Fer possible un servei entre tots
Les cooperatives de consumidors i usuaris, originàriament centrades en la distribució de productes alimentaris i de primera necessitat, responen ara a tota mena de necessitats: adquisició de productes especialitzats, atenció a les persones, distribució de materials educatius i culturals, sanitat, gestió veïnal i accés a subministraments i serveis bàsics (aigua, energia, comunicacions i mobilitat), entre altres. Les persones sòcies descobreixen la força d’unir-se per cobrir, col·lectivament, les noves necessitats de la societat actual i les cooperatives de consumidors i usuaris innoven i s’adapten a aquestes necessitats de present i de futur.
Un dels molts exemples d’això el tenim en els orígens de la cooperativa Abacus. A finals dels anys 60 un grup de mestres va sumar forces i es va organitzar per aconseguir material pedagògic de qualitat i en català i es va crear l’embrió del que seria la cooperativa.Una cooperativa de consum és, en essència, una eina que ajuda a resoldre necessitats col·lectives. Això ens ensenya la història: el cooperativisme de consum neix de la voluntat de resoldre col·lectivament necessitats no cobertes i també de fer-hi front amb nous models més transformadors i més autogestionaris.
Encara avui algunes persones associen la cooperativa de consum a activitats relacionades amb la distribució de productes d’alimentació, ecològics i d’educació i cultura. Però la diversitat de l’activitat de les cooperatives de consum va molt més enllà i acull experiències en àmbits molt diversos com els anomenat anteriorment.
“Tendim a identificar les cooperatives de consum amb els productes tangibles, els que es compren, però la provisió de serveis pot ser força més extensa: pot abraçar des dels serveis d’atenció a les persones a l’accés a l’aigua”, explica la Maria Antònia Esteban, gerent de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC).
Parlant d’aigua, ve al cas la Cooperativa Comunitat Minera Olesana, que es remunta al 1868, quan els veïns d’Olesa de Montserrat van decidir proveir-se d’aigua corrent a les cases i amb garanties de salubritat per al consum. L’entitat es va constituir en cooperativa l’any 1993 perquè encaixava amb el seu esperit democràtic, avui té 10.274 socis, en un poble de 23.000 habitants, que vol dir que quasi totes les famílies són sòcies de la cooperativa.
La professionalització de les cooperatives de consumidors genera llocs de treball de qualitat i sovint prenen l’opció d’incorporar el col·lectiu de persones treballadores al projecte cooperatiu.
El cooperativisme de consum compta amb unes 140 entitats, que sumen 1,8 milions de persones sòcies consumidors i/o usuàries. A més, hi treballen 4.649 persones, de les quals 3.421 són persones sòcies de treball i les 1.228 restants, assalariades contractades.
La sanitat, la cultura, l’educació, la gestió ciutadana i veïnals, els serveis bàsics i la distribució alimentària són els àmbits on les cooperatives de consum avui són més actives. Des de fa uns anys el cooperativisme de consum creix i observem amb optimisme els moviments i les necessitats d’obrir nous àmbits d’activitat que podrien portar canvis en el model i enfortir el cooperativisme de consum. Els reptes actuals consisteixen a obrir aquests nous àmbits d’activitat, consolidar els ja existents i posar la mirada en la innovació i el futur.