Menjar i beure de la cooperativa
Les cooperatives agràries catalanes formen un món heterogeni de 214 entitats grans, petites, multisectorials, de primer o de segon grau, que facturen més de 1.500 milions d’euros l’any i generen riquesa local
Gairebé un 70% de tota la producció final agrària que es fa a Catalunya i una cinquena part de la ramadera s’elaboren amb la participació de cooperatives. Això vol dir que alguna de les 214 empreses que gestionen els mateixos agricultors i ramaders, amos de la terra o del bestiar, poden ser al darrera dels productes que mengem. Per a Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), aquest és un dels factors que explica la força del moviment, a més de l’arrelament al territori i “la plena vigència com a referents” de valors cooperatius com “una societat més justa on el pal de paller és la persona”.
La FCAC fa d’aglutinador i de lobi d’un sector força heterogeni, on alhora conviuen entitats més que centenàries originades el 1880, com la Societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls, amb cooperatives fetes de cooperatives, que s’anomenen “de segon grau”, que sumen forces. El cas més emblemàtic al món agroalimentari és el de l’ActelGrup, on des de fa prop de tres dècades ha fet d’aliança més de 120 entitats comercialitzadores de fruites, cereals, fruits secs, vinagres, productes fitosanitaris o assegurances per a cultius, finques o persones.
“Donar resposta a diferents models és un dels nostres reptes, perquè, a més, sovint ens trobem que a la nostra federació hi ha entitats multisectorials, i algunes tenen agrobotigues”, explica Sarroca. Crear un espai per a la venda directe dels productes al client final és una de les línies que han seguit algunes cooperatives, en l’etern intent d’escurçar passes en la intermediació, on el productor sol patir part del valor afegit de la seva feina. En aquest sentit, la FCAC anima a la intercooperació i a la creació de plataformes comercials i de tota mena que ajudin a “reequilibrar una negociació amb la gran distribució que sovint és força desequilibrada, perquè per a molts productors no és possible saltar-se un canal que pot suposar tres quartes parts de les vendes”.
En d’altres casos, els socis han buscat noves fonts d’ingressos com les rutes gastronòmiques i turístiques, en relació al producte.
33.000 socis productors
Si la gestió democràtica del món cooperatiu passa perquè cada soci equival a un vot, val a dir que al cooperativisme agrari hi ha un total de 33.005 socis productors, que a més han generat al voltant de 4.600 llocs de treball directes (un 49% dels quals ocupats per dones).
La facturació mitjana de les cooperatives agrícoles i ramaderes depén de la comarca. Osona i Pla d’Urgell són les que disparen la mitjana, que a Catalunya es de 7,12 milions d’euros/l’any. En total, les cooperatives agràries catalanes, un terç de les quals s’arrelen a les comarques de Lleida, va sumar l’any passat una xifra conjunta de negoci de 1.574 milions d’euros, segons consta a la Memòria 2016 de la FCAC. De les 214 cooperatives, 71 tenen activitat exportadora.
De totes les cooperatives del món agrari, les que més abunden són, per aquest ordre, les de l’oli, la fruita seca, el vi i la fruita dolça. Això ja diu molt de nosaltres.