El cooperativisme de serveis

Encara que sembli que les empreses només han de competir, veiem cada vegada més que la necessitat de cooperar s’estén a tot arreu. Així doncs, el futur és la cooperació, també a l’àmbit de les empreses.

Amb el pas del temps, l’activitat econòmica va adquirint un alt grau de complexitat i per tirar endavant les empreses han d’emprar estratègies semblants a les utilitzades per les persones, tant per a la supervivència com per al desenvolupament. Hi ha situacions en què la dimensió és important i a vegades, a més, s’ha de combinar la gran i la petita dimensió a través de la cooperació pel desenvolupament. Aquesta combinació dóna flexibilitat en algunes funcions empresarials i permet mantenir la mida necessària per desenvolupar-ne d’altres. I si cooperem, quina és l’empresa adequada? òbviament la cooperativa.

Les petites empreses d’autònoms assoleixen la dimensió de mercat idònia si cooperen entre elles, ja que conjuntament poden vendre, produir o comprar amb més facilitat d’accés al mercat que no pas a nivell individual. Per desenvolupar aquesta activitat conjunta, la cooperativa de serveis és el model d’empresa més adient.

La cooperativa permet establir uns estatuts a mida sobre les necessitats del grup d’empreses que seran sòcies de la cooperativa; a més, les possibilitats d’autoregulació són majors amb la forma empresarial cooperativa i, fins i tot, pot establir una vinculació del vot a l’activitat cooperativitzada, mai respecte el capital. Per tant, els estatuts permeten equilibrar els objectius i el poder de les empreses que cooperen, establint les diferències lògiques entre aquelles que fan un ús intensiu de la cooperativa i aquelles altres que fan un ús més modest, perquè les seves necessitats són diferents.

Addicionalment als estatuts, moltes cooperatives de serