Lectures d’estiu per conèixer millor l’economia social
L’economia social i solidària té cada vegada més presència en els mitjans de comunicació catalans, mostra també del creixent interès que desperta entre la població. I com que l’estiu és una època que s’adiu per recuperar lectures d’articles que s’han publicat al llarg de l’any, n’hem fet una selecció representativa dels diferents àmbits de l’economia social i solidària.
Els 37 articles expliquen des del balanç de creació de cooperatives amb el suport del Programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball en un any complicat per la pandèmia a diversos projectes d’habitatge cooperatiu, un model que dona resposta amb criteris d’economia solidària a les necessitats d’habitatge de la població, passant per diverses iniciatives empresarials en àmbits com els de les cures, el consum o l’agricultura, entre altres.
El virus no infecta les cooperatives
Reportatge sobre la creació de cooperatives durant l’any 2020. Se’n van crear 149 de noves a tot el territori català, malgrat els greus efectes de la pandèmia de la Covid-19 en l’activitat econòmica. La territorialització s’ha revelat clau per al desenvolupament de l’economia social i solidària arreu del país.
El 2020 va veure néixer 149 noves cooperatives a Catalunya malgrat la pandèmia
Els 14 ateneus cooperatius de Catalunya van acompanyar 890 nous projectes d’economia social durant el 2020, i d’entre aquests es van constituir 131 noves empreses de l’economia social, entre cooperatives, associacions, fundacions i mutualitats. El reportatge repassa alguns d’aquests nous projectes cooperatius.
L’Economia social i solidària avança a velocitat de creuer
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies en l’anterior legislatura, Chakir El Homrani, i el president de l’Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT), Guillem Llorens, expliquen la importància del document consensuat pel sector que posa les bases de la futura Llei de l’economia social i solidària
Ateneus cooperatius: reptes i oportunitats
Article sobre la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) i del paper que tenen dins l’economia social com a agents de transformació econòmica dels respectius territoris. També del que van jugar durant els primers mesos de pandèmia. A curt termini la XAC té l’objectiu de seguir consolidant un espai de trobada i coordinació dels 14 ateneus cooperatius
Reportatge sobre el premi a Elisa Segués en l’última edició dels Premis Economia Social. En concret, el seu treball de final de postgrau presenta les cooperatives de dones com a eina inclusiva dins les presons catalanes. El model que proposa Segués per començar a implementar a la presó de Wad Ras està inspirat en les cooperatives socials italianes
De negocis capitalistes a projectes col·lectius: el relleu cooperatiu
La transformació de societats mercantils en empreses cooperatives continua sent anecdòtica a Catalunya. Però no obstant això, l’acompanyament que els ateneus cooperatius fan d’alguns casos demostra les enormes avantatges d’adaptar els negocis a fórmules de gestió més horitzontals i democràtiques.
Treballadores de la llar autoorganitzades per sortir de la precarietat
Cooperatives de treball i de consum promouen un sistema alternatiu i sostenible de les cures. La campanya ‘Prescrivim Cura Digna’, presentada amb motiu del Dia de les Treballadores de la Llar, pretén visibilitzar i impulsar aquests models alternatius.
Associació o cooperativa? Tria el teu camí!
Tot i que les dues són formes jurídiques per iniciatives col·lectives, basades en un funcionament democràtic i amb voluntat de transformació social, la finalitat, l’estructura tècnica i les relacions laborals, així com el paper de les persones sòcies, són factors que diferencien l’una de l’altra. L’article es basa en l’experiència dels acompanyaments de CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona.
Coopera: relleu agrari, feina i inserció
Coopera és un projecte de relleu agrari que ha rebut el suport del Programa d’Economia Social. És una iniciativa pionera a Catalunya que té com a objectiu aportar una solució a la manca de relleu generacional en el món de la pagesia a partir de la formació i capacitació de persones en risc d’exclusió social. De retruc, lluita contra l’abandonament agrari.
La Zona, un nou mercat digital de l’economia social i solidària
Neix la primera plataforma a internet que ven productes i serveis realitzats per empreses compromeses amb el territori, el medi ambient i les persones. La Zona també té el suport del Programa d’Economia Social a través del programa de Projectes Singulars. És el primer mercat digital del consum conscient i l’economia solidària i a part de trobar-hi productes també s’hi poden contractar serveis.
Escuma cooperativa per fer front a l’oligopoli cerveser en el patrocini cultural
Cooperatives productores de cervesa artesanal i promotores culturals s’ajunten per crear Les Contrabandistes i així oferir una alternativa a les grans marques que actualment proveeixen concerts, festivals i festes majors. També ha rebut el suport del Programa d’Economia Social per ajudar a aquestes cerveseres cooperatives a fer un canvi d’escala a partir de la intercooperació.
Eixarcolant i la llarga vida de les llavors oblidades
A Jorba hi ha un hort on les males herbes no ho són, de dolentes. En aquest espai, el col·lectiu i cooperativa Eixarcolant treballa per conservar-les i afegir noves espècies al banc de llavors. Eixarcolant ha rebut el suport del Programa d’Economia Social en la seva tasca de preservació de llavors tradicionals i en favor d’un nou model agroalimentari a Catalunya.
El supermercat més insòlit de Brooklyn arriba a Barcelona
Després de l’obertura fa uns mesos del de Manresa, el de Barcelona serà el segon supermercat cooperatiu i participatiu que obrirà a Catalunya, on seguint el model de l’emblemàtic Food Coop de Brooklyn, les persones sòcies de la cooperativa treballen de franc unes hores mensuals al supermercat i així creen comunitat i optimitzen costos. Els dos supermercats també han rebut el suport del Programa d’Economia Social.
Projecte guanyador de l’últim Premi Pepa Maca atorgat per CoopMaresme, l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, ha estat el primer supermercat cooperatiu de la comarca. La Feixa, de fet, és un canvi d’escala de dues cooperatives de consum que ja existien a Mataró, L’Estrella i L’Ecoopirativa, amb més d’una dècada de trajectòria.
La Teulada: pol cooperatiu al cor de Tarragona
Setze entitats de la ciutat s’han unit per crear La Teulada, una xarxa cooperativa destinada a fomentar la intercooperació, la referencialitat i la interlocució amb les institucions de la comarca impulsada des de CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona.
L’Espora, un nou viver cooperatiu a l’Hospitalet
Collblanc, barri de la segona ciutat de Catalunya, consolida un espai de cotreball que acull una llibreria i diversos projectes comunitaris de base cooperativa. Tots han unit esforços gràcies a CultiuCoop, un pla d’ajuda al teixit cooperatiu que coordina La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet.
Carnets de conduir que esdevenen eina d’empoderament col·lectiu femení
Més de 70 dones gitanes han participat del programa co-organitzat per Unión del Poble Romaní, l’Institut Romanó per assumptes socials i culturals i La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, amb Keras Buti.
El col·lectiu Micaela del Maresme reivindica l’economia social en el sector de la llar i les cures
El col·lectiu Micaela, format per dones migrants de la comarca treballadores de la llar i les cures, constituïdes amb l’acompanyament de CoopMaresme, manifesten que el sector que les ocupa “no és servitud” i exigeixen el respecte cap als seus drets i el reconeixement de la seva feina.
+65: un pont per a una vellesa saludable
Amb l’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha nascut a Taradell una cooperativa destinada a què les persones grans del municipi puguin continuar vivint a casa seva. Entre totes les sòcies de consum s’han dotat d’un catàleg de serveis que faciliti la vida de la gent gran i els permeti perllongar l’estada a casa sense haver de dependre de serveis públics o de la família.
Els espais test són una incubadora de projectes agraris que permet fer un “test d’activitat” en un sector en què, per iniciar l’activitat productiva, cal fer grans inversions. El grup de treball d’espais test agraris del Camp de Tarragona, dinamitzat per CoopCamp, treballa per impulsar aquests dispositius al territori.
El Gastrobar de l’Sputnik, model de referència d’emancipació juvenil
El Gastrobar de l’Sputnik de Montornès és un dels projectes nascuts a l’empara de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental i un dels tres models d’èxit exposats en la jornada d’intercanvi entre la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. Es tracta d’un projecte d’empoderament de joves emprenedors a través de l’economia social.
PM Postal, la cooperativa que va permetre mantenir l’activitat a extreballadors d’Unipost a Manresa
PM Postal és un dels casos de relleu cooperatiu que s’han donat a Catalunya en els últims anys on treballadors d’una empresa que tanca mantenen l’activitat a través d’una cooperativa. En aquest cas, extreballadors de la seu d’Unipost a Manresa. L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va fer l’acompanyament dels quatre socis fundadors de PM Postal abans de constituir la cooperativa.
El jovent de Collsuspina s’organitza a través d’una cooperativa pionera a Catalunya
Deu noies van constituir el que es considera la primera cooperativa de joves de Catalunya. L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va fer l’acompanyament per a la constitució de la cooperativa.
