Intercooperar i compartir: les claus de l’èxit de la digitalització
Cada cop més entitats incorporen la tecnologia al seu dia a dia, però no sempre ho fan des d’una perspectiva ètica
L’arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha accelerat els processos de digitalització de molts negocis. L’ Economia Social i Solidària no ha estat aliena a aquesta tendència i molts projectes s’han vist abocats a obrir una finestreta digital per poder sostenir la seva activitat. Més enllà d’aquesta acceleració sobrevinguda, fa anys que en l’àmbit cooperatiu també s’impulsa una digitalització vinculada a la innovació tecnològica amb una perspectiva ètica que promou el procomú.
De tot això n’hem parlat amb en Carles de Punt d’accés i amb l’Enrico de Coopdevs.
L’ús de la tecnologia amb perspectiva ética
Les grans plataformes d’internet i les seves males praxis han posat en alerta una part de la ciutadania que veu, en el canvi de model de consum que promouen una perversió de les dinàmiques socials. En aquest sentit, tant l’Enrico com en Carles coincideixen en assenyalar que la digitalització només és una eina, i que com a tal es pot fer servir bé o malament. Per Coopdevs, la tecnologia és un agent facilitador i d’assegurar la governança horitzontal per tal de mantenir la sobirania sobre allò que es fa.
Un exemple molt clar: El dels Riders o els d’allotjament. Existeixen dos projectes com CoopCycle i Ferbirli, en l’àmbit tecnològic la solució és molt semblant a la que fan servir les multinacionals, però són els objectius els que hi ha darrere els que li donen una direcció o una altra. Són tecnologies necessàries per tirar endavant activitats d’aquests tipus.
En major o menor mesura totes les entitats de l’economia social i solidària han incorporat la tecnologia sigui per la seva gestió o per desenvolupar la seva activitat. Les eines i els recursos digitals habituals són productes del mercat de les grans plataformes que comprometen no només el discurs ètic de l’activitat, sinó les dades que s’utilitzen i es gestionen des dels dispositius.
En aquest sentit en Carles pensa que hi ha molt camí per fer encara pel que fa a la sensibilització i extensió de l’ús en tecnologies lliures, que són aquelles de codi obert que tenen un ferm compromís amb la protecció de les dades que tracten i a més no són d’ús privatiu.
Tots dos experts coincideixen en el fet que cal explicar més i fer més pedagogia sobre l’impacte i conseqüències d’utilitzar un tipus de tecnologia i no un altre. “És cert que els serveis, sobretot els que són gratuïts, que tenen més èxit ho són per què generen comoditats, però aquesta comoditat no és gratuïta, encara que a les nostres butxaques en ho sembli” explica en Carles.
Compartir per ser més sostenibles
Com desenvolupar doncs un sistema còmode i efectiu pels projectes de l’ESS i que sigui sostenible? La clau està en la intercooperació i en el fet de compartir tant les eines com els processos. L’Enrico ho explica així: “Una part molt interessant que obre la porta a la intercooperació és quan en lloc de pensar només en la tecnologia pura i dura, compartim
coneixement sobre els processos, descobrim per exemple que moltes cooperatives de consumidors funcionen de manera molt semblant. Només compartir aquest coneixement és superimportant. Perquè per un costat la tecnologia no és barata, ja no és desenvolupar els projectes, executar-los i mantenir-los, sinó que també ho és la replicativitat.”
En conclusió, la clau per desenvolupar la digitalització en l’àmbit de l’ESS és compartir plataformes digitals, servidors i espai i processament o infraestructures. Com diu en Carles: la intercooperació ens fa més sostenibles.
Podeu conèixer més detalls i escoltar tota la conversa escoltant el podcast complet! Si us interessa l’ESS i el cooperativisme també podeu escoltar la resta de podcasts d’Economia Social de la col·lecció que aborden temes com les gestories per projectes cooperatius, la digitalització i la tecnologia o l’habitatge cooperatiu entre molts altres!