

(art. 35 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol).

De l’import definitiu del reemborsament que pertoqui es poden deduir: les quantitats que el soci o sòcia degui a la cooperativa per qualsevol concepte; les responsabilitats que li puguin ésser imputades i quantificades, les pèrdues no compensades d’exercicis anteriors, i les previsions de pèrdues de l’exercici en curs que caldrà regularitzar un cop s’hagi tancat.

Si els estatuts ho disposen, sobre l’import liquidat de les aportacions obligatòries, el Consell Rector por aplicar les deduccions que s’acordin en cas de baixa no justificada o expulsió, respectant el límit fixat en els estatuts, que no pot excedir del 20% o el 30%, respectivament.

(art. 35 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol).

És un fons de reserva creat per la llei i dotat per la cooperativa, té la finalitat de consolidar econòmicament la societat.

Aquest fons s’ha de dotar amb:

 a) Els percentatges sobre els excedents cooperatius i els beneficis extracooperatius.

b) Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en el cas de baixa injustificada o expulsió dels socis.

c) Les quotes d’ingrés o periòdiques.

(art. 81 i 83 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol).

El Fons de Reserva Obligatori no es pot repartir entre els socis, excepte que la cooperativa hagi determinat en els seus estatuts que tingui un caràcter parcialment repartible. Ara bé aquesta possibilitat, ha estat sotmesa per l’art. 84.3 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol a una sèrie de condicions:

• La repartibilitat en cap cas pot superar el 50% del fons.
• El repartiment només pot tenir lloc en el moment de la liquidació de la cooperativa o en cas de transformació en un altre tipus de societat.
• Aprovat el caràcter de repartible o no repartible del Fons de Reserva Obligatòria, aquest no es pot modificar de nou, fins passats 5 anys de l’anterior acord. (Article 84.4 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol).
• En les cooperatives sense ànim de lucre el fons de reserva obligatori és irrepartible. (art. 84.1 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol).

És un fons de reserva creat per la llei i dotat per la cooperativa, que no es pot repartir entre els socis, és inembargable i té la finalitat de cobrir:

a) La formació dels socis i dels treballadors en els principis i les tècniques cooperatius, empresarials, econòmics i professionals.

b) La promoció de les relacions intercooperatives.

c) La promoció d’activitats culturals, professionals i assistencials per als socis de la cooperativa, els seus treballadors, l’entorn local i la comunitat en general, i la difusió del cooperativisme.

d) L’atenció a objectius d’incidència social i de lluita contra l’exclusió social.

e) El pagament de les quotes de la federació a la qual pertany, si s’escau, la cooperativa.

f) Les accions que fomenten la responsabilitat social empresarial, incloses les de foment d’una igualtat de gènere efectiva.

g) La promoció de la creació de noves empreses cooperatives i el creixement de cooperatives ja constituïdes mitjançant aportacions dineràries a les federacions de cooperatives o a entitats sense ànim de lucre dedicades al foment del cooperativisme, perquè aquestes els ofereixin vies de finançament.

És l’assemblea general la que ha de fixar les línies bàsiques d’aplicació del fons d’educació i promoció cooperatives, les dotacions del qual han de figurar en el passiu del balanç separadament d’altres partides.

(art. 85 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol).

a) Amb els percentatges sobre els excedents cooperatius i els beneficis extracooperatius

b) Amb les sancions de caràcter econòmic que per via disciplinària la cooperativa imposi als socis.

c) Amb les subvencions, les donacions i tota mena d’ajut rebut dels socis o de terceres persones per al compliment dels fins propis d’aquest fons.

(art. 85 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol).

Una vegada deduïdes les pèrdues d’exercicis anteriors i abans del càlcul de l’impost de societats cal destinar als fons obligatoris els percentatges següents:

a) Amb caràcter general, el 20 % al fons de reserva obligatori (FRO), i el 10 % al fons d’educació i promoció cooperatives (FEP).

b) El 50 % dels excedents procedents de la regularització de balanços, al fons de reserva obligatori (FRO).

c) El 100 % dels excedents procedents de les plusvàlues obtingudes per l’alienació dels elements de l’immobilitzat material o immaterial, segons l’article 79.2.f, de la Llei 12/2015 de Cooperatives Catalanes, al fons de reserva obligatori (FRO).

d) Dels excedents restants, un cop satisfet l’impost de Societats s’ha d’aplicar de conformitat amb el que estableixin els estatuts o acordi l’assemblea general ordinària.

(art. 81 Llei 12/2015, de 9 de juliol).

Cal que els estatuts socials determinin si les aportacions al capital social poden generar interessos.

En cas afirmatiu, els criteris de determinació dels tipus d’interès han d’ésser fixats, per a les aportacions obligatòries, pels estatuts socials o per l’assemblea general i, per a les aportacions voluntàries, per l’acord d’admissió d’aquest tipus d’aportacions.

En qualsevol cas cal tenir en compte que l’interès no podrà excedir de sis punts el tipus d’interès legal del diner.

(Art 74 de la Llei Catalana de Cooperatives)

No és possible en el cas de les cooperatives sense ànim de lucre, ja que els excedents un cop ateses les dotacions als fons obligatoris, s’han de destinar a una reserva estatutària irrepartible.

Per la resta de cooperatives, sí es possible la distribució de resultats entre els socis, d’acord amb els criteris que determini l’assemblea general ordinària i dins dels paràmetres fixats en els Estatuts. Aquesta distribució de resultats entre els socis, s’anomena retorn cooperatiu, i a nivell quantitatiu es concreta per cada soci, en funció de la seva participació en l’activitat cooperativitzada.