Les cooperatives d’ensenyament: passat, present i futur
Una escola cooperativa és una escola gestionada col·lectivament, on les persones participen activament en l’educació dels infants i en la presa de decisions. El funcionament de l’escola es decideix democràticament a les assemblees, i el Consell Rector vetlla perquè se segueixin les directrius acordades.
A Catalunya hi ha 89 cooperatives d’ensenyament, la gran majoria de les quals (70) a la demarcació de Barcelona, però presents a tot el territori. La Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya agrupa 33 escoles cooperatives dels nostre país, que apleguen 5.000 persones sòcies cooperativistes i 1.700 professionals que eduquen 15.000 alumnes.
Hi ha tres tipus de cooperatives: Aquelles en què els socis són els mestres, i per tant s’assimilen a una cooperativa de treball associat, que representen el 73% del total. També n’hi ha en què els socis són les famílies, i responen al model de cooperativa de consum, que són al voltant d’un 20%, i a més ens trobem amb una cas més atípic, les cooperatives mixtes, de mares, pares i mestres i en algun cas fins i tot de personal de servei de l’escola, que representen un percentatge del 5% aproximadament.
L’abast de les cooperatives d’ensenyament és molt divers i engloba gairebé totes les etapes educatives, excepte l’àmbit universitari. Hi ha llars d’infants, centres d’educació especial, centres d’ensenyament especialitzat i escoles que ofereixen tots els nivells d’ensenyament: educació infantil, primària, ESO, formació professional i batxillerat.
Aquest és l’escenari actual, el retrat del cooperativisme en l’àmbit educatiu del nostre país, un model d’alt potencial amb un llarg recorregut i una projecció encara major.
David Cos, president de l’Escola Sant Gervasi Cooperativa de Mollet del Vallès, afirma que “moltes d’aquestes experiències cooperatives van néixer a finals del anys 60 i durant els 70 en un context de gran renovació pedagògica, i avui aquest esperit està més present que mai, ja que el model d’escola cooperativa és i ha de continuar essent un abanderat de la innovació, la participació i els valors constructius, en què la persona, des d’un vessant laic i humanista, ocupa el centre”.
Cos, amb una trajectòria coneguda i reconeguda en aquest àmbit, constata que “l’escola cooperativa té la capacitat d’adaptar-se als nous temps, i aquest esperit innovador, transformador i pioner es posa de manifest en la realitat de les escoles cooperatives del nostre país, ben diferent al context que es va donar en els seus orígens”.
I amb alguns canvis a la vista, gràcies a una nova iniciativa. Creixen Educació, una cooperativa posada en marxa recentment per Suara, Escola Sant Gervasi i Abacus, que treballa per la implantació, en el conjunt del territori, d’un model educatiu que parteix de l’experiència cooperativa per assolir alts nivells de qualitat.
Segons Cos, ser escola cooperativa és una proposta de model a la societat que anem construint i reconstruint. Educar des del cooperativisme és fomentar la democràcia, la participació i la iniciativa de la societat civil en el destí col·lectiu.
Però encara se’n pot dir més. Marta Rebollar, directora de l’Escola Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels, afirma que “la gran fortalesa d’una cooperativa rau en aconseguir una mirada única. La suma de diferents maneres de veure la vida, la feina i l’empresa s’han de traduir en una de sola per mirar endavant sense escletxes. El clima que genera la bona entesa i les bones pràctiques en moments que requereixen de sinceritat o de silenci és el que fa funcionar la cooperativa, és quelcom que no es veu però que es respira, i és fruit del sentit comú i de la capacitat de prendre decisions que siguin adients, que brillin i que destaquin per la seva eficàcia en treballar.
Rebollar declara “nosaltres pensem que la nostra cooperativa ha de generar cooperativisme i, gràcies al nostre tarannà, ho aconseguim. No és només tenir una empresa compartida; és una manera de ser; és un llenguatge que transmetem i que treballa pels cooperativistes del futur”
Francesc Granada, director de l’Escola Nou Patufet de Gràcia, afegeix que una altra de les fortaleses del model d’escoles cooperatives és la independència de què gaudeixen, i declara que “l’assemblea és sobirana per decidir l’estratègia de gestió i pedagògica de l’escola, i poder així desplegar un model educatiu basat en el diàleg, la participació i la democràcia, dins i fora de les aules”.
Granada recorda els recents orígens de Nou Patufet, quan el setembre de 2015 l’escola es re funda en forma de cooperativa per voluntat i compromís dels docents amb la feina que s’està desenvolupant i amb el barri. Amb aquest horitzó, el juliol de 2015 es crea la primera assemblea informal a fi d’engegar el procés de constitució de la cooperativa. Després de fer una petita incursió en el sector amb Coop 57 i Grup Integral Cooperativa, entre d’altres, a final de juliol la cooperativa queda constituïda i comença a operar el setembre, amb l’inici del curs escolar. Granada destaca l’agilitat del Registre de Cooperatives “ens van dir que potser s’endarreriria el procés, la realitat va ser una rapidesa i una efectivitat excepcionals”
La creació de cooperatives d’ensenyament ha estat un procés constant en el decurs de la nostra història contemporània que s’ha mantingut ben viva fins els dia d’avui. Aquesta tendència suposa una gran contribució en la construcció d’un model pedagògic que apunta cap a l’excel·lència, basant-se en els valors i posant les persones en el centre del model de funcionament.