L’economia social té un paper fonamental en l’economia catalana, amb prop de 10.000 entitats i quasi 200.000 treballadors, però la crisi provocada pel coronavirus la converteix en un actor encara més imprescindible per fer front als estralls econòmics i socials causats per la pandèmia i trobar-hi una sortida basada en els seus valors característics: primacia de les persones i de la finalitat social per sobre dels interessos del capital, i gestió democràtica, transparent, participativa i compromesa amb el territori, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
Per reforçar-ne la veu i amb l’objectiu que se l’escolti més que mai, neix El blog de l’economia social a La Vanguardia
El Blog d’Economia Social, és una iniciativa del Programa d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb la revista Alternativas Económicas. Un espai que aspira a convertir-se en el calidoscopi que reflecteixi l’activitat i els debats del sector, i poder-los extendre així al conjunt de la societat.
Es tracta d’un espai obert a la participació del conjunt del sector de l’economia social de Catalunya, integrat per cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions amb activitat econòmica, les empreses d’inserció, els centres especials de treball, les confraries de pescadors i les societats agràries de transformació.
El blog de l’Economia Social
Mutualitzar! Mutualitat?
Jordi Busquet Albertí, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya. Les entitats d’ajuda mútua per fer front a les adversitats dels associats tenen una llarguíssima història, que es remunta al segle XII. Però també tenen present i futur, garantit pels més de 300.000 socis a Catalunya, amb cobertura per a 1,3 milions de persones
Per una aliança entre el cooperativisme i el món sindical
Eloi Serrano i Robles
Director de la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus – Universitat Pompeu Fabra. Llegia fa uns dies una noticia extraordinàriament positiva, especialment pels temps que corren. A Itàlia, tot i el moment polític convuls que estan vivint, les principals organitzacions sindicals del país i les entitats representatives del món cooperatiu van signar un acord. En ell, s’acordaven formes de col·laboració per impulsar, acompanyar i recolzar la conversió en cooperatives d’aquelles empreses en risc de fallida i tancament.
Arcadi Oliveres, llavor de l’economia social i solidària
Pere Rusiñol, soci d’Alternativas Económicas. L’allau de missatges cap a l’economista i activista, greument malalt, en subratllen l’enorme influència per bastir alternatives que millorin la vida de la gent.
El TEB revalida el segell de qualitat més important d’Europa
Llegir-ne més
L’Economia social i solidària avança a velocitat de creuer
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i el president de l’Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT), Guillem Llorens, expliquen la importància del document consensuat pel sector que posa les bases de la futura Llei de l’economia social i solidària
El president de l’AESCAT, Guillem Llorens (esquerra), i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani. / GENERALITAT DE CATALUNYALes entitats representatives de l’economia social i solidària han arribat a un acord històric i de consens que defineix les bases de la futura Llei de l’economia social i solidària de Catalunya. E
Llegir-ne més
L’economia social i el preu de l’energia
Pere Rusiñol, soci d’Alternativas Económicas. El model opac actual que determina la factura de la llum beneficia les multinacionals, però les alternatives de base cooperativa, com Som Energia, ja operen amb èxit amb regles que col·loquen al centre la gent i el medi ambient i no els beneficis multimilionaris.
Coberta de producció d’energia solar fotovoltaica de Som Energia a Manlleu (Osona). Firma: Som Energia
Aquest gèlid inici d’any ha tornat a posar sobre la taula l’opacitat i el sense sentit dels preus de l’electricitat, que s’han enfilat precisament quan la gent més necessita escalfar-se, cosa que posa de manifest una vegada més que l’economia (tal i com està organitzada en un sistema capitalista) no sol estar al servei de les persones,…
Llegir-ne més
Pregunta abans de tancar una empresa: i no es podria cooperativitzar?
Pere Rusiñol, soci d’Alternativas Económicas. Els casos de relleu cooperatiu, que eviten el tancament d’empreses amb la implicació dels treballadors, agafen embranzida a Catalunya gràcies a l’impuls dels Ateneus
A les cooperatives, els treballadors tenen veu i vot en la gestió de l’empresa. Firma: SuaraEn temps de crisis tan fortes com les que vivim, malauradament no hi ha dia que no tanqui alguna empresa o comerç, i més encara en un país on la majoria són pimes, que solen batallar en pitjors condicions que les grans corporacions en aquesta selva en què s’ha convertit el capitalisme globalitzat i que, per tant, pateixen més que ningú per sobreviure.
