L’economia social ha ressorgit amb unes bases més sòlides

Entrevista a Jordi Cuyàs Soler, Cap de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Com veu, en aquests moments, la situació de l’economia social a Vilafranca del Penedès? Estem en un bon moment perquè hi ha algunes empreses i entitats fortes que han aconseguit crear un clima de confiança amb els serveis que donen, de manera que han aconseguit normalitzar aquesta situació. Aquí al territori destaquen algunes com Nou Verd i Nou Set. La primera es dedica a temes de jardineria privats i per als municipis. Ara però, també estan treballant, juntament amb cooperatives de pagesos com Covides, en un projecte que consisteix a fer servir la biomassa de la vinya. Gràcies a què els socis són d’economia social, això està aconseguint transformar i innovar en aquest camp agrícola. La segona, està treballant en un projecte que es diu ‘Penedès Inclusió’ on l’ajuntament de Vilafranca compta amb gent que està a l’atur per a la construcció de noves obres en lloc d’adjudicar-les a una altra empresa. A més, això té l’avantatge de què les empreses d’inserció poden fer contractes de formació sense limitar als 35 anys les bonificacions de la Seguretat Social. D’aquesta manera, tots el diners públics van directament als treballadors.

Hi ha més exemples que avalin una forta activitat d’economia social al Penedès?

Sí. Hi ha d’altres que també estan oferint aquests plusos. Un altre exemple seria la Fundació Mas Albornà, que treballa amb persones amb disfuncions psíquiques i fan serveis de neteges per ajuntaments. Aquesta entitat també ha creat botigues de roba i d’objectes de segona mà en col·laboració amb altres empreses d’economia social interessades en el mateix mercat. Tornant a Nou Set, cal destacar que també està col·laborant amb la cooperativa Suara Serveis amb la intenció de fer coses més potents en un futur molt immediat. No obstant, a Vilafranca tenim altres empreses més pròpies del territori com és la ja esmentada, Covides. Es tracta de la cooperativa agrària més gran del sector del vi de tota Catalunya. Per tant, tenim moltes companyies que, entre totes juntes, mouen un volum important de persones.  

Per què el municipi de Vilafranca va decidir apostar per aquest tipus d’accions basades en renovar, enfortir i ampliar l’economia social?

Històricament, aquí sempre hi ha hagut cooperatives, sobretot del sector industrial, força potents ja des dels anys 60. Boell va tenir al voltant de 300 treballadors, sent l’empresa de construcció més gran del territori. Adecco també va ser una cooperativa de fusteria molt forta. I, per descomptat, hi ha tot el moviment agrari que ha esdevingut des de sempre molt fort. En definitiva, crec que hi ha una tradició que s’ha anat mantenint amb el pas del temps i volem continuar fomentant-la. En aquesta línea, l’ajuntament pensa que si la problemàtica social es vol millorar promovent l’economia, es necessari treballar amb grups d’economia social. Per això, el municipi ha decidit apostar al cent per cent per totes aquestes companyies ja que creu que són les que millor poden col·laborar amb l’administració pública.

Què és el més interessant de col·laborar amb aracoop?

El més important d’aquesta col·laboració amb aquest programa és la possibilitat que ofereix de treballant en xarxa. Si no treballéssim així ens donaria la sensació de què no seguim el fil i no estaríem informats del que passa fora de les nostres parets. El que més ajuda el municipi és estar en contacte amb altra gent i veure altres experiències que estan funcionant en altres punts del territori. Per tant, aquest treball en xarxa acaba per alimentar la nostra manera de fer i ens fa avançar en la mateixa direcció que la resta del sector.

Quina valoració fa de les cooperatives que han fet fallida amb la situació de crisis econòmica fins ara?

Certament, en períodes d’abundància econòmica les empreses d’economia social han anat a menys (com tota la resta de sectors). Però en aquests últims 7 anys que portem amb crisis crec, que dintre de tot, s’han reforçat per la pròpia dinàmica econòmica que ha fet que busquin altres formes de generar ocupació i ingressos i per tant, això ha fet que anessin a més. Als anys 60 i 70 van néixer moltes empreses cooperatives que no van ser més que transformacions d’un model de societat en un altre. Ara, en canvi, aquest moviment ha ressorgit amb unes bases més sòlides i pensant més en la inserció social, com al seu punt més fort. Alhora, la gestió s’ha anat professionalitzant molt més, ja que aquesta està dotada per gent amb molta preparació i professionalitat. Tot això les ha ajudat a aconseguir un cert prestigi que fa que, des de l’administració pública, es reconegui aquesta feina.

Quins són els pròxims projectes en els que esteu treballant des del municipi?

Hi ha un tema que estem engegant per començar amb profunditat a partir de setembre. L’anomenem ‘Cultivant l’emprenedoria social’. De fet, ja ens hem començat a coordinar amb el Servei de Joventut per desenvolupar aquest programa. El nostre objectiu té la voluntat de sensibilitzar, atreure als que ja estan interessats en la matèria o recolzar iniciatives incipients. Ho volem fer amb el Servei de Joventut perquè creiem que els joves són més receptius a treballar de forma col·laborativa i tenen més inquietud per les problemàtiques socials i mediambientals. Per tant, són més susceptibles d’emprendre projectes d’economia social i solidària.