L’economia social i cooperativa: una manera de fer empresa més participativa
L’economia social i cooperativa és una manera de fer empresa que per definició genera xarxa social i té una relació directa amb el desenvolupament local i el compromís amb les persones, cosa que contribueix a potenciar models innovadors i de millora del benestar. I tot plegat és possible perquè aquests estils aborden la gestió empresarial sota el paraigua d’unes directrius que són fruit de la participació de les persones.
Cada organització planteja la participació de les persones i la democràcia interna de l’empresa de manera singular. L’activitat de l’empresa, la dimensió, la titularitat i fins i tot el territori on està ubicada són factors que contribueixen a definir el model de participació de les persones de cada organització.
En qualsevol cas, ens atrevim a afirmar que probablememt cap cooperativa, i en especial les de consum, podria arribar a existir sense una participació àmplia i oberta que aglutini persones compromeses en el projecte empresarial que es comparteix. Posem per exemple Eticom Som Connexió, una cooperativa sense ànim de lucre, de construcció participativa i comunitària, que busca cobrir les necessitats d’accés als serveis de telefonia i internet de 1500 socis-consumidors. En el cas d’Eticom aquesta participació s’ha fet evident a l’hora d’impulsar el projecte de consum que, alhora, incorpora un fort component polític que posa l’èmfasi en la voluntat d’incidir en la transformació social del sistema econòmic.
Oscar Rando, president del Consell Rector d’Eticom, aprofundeix en aquest plantejament, afirmant que “la qualitat de la participació dependrà de que les polítiques de l’empresa facilitin i incentivin aquesta democràcia participativa, cosa que afavorirà la capacitat d’organitzar-se millor dins el projecte i la capacitat de decisió social i política, així com de la capacitat estratègica, empresarial i tècnica”
Segons Rando, a dia d’avui, Eticom Som Connexió té molt clars els objectius en qüestions de democràcia i participació, i volen anar més enllà d’allò que estipula la Llei de Cooperatives, situant aquests objectius en l’estratègia de gestió en un procés de millora contínua. Sense oblidar que són una organització lligada al consum d’un servei, i en això se centren actualment la majoria dels esforços, ja que si no s’aconsegueix prestar aquest servei en bones condicions, s’estarà fracassant en el fi fundacional.
Eticom Som Connexió és una empresa participada per milers de persones, capitalitzada per milers de persones i que presta serveis a milers de persones i col·lectius, empresa que aposta per millorar les capacitats, formacions i informacions individuals per aconseguir millorar la capacitat de participació i per tant de presa de decisions entorn el projecte comú.
Eticom Som Connexió, després de gairebé dos anys de funcionament i aprenentatges, està preparant un pla estratègic permetrà fer aquest pas, ja que existeix una voluntat proactiva en avançar cap a una democràcia més participativa dins un procés de millora contínua que ha de servir a una finalitat major: transformar la relació amb el món, a través duna economia democràtica i participativa, incorporant persones al projecte, que a part d’aportar capital social (econòmic i humà), millorin la seva capacitat d’incrementar el coneixement tècnic, l’estratègia empresarial i altres elements.
Però hi ha moltes maneres d’integrar la participació en els models empresarials. Una tendència emergent és l’economia col·laborativa. Es tracta d’un nou model de producció on les parts que produeixen i intercanvien valor són particulars i ho fan gràcies a connectar-se a una plataforma tecnològica. Cosa que no implica en absolut que els usuaris productors i consumidors prenguin part en la gestió o governança de la plataforma. En la majoria de casos més coneguts estem parlant de noves modalitats de producció però amb estructures empresarials no cooperatives. Aquest és el retrat pur i dur, però el cert és que en molts casos aquestes plataformes generen espais de trobada dels què sorgeixen iniciatives que evolucionen cap a estils on aquesta participació s’orienta també al benefici comú. És es el cas de Airbnb o Blablacar, on s’organitzen trobades per aprofitar aquest potencial amb una finalitat que suposi un bé col·lectiu. Paral·lelament, han sorgit veus que exigeixen més compromís en aquesta direcció, i reclamen que les empreses de l’economia col·laborativa comparteixin valor amb aquelles persones que les fan possibles.
Albert Cañigueral, enginyer multimèdia, expert en economia col·laborativa i Connector OuiShare per España y América Llatina, defineix aquest model econòmic com a disruptiu, entenent-lo com una manera de democratitzar les oportunitats de generar riquesa. Cañigueral opina que el cooperativisme hi té un espai ben definit, i ha de coexistir al costat de l’empresa “tradicional”. Sense anar més lluny, casos com PlatformCoop, una plataforma cooperativista a Internet, Fairmondo, una botiga de comerç just en format cooperativa, o Stocksy que és un “Flickr” co-gestionat pels fotògrafs, en són una petita mostra.
La democràcia participativa és cada vegada més un element fonamental de la gestió empresarial de les organitzacions. La gestióCO s’imposa de manera natural perquè és la manera més eficient d’aprofitar l’immens potencial que suposa el capital humà de les empreses. Josep Vidal, director general de d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, afirma en l’editorial d’aquest mes d’abril del Butlletí d’Economia Social i Cooperativa que l’economia social, que té la democràcia com a senyal d’identitat i una àmplia experiència en la dinamització democràtica i participativa en les organitzacions, ha de fer valer aquest tret distintiu per generar i transformar la manera de fer economia responent a la conjuntura social, política i econòmica actual.