Aigua.coop, la cooperativa de la ciutadania
El preu de l’aigua, amb augestió ciutadana, pot baixar fins el 60%. FOTO: Gemenacom
Una altra forma de gestionar l’aigua és possible. Una manera que no és del tot pública ni del tot privada, ni del tot mixta. Una forma que és de la ciutadania: es tracta de gestionar l’aigua municipal mitjançant una cooperativa de consum. Això exactament és el que ve fent la cooperativa Comunitat Minera Olesana, situada sota l’ombra de la muntanya catalana de Montserrat, municipi d’Olesa de Montserrat.
La Societat Minera Olesana es va crear fa gairebé 150 anys, el 1868. Llavors eren 114 copropietaris, en una comunitat d’autoabastiment. El 1992 aquesta comunitat va adquirir la fórmula cooperativa. Avui compten amb més de 10.000 persones associades, i proveeixen a uns 24.000 habitants.
“Hi ha una gran diferència entre rebre l’aigua d’una gran empresa, encara que sigui mixta amb l’ajuntament, que entrar en una cooperativa de consum”, explica Joan Arévalo, president de la Comunitat Minera. “Si jo rebés l’aigua d’una empresa púbic-privada (Agbar, Aqualia, etc.,) jo no podria participar en el Consell d’Administració. La base del cooperativisme és la participació. Tots tenen el deure de participar. Els mateixos usuaris són l’empresa.
Aquesta participació té un resultat positiu, almenys a Olesa: el preu de l’aigua allà és un 60% inferior en relació amb els municipis veïns. A més, la qualitat de l’aigua mesura trihalometans (THM, que es consideren partícules cancerígenes) és de les millors de la comarca del Baix Llobregat, gràcies al tractament amb permanganat potàssic, diòxid de clor, i doble filtració: sorra i carbó actiu d’origen vegetal.
Projecte singular:
L’experiència de Minera Olesana és molt singular; tant que al costat del Grup Clade, del qual forma part, han constituït la plataforma “Aigüa.coop”. Allà posen al servei d’altres municipis tot el suport tècnic, administratiu, i jurídic que necessitin els col·lectius emprenedors i ajuntaments interessats en adoptar el sistema cooperatiu per gestionar els serveis públics essencials, com l’abastament de l’aigua municipal.
“La recuperació de la gestió directa (municipalització) no té la garantia ni la seguretat que té un model on els serveis estan participats pels propis usuaris, comptant amb la implicació de la majoria de la ciutadania”, afegeixen des de la cooperativa. “El model de gestió privada o publicoprivada pot estar molt ben gestionat, però té elements que el distorsionen. D’una banda, el desig d’obtenir beneficis de l’activitat que es presta, i l’altra, la creació molt freqüent d’estructures desmesurades per justificar uns sobrecostos que no són els propis dels serveis. Cal tenir en compte que aquesta prestació de serveis essencials com és l’abastament d’aigua es dóna de forma monopolista i en un mercat captiu “.
En el model proposat per Minera Olesana i Clade, l’ajuntament passa a ser col·laborador i participi de la cooperativa, constituïda per autogestionar el servei integral d’aigua del municipi.
En aquest any de treball, des Aigüa.coop han aconseguit cridar l’atenció de diversos municipis de la província de Barcelona, Girona, Terres de l’Ebre, i altres.
“També s’han interessat des de Valladolid i s’han ajuntat a Madrid per estudiar el model, tot i que allà estan molt decidits a fer una acció directa des de l’ajuntament; la qual cosa és un no solucionar el problema, perquè quant canviï el color de l’ajuntament serà fàcil tornar a privatitzar el servei “, explica Arévalo.
El 2019 hi haurà eleccions municipals i des del projecte confien que se sumin nous consistoris. L’augment de municipis d’esquerres, en les últimes eleccions, va permetre incrementar la quantitat d’ajuntaments interessats en que els propis usuaris participin, de manera directa, de la gestió de l’abastament d’aigua.
Tot i que des Aigüa.coop saben que en els propers anys vencen moltes de les concessions de subministrament d’aigua a Catalunya (el 80% de la gestió de l’aigua catalana pertany a empreses privades o mixtes); hi ha diversos esculls per sortejar, i encara no s’ha format cap nova cooperativa d’aigües.
La majoria són obstacles jurídics; encara que existeixen també altres. A Sant Hilari, per exemple, un dels problemes és que les infraestructures mateixes de subministrament no són públiques.
“El nostre cas no és molt habitual, perquè hem d’adquirir la infraestructura. Normalment les infraestructures són públiques. I després hi ha problemes jurídics “, explica Jennifer Gallardo Bustos, regidora d’Hisenda i Serveis Públics del municipi. “La situació que tenen en Minera Olesana és única perquè l’autogestió de l’abastament d’aigua sempre ha estat en mans dels veïns. La Comunitat existeix des d’abans que acabés l’etapa franquista, i té molta història i experiència. A la resta de municipis cal canviar algunes regulacions. Nosaltres hem de triar en els pròxims mesos com volem gestionar l’aigua. Estem investigant, però la idea de la cooperativa ens ha sorprès i ens ha creat molt d’interès “.
Tant a Sant Hilari com en altres ajuntaments, un dels problemes és la composició dels plecs per adjudicar el servei. Per competència, està prohibit que es pugui donar prioritat a una fórmula jurídica, encara que sigui la millor per a la ciutadania.
Existeixen també lleis locals o de sostenibilitat que frenen les iniciatives. A més, segons Arévalo, “s’estan posant moltes traves perquè els ajuntaments recuperin la gestió de l’aigua. Fins als sindicats tenen dubtes. Diuen que si es dóna una nova concessió, la situació laboral dels treballadors estaria en joc. Això no és cert perquè la gestió es pot subrogar, és a dir que els mateixos treballadors formin part de la nova cooperativa “.
Els temes legals de molts municipis es troben ara mateix als jutjats. Des aigua.coop són optimistes. La millor de les opcions és la que hauria de guanyar, i per a ells la millor opció és la cooperativa.
Font: www.alternativaseconomicas.coop