[Reportatge] Quan l’economia social serveix per evitar el malbarament alimentari
En el marc del Programa d’Economia Social 2019 de la Direcció General de l’Economia Social, el Tercer Secor, les Cooperatives i l’Autoempresa s’estan preparant 15 reportatges sobre l’economia social que volen recollir alguns temes d’actualitat relacionals amb aquest model.
Aquests reportatges es publicaran al Nació Digital de manera continuada fins a final d’any, i els podeu llegir tots en aquest enllaç.
A continuació us presentem el més recent,
Quan l’economia social serveis per evitar el malbaratament alimentari
Enllaç a la publicació al diari Nació Digital
L’economia social dona feina a Catalunya a 30.000 persones en risc d’exclusió i amb capacitats diverses.
Voluntari espigolant calçots | Espigoladors
La cooperativa Riuverd de Solsona va néixer el 2014 amb l’objectiu d’oferir oportunitats laborals a persones en situació de vulnerabilitat i que massa sovint queden excloses del mercat de treball ordinari per determinats factors de la seva condició, sigui d’edat, gènere o orígen. A part de cooperativa, Riuverd funciona com a empresa d’inserció, una de les fórmules pròpies de l’economia social i solidària que treballen per una millor justícia social. Vuit dels deu llocs de treball que ha generat la cooperativa són d’inserció. “Ens adaptem a les necessitats de les persones i els oferim oportunitats”, explica Jordi Corbera, un dels socis treballadors de Riuverd. Afegeix que les decisions que es prenen en la cooperativa han de respondre a aquestes necessitats i en cap cas perseguir el lucre individual sinó el benefici col·lectiu.
Riuverd és només un exemple de la tasca que s’està fent des de l’economia social i solidària a Catalunya en pro de la justícia social entesa com a model que persegueix la igualtat d’oportunitats i en el qual qualsevol persona pugui desenvolupar les seves capacitats.
L’economia social i solidària dona ocupació a Catalunya a 27.572 persones amb capacitats diverses i a 2.243 persones més en risc d’exclusió social
L’economia social i solidària dona ocupació a Catalunya a 27.572 persones amb capacitats diverses en centres especials de treball i a 2.243 persones més en risc d’exclusió social en empreses d’inserció. Tant els centres especials de treball com les empreses d’inserció són models propis de l’economia social i solidària que s’organitzen a partir de les necessitats de les persones i no de l’acumulació de capital.
En aquesta línia, el 2019 és el tercer any que el Programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat finança els anomenats Projectes Singulars amb l’objectiu de generar ocupació de qualitat a través de la creació de noves iniciatives empresarials en el marc de l’economia social i solidària. En els dos anys anteriors, el programa ha contribuït a l’ocupació de 622 persones i a la creació de 129 empreses de l’economia social i solidària.
L’equip de Riuverd durant una jornada de treball. Foto: Riuverd
Ocupació per a persones amb risc d’exclusió i reducció del malbaratament alimentari
Un dels Projectes Singulars que es finança en l’edició de 2019 des del Programa d’Economia Social és l’impulsat per la Fundació Espigoladors. Mireia Barba, cofundadora i responsable del projecte, explica com a partir d’un món globalitzat i hiperconnectat, amb reptes que desborden la dimensió local, es poden proposar solucions des de la proximitat que contribueixen a transformar aquests reptes més globals: “Tenim la visió de desenvolupar un model replicable i transferible, que impacti en la reducció del malbaratament alimentari, la millora de l’accés a una alimentació adequada i la generació d’ocupació per a persones en situació o risc d’exclusió social”.
Actualment a la Fundació Espigoladors hi treballen 24 persones de nacionalitats i cultures diferents, 20 de les quals són dones. “Un equip cohesionat i que creu fermament en les segones oportunitats, tant a dins com a fora de l’organització, per a totes les persones. Però també per a les fruites i verdures que no tenen cabuda en el mercat”, reflexiona Mireia Barba. L’enxarxament amb altres organitzacions de l’economia social i solidària de diferents territoris, tant nacionals com internacionals, i la voluntat de rèplica del propi model en altres entorns, els permet treballar des de la proximitat reptes que afecten al conjunt de la societat.
Espigoladors ha recuperat més de 189.000 quilos de fruita i verdura que d’una altra manera s’haurien malbaratat
En els darrers tres anys, Espigoladors ha recuperat més de 189.000 quilos de fruita i verdura que d’una altra manera s’haurien malbaratat, transformant-la en productes amb un alt valor afegit i una marca pròpia: es-imperfect. Amb la seva activitat, la fundació a més ha evitat la generació de 48 tones d’emissions de CO2 i ha estalviat més de 120 milions de litres d’aigua.
“Les empreses o són socials o no haurien de ser considerades part de l’economia”
En la mateixa línia, des de Riuverd també són molt conscients que per poder donar resposta a les necessitats de les persones que ocupen en la cooperativa solsonina s’ha de partir d’un treball i una activitat econòmica sostenibles, entenent la sostenibilitat a tots els nivells, econòmic, social i mediambiental. “Oferim productes saludables i de proximitat, respectuosos amb les persones i amb el medi”, explica Jordi Corbera, que recorda que pràcticament el 100% de les melmelades que produeixen provenen de productes que també s’han rescatat del malbaratament
“Nosaltres oferim productes locals, respectuosos amb les persones i el medi, però competim amb productes tres vegades més barats que els nostres, que porten el mateix nom, però que no han estat produïts des d’una lògica de proximitat i d’impacte social i ambiental positius”, destaca Jordi Corbera. Des de l’economia social treballen perquè productors, consumidors i administració assumeixin la seva part de responsabilitat. “Si s’apostés per la compra pública responsable, models com el nostre podrien esdevenir sostenibles i deixar de dependre de subvencions i, de retruc, l’ocupació que aquests models generen es multiplicaria de manera exponencial”, promulga Mireia Barba, d’Espigoladors.
Per a Mireia Barba, la solució passa per crear “un context on no calgués que existissin organitzacions de l’economia social catalogades com a tal, perquè les empreses, independentment del tipus de forma jurídica, o són socials o no haurien de ser considerades part de l’economia”. Un context, per tant, on el concepte de justícia social es convertís en innecessari perquè ja estaria suficientment incorporat en l’imaginari col·lectiu i esdevindria el fonament de qualsevol reflexió, decisió o acció que es desenvolupés. Un context, en definitiva, d’economia social i cooperativa.
Font: www.naciodigital.cat