BlogMón COMón COSin categoría
Blog | Món CO | Món CO | Sin categoría

Transformació d’empreses i organitzacions en cooperatives

IMG-20140723-WA0000Una de les activitats del programa aracoop són les sessions que es realitzen per donar a conèixer entre projectes associatius i empresarials la fórmula empresarial cooperativa, els seus avantatges i les possibilitats que ofereix pel que fa al seu potencial i competitivitat.

Sessions on es presenta el model cooperatiu com a oportunitat per rellançar una activitat econòmica preexistent 

Entrevista amb Laura Hernandez i Pere Ribas

Laura Hernàndez i Pere Ribas ens aporten la seva visió sobre l’experiència de participar al programa aracoop, dins del marc de l’assessorament empresarial en col·lectius amb susceptibilitat de transformar-se en societats cooperatives.

Quina és la vostra funció dins del marc del programa aracoop?

Nosaltres som dues cooperatives, Calidoscoop i Coopdemà, que actuem com a facilitadors d’una acció organitzada per aracoop “Transformació d’organitzacions en empreses d’economia social i cooperatives”. L’objectiu d’aquesta acció se centra en què diverses formes d’organitzacions (ja siguin associacions, grups de consum informal, col·lectius de ciutadania actius, empreses mercantils etc.) valorin l’oportunitat de convertir-se en cooperativa i coneguin com es planteja aquest model de negoci i quins avantatges i valors afegits té sobre la resta de models de societats

Com a facilitadors d’aquesta acció, aportem eines i recursos a persones amb voluntat de transformar la seva empresa o entitat al model cooperatiu.

Aquest acompanyament s’estructura a partir de tres eixos,

En primer lloc sensibilització. Es fan sessions informatives de manera que aquells col·lectius que estiguin interessats en conèixer com funciona una societat cooperativa i com demostra ser viable i transformadora amb el pas del temps.

En segon lloc, es fa un acompanyament personalitzat en els projectes d’aquells grups que ja tenen una bona idea i necessiten més coneixement i assessorament per avançar-la.

I per últim, s’està treballant en l’elaboració d’una guia o manual pràctic (amb versió digital) que ofereix més informació en relació amb els valors i el valor afegit que suposa i que té una societat cooperativa.

Quins objectius es varen marcar per a aquesta acció i quin ha estat el resultat fins ara?

L’objectiu és arribar a identificar 20 projectes que volguessin participar en el procés de transformació cap al model cooperatiu i ens sentim molt orgullosos de poder dir que s’estan aconseguint. A nivell d’acompanyament individual, tots els grups amb els que col·laborem volen continuar endavant amb els seus projectes i seguir amb el nostre assessorament.

Pel que fa a les sessions col·lectives, s’han programat sis sessions informatives arreu del territori català. Algunes les hem realitzat molt enfocades a sectors concrets i altres han estat més polivalents.

En el primer cas, i gràcies a la col·laboració d’algunes entitats, s’ha convocat de manera segmentada, la qual cosa ha permès oferir informació concreta d’interès als assistents. Per exemple,  si fèiem sessió amb només grups de consum, comptàvem amb la col·laboració de la Federació de Cooperatives de Consum de Catalunya. El mateix passa amb entitats del tercer sector, associacions o fundacions. Això ha permès de tenir en compte el perfil dels assistents i estructurar les sessions en funció d’això, cercant sempre la màxima eficàcia.

Altres sessions en el territori han estat més tranversals. A Lleida van assistir entitats de diversos sectors. A Tarragona en vam fer una altra col·laborant amb ECAS, cosa que ens va permetre aglutinar diferents col·lectius. O el cas de Girona, on l’acció es va desenvolupar en el context d’una fira de productes ecològics tot i que el públic va ser divers, per citar alguns exemples. La diversitat de perfils en l’assistència aporta enriquiment a la sessiómalgrat que l’enfocament és més genèric.

Quan i per què una associació -o un altre tipus d’organització- s’ha de transformar en cooperativa?

Les organitzacions poden convertir tota o part de la seva activitat en clau cooperativa. És a dir, que en alguns casos, les organitzacions es transformaran en cooperativa fent un procés de conversió de la totalitat de la seva activitat a la nova societat, fent desaparèixer l’entitat jurídica d’origen, que deixa de tenir sentit que segueixi existint.

En d’altres casos, el procés de conversió només serà parcial, i per tant, es manté l’organització d’origen i es crea una nova societat cooperativa per dur a terme part de l’activitat, el què podem anomenar una constitució en paral·lel a l’organització ja existent.

En el primer àmbit de transformació de la totalitat de l’activitat, trobem aquelles  associacions i/o grups no formalitzats de consum on es demanen requisits legals i fiscals que troben en la fórmula cooperativa la més adequada per regularitzar l’activitat.

D’altra banda, en els casos on la conversió és parcial, ens trobem majoritàriament associacions que han iniciat o on ha crescut la prestació d’un servei al què la cooperativa dóna una resposta empresarial, també des de la gestió democràtica. En aquests casos, l’organització d’origen pot esdevenir impulsora, fundadora i mantenir el vincle com a sòcia col·laboradora de la nova cooperativa. 

Quines resistències i frens es troben en els processos de transformació?

Transformar-se, canviar, acostuma a fer-nos certa por per la incertesa que ens suposa de cara el futur, però els processos de conversió sempre ens obren un munt d’oportunitats en quant a les activitats econòmiques, com també de possibilitats de millora i adequació organitzativa.

Per què canviar de fórmula societària si fins ara anem fent? En alguns casos, la resistència prové per la comoditat en la què ens hem instal·lat en la nostra organització, i també la percepció de maldecap que pot suposar tramitar la transformació, paperassa, estatuts… –que no ho és tant-.

Per exemple, en el cas dels grups de consum ecològic, fins que no hi ha una emergència legal o fiscal que obliga a regularitzar la gestió de l’entitat (associació o grup no formalitzat jurídicament) costa més que els membres del grup prenguin una iniciativa al respecte. Es defuig de formalitzar jurídicament l’activitat, doncs no és l’objectiu ni la motivació principal del grup, que veu la pròpia activitat de compra col·lectiva lluny de ser una activitat econòmica que requereixi d’una formalització legal.

El capital mínim de constitució d’una cooperativa (3.000€) també es presenta com un fre en molts casos, ja sigui en projectes d’autocupació que no tenen un volum de negoci gaire elevat, o amb una viabilitat molt provisional; com també en grups de consum on el capital social es visualitza com un esforç econòmic extra (sobrecost) a fer per seguir fent les mateixes activitats de compra col·lectiva. En canvi, en la conversió de projectes empresarials (no cooperatius) on ja hi ha capital aportat, aquest element no suposa cap fre per a la conversió a cooperativa.

La contractació laboral no és necessària en una associació, pel que els projectes amb poc volum de negoci han de pensar-s’ho dues vegades abans de convertir-se en cooperativa de treball associat que els obliga a tenir almenys 3 cotitzacions a la Seguretat Social, encara que poden ser a temps parcial.