[Reportatge] Mestres i alumnes que s’organitzen en cooperatives
En el marc del Programa d’Economia Social 2019 de la Direcció General de l’Economia Social, el Tercer Secor, les Cooperatives i l’Autoempresa s’estan preparant 15 reportatges sobre l’economia social que volen recollir alguns temes d’actualitat relacionals amb aquest model.
Aquests reportatges es publicaran al Nació Digital de manera continuada fins a final d’any, i els podeu llegir tots en aquest enllaç.
A continuació us presentem el més recent,
Mestres i alumnes que s’organitzen en cooperatives
A Catalunya hi ha 39 escoles cooperatives que treballen amb implicació de mares, pares, mestres i personal no docent així com més d’un centenar de cooperatives d’alumnes
Amb la idea de crear una escola alternativa a la nacional o de l’Església, l’any 1969 va néixer a Llinars del Vallès, l’Escola Ginebró, que aquest any ha celebrat el seu 50è aniversari, “un grup de mares i pares van plantejar una escola laica, catalana i democràtica”, diu Gorka Insausti, president de l’escola cooperativa, que actualment acull 1.200 alumnes.
El centre, que ofereix formació reglada des d’infantil, primària, secundària, fins a totes les modalitats de Batxillerat i cicles formatius d’informàtica i esports, té una sèrie de valors que considera fonamentals per a la formació de les persones. “La cooperació és el motor de l’escola”, diu Maria Expósito, directora pedagògica de l’escola cooperativa, “apostem per la proximitat i estreta relació entre alumnes, mestres, famílies i persones de l’administració, donem molta importància al compromís en l’organització de l’escola, la participació i la innovació, que creiem que és el motor de canvi i de millora constant”.
L’Escola Ginebró està gestionada per una cooperativa de mestres, organitzats en una cooperativa de treball associat, “és essencial crear llocs de treball en els quals els treballadors poden arribar a ser socis i participar de forma activa en el projecte”, diu Insausti. També caracteritza l’escola la seva sensibilitat social i amb l’entorn i la seva voluntat d’intercooperar amb altres empreses o entitats cooperatives, com la cooperativa Garbet, de neteja; Tarpuna, d’horta; o la cooperativa d’advocats amb la qual treballa. A més, el menjador escolar consumeix productes de proximitat i, a poder ser, ecològics.
Però, què és una escola cooperativa?
L’escola cooperativa la fan les persones que comparteixen un projecte en comú, l’ensenyament. Els cooperativistes són mares, pares, mestres i personal no docent, amb sentit crític, que s’impliquen per millorar no només tot allò vinculat amb els alumnes, sinó també amb tota la comunitat.
Actualment a Catalunya hi ha 39 escoles que treballen cooperativament, amb compromís i implicació de mares, pares, docents i no docents, per transformar i innovar l’ensenyament a partir de la solidaritat, la pluralitat, el treball en xarxa, l’autogestió i l’autonomia, i que formen part de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FECEC).
Joan Segarra, el seu director, es pregunta “fins a quin punt les cooperatives d’ensenyament estan desenvolupant els valors cooperatius més enllà de les aules, i els estan aplicant en la globalitat del centre escolar?, o fins a quin punt els factors que afavoreixen la innovació es donen amb més facilitat en un entorn d’escola cooperativa?”. Aquestes i altres qüestions són les que vol respondre Innovació educativa des dels valors cooperatius, un document fruit del projecte de recerca que té per objectiu documentar les bones pràctiques de gestió que desenvolupen escoles cooperatives, i que la FECEC ha presentat aquest mes de desembre.
L’estudi analitza des de diverses perspectives (organització, comunitat o mètode) cinc escoles cooperatives, quatre de les quals situades a Barcelona (Carrilet, Guinardó, Nou Patufet i Solc) i una a Salou (Elisabeth). Tot i compartir patrons, són molt diferents entre elles: algunes són cooperatives de mestres (Carrilet, Guinardó i Nou Patufet), altres de famílies (Elisabeth) i altres de mestres i famílies (Solc); algunes van néixer fa més de 90 anys (Guinardó) i d’altres encara no en fa cinc (Nou Patufet); algunes tenen menys de 50 alumnes (Carrilet, que és centre d’educació especial per infants amb autisme) i d’altres més d’un miler (Elisabeth).
El cas de l’escola Elisabeth de Salou és especialment singular. Només hi ha 10 escoles a tota Catalunya on els cooperativistes siguin les famílies, malgrat del projecte pedagògic se’n responsabilitzen els professionals. La clau, segons el seu director, Enric Masià, és precisament la separació de poders i la implicació de totes les persones en el projecte.
I és que la implicació i el sentit de pertinença s’aconsegueixen amb un claustre molt estable i amb estructures molt horitzontals i participatives. Hi ha alguns inconvenients, com són les moltes hores de reunions de coordinació durant el curs: entre docents, entre cooperativistes, amb les famílies i amb els alumnes.
Els autors de l’estudi, Montse Palet i Jordi Valls, van fer entrevistes a tots els centres, aprofundint en la seva història i el seu model de gestió, els seus reptes, model educatiu, sobre el seu entorn i sobre què els aporta el fet de ser cooperativa. Els sis àmbits comuns que afavoreixen la transformació educativa, segons conclou la monografia són el prestigi i reconeixement de la figura del docent; la participació democràtica dels diferents actors i autonomia del centre i dins del centre; la construcció d’un projecte diferencial; la creació d’un espai físic pensat i adaptat per desenvolupar-hi un determinat projecte pedagògic; l’escola oberta a la comunitat i treballant en xarxa i un objectiu social transformador, ja que les escoles cooperatives són una experiència d’autogovern i de participació democràtica des de la infantesa amb la voluntat de contribuir a la construcció d’una societat més democràtica i participativa.
Les cooperatives d’alumnes, una vivència d’emprenedoria real
També els alumnes tenen les seves pròpies cooperatives. Actualment n’hi ha més d’un centenar repartides per diversos centres educatius arreu del territori, que estan organitzades a Alumnes.coop, la federació de cooperatives d’alumnes.
Les cooperatives d’alumnes són una experiència educativa innovadora on els alumnes, amb la col·laboració del professorat, creen una empresa cooperativa amb els valors i funcionament democràtic que li són propis i que es regeixen pels set principis cooperatius internacionals. D’aquesta manera, la participació i implicació dels alumnes són clau, ja que les decisions són preses pels alumnes que alhora són els responsables de la gestió social i econòmica de l’empresa i dels resultats de la seva activitat.
És el cas de la cooperativa Lluís Companys, que es va fundar a l’escola, també cooperativa, Petit Plançó d’Olot l’any 1984, la cooperativa d’alumnes més antiga i de les més extenses de Catalunya. Actualment, la conformen 120 alumnes que “regint-nos en els nostres estatuts i ens els principis cooperativistes treballem de manera assembleària, organitzem la nostra economia i la repartició de tasques”, diuen els propis alumnes cooperativistes, “la junta rectora és l’encarregada dels afers exteriors i els vocals s’encarreguen de transmetre la informació de les classes a l’assemblea general ordinària que té lloc cada dijous”.
En el cas de la cooperativa Lluís Companys, cada curs té una funció: primer d’ESO s’encarrega del funcionament; segon, de la biblioteca; tercer, de la botiga de material escolar i quart, del bar, “l’objectiu és aportar perquè la cooperativa funcioni, s’autogestioni, i a més, recol·lecti diners pel viatge de final de curs a Itàlia”, diuen els alumnes, que cada setmana es reuneixen en assemblees per tirar endavant la cooperativa. “Últimament estem en un procés de reforma d’estatuts. L’alumnat va creure convenient fer una renovació després de 35 anys de trajectòria. S’han creat comissions amb alumnes voluntaris per treballar-ho”, explica Eduard Vidal, el mestre responsable de la cooperativa d’alumnes.
La cooperativa permet als alumnes de l’escola Petit Plançó d’Olot conèixer el món assembleari, participar i viure els valors de la democràcia i els ofereix la possibilitat d’expressar-se lliurement i amb arguments davant d’iguals i persones adultes, “el fet de suggerir idees i propostes al professorat fa que puguem participar en la vida activa de l’escola”, diuen els alumnes.
“Per a l’escola, que hi hagi i funcioni correctament una cooperativa d’alumnes és d’un valor incalculable, ja que, dia rere dia, dona un aprenentatge als mestres i professionals no docents immens: la senzillesa en què a vegades solucionen les coses, com ens fan veure les seves necessitats i obrir-nos els ulls, les ganes d’emprendre projectes o activitats, la facilitat en fer pinya en moments clau, les ganes de millorar-nos diàriament… En definitiva, uns valors que ens emplacen a fer el que fem, amb exemple i rigor”, assenyala Vidal, que també creu imprescindible ser exemple per als més menuts, “les habilitats cooperativistes són presents en molts àmbits interns i externs de l’escola”, afegeix.
De fet, el Petit Plançó és també una cooperativa de mestres, fet que “facilita les coses. Que les du al mateix nivell, i provoca un simbiosi molt positiva, on predomina la part humana i social per damunt de totes les coses”, diu Vidal, “som dues cooperatives en un mateix espai i temps i això que fa que haguem de conviure de forma ordenada i entenedora. Sabem i saben que les assemblees poden ser interminables. No obstant, tenen paciència i ens entenen. Moltes vegades ens recorden el valor que tenen els debats i decisions a les assemblees de cada classe (per entendre’ns, les tutories) cosa que obliga a prioritzar les seves demandes i, donar-los el temps suficient per resoldre els punts de l’ordre del dia que han anat preparant el llarg de la setmana”.
En un món caracteritzat per la transformació i el canvi accelerat es fa necessari replantejar l’organització de l’educació i els sistemes d’aprenentatge. Totes aquestes experiències cooperatives creuen que l’escola ha de ser també un agent de canvi que s’ha d’adaptar per donar resposta a les necessitats educatives i socials del context actual i que, alhora, ha d’optar per ajudar a construir el món que vol.
L’economia social i les finances ètiques, als instituts
Malgrat l’existència de cooperatives d’alumnes i d’escoles cooperatives, l’economia social i solidària continua sent minoritària en els currículums escolars.
Per pal·liar aquest dèficit, el Departament d’Educació i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, conjuntament amb l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), impulsen la creació d’un programa per posar en valor l’economia social i solidària i les finances ètiques en els projectes d’emprenedoria col·lectiva de les matèries d’economia de 4t d’ESO i emprenedoria a 3r i 4t d’ESO.
El programa ha de servir per incloure en l’oferta curricular dels centres educatius catalans, formació pràctica i específica sobre economia social i com aquesta contribueix a la creació d’empreses democràtiques i centrades en les persones, la generació de feina estable i de qualitat, i el creixement sostenible i arrelat al territori. El programa consta de cinc mòduls, un dels quals monogràfic sobre les finances ètiques.
Font: www.naciodigital.cat