El món cooperatiu confia que la futura Llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya senti les bases d’un nou model econòmic post-Covid

• Josep Vidal i Guillem Llorens l’han posat en valor en la trobada d’ateneus cooperatius, projectes singulars i entitats representatives de l’economia social.

«En els propers anys és imprescindible i crucial garantir que l’economia social i solidària tingui un paper principal i bàsic en la reconstrucció de l’economia catalana post-Covid». Són paraules de Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat en l’obertura de la trobada d’ateneus cooperatius, projectes singulars d’economia social i entitats representatives de l’economia social catalana que s’ha fet aquest dijous a través de la plataforma Zoom.

Tant Vidal com Guillem Llorens, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), que l’ha acompanyat en l’obertura, han mostrat la seva confiança que la futura Llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya serveixi per sentar les bases d’un model econòmic més equitatiu.

Josep Vidal ha qualificat d’«acord històric» el que va permetre que la tardor passada es presentessin les bases de la futura Llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya, actualment en fase de desenovlupament del seu articulat. Vidal ha posat en valor el consens entre el Govern i les entitats representatives de l’economia social catalana, agrupades en aquest cas en l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT).

«La nova llei ha de facilitar un canvi d’escala i una democratització de l’economia a Catalunya», ha recalcat Vidal, que ha qualificat la proposta d’«inclusiva i innovadora», entre altres coses perquè descriu per primera vegada les economies comunitàries com a part de l’economia social catalana. En la nova estratègia, «a construir col·legiadament», i que ha de culminar amb l’aprovació de la Llei, tant Vidal com Llorens confien que es puguin sentar les bases d’un nou model econòmic post-Covid.

Aquesta nova estratègia, segons ha definit Vidal, té tres objectius principals. Per una part, millorar la competitivitat de les empreses d’economia social a partir del creixement, la innovació i la digitalització, i la millora de les competències. En segon lloc, incrementar el nombre d’empreses d’economia social, a través de l’emprenedoria, però també de la transformació d’empreses convencionals a cooperatives, «un element principal en la reconstrucció, ja que és més fàcil mantenir empreses que crear-les». I finalment, implementant donant resposta a les necessitats i els reptes de l’economia catalana a partir dels valors de l’economia social.

Guillem Llorens, per la seva part, ha posat també en valor el consens assolit en les Bases de la futura Llei d’Economia Social i Solidària, essencial per a construir una «alternativa real». En la mateixa línia, ha destacat que des d’AESCAT tenen en marxa l’elaboració d’una proposta des del Pacte per una Economia per la Vida que doni resposta al «fracàs del capitalisme en el món modern». Ho fan amb l’objectiu de repensar un nou model productiu, però també reproductiu que universalitzi les tasques de cures i que tingui en compte alhora un nou model ecològic. Tot plegat, a partir de l’enxarxament del món de l’economia social amb l’acció de Govern.

149 cooperatives creades durant el 2020 malgrat el context de pandèmia

Josep Vidal havia començat la seva intervenció agraint a les més de 80 persones representants dels 14 ateneus coopeatius, dels Projectes Singulars que s’han beneficiat del Programa d’Economia Social, i de les entitats representatives de l’economia social catalana, el treball fet durant l’últim any en unes circumstàncies especialment adverses a causa de la Covid-19. Un any que, malgrat el context, ha destacat, es van constituir a Catalunya fins a 149 cooperatives noves.

El director general ha compartit les dades principals del balanç del Programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb 131 noves organitzacions d’economia social acompanyades pels 14 ateneus cooperatius, que va permetre la inserció laboral de 543 persones, amb una alta presència femenina (333 dones davant 210 homes). Alhora, els ateneus cooperatius van continuar o iniciar l’acompanyament d’altres 900 projectes vinculats a l’economia social En aquest sentit, Vidal ha remarcat la importància de la territorialització de les polítiques de foment de l’economia social que ha permès, entre altres coses, la creació i consolidació de cooperatives en comarques on no hi havia tradició.

Més enllà dels ateneus cooperatius, el Programa d’Economia Social va finançar i acompanyar al llarg de l’any 2020 fins a 93 Projectes Singulars que, a partir de la intercooperació, ha permès la creació de nous projectes cooperatius en diferents àmbits de l’economia. 33 d’aquests 93 projecrtes es van impulsar a partir de la convocatòria extraordinària impulsada arran de la Covid-19. Una tercera branca del Programa inclou altres projectes que interactuen de forma transversal amb la resta d’actuacions i que al llarg de l’any 2020 va permetre arribar a 39.417 persones. «Malgrat el patiment i la situació generada pel context especial de l’any, valorem moltíssim tota la feina que va fer-se i de la capacitat d’adaptació d’Ateneus, Projectes Singulars i administració», ha afegit Vidal.

La trobada d’aquest dijous ha tingut una segona part on la vuitantena de representants de l’economia social catalana han interactuat en diferents dinàmiques que ha permès als projectes conèixer-se els entre sí, però també identificar possibles col·laboracions i intercooperacions futures i, aprofitant la intel·ligència col·lectiva, donar respostes als reptes de la societat des de l’economia social i solidària.