MiradESS 2025: una jornada que agrupa la diversitat de l’ESS en el context de tramitació parlamentària d’una nova llei pel sector

• La llei d’economia social i solidària, que està en tramitació al Parlament, va vertebrar les converses de la jornada MiradESS.
• Diverses veus del sector van defensar que l’ESS no pot ser vista com un sector residual i que la futura llei és una eina clau per avançar cap a una economia més justa, transparent i arrelada.

El Born Centre de Cultura i Memòria van ser l’escenari, aquest dimecres 18 de juny, de MiradESS, una jornada que va posar en comú diverses veus que integren l’Economia Social i Solidària (ESS) catalana. L’acte, organitzat per la Direcció General d’ESS i les Cooperatives, va servir per a debatre sobre diverses temàtiques de l’ESS en un context clau per a la tramitació de la futura llei catalana del sector.

El director general d’ESS i les Cooperatives de la Generalitat, David Bonvehí, va remarcar que “l’ESS forma part del nostre ADN com a país” i que és un sector que ha demostrat esforç i compromís impulsant una llei que busca suport ampli i transversal, més enllà de les diferències: “La llei ha de ser vista com una llei de país i és una llei que té la voluntat de ser plural”. Bonvehí va reivindicar l’ESS com una economia “viable, transformadora i fonamental per donar resposta als grans reptes socials” i va destacar que “tenim entre sis mesos i un any per explicar a tota la societat (…) que l’ESS no és residual ni ideològicament tancada, sinó un model que genera ocupació digna, especialment per a persones en risc d’exclusió i amb discapacitat, i que contribueix a la cohesió social”. David Bonvehí també va subratllar que cal consolidar aquest teixit amb empreses viables i autònomes, sense una dependència excessiva de l’administració.

Des del Ministeri de Treball i Economia Social, Aicha Belassir Khayati, directora general d’Economia Social i Responsabilitat Social de les Empreses va mencionar la importància dels avenços del projecte de llei estatal d’impuls de l’ESS, enllaçant-lo amb el procés de tramitació de la llei catalana. La directora general també va posar l’accent en els reptes de la digitalització i la sostenibilitat i va instar les organitzacions de l’ESS a integrar innovacions tecnològiques sense perdre els seus valors fundacionals.

Les cançons interpretades per l’Orquestra Simfònica del Vallès van acompanyar la jornada que va seguir amb una taula rodona amb representants d’AESCAT. Amb punts de vista diversos, els actors van coincidir en la necessitat d’una llei que reconegui formalment el model i el consolidi com a actor clau del sistema econòmic. Guillem Llorens, en nom d’AESCAT, va remarcar que “som un moviment ampli i potent, amb capacitat de produir béns i serveis en tots els sectors (…) i volem reclamar tenir un paper principal en la política econòmica del país, ja que portem riquesa i arrelament”. La taula rodona va donar veu a la representant de la Taula del tercer sector, Maria Arnau Olivé, que va expressar el desig de que la llei es faci més robusta i consensuada en el seu context de tramitació parlamentària: “no ens agradaria que la tramitació parlamentària servís per aigualir algunes de les propostes”. 

El secretari de la Confederació del Tercer Sector, Joan Muntané, va destacar que “la llei permetrà impulsar impactes majors del que avui tenim”, així com Cristòbal Sarrias, des de la Federació de Mutualitats, va mencionar que la llei s’alinea amb les darreres normatives europees. En el debat, també es va posar èmfasi en com aquest sector influeix no només en el creixement econòmic del PIB, sinó en altres tipus de creixement. En concret, Mariona Soler, de la XES, va destacar que “si calculéssim tots els impactes estem segurs que les propostes de l’ESS serien sempre més beneficioses per la societat”.

En un diàleg moderat per l’economista Eva Vila-Massanas, la codirectora de Suara, Laura Peracaula, va insistir que el sector ha de guanyar presència i força davant grans lobbies econòmics: “Hem de demostrar amb evidències que som viables i transformadors”. David Fernández va evidenciar que “el debat no ha de ser entre viabilitat econòmica i viabilitat social: si no ets viable econòmicament, has de tancar; i, si no ets viable socialment, has de plegar”. Des de l’àmbit municipal, i representant la Xarxa de Municipis per l’ESS, Jaume Salmerón, extinent d’alcalde d’Arbúcies, va defensar l’aliança entre el món públic i l’ESS com una eina necessària per fer front a contextos difícils.

Per acabar la jornada, el secretari de Treball, Francisco Ramos, va destacar que “no hi ha instruments més potents que els de l’ESS (…) estructures d’economia democràtica, arrelades al territori, perquè aquest sigui més resilient en èpoques complexes”. 

Amb tot, els ponents i participants van compartir una jornada en la qual es va defensar que cal reforçar la visibilitat pública i política de l’ESS i que la futura llei és una eina clau per avançar cap a una economia més justa, transparent i arrelada.