[Crònica] Valls, un ecosistema cooperatiu que transforma el territori: visita del Postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius
Una ciutat es pot conèixer pels seus traçats urbanístics, pel seu patrimoni arquitectònic, per les gestes dels seus pròcers o per la història política o econòmica de les seves classes dominants. Però també per les iniciatives de les classes populars que hi arrelen i per la manera com les col·lectivitats s’organitzen per donar resposta als reptes comuns. Amb aquesta mirada, l’alumnat del Postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius va visitar el març del 2026 l’ecosistema cooperatiu de Valls, una experiència que va permetre descobrir sobre el terreny un dels exemples d’intercooperació i de transformació econòmica local més inspiradors de Catalunya.
La jornada va començar amb la benvinguda d’en Tais Bastida, soci-treballador de la cooperativa L’Economat i membre de CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona. Abans de tot, Bastida va contextualitzar el projecte vallenc explicant les característiques socioeconòmiques de Valls i del Camp de Tarragona, així com desgranant la posició que juga la Catalunya Nova en el desenvolupament geogràfic desigual del conjunt del país. Al Camp de Tarragona, les rendes són més baixes que la mitjana catalana, i en l’actualitat pateix un rol subsidiari en la implementació d’infraestructures nocives, sobretot del sector energètic extractivista, amb forts impactes mediambientals i amb conseqüències negatives per a desplegar-hi una planificació democràtica i una sobirania econòmica del territori que atengui el conjunt de les necessitats i aspiracions de les classes populars locals.
En aquest context, l’ecosistema cooperatiu de Valls està sent l’aposta estratègica de tota una xarxa de projectes cooperatius, comunitaris i d’economia social i solidària que es reforcen mútuament. Així, més que parlar de projectes independents, Bastida va convidar el grup a entendre el projecte cooperativista de Valls com un ecosistema. «Cap de les iniciatives que veurem avui s’entén per si sola», va explicar durant la presentació. La força del model, va destacar, rau en la capacitat d’intercooperar, compartir recursos, generar confiança i construir aliances estables entre cooperatives, entitats, moviments populars i administracions públiques.
Espais i cooperatives que fan democràcia econòmica
En aquest procés, Bastida destacà la rellevància del Casal Popular La Turba, un espai que ha esdevingut motor de la vida social, cultural i associativa vallenca. Lluny de limitar-se a ser un equipament sociopolític, el casal ha impulsat una aposta socioeconòmica a partir de l’anàlisi de les mancances territorials, però també de les oportunitats alhora de generar iniciatives que contribueixin a reforçar el teixit comunitari de la ciutat.
La caminada per l’ecosistema s’inicià a Punt d’Accés , “la cooperativa que facilita les comunicacions a través de telefonia i Internet del Camp de Tarragona”. Des del 2017, havent fet camí com a HackLabValls i amb la Fundació Guifi.net, Punt d’Accés va néixer per oferir serveis en telecomunicacions des de la proximitat i de forma sostenible i solidària. Com afirmen, “les telecomunicacions també poder ser de km0”, tota una declaració que exemplifica una de les dimensions de l’economia social i solidària: la construcció d’oportunitats des de la proximitat.
Tot seguit, Bastida conduí la visita fins un dels espais centrals de la jornada: La Titaranya, un ambiciós projecte de rehabilitació urbana i habitatge cooperatiu. Passejant pels espais del projecte, l’alumnat va poder conèixer una iniciativa que combina la recuperació del patrimoni arquitectònic del nucli antic amb fórmules d’accés a l’habitatge basades en el model cooperatiu en cessió d’ús. Però La Titaranya és molt més que habitatge, doncs planteja una transformació integral del barri, incorporant espais per l’activitat econòmica, equipaments comunitaris i nous serveis que contribueixen a revitalitzar una zona històricament empobrida de la ciutat. Es tracta, doncs, d’una proposta que integra urbanisme, economia solidària, sostenibilitat i apoderament popular, i que s’ha convertit en un referent per altres municipis catalans que queden fora del radar inversor del capitalisme global.
Treballant amb institucions socials com La Dinamo Fundació i la cooperativa de serveis financers Coop57, la Titaranya esbossa el que als països anglosaxons denominen Community Land Trust (CLT), una eina que a Catalunya es pot traduir com a “Fideïcomís de Sòl Comunitari”, on diferents organitzacions sense ànim de lucre comparteixen la propietat col·lectiva del sòl, mentre els seus residents i la comunitat local tenen un paper clau en la presa de decisions i l’autogestió dels seus usos. Una experiència de producció social de l’espai especialment útil per combatre la gentrificació i garantir el dret a l’habitatge i a la diversificació socioeconòmica d’un territori concret.
La Titaranya, a més, juga un paper articulador del Pol Cooperatiu de Valls, format per 8 cooperatives i una associació que fomenten una alternativa econòmica democràtica a la ciutat. Com L’Electra Vallenca, la comunitat energètica local; Camins KM0, un projecte cooperatiu de turisme sostenible i local; Produccions Saurines, cooperativa especialitzada en la creació audiovisual i la producció d’esdeveniments culturals; La Bajoca, el grup de consum agroecològic del Camp de Tarragona; Eixam Arquitectures, cooperativa d’arquitectes que projecta espais dignes i de qualitat, o Milmans Assessoria, que ofereix serveis de gestió econòmica, comptable, fiscal i laboral a entitats d’Economia Social i Solidària. Entre tots es complementen, mancomunem espais i serveis, i construeixen una visió estratègica compartida sobre el tipus d’economia que necessita el territori. A més, com diuen, “triar-los com a consumidors és apostar per una economia que prioritza el futur de la comunitat local i del planeta”.
Construint economia des de la comunitat

La ruta per Valls també va permetre conèixer projectes de tall sociocomunitari relacionats amb el Pol Cooperatiu, que d’aquesta manera no només aposta per l’activitat socioempresarial sinó que promou les economies comunitàries. A l’entorn de la Comunalitat Urbana de Valls, amb el suport de la Direcció General d’Economia Social i Solidària de la Generalitat de Catalunya, es treballa per estendre el suport mutu local a partir d’iniciatives vinculades al comerç de proximitat, les cures, la dinamització econòmica i la creació de noves aliances entre cooperatives, treballadores autònomes, entitats socials i administració pública. Entre d’altres, l’alumnat va poder conèixer la Xarxa de Persones Migrants, la Universitat Popular de l’Alt Camp o La Draperia, un projecte que neix d’un grup d’artesanes vallenques que comparteixen local al carrer Major núm. 12 i hi disposen de botiga, espai d’exposició, de treball i de trobada. Així com el Club Esportiu Popular La Turba, o Re-Útil, l’exitós Banc de Recursos i Biblioteca de les Coses dedicat al reaprofitament d’objectes, eines i materials, creat per potenciar la reutilització i fomentar l’economia circular al municipi.
Més enllà dels projectes concrets, una idea s’assentà al llarg del matí: l’èxit de l’ecosistema cooperatiu vallenc no s’entén sense la intercooperació. Cada iniciativa aporta coneixement, recursos i experiència al conjunt, generant un efecte multiplicador que difícilment seria possible des de les iniciatives aïllades. Així, la creació d’una nova estructura econòmica democràtica i solidària local requereix d’un tipus d’institucionalitat popular que la impulsi, la complicitat del conjunt del teixit cooperatiu i comunitari local i el suport econòmic de les finances ètiques i les administracions públiques. En aquest sentit, Valls és un assaig reeixit que permet sistematitzar i replicar l’aposta per les economies plurals locals i la planificació públic-cooperativa-comunitària.
Caminar la història cooperativa
Després de dinar, la visita va continuar amb una proposta que amplià la perspectiva. De la mà de Camins Km0, el grup va participar en la ruta guiada «Cooperativisme vallenc, passat i futur», un itinerari que camina la memòria cooperativa de la ciutat. La passejada va mostrar que l’actual efervescència cooperativa de Valls té arrels profundes, doncs molt abans de les actuals iniciatives, la ciutat havia estat forjada per sindicats i cooperatives agràries, com la pionera Societat Agrícola de Valls, fundada el 1888 i la més antiga de Catalunya, així com per altres mutualitats, entitats culturals i educatives i societats obreres, pageses i populars. Modalitats, totes elles, d’auto-organització col·lectiva, expressió de catalanitat popular que no només ha contribuït històricament a millorar les condicions de vida de les classes subalternes locals, sinó que ho ha fet amb una perspectiva emancipadora.
La ruta, però, no va ser una invitació a romandre en la nostàlgia, sinó que establí un diàleg amb el present, mostrant com moltes de les iniciatives actuals recuperen aquell esperit de cooperació i l’adapten als desafiaments contemporanis: el dret a l’habitatge, la revitalització del comerç local, la transició ecològica, la sobirania alimentària o la construcció de comunitat. Tota una reflexió sobre la vigència del cooperativisme com a eina de transformació social.
Aprendre de l’experiència viscuda
Al llarg de la jornada, l’alumnat va interessar-se pels models de democràcia, la presa de decisions, les estratègies de finançament, la relació amb les administracions públiques, les dificultats que afronten els projectes o les oportunitats que ofereix la intercooperació. I les converses posaren de manifest que cada iniciativa condensa anys de treball col·lectiu, d’aprenentatges compartits i d’una clara voluntat d’arrelament territorial. Per l’alumnat del Postgrau, la visita va representar molt més que una sortida formativa: va ser una oportunitat per contrastar els conceptes treballats a l’aula amb experiències reals que demostren la possibilitat d’altres formes d’organitzar l’economia.
La democràcia econòmica, la intercooperació, l’economia comunitària, la sobirania local o l’arrelament territorial van adquirir una dimensió tangible gràcies al contacte amb les cooperativistes vallenques. Així, la jornada va concloure amb una idea compartida: Valls no és només un municipi amb iniciatives cooperatives d’èxit. És un exemple de com la suma de projectes, connectats estratègicament entre si i compromesos amb el territori, pot donar forma a un ecosistema capaç de generar ocupació, cohesió social, apoderament popular i nous tipus de desenvolupament local transformador.
Una experiència que confirma que el cooperativisme no és només una altra manera d’organitzar l’activitat econòmica, sinó també una forma de construir comunitat i d’experimentar presents i futurs més justos, democràtics i arrelats al territori.
