[Reportatge] L’auge del consum responsable i de les cooperatives de consumidors
En el marc del Programa d’Economia Social 2019 de la Direcció General de l’Economia Social, el Tercer Secor, les Cooperatives i l’Autoempresa s’estan preparant 15 reportatges sobre l’economia social que volen recollir alguns temes d’actualitat relacionals amb aquest model.
Aquests reportatges es publicaran al Nació Digital de manera continuada fins a final d’any, i els podeu llegir tots en aquest enllaç.
A continuació us presentem el més recent,
L’auge del consum responsable i de les cooperatives de consumidors
El Brot de Reus, Mengem Osona, Som Energia i el futur supermercat cooperatiu de Manresa, exemples d’una tendència creixent a Catalunya
Trobada anual de grups locals de Som Energia a Barcelona | Som Energia
Cada setmana, la Mireia Fernández agafa el cabàs o el carretó d’anar a comprar i, després de passar pel Mercat Central de Reus, va a la botiga d’El Brot, la primera cooperativa de consum agroecològic de Catalunya i de l’Estat, nascuda el 1979. “És a prop de casa, els productes són de proximitat i puc anar-hi a peu o amb bici, que a més a més no contamina”. La Mireia és una de les 89 sòcies de consum o unitats familiars que gestionen la botiga de la cooperativa i que, a través de l’assemblea, compren productes agroecològics de forma col·lectiva. “Cada unitat pot tenir fins a deu beneficiaris i, per tant, parlaríem d’unes 500 persones en total”, explica Carme Pagès, secretària del consell rector d’El Brot.
El perfil de persona sòcia de la cooperativa és molt heterogeni i els motius per formar-ne part són els mateixos que en la majoria d’iniciatives de cooperativisme de consum agroecològic: “En primer lloc, per consciència i, cada cop més, per raons ambientals i, des de fa ja una dècada, per motius de salut”, afirma Pagès.
Tot i que l’econòmic no és un dels motius principals, Fernández destaca que “els preus són més baixos i, a la llarga, també et beneficia en aquest sentit”. Una de les coses que més valora, a més de la participació i la implicació dels socis més enllà de la botiga, és que no hi ha intermediaris i, sovint, pot parlar directament amb el productor.
El cooperativisme de consum agroecològic
El cooperativisme de consum engloba sectors d’activitat tan diversos com el de l’energia, l’habitatge, l’alimentació, la telefonia o la banca. Tal com indica Toni Lodeiro, expert en consum responsable i soci de la cooperativa Opcions de Consum Responsable, l’agroecològic és el que compta amb més iniciatives a Catalunya: 160 en total, el nombre més alt de tot l’Estat. Entre aquestes iniciatives, majoritàriament petites, hi ha des de grups de consum legalitzats oficialment com a associació fins a cooperatives formalment constituïdes, com és el cas d’El Brot, passant per grups sense forma jurídica.
Els productors de l’associació de productors i consumidors Mengem Osona. Foto: Sara Blázquez
L’associació de productors i consumidors agroecològics Mengem Osona és una d’aquestes iniciatives. El projecte, que va començar com a associació de productors a principis del 2018, actualment compta amb 50 persones sòcies i una botiga a Vic. Jordi Bastús, que és soci de Mengem Osona des de l’inici, se’n va fer perquè no està d’acord amb el model actual de consum: “La cadena de distribució d’aliments ha afegit cada cop més distància entre el productor i el consumidor, que es tradueix en marges comercials, és a dir, el consumidor paga més que abans i el productor, que és qui treballa la terra i corre el risc, cobra menys”.
Per a Bastús és important saber que allò que menja ve d’una zona propera i que contribueix “a la sobirania alimentària dels pagesos i pageses, que ara mateix estan en un procés de regressió espectacular, i dignifico la seva feina”.
El consum responsable i les cooperatives de consum
Segons Toni Lodeiro, el consum conscient o consum responsable com a proposta social ha crescut molt en els últims anys. Es tracta d’una proposta que reivindica uns hàbits de consum basats en una visió alternativa de la qualitat de vida, la salut i el benestar, i en el compromís amb una economia que tingui cura de les persones i del medi ambient. “A Catalunya l’economia social i solidària viu un moment de gran vitalitat, amb un nivell molt alt de creació de cooperatives, moltes vinculades al consum conscient i a les alternatives de consum”. Lodeiro destaca el paper d’institucions com la Generalitat de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona, que hi destinen recursos i han estat claus a l’hora de donar una empenta al sector.
Per fer canvis en els nostres hàbits de consum, Lodeiro recomana començar per on ens sentim més còmodes i ens sigui més fàcil: “El millor és començar per una alternativa que puguis compartir amb altres persones o per alternatives col·lectives com les de consum, impulsades des de les cooperatives de consum i des de l’economia social i solidària, perquè no només fas un canvi positiu per a tu sinó que dones suport a apostes socioempresarials compromeses amb aquest model”.
Setena edició de l’Escola de Som Energia a Màlaga. Foto: Som Energia
Segons el Registre Central de Cooperatives de Catalunya, actualment hi ha 148 cooperatives de consum formalment constituïdes, 91 de les quals formen part de la Federació de Cooperatives de Consumidors i d’Usuaris de Catalunya (FCCUC). L’any 2018 se’n van constituir 11, gairebé la meitat de les que es van constituir entre el 2007 i el 2017. De les 28 que es van constituir al llarg d’aquests deu anys, 20 són estrictament de consum, és a dir, compostes per socis consumidors, i 8 són integrals, és a dir, compostes per socis treballadors i socis consumidors.
El 2018 es van crear a Catalunya 11 cooperatives de consum, gairebé la meitat del període 2007-2017
Maria Antònia Esteban, gerent de la FCCUC, afirma que compten tant amb cooperatives molt grans com molt petites: “A la federació no només són importants les magnituds econòmiques i les cooperatives de base social àmplia sinó també la irrupció de nous sectors d’activitat on es desenvolupa el cooperativisme de consumidors i usuaris perquè això significa que la fórmula segueix sent vàlida per cobrir i donar resposta a les necessitats de la societat del segle XXI”. Segons Esteban, com a exemple de nous àmbits d’activitat hi ha el nou model de cooperativisme d’habitatge cooperatiu en règim d’ús o els serveis bàsics com l’aigua, l’energia, les telecomunicacions i la mobilitat.
Trobada anual de grups locals de Som Energia a Barcelona. Foto: Som Energia
Som Energia, la principal cooperativa de consum de l’Estat dedicada al sector de l’energia verda, va néixer el 2010 a Girona i actualment ja té més de 58.000 socis consumidors, un 65% dels quals són a Catalunya. Tenint en compte que cada soci pot tenir tres contractes, té més de 98.000 clients. Cada setmana, la cooperativa suma 150 persones sòcies noves i 200 contractes nous.
Som Energia ja té més de 58.000 socis consumidors, un 65% dels quals a Catalunya
“No fem publicitat ni actes de patrocini, per això el creixement de Som Energia és molt estable, molt orgànic, perquè funciona a través del boca orella”, explica Francesc Casadellà, de l’equip de comunicació de la cooperativa. Som Energia s’organitza territorialment en uns 50 grups locals repartits per tot l’Estat, gràcies als quals els socis participen voluntàriament del projecte a través de les assemblees i altres activitats com xerrades, trobades i projectes de generació elèctrica.
Segons Casadellà, els principals motius pels quals una persona es fa sòcia de la cooperativa són la voluntat de fer el canvi cap a l’energia verda i optar per un model energètic renovable i descentralitzat, seguit pel descontentament amb l’oligopoli energètic, el tracte de proximitat que ofereix la cooperativa i la recomanació de familiars i coneguts.
El primer supermercat cooperatiu de Catalunya
A Catalunya, la majoria d’experiències de cooperativisme de consum agroecològic són petites, de màxim 50 unitats familiars, i amb una alta participació voluntària. Com explica Toni Lodeiro, ja que “requereixen molta dedicació i esforç”, la capacitat de permanència en aquests projectes és baixa. Això ha generat un debat al voltant del futur del cooperativisme de consum agroecològic i ha fet que es tinguin en compte experiències més grans i professionalitzades on l’exigència és menor, com és el cas de supermercats cooperatius com Landare, a Navarra, o el Park Slope Food Coop de Brooklyn, amb 17.000 persones sòcies i voluntariat obligatori.
Francesc Rota, Laura Escalé, Margara Conde i Elisabet Duocastella, del grup promotor del primer supermercat cooperatiu de Catalunya a Manresa. Foto: ACN
Inspirat en el model de la cooperativa Park Slope Food Coop, a Manresa s’obrirà el primer supermercat cooperatiu de Catalunya. Es tracta d’un dels Projectes Singulars del 2019 finançats pel Programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i impulsat per Frescoop, Quèviure, Fundació Ulldecona i l’Associació per l’Impuls dels Supermercats Cooperatius i el Mercat Social.
L’objectiu és obrir també un supermercat a Barcelona i una central de compra a les Terres de l’Ebre. “El model al qual ens acostem més és el del Food Coop, és a dir, un 30% de treball remunerat i un 70% de treball voluntari dels socis, unes tres hores al mes, que suposa un 30% d’estalvi en relació a un supermercat convencional”, explica Laura Escalé, coordinadora del grup promotor de Manresa.
Segons Escalé, “la idea és vincular-hi els productors i també estem treballant amb els grups de consum locals i de la resta de la comarca per trobar la manera de coexistir”. Totes les persones interessades a fer-se sòcies de la cooperativa ja tenen experiència en grups de consum agroecològic: “La gent està cada cop més sensibilitzada i hi ha qui ho fa per salut, per sobirania alimentària, per impacte en el territori… L’econòmic no és un dels motius principals, però sí que la gent ho té en compte”, afirma Escalé.
Font: www.naciodigital.cat