Territori de Masies: viure-hi i viure’n
El Baix Solsonès aprofita l’empenta del producte de proximitat per reivindicar-se com una aposta sostenible i de qualitat en l’era post-Covid. Territori de Masies, un projecte cooperatiu que ha rebut el suport del Programa d’Economia Social, aglutina diversos projectes que fan una interpretació del territori basada en els criteris de l’economia solidària i la proximitat.
Almena: un far per la perspectiva feminista a les cooperatives
Després d’un procés de tres anys i amb el suport de nombroses entitats i expertes en polítiques de gènere, la cooperativa ha elaborat un Reglament de Règim Intern que pot servir de pauta per a les entitats de l’Economia Social i Solidària.
Crònica de la jornada sobre propostes del cooperativisme per la transició energètica. S’hi van explicar projectes ja existents, i es va donar resposta a aquestes preguntes: Què és una Comunitat Energètica Local? Quin pot ser el paper de les administracions locals? Què pot aportar el cooperativisme a aquesta remodelació energètica?
Comunitats energètiques: una baula cap a la transició social i ecològica
A través de l’autoproducció d’energia renovable compartida, diversos col·lectius i plataformes locals fan els primers passos amb vista a aconseguir un nou paradigma energètic de baix cost mediambiental. Presten serveis per tal que els veïns, els comerços i la indústria local adquireixin, per un preu just, el consum energètic que necessiten.
La necessitat d’un habitatge cooperatiu amb perspectiva feminista
A Dones Cohabitant, un grup de dones caps de família s’han agrupat per generar un projecte comunitari de vida. La proposta de l’habitatge cooperatiu amb perspectiva feminista passa per crear xarxes comunitàries de suport i de cures entorn de l’habitatge.
Princesa49, l’habitatge cooperatiu pioner en la resistència al turisme
Situat al barri del Born de Barcelona, és el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya i de l’Estat espanyol cedit per una administració pública. “Els veïns formen part del dia a dia, saps que sempre et donaran un cop de mà i això ho valoro molt”, diu una de les sòcies d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu impulsat per Sostre Cívic.
La Diversa, una altra manera d’habitar Hostafrancs
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús promou la solidaritat interna i la voluntat d’arrelar al barri com a acte de resistència. El reportatge presenta un d’aquests projectes, La Diversa, la primera cooperativa en cessió d’ús amb sòl privat urbà de Barcelona.
La Balma, l’aval de la feina ben feta de La Constructiva
La constructora de Sostre Cívic ha acabat la primera obra nova d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús i confirma que és possible construir des de l’economia social i solidària. La Balma es va començar a edificar el 2019 i acull 20 unitats de convivència al barri del Poblenou de Barcelona.
Contra la mercantilització de la vellesa: Walden XXI i Can 70
El model de gestió conegut com a cohabitatge sènior és una pràctica habitual en alguns països escandinaus, on funciona de manera exitosa des dels anys 80. A Catalunya, les experiències comencen a arrelar en diversos punts del territori. Walden XXI, convertint en pisos un antic hotel de Sant Feliu de Guíxols, i Can 70, a Sarrià, en el que serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic.
Recuperem habitatge per a garantir la propietat col·lectiva
La Dinamo, Ponent Coopera, l’Ajuntament de Lleida, Hàbitat3, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i La Closca – Cooperativa d’habitatge impulsen el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Lleida. L’objectiu és convertir patrimoni privat en habitatge cooperatiu, traient-lo del mercat especulatiu-
Article de Guillem Llorens, president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), sobre Pacte per una economia per la vida impulsat des de l’economia social i solidària catalana per donar resposta a les noves realitats emergents.
Sergi Alonso: “És un error impulsar projectes tecnològics sense tècnics especialitzats”
L’economia convencional no té miraments a l’hora de desplegar recursos tecnològics per aconseguir les seves fites. Quins entrebancs troben els projectes de l’economia social per digitalitzar-se? Quina és la millor estratègia per fer-ho? En parla Sergi Alonso, de la cooperativa Coopdevs.
Yayo Herrero: «Les xarxes d’autoorganització les veig com una estratègia d’autodefensa»
Entrevista a Yayo Herrero, antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola, una veu potent del feminisme i l’ecologisme. Convidada a Osona en motiu de la fira alTERna’t, defensa que cal pensar altres formes de produir, consumir, treballar i protegir la gent.
Sandra Ezquerra: “La precarització de les nostres vides fa difícil aturar-se a construir xarxes”
Entrevista a Sandra Ezquerra, directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures a la Universitat de Vic. Les seves investigacions se centren en l’economia feminista i les cures remunerades i no remunerades.