Com emprendre en la fórmula cooperativa
Quina és l’espurna que engega una cooperativa? Sovint, el desig d’un grup de persones a impulsar un projecte econòmic compartit és el que porta aquest col·lectiu a constituir una cooperativa de treball. El teixit de l’economia social catalana viu un moment dolç amb un augment considerable del nombre de cooperatives els darrers anys. En aquest podcast hem volgut compartir l’experiència de dues cooperatives que neixen fruit del desig de cooperativitzar una activitat econòmica, però entre el seu naixement hi ha alguns anys de diferència.
Parlem amb l’Eda de Rizoma, una cooperativa jove amb poc més d’un any de vida i am en Moi d’Azimut 360, una cooperativa que ja fa més d’una dècada que treballa en l’àmbit de sector de les energies renovables.
Cooperatives joves i madures
En el cas de Rizoma, l’Eda explica que van començar sent tres companyes, dues es coneixien des de feia temps i amb altra de fa menys. Totes tres vénen del sector de la jardineria, l’arboricultura i forestal, feia temps que treballaven en diferents empreses en un sector molt masculinitzat i amb explotació laboral i dinàmiques de feina amb les que no se sentien còmode Van decidir engegar un projecte per treballar juntes des de la perspectiva feminista i amb una perspectiva més ecològica sobre la gestió dels jardins i l’entorn.
En el cas d’Azimut, en Moi explica que la cooperativa de treballadors i treballadores que porta al voltant d’uns 12 anys en actiu. En el seu cas, l’arrencada del projecte comença per un tema d’afinitat entre els socis iniciadors, que en aquest cas eren tres persones que treballaven a la mateixa empresa. Des d’un principi es va tenir molt clar que la fórmula empresarial que es volia desenvolupar era la cooperativa i van començar a desenvolupar projectes que els hi vinguessin més de gust i que a l’empresa on havien treballat junts no podien fer.
Azimut va desplegar part de la seva activitat inicial fora de l’estat espanyol, ja que la regulació sobre les energètiques no afavoria el seu desenvolupament. Les coses a poc a poc han anat canviant i la cooperativa compta actualment amb 22 persones en plantilla.
Així com en el cas d’Azimut, la fórmula cooperativa sí que va molt lligada als valors de l’activitat que desenvolupa, en el cas de Rizoma l’Eda explica que als clients el fet cooperatiu no els hi genera cap motivació especial. “De fet, moltes vegades no saben ni que significa que siguem una cooperativa i en aquest sentit ens toca fer molta pedagogia” explica.
Pel que fa a la governança horitzontal i a la presa de decisions, en una cooperativa com Rizoma és relativament fàcil, però en el cas d’Azimut la cosa es complica. Les persones que entren a formar part del projecte ho fan com a treballadores i no és fins als dos anys que se’ls hi proposa, si s’escau que passin a ser sòcies i a participar de l’assemblea. “En aquests dos anys s’ha de produir el procés d’encís entre treballadora i cooperativa, es mira si hi ha encaix i es pot fer sòcia i la cooperativa veu al treballador com a motor de la mateixa” explica.
El model cooperatiu no està exempt de crítica
Tots dos, tant el Moi com l’Eda coincideixen en el fet que el compromís amb la cooperativa és molt fort quan ets sòcia. “La crítica és que ens autoexplotem, li has de dedicar moltes hores a la cooperativa i això provoca danys col·laterals perquè li acabes dedicant moltes hores al projecte.
Però per altra banda, quan ara penso si no treballés aquí on ho faria, se’m fa estrany imaginar-me treballant en un model d’empresa que no sigui cooperativa”. Per l’Eda l’autoexploració pròpia també és un problema, però valora molt que “a la cooperativa és la vida laboral no és competitiva ni tan productivista, sinó que treballem d’una altra manera, compartim els coneixements i és un aprenentatge col·lectiu permanent”.
Tant Rizoma com Azimut assenyalen i agraeixen el fet d’haver tingut entitats que els han donat suport a al llarg de la seva vida cooperativa. Rizoma explica que Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, els hi va donar el premi Micaela Chalmeta gràcies al qual van poder constituir la seva cooperativa. La tasca que fan els ateneus per acompanyar i formar les sòcies de les cooperatives en tasques de gestió o desenvolupament del projecte són molt importants per projectes que s’inicien. També van destacar els espais que ofereix la Federació de Cooperatives de Treball on compartir coneixement i experiències entre entitats.
Podeu conèixer més detalls i escoltar tota la conversa escoltant el podcast complet! Si us interessa l’ESS i el cooperativisme també podeu escoltar la resta de podcast de la col·lecció de podcasts d’Economia Social que aborden temes com el consum responsbale, la digitalització i la tecnologia o l’habitatge cooperatiu entre molts altres!