Com passar de SL a cooperativa
No totes les cooperatives engeguen el seu projecte econòmic del no res. Sovint es converteixen en cooperatives entitats que primer van ser associació, i pel volum d’activitat que acaben desenvolpant han de formular-se jurídicament com a empresa. En aquest cas i per mantenir el funcionament associatiu el més lògic és fer el salt al format cooperatiu. Però també hi ha casos de S.L o S. A que han donat el tomb i s’han convertit en cooperativa. Hi ha diversos exemples: algunes empreses que han de tancar i els treballadors decideixen sostenir l’activitat i cooperativitzar-la. Seria el cas de PM postal, una cooperativa de missatgeria que provenia d’una multinacional.
També trobem casos d’empreses que han decidit fer el pas per afinitat i convenciment polític. És el cas de Bildi i d’Insta.
Compartim l’experiència amb l’Agnès de Bildi, estudi de disseny del Penedès que va néixer com a SL i uns anys més tard va transformar-se com a cooperativa. “Ja no ens sentíem còmodes des de feia temps com a SL i van viure la transformació de l’escola dels seus fills en cooperativa. De cop el cooperativisme estava molt proper, van fer formació sobre models d’organització interns diferents d’indústria creativa, no van parlar de cooperativisme, però sí que hi havia maneres que hi apuntaven. Va ser una bona manera de créixer i d’involucrar més l’equip” explica.
També participa de la conversa l’Ivan d’Insta. Es tracta d’una cooperativa de serveis juírdics ambientals. El pas el van fer anys després d’estar constittuïts com a Societat Civil i per garantir sèrie de drets i condicions de treball més dignes. “Per la nostra feina estan vinculats amb ESS i cooperativisme i van considerar que aquesta era la millor manera” diu.
Els ateneus cooperatius com a guia
Els dos casos van rebre l’acompanyament dels respectius atenus cooperatius: Coopsetania en el cas de Bildi i CoopCamp en el cas d’Insta. Tots dos asseguren que aquest assessorament va ser clau a l’hora de fer els tràmits, però també de construir el projecte de forma col·lectiva i d’involucrar a totes les persones que hi participaven. També coincideixen en que el principal obstacle va ser la burocràcia, i que gràcies als ateneus no van tirar la tovallola.
“Fer els tràmits és feixuc, per això si algú s’anima a fer el pas que no ho faci per lliure, tenir l’experiència d’altres projectes i de persones que s’hi dediquen t’estalvia molts maldecaps” diu l’Ivan.
Per l’Ivan, no hi va haver grans canvis interns pel que fa al funcionament per que ja tenien molt assumida la gestió democràtica i la presa de decisions entre tots. “El que sí que hem notat és l’assoliment de garantir-nos unes garanties laborals més dignes i fer xarxa amb altres cooperatives” assenyala.
En el cas de Bildi, l’Agnès comparteix que el principal canvi és a nivell comunicatiu, que s’esforcen molt per explicar que són cooperativa, però que segueixen sent transparents, transversals, oberts al nou talent, autonomia. “Hi ha gent que no entén per què hem fet el canvi ni en que ens beneficia, és molt important explicar i fer pedagogia sobre què comporta ser cooperativa per ampliar el radi d’influència de l’economia social”.
Per totes dues cooperatives és important l’enxarxament al territori amb altres entitats, no estrictament del seu àmbit. El fet de ser cooperativa ja implica treballar en aquest sentit de forma natural i deixar de costat les estrategies competitives.
Podeu conèixer més detalls i escoltar tota la conversa escoltant el podcast complet! Si us interessa l’ESS i el cooperativisme també podeu escoltar la resta de podcasts d’Economia Social que aborden temes com les gestories per projectes cooperatius, la digitalització i la tecnologia o l’habitatge cooperatiu entre molts altres!