Per a què la situació millori, cal més complicitat, voluntat real de treballar en xarxa i de forma intercooperativa

Entrevistem a Juli Silvestre, gerent i soci de Nou Verd SCCL, una cooperativa sense afany de lucre i d’iniciativa social que té com a objectiu promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat, prioritàriament amb trastorns mentals. En Juli Silvestre ens explica quins són els eixos clau sobre els quals es desenvolupa la tasca social que es duu a terme des de Nou Verd SCCL i quin vincle han establert amb el programa d’aracoop.

A què es dedica principalment Nou Verd SCCL i quina és la teva funció dins aquesta organització? 

Nou Verd és una cooperativa amb seu a Vilafranca del Penedès. Es podria dir que sóc el gerent i copropietari, juntament amb altres 45 companys. A més, sóc coordinador de l’equip de gestió com a treballador i com a soci a la vegada. En la meva feina sempre he participat amb una política associativa.

Tenim un Centre Especial de Treball que ofereix ocupació laboral a persones amb trastorns mentals. Crec que és una tasca important ja que, d’aquesta manera, poden intentar caminar cap a una major autonomia professional i personal, alhora que se senten part de l’empresa pel grau d’implicació i compromís del soci dins d’una cooperativa. A partir de les diferents assemblees i comissions informatives que organitzem, tots els treballadors poden aportar una visió comunitària, d’implicació al territori, estratègica etc.

Nou Verd té 20 anys d’història des d’aquest mateix any. És una cooperativa que va començar amb cinc treballadors amb malalties mentals. Després, amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès com a promotor, van anar sumant-se treballadors i avui dia som 90 treballadors.

En quins projectes esteu treballant?

Treballem de la mà amb una altra cooperativa social a Vilafranca que es diu NouSet. Amb aquesta empresa compartim estratègia territorial i acció comercial. També col·laborem amb altres entitats com la Fundació Formació i Treball o la cooperativa Garbet.

Un projecte molt atractiu i amb el que estem obtenint resultats molt satisfactoris és el Vilafranca Inclusió, que compta amb la implicació de l’Associació d’Empresaris del Penedès i del Garraf, NouSet i l’Ajuntament de Vilafranca.

En què consisteix aquest projecte?

El Vilafranca Inclusió (VFI) neix de la voluntat de l’Ajuntament de Vilafranca d’oferir a un conjunt de famílies de la vila, en les que no entrava cap ingrés formal, un procés de formació i feina que impliqués tota la família. Des de Serveis Socials i ocupacionals de l’Ajuntament s’analitzaven les opcions d’inserció laboral de cada adult i es definia un pla global d’intervenció en el que una persona del nucli familiar entrava en la fase de contractació del VFI, i la resta, en processos formatius i d’acompanyament sociolaboral.  Aquesta és la condició principal, cal que la família s’impliqui per a formalitzar el contracte.

La modalitat d’aquest contracte ha estat de Formació i Aprenentatge, cosa que permet incloure la formació com una exigència del contracte, cotitza de cara l’atur i la seguretat social i té una bonificació de les càrregues socials del 100% per a les empreses d’inserció, com Nou Set SCCL.

L’objectiu també inclou el fet de recuperar i millorar espais públics, d’ús social i comunitari de la vila, que serien arranjats aprofitant el procés de formació i aprenentatge dels contractes: pisos socials, albergs, muntanya de Sant Jaume…

Quins són els resultats fins ara del projecte?

En la primera fase del projecte es van escollir vint-i-sis famílies de la vila (vint-i-dues seleccionades per l’Ajuntament i quatre persones derivades des de Caritas Vilafranca). Es va signar un conveni a tres bandes: Ajuntament (que aportava famílies, el fons econòmic pels contractes i espais de treball per aprendre els oficis definits), Caritas (que aportava persones, espais de treball i el finançament per la formació dels beneficiaris) i Nou Set que gestionava els contractes i feia l’acompanyament tècnic i sociolaboral. Dels vint-i-sis contractes inicials de sis mesos se’n van renovar vint-i-dos per sis mesos més (garantint atur i subsidis posteriors). Els quatre que no es van renovar van ser una baixa voluntària, una baixa forçada per raons legals i dues no renovacions per falta d’acompliment de les exigències del contracte (formació i actituds).

Dels vint-i-dos primers que van finalitzar el procés, dos continuen treballant, quatre ja han trobat feina i la resta continua en el projecte en la fase de recerca de feina, en col·laboració amb altres recursos: Caritas, Servei d’ocupació de Vilafranca, etc.

Creieu que l’experiència es pot replicar en altres territoris?

Pel segon any s’han sumat al projecte els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Sant Cugat Sesgarrigues que han afegit sis nous beneficiaris al projecte. Sumats els vint de Vilafranca fan en dos anys un total de cinquanta-dos beneficiaris. Igualment, pel 2015 estem treballant amb altres sis municipis de l’Alt Penedès per incorporar l’estratègia i metodologia del VFI en un projecte intermunicipal vinculat a la recuperació del camí del riu Bitlles.

El projecte resulta un molt bon exemple de cooperació entre l’administració local i les empreses socials, una nova fórmula públic-privada que aprofita els avantatges de cada part i en maximitza els beneficis en front d’altres mesures mes acotades (per exemple, els Plans d’ocupació que són només per sis mesos i tenen el sobrecost de les d’assegurances socials pels municipis, que suposa un 33% més per cada contracte).

Cal remarcar que han sorgit altres entitats que estan valorant la possibilitat d’unir-se a nosaltres i replicar la idea a altres parts de Catalunya. És un projecte públic-privat del tercer sector, creat per treballar en xarxa en el sentit de fer una gestió conjunta posant diners i persones al servei d’un benefici comú.

Quin és el vincle que heu establert amb el programa aracoop?

Ens hem unit a aracoop perquè tenim la voluntat de treballar conjuntament i en xarxa amb altres entitats i cooperatives amb qui puguem intercanviar conceptes i recursos amb nosaltres.

Quins entrebancs us heu trobat a l’hora d’emprendre nous projecte? 

Hem trobat que, en alguns casos, hi ha una falta de sintonia, confiança i transparència per gestionar les relacions d’aliança entre gent dins del sector cooperatiu. Notem que encara costa cooperar amb alguns actors que tenen sentits de responsabilitat social molt concrets i diferents.

Per a què la situació millori, cal més complicitat, voluntat real de treballar en xarxa i de forma col·lectiva. D’aquesta manera, els recursos econòmics després surten sols.

No tothom té cultura de treball cooperatiu i no tothom ha après encara a fer feina sota aquests hàbits que persegueixen el bé comú i no l’individual. Crec que aquest és el motor del canvi. Si som capaços de transformar la forma de treball a un model més participatiu basat en les persones, tots els altres elements surten endavant per si mateixos.

Quines vies d’actuació teniu de cara al futur?

Tenim bones expectatives i esperança de continuar millorant, malgrat que els canvis sempre són lents. Tenim voluntat de generar molts més llocs de treballs orientats en la mateixa línia de públic, col·lectius en risc d’exclusió.

Ara mateix, podríem dir que estem en el procés de consolidació de la nostra empresa i en el futur continuarem treballant per consolidar nous acords i noves col·laboracions amb iniciatives innovadores com ara la cooperativa Roba Amiga, amb la que ja estem plantejant petits intercanvis basats en la venda de roba de segona mà.

Sempre intentarem treballar allà on veiem que hi ha oportunitats de crear projectes nous, preferiblement acompanyats. Continuarem traslladant la intercooperació amb experiències com el projecte Emprèn, o amb programes com aracoop amb abast en tot l’àmbit català.