El Parlament Basc s’interessa pels Ateneus Cooperatius
Una representant de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius explica davant la comissió de Treball i Ocupació del Parlament Basc què són els Ateneus i quina és la funció de la XAC
Aquest dilluns al matí s’ha presentat l’experiència dels Ateneus Cooperatius i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius davant la Comissió de Treball i Ocupació del Parlament Basc. A petició del grup EH Bildu, Núria Luna, tècnica de l’Ateneu Cooperatiu de les Terres Gironines i en representació de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC), ha explicat què són els Ateneus, com van néixer en el marc del Programa d’Economia Social impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, com s’organitzen i s’estructuren al territori, quins són els sis eixos de treball que impulsen i com a través de la XAC els catorze Ateneus es coordinen per tirar endavant unes mateixes polítiques públiques.
Els diferents membres de la comissió s’han interessat especialment per la tipologia d’entitats que configuren els Ateneus i per la manera com aquests conviuen amb les federacions de cooperatives existents. En aquest sentit, Núria Luna ha subratllat que el que dota d’efectivitat i personalitat els Ateneus és justament la diversitat de les entitats que en formen part i que aquesta respon a la realitat de cada territori: “Per esdevenir elements de referència de l’ESS al territori els Ateneus han d’abastir-se de les diferents realitats d’aquesta economia social de cada zona. Això explica la diversitat de les entitats impulsores, però és justament aquesta singularitat la que fa efectius els Ateneus, perquè treballen colze a colze amb la realitat que els envolta, detecten les necessitats del territori i donen una resposta concreta”. Respecte a la convivència amb les federacions de cooperatives, la representant de la XAC ha indicat que els Ateneus busquen sempre la seva col·laboració i que la seva aparició ha servit a aquestes organitzacions per estendre’s en zones on hi tenien poca presència: “Estem aglutinant entitats i col·lectius que abans potser no treballaven tant de forma tant coordinada” ha conclòs.
Durant la compareixença s’ha destacat també la col·laboració público-comunitària com a base dels Ateneus Cooperatius: “La Generalitat de Catalunya a través del programa d’Economia Social és la que impulsa aquest pla estratègic per estendre l’economia social arreu del país, però són les entitats del territori les que executen la feina. I aquesta és la clau de l’èxit”, ha assenyalat Luna, a la vegada que ha explicat com la Generalitat està treballant perquè l’ESS no sigui únicament un programa concret d’un departament sinó que l’està incorporant en moltes altres àrees.
Els catorze Ateneus Cooperatius de Catalunya s’estructuren i s’organitzen al voltant de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius. I és que, malgrat la singularitat de cadascun d’ells, tots impulsen unes mateixes polítiques públiques i persegueixen uns mateixos objectius “per això és important que treballem de forma coordinada, que puguem ser interpel·lats i que puguem donar una resposta conjunta i coordinada”, ha anunciat Núria Luna.
A més dels Ateneus Cooperatius, en la compareixença davant la comissió de Treball i Ocupació del Parlament Basc s’ha explicat també una de les altres línies importants que impulsa el Programa d’Economia Social: els projectes Singulars. Luna ha explicat com des de l’inici de la crisi de la covid-19 aquesta línia s’ha transformat i ha passat a subvencionar projectes que fomentin la creació o manteniment de l’ocupació a través de la intercooperació.
Tots els membres de la comissió s’han mostrat agraïts de poder conèixer de primera ma els Ateneus Cooperatius. La diputada Nerea Kortajarena (EH Bildu) ha posat l’accent en el fet que a Catalunya l’impuls a l’ESS sigui un servei públic i que l’administració sigui qui assumeixi aquest lideratge a través de l’impuls d’una xarxa d’ateneus: “Penso que és una experiència molt interessant i vàlida i que haurem de tenir en compte a Euskadi en un futur”, ha conclòs.