Entrevista a Anna Riba, psicòloga i tutora de l’Institut Miquel Tarradell de Barcelona,  guanyadora d’un premi FesCoop

“El més important és que els alumnes ara coneixen l’opció que ofereix el model cooperatiu: una manera de crear i fer créixer empreses sostenibles, viables i amb valors socials”

Els instituts Miquel Tarradell de Barcelona, Joan Oró de Lleida i el centre Miquel Martí i Pol de Roda de Ter han estat els guanyadors dels premis FesCoop en les categories d’Ensenyament Secundari Obligatori, primer curs de Batxillerat i Cicles formatius de Grau Mitjà respectivament. Els premis es van entregar el passat dilluns 2 de juny en un acte celebrat al Museu Marítim de Barcelona.

Entrevistem l’Anna Riba, professora encarregada de la tutoria d’alguns d’aquests plans d’empresa creats pels alumnes de grau mitjà de l’Institut Miquell Tarradell, que fa una valoració global de l’experiència com a centre participant al concurs FesCoop 2014.

Quina valoració extreu d’aquesta iniciativa?

L’esquema de treball estava ben estructurat i l’enunciat era clar i precís, això va facilitar molt la comprensió de l’encàrrec .

L’exemple de cooperativa que es va plantejar per fer entendre als alumnes els conceptes bàsic sobre què és i com es forma una cooperativa va resultar molt efectiu, ja que era una idea molt pròxima als alumnes.

També em va semblar molt interessant el fet de realitzar a cada alumne un test,  amb l’objectiu de trobar quines eren les seves capacitats i les mancances (a nivell d’emprenedoria) en cada cas. Això va fer que els alumnes es plantegessin d’una manera autocrítica quin és el seu potencial, on es troba, com poder-lo desenvolupar.

Qui ha composat el grup premiat del pla d’empresa “Des de casa”?

Aquest grup està composat per quatre noies d’entre 17 i 18 anys: Carmen Martínez Vanessa Servent, , Elisabeth Acedo i Nerea Gonzalez.

En què consistia el pla d’empresa guanyador?

Les participants s’estan formant com a TAPS (Tècnics per assistir a persones amb situació de dependència), de manera que van decidir crear una cooperativa amb una finalitat alineada a la seva formació: una cooperativa que oferís un servei a la gent gran des de casa seva, la qual cosa permet conservar l’autonomia de persones que viuen soles i, sovint, necessiten alguna mena de suport, però no són totalment dependents i no volen renunciar al “privilegi” de viure a la seva pròpia llar. El projecte es diu Des de casa i el seu valor afegit el van trobar argumentant que a la societat hi ha persones que no volen anar a una residència ja que es poden valdre per elles mateixes i només necessiten suport de manera puntual. Per tant, “Des de casa” dóna resposta a una necessitat social que aporta un status de confort per a persones en risc d’exclusió.

Creu que aquest concurs ha pogut despertat l’interès per l’emprenedoria entre l’alumnat?

L’assignatura en si, a efectes pràctics, encara la veuen molt llunyana a la seva realitat. Van concursar motivades per fer un bon treball acadèmic que a més, aportava un reconeixement premiat. Però són alumnes molt joves encara, que passen per viure una altra realitat i això fa que, per ara, la idea de crear un projecte d’empresa no entri dins els seus plantejaments de futur. A més, la situació de crisi també resulta un element desil·lusionant per a les persones més joves. Tot i que des del centre els donem motivació per tirar-ho endavant i que vegin que és possible amb aquest model basat en la participació i en les persones, tal i com ens va explicar la persona encarregada des d’aracoop.

No obstant això, penso que el més important és que els alumnes ara coneixen una opció més per crear i fer créixer empreses més sostenibles, viables i amb valors socials gràcies a la creació de projectes cooperatius

La Carmen Martínez, una de les alumnes guanyadores, s’afegeix a aquesta declaració que, “certament, en aquest moment, no li veiem sortida a l’emprenedoria a curt termini de la forma que tenim plantejada la nostra vida, i les nostres prioritats. Però sí que és cert que ara ja sabem que existeix un tipus de model empresarial, que són les cooperatives i que, si mai volem formar una empresa, quan arribi el moment ja sabrem com fer-ho. Això, sempre és important”.

Per què creu que ha estat útil aquesta proposta de concurs de FesCoop?

Sobretot per a tenir molt clar el que suposa crear una empresa, la implicació constant que necessiten els seus treballadors per trobar i donar a conèixer el seu valor afegit i, per descomptat, entendre que la creació d’un model empresarial cooperatiu és una opció igual de competent i viable que les altres formes societàries. A més, les cooperatives tenen un doble valor a més de l’econòmic: el social.

Com s’ha coordinat aquest concurs des del centre?

La coordinació estava formada per una plataforma on estàvem el coordinador que era un  representant d’aracoop, en Jordi Picart i jo, com a tutora dels grups participants al concurs. A través del correu electrònic havíem de validar les propostes dels alumnes i les següents pràctiques que realitzaven. Sense la nostra validació els alumnes no podien avançar.

En aquest sentit, la feina d’aracoop i la meva eren força necessàries al mateix nivell i complementàries. D’una banda, perquè el coordinador feia veure als alumnes aspectes més de detall experimental (que es veuen com a cooperativista) i que s’han de tenir presents a l’hora de crear l’empresa. D’altra banda, perquè hi havia una altra mena de detalls, com poden ser els temes d’organització a l’hora de treballar en equip i en hores extraescolars, on els assessorava jo mateixa des de la proximitat.

Quin aspecte milloraria dins d’aquesta experiència?

Realment es podria dir que el temps de realització del concurs se’ns va fer curt i massa ajustat per al pla d’estudis que teníem al centre. Degut a això el alumnes no van poder donar el 100% i van haver de moderar la seva dedicació per a no desatendre les altres matèries curriculars. Val a dir, però, que aquest aspecte també ha estat part de l’aprenentatge, ja que a la realitat laboral la manca de temps també és una limitació que sovint condiciona el nostre dia a dia.

També penso que, tot i que el concepte bàsic de què és una cooperativa i com es forma ha quedat força clar entre l’alumnat, sí que caldria, per a situacions futures, potenciar l’explicació i instruir de forma més detallada en alguns conceptes bàsics més de l’àmbit de l’econòmic i la comptabilitat.

A banda d’aquesta darrera idea, podem dir que tant l’alumnat com els professors hem quedat satisfets amb l’experiència i amb el contingut tractat en aquesta matèria. Personalment, em tornaria a presentar com a tutora encantada.