Quan l’empresari abaixa la persiana, sol començar un…
Els capitalistes més lúcids descobreixen l’economia social
Un acto de la Business Roundtable. Firma: US Department of Labor / Shawn T. Moore
Pere Rusiñol, soci d’Alternativas Económicas. La situació econòmica mundial té tan mala pinta, ja d’abans de la pandèmia, que els sectors més lúcids del capitalisme admeten la necessitat de reformar el moll de l’os del sistema per posar fre a les desigualtats, cada vegada més desbocades, i renovar el contracte social per evitar el col.lapse.
El Financial Times, el gran diari de referència del liberalisme global de matriu anglosaxona, fa temps que ho exposa de manera crua: o el capitalisme es reforma, per fer-se més inclusiu, o pot acabar morint. I a aquesta mateixa línia s’han apuntat les institucions més simbòliques del capitalisme global,…
L’any Covid a les cooperatives de treball, segons el Baròmetre Cooperatiu
Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). L’impacte de la crisi provocada per la Covid és devastador pràcticament a tots els sectors, com estem veient des de fa mesos. I les cooperatives també se’n veuen afectades, igual que totes les empreses. Amb tot, ara sabem que aquesta afectació és, en alguns fronts, menor que a les empreses mercantils. Les cooperatives han reconegut que els mesos més durs del confinament (març, abril i maig 2020), la facturació va reduïr-se a l’entorn d’un 60% (encara que un no despreciable 10% de cooperatives va augmentar-la). La mateixa pregunta, traslladada a les empreses mercantils, obté una resposta del 80% de baixada de la…
La banca ètica és també la més rendible
Pere Rusiñol, soci d’Alternativas Económicas. És hora de trencar alguns prejudicis sobre els diners: les finances ètiques no només són bones, sinó que els resultats estrictament econòmics també són millors
Foto: Fiare Banca Etica
Encara ara hi ha gent que mira la banca ètica com si fos una contradicció en termes, una quimera o fins i tot una jugada de risc, on t’exposes a perdre els estalvis quan amb els diners -ho aprenem des de petits- no s’hi juga.
A aquestes alçades, em sembla increible: les finances ètiques sumen quatre dècades de creixement continuat i són una realitat visible i molt consolidada, també a Espanya, on l’any passat es van recollir 2.200 milions d’euros de quasi 200.000 persones i es van concedir més de…
L’economia social, objecte de recerca a les universitats catalanes
Josep Comajoan i Jaume Gil (Equip Comunicació de la Fundació Roca Galès). La guanyadora del premi del treball de posgrau, Elisa Sagués, durant la seva intervenció telemàtica a l’acte de lliurament dels guardons de 2020.
Josep Comajoan i Jaume Gil (Equip Comunicació de la Fundació Roca Galès)
Un total de 73 treballs de final de grau, postgrau o màster van optar aquest any als Premis Economia Social. Els premis, organitzats per la Fundació Roca Galès en el marc del Programa d’Economia Social de la Generalitat, tenen com a finalitat el reconeixement de treballs acadèmics teòrics i pràctics sobre l’economia social, cooperativa i del tercer sector que posin en valor noves maneres de produir, gestionar i consumir.
Cercles.Coop: assemblees en línia amb totes les de la llei
La Confederació de Cooperatives impulsa una plataforma mancomunada de programari lliure per garantir per via telemàtica els mecanismes de participació intrínsecs en l’economia social.
Mariana Vilnitzky (Alternativas Económicas). A aquestes alçades és evident que el confinament i la pandèmia són coses molt negatives. Però també és cert que han fet aflorar algunes millores, sobretot en tot el que té a veure amb avenços digitals. Un bon exemple n’és Cercles.Coop, una iniciativa de la Confederació de Cooperatives de Catalunya lligada a la plataforma de programari lliure de l’Ajuntament de Barcelona, Decidim.Barcelona.
Bàsicament, Cercles.Coop és un web per facilitar consultes i assemblees en línia. No és la primera web d’aquest tipus i de fet hi ha diverses plataformes instal·lables o aplicacions per fer assemblees telemàtiques que també han aflorat amb la pandèmia. La diferència de Cercles.Coop és que les altres plataformes utilitzen programari subjecte a llicències i, sobretot, s’orienten a les administracions públiques, mentre que la plataforma de la Confederació té com a base el programari lliure i està pensada expressament per a les necessitats de l’economia social.
La digitalització arriba també a les cooperatives
Ariadna Trillas. Una de les noves idees comunes que es repeteixen des de l’inici de la pandèmia és que, vagi com vagi, en sortirem més verds i més digitals. El compliment del primer vaticini està per veure, per molt que sigui urgent la resposta a l’emergència climàtica, a l’espera de com aprofitem els fons europeus de cara a la recuperació. Pel que fa al segon vaticini hi ha menys marge per al dubte: malgrat el risc constatat que la bretxa digital s’agreuja, mentre la vida econòmica s’ha apagat al món real per les mesures de contenció del virus, al món online sobreviu, i en alguns casos fins i pren embranzida. I l’economia social no és aliena a la tendència.
Una resposta a l’emergència des de l’economia social i solidària
Maritza Buitrago (Fundació Coop 57) i Guillem Llorens (president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya). Fa dos anys, quan s’inaugurava l’exposició “Catalunya Terra Cooperativa”, era molt difícil imaginar la situació que ens afectaria el 2020. Un cartell de l’exposició impulsada per la Fundació Roca i Galès resumia més d’un segle i mig d’història amb un text avui encara vigent.
Ateneus cooperatius: reptes i oportunitats
Des del 2016 es desplega al territori català la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, un seguit de 14 dispositius adreçats a la promoció i el foment del cooperativisme, l’Economia Social i Solidària (ESS) i a la creació de cooperatives i d’ocupació de qualitat dins de l’ESS. Amb una composició diversa a cadascun dels AC, al llarg del 2017 i 2018, tots ells han consolidat la seva activitat als seus respectius territoris.
El 2017 s’inicien unes primeres coordinacions entre diversos ateneus cooperatius amb la voluntat de generar un espai on compartir informacions, procediments, objectius, valors i processos, que ajudin a assolir els seus objectius específics i els comuns de tots els AC.
IXª edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya. Entre la incertesa i la virtualitat
Arnau Galí i Montiel, co-coordinador de la FESC 2020. Un any més, i ja en van nou. Arriba la tardor, les primeres pluges i la baixada de temperatures. I arriba també una nova cita amb l’economia solidària.
Com cada octubre, les cooperatives, associacions, entitats sense ànim de lucre, fundacions de suport a les persones, espais de suport mutu, moviments socials i tot tipus d’organitzacions que practiquen i reclamen posar la vida al centre, tenen cita al recinte de la Fàbra i Coats, al Districte de Sant Andreu de Barcelona.
Però aquest any no podrà ser com els altres. Res podrà ser com era. I, com és obvi, la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, la FESC, tampoc.
Catalunya i el comerç just: els reptes d’un moviment transformador
Sofia Fernández, LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques. El model econòmic dominant provoca que milions de persones al sud global produeixin la major part dels productes que es consumeixen diàriament al nord, és a dir, a casa nostra. Aquest sistema globalitzat no només suposa un impacte ambiental insostenible per al planeta sinó que també és el causant de grans desigualtats. Segons les darreres dades d’Oxfam Intermón, “l’1% més ric de la població mundial posseeix més del doble de riquesa que 6.900 milions de persones, tenint els 22 homes més rics del món més riquesa que totes les dones de l’Àfrica”.
Reivindicant l’Economia Social
Eloi Serrano i Robles, director de la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus (UPF).
XVIII Congrés Internacional d’ Investigadors en Economia Social de CIRIEC-EspañaEloi Serrano i Robles, Director de la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus (UPF)
Els passats 17 i 18 de setembre va te nir lloc al Tecnocampus de Mataró el XVIIIé Congrés
Internacional d’Investigadors en Economia Social i Cooperativisme del CIRIEC. Per als no
avesats en el món de la recerca en Economia Social aclarir que el CIRIEC és una organització científica internacional creada al 1947 amb seu a la Universitat de Lieja (Bèlgica), que té com a principal objectiu promoure la recerca en Economia Social. Al 1986 es va constituir CIRIEC – España, amb seu a la Universitat de València, i és l’entitat que…
És normal: la resposta de l’economia social a la pandèmia és extraordinària
Pere Rusiñol, soci d’Alternativas Económicas. Els estralls econòmics i socials de la covid-19 són visibles arreu i lamentablement és molt clar que la devastació durarà temps. Però si som capaços de sobreposar-nos a la sacsejada i aconseguim aixecar el cap i mirar una mica més enllà de l’atzucac on sembla que ens trobem, també són molt visibles les històries emocionants de gent d’aparença corrent però que en realitat mostren un compromís extraordinari no només per sortir-se’n ells sinó també per ajudar els altres a tirar endavant. I no és només una qüestió de voluntat i bones intencions: resulta que realment se’n surten i contribueixen a què molts altres també se’n surtin.
Aquestes…
La XMESS en el moment de l’Economia Social i Solidària. Entre totESS, tot!
Xavier Rubio Cano, cap de Departament d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona i membre de la Comissió Tècnica de la XMESS. Formalment des de maig de 2017 (de facto des d’octubre de 2015) existeix la xarxa de municipis catalans que promouen polítiques públiques per l’impuls de l’Economia Social i Solidària (ESS). Ara és, encara més necessària i, sobretot, articulada amb l’ecosistema del mateix àmbit (AESCAT) i les altres administracions, especialment amb el govern català.
Acte de constitució de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (XMESS)
En general, a la vida, hauríem de ser el que fem, i, també, hauríem de ser allò que diem que fem. Així, que és la Xarxa…
Governança democràtica: element clau i repte organitzatiu al servei de les persones
Repensar el viatge
David Cos, president de Clade Grup Empresarial de l’Economia Social. Ens deixàvem el llum encès, una aixeta mal tancada, o demanàvem capricis que algú consideraria innecessaris. “De gran ja aprendràs quant valen les coses”. Quin auguri tan errat, aquell dels pares i avis; ja som adults i no hi ha manera que aprenguem a determinar el valor real de de les coses que tenim a l’abast. Ells havien crescut en un planeta amb capacitat encara de produir tot allò que els humans requeríem regularment i es referien -fills de les estretors de la guerra i de la postguerra- al preu i no tant al valor de cada cosa. En el món de l’abundància bíblica i del creixement il·limitat la distinció entre preu i valor no havia…
Un supermercat sense cap client
Pere Rusiñol, soci d’Alternativas Económicas. Diverses iniciatives enxarxades per Frescoop impulsen a Catalunya projectes de grans superfícies en què els consumidors s’implicaran també en la gestió de l’empresa i es faran corresponsables de les grans decisions sobre quins productes s’hi venen.Una de les dites preferides del management empresarial és allò de “el client sempre té raó”, tot i que, malauradament, la frase s’acaba convertint massa sovint només en una cortina de fum: pura retòrica.
Els nous tipus de supermercats cooperatius i participatius que la plataforma Frescoop està impulsant a Catalunya són tan especials que no tindran cap responsable de vendes ni de marketing que vagi repetint que “el client…
Un Foro Social Mundial solo virtual… pero con éxito
Unas 2.000 personas y 400 organizaciones de todo el mundo participan por vía telemática en el gran encuentro mundial en pro de las economías transformadoras que debía acoger Barcelona
Encuentro presencial previo al Foro (FSMET)
Mariana Vilnitzky, socia i redactora de Alternativas Económicas. El Foro Social Mundial de las Economías Transformadoras se habría celebrado en Barcelona en junio de 2020, pero la Covid19 la ha reconvertido en el primer Foro Social Mundial virtual. En algunas de las reuniones hubo todavía más gente de la que hubiera podido viajar, si la pandemia no hubiera cambiado los planes de la organización.
A pesar de las dificultades de la brecha digital, del 25 de junio al 2 de..
Transformar (i transformar-se) en temps de pandèmia
Comissió d’Externes de la XES. El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores s’hauria celebrat a Barcelona el juny de 2020 però la Covid19 l’ha reconvertit en el primer Fòrum Social Mundial virtual. Comissió d’Externes de la XES, impulsora de l’FSMET a Catalunya
El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET) és un procés de confluència dels diferents moviments de l’economia alternativa, els que anomenem economies transformadores, a un nivell local i internacional.
El seu principal objectiu és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la…
Llegir-ne més
L’economia social i solidària, a l’altura del present i transformant l’economia del nostre país
Josep Vidal i Fàbrega, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les CooperativesAquest seria el resum del que ha estat i serà el rol de les entitats de l’economia social i solidària al nostre país durant la pandèmia i en els temps que vindran.
Aquesta pandèmia, i la crisi posterior que ens toca viure, és una prova de foc que ens ha de permetre superar la realitat d’un sistema econòmic en què la base és el capital i prima el lucre individual enfront del benestar col·lectiu. El sistema econòmic actual infravalora les tasques de les cures i la reproducció i situa les dones en un rol d’inferioritat, tant pel que fa al mercat de treball com en la participació social. Un sistema que…
Una economia per la vida