Intercooperar no és una utopia: 3 exemples de projectes que funcionen
Què entenem per intercooperació? És una de les pràctiques més esteses i característica de l’ESS, tot i que a vegades no s’identifica com a tal. En comptes de competir, es promou el treball conjunt i intercooperatiu i permet, per exemple, afrontar reptes més grans que només una cooperativa no podria assumir. Altres vegades es considera intercooperació tipus d’intercanvi que responen a lògiques més productivistes.
De tot això n’hem parlat amb profunditat amb tres entitats que formen part de projectes d’intercooperació: Circulars, Núria Social d’Olot i les Contrabandistes.
La Juda, participa en aquest podcast com a membre de Les Contrabandistes una agrupació entre 6 cerveseries artesanes que s’uneixen per donar servei a diferents grans esdeveniments. En aquest projecte participen també altres entitats com Dies d’Agost, Esperanzah o Txarango. La Cristina forma part de Circulars. Ella és de la cooperativa de comunicació El Far que juntament amb Dignidart van impulsar el projecte d’intercooperació que busca promocionar estils de vida més sostenibles, sobretot impulsen accions perquè població especialment del Camp de Tarragona, tingui maneres de reduir el residu plàstic o de plàstic d’un sol ús. I finalment, la Laura explica l’experiència del Núria Social d’Olot, un espai comunitari obert al barri i a la Garrotxa, i allà hi ha la sala polivalent que acull activitat cultural i també un cotreball on hi treballen diferents entitats de l’ESS i és des de l’inici un espai d’intercooperació i de sinergies molt potent.
Les tres coincideixen en el fet que intercooperar és una evolució molt interessant que deixa enrere la competició. Però no és fàcil: es pot intercooperar en qualsevol àmbit depenent de les necessitats de cadascuna i del temps que s’hi pugui dedicar i els recursos que tinguis per invertir. “És important el diàleg i la confiança. Quan et vas enxarxant amb la comunitat sempre hi ha desacords i conflictes, però sempre intentes posar confiança sobre la taula i anar construint aquesta cultura més cooperativa, més de diàleg” explica la Laura.
Deixar enrere la competició per establir diàlegs i dinàmiques fluides és una de les coses que més valoren. “T’adones que estàs guanyant quan la resta de cooperatives amb les quals estàs compartint coses els hi passen coses bones i tu te n’alegres i comparteixes aquest èxit” diu la Cristina, que és una vivència que ha experimentat molt en aquest procés d’intercooperació amb Dignidart. És important també posar una mirada conscient en el fet que formar part dels ecosistemes fomenta un creixement conjunt que també comparteix estratègies i experiències. I quan parlem de creixement no ho fem exclusivament de l’econòmic. Per la Juda és important que el que es busqui “no sigui només un creixement econòmic, sinó que és compartir i beneficar-nos-en totes en tots els nivells: emocional, sòcia de sostenibilitat, etc.”
Existeix una fórmula màgica per intercooperar? Probablement no, cada projecte i cada entitat té les seves pròpies dinàmiques i necessitats. Però totes les participants a l’entrevista coincideixen en el fet que el diàleg, establir objectius comuns i cercar espais de cures més enllà del projecte facilita que les relacions flueixin i per tant, els projectes co-participats siguin exitosos. “Quan explico el que fem a algunes persones que no formen part de l’àmbit de l’ESS em titllen de hippie” explica la Cristina, “i sempre els hi dic… prova-ho una estona!”
Podeu conèixer més detalls i escoltar tota la conversa escoltant el podcast complet! Si us interessa l’ESS i el cooperativisme també podeu escoltar la resta de podcasts d’Economia Social que aborden temes com el consum responsbale, la digitalització i la tecnologia o l’habitatge cooperatiu entre molts altres!