[Crònica] Explorant l’ecosistema cooperatiu de la Catalunya Central
En el marc de la desena edició del Postgrau Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius, el novembre del 2025 vam fer una sortida de cap de setmana per conèixer l’ecosistema cooperatiu de la Catalunya Central i també per enfortir les relacions entre les participants del curs, que han de facilitar l’impuls de projectes conjunts.
Comencem el viatge un divendres a la tarda, des de diversos punts del país, en cotxes particulars i un de Som Mobilitat. Transport autogestionat amb la col·laboració del cooperativisme per acabar-ho d’arrodonir. Molt bé, oi?
El primer punt de trobada és la Comunitat Minera Olesana, una organització fundada el 1868, que gestiona l’aigua del municipi i que es va convertir en cooperativa el 1992. Un cas únic – no només a Catalunya, sinó també a Europa – on la gestió de l’aigua la fan la ciutadania, amb preus assequibles, un manteniment impecable de les infraestructures i un esperit innovador constant que es traduirà aviat en una comunitat energètica local. El president de la cooperativa remarca que la clau és l’autogestió.
Des d’Olesa de Montserrat, emprenem el camí cap a Mura i arribem al restaurant Les Olles de la cooperativa Els Caus, on gaudim del magnífic sopar de kilòmetre 0 que ens han preparat. Malgrat que aquesta tardor tenen l’hostal tancat, pugem al pis de dalt i fem petar la xerrada a la vora del foc.
L’endemà, després d’un bon esmorzar vegà, vegetarià o omnívor, segons les preferències de cadascú, enfilem cap a Manresa. La primera parada és Mil Fils, un taller de confecció que anava a tancar per falta de relleu i que, amb l’ajuda de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, s’ha reconvertit en cooperativa. Compta amb quatre sòcies actives que treballen per a la marca col·lectiva i les individuals de cadascú, fan encàrrecs i formació per a tercers, i acaben d’obrir botiga. El sector tèxtil no és fàcil, però veure sortir la producció cada dia fa patxoca. I compartim la visita amb representants d’Hernani Burujabe, un projecte públic-comunitari del País Basc de desenvolupament local sobirà amb perspectiva ecosocial.
Uns metres més enllà, visitem l’Òrbita, la seu de Gedi posada a disposició de l’ESS de la ciutat i que actua com una mena de pol cooperatiu. Representants de frescoop i de l’Ateneu ens expliquen la seva feina al Bages i Osona, on el cooperativisme és molt fort: com ha evolucionat i com s’ha enxarxat aquests deu anys. Però també com han recuperat l’orgull cooperatiu del Berguedà, a través de la memòria històrica comarcal i com treballen pel seu desenvolupament al Lluçanès, al Moianès i al Solsonès, comarques on hi ha més camí per recórrer.
Ben a la vora, visitem la nova seu de la Casa de la Música de Manresa, on ens expliquen com treballen amb els i les joves en situació vulnerable amb un sistema pedagògic innovador que posa l’accent que puguin compondre música, tocar i actuar. El projecte comparteix espai amb Propaganda pel fet, la discogràfica de Lia Kali, ZOO i Svetlana, entre molts d’altres. El veïnatge de les iniciatives els permet detectar tendències que apareixen entre la joventut, com per exemple la primacia dels solistes sobre les bandes o la davallada de la cançó reivindicativa. No cal dir que posen el seu granet de sorra per intentar compensar aquestes dues dinàmiques.
Després, ens dirigim cap al Barri Antic, per descobrir el Mercat Puigmercadal. Des de Mengem Bages, una cooperativa que promou la distribució i consum de productes frescos de proximitat, sostenibles i ecològics, ens expliquen com, braç a braç amb l’Ajuntament, han revitalitzat un dels darrers mercats municipals actius a la ciutat. Hi han impulsat el supermercat cooperatiu SuperCoop Manresa amb l’objectiu de transformar el consum quotidià, i L’Obradora, un espai agroalimentari compartit per transformar productes agroecològics de la zona. Tot plegat, un conjunt de projectes molt complexos, que van a contracorrent del mercat capitalista, que han hagut d’afrontar tota mena de dificultats, però que fa goig veure on han arribat i que són tot un referent per a altres iniciatives similars.
Renoi, quin matí més complet! Com que hem obert gana i ja és l’hora, ens dirigim a l’Ateneu Popular La Sèquia, i dinem al seu Menjador Popular i Comunitari un menú vegà de categoria. Allà coneixerem els col·lectius que formen l’Ateneu i les lluites que sostenen. Des de La Sèquia ens expliquen que el primer ateneu alliberat té orígens en els moviments independentistes de la ciutat, però que actualment hi ha tota classe d’associacions, col·lectius i sòcies a títol individual que en formen part, i també ens parlen de com s’organitzen. L’edifici actual era propietat del bisbat, però l’Ajuntament el va comprar després d’alliberat, en una forma de col·laboració públic-comunitària no pactada ni formalitzada; tant és així que des de l’Ajuntament hi deriven persones per prescripció social, que tenen problemes amb l’habitatge.
Durant la sobretaula, les companyes de la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa repassen les lluites en marxa: habitatge, masclisme, racisme, explotació laboral…, i com hi fan front amb implicació col·lectiva i molta formació. Un cas del qual se senten especialment orgulloses és el treball antiracista que han fet tots aquests anys, que els va permetre estar preparades per donar respostes contun
dents en un moment que van esclatar tensions racistes a la ciutat.
El dia ha estat intens i toca encarar la tornada, que encara ens queda una visita. El camí es complica a causa del Rally 2000 viratges, que ens fa agafar carreteres alternatives amb molts revolts que allarguen el trajecte.Malgrat que arribem tard, ens esperen a Les Refardes, una cooperativa que recull llavors ecològiques de varietats tradicionals, produïdes artesanalment, lliures de propietat intel·lectual i que responen a una lògica de biodiversitat i no de mercat. La veritat és que anima veure el que fan, com ho fan i el sentit que hi troben. És d’aquells projectes que són com una llar on et quedaries a viure, tot i que no l’acabis d’entendre.
Els caps bullen i els estómacs rugeixen, així que ens adrecem a Les Olles per sopar una bona escudella de proximitat, com un bàlsam que ens permet ensumar, tocar i tastar una terra de la qual tant hem vist i sentit durant el dia. La nit s’allarga i els beuratges s’esgoten abans que les darreres se’n vagin a dormir, que encara queda per fer demà.
Ja és diumenge i esmorzem a Les Olles. Després, al pis de dalt, a l’Alberg Els Caus, ens han preparat una sala per fer un taller amb La Tregua, una cooperativa socioeducativa impulsada per persones migrants que acompanya organitzacions en el camí d’incorporar pràctiques antiracistes, aplicant metodologies crítiques.
El taller dura tres hores i és molt físic, treballem a peu dret i ens movem per l’espai per explorar, amb tècniques com les de la pedagogia o el teatre de l’oprimit, aspectes com els lideratges, el poder, o les tensions que es produeixen entre les persones i els objectius en els projectes. Fer amb el cos i després reflexionar dona tota una altra perspectiva sobre els temes tractats, sembla com si el coneixement fos un sediment que es diposités a tots els membres del cos i no només al cervell. La veritat és que l’experiència dona per a tot una altra crònica sencera.
Ja només queda dinar, riure, fer el cafè i agafar els cotxes de camí de tornada. Dilluns no hi haurà classe, però la visita ens donarà prou matèria per pensar durant les setmanes següents.
David Àlvarez Pujol, alumne del Postgrau d’ESS
Galeria d’imatges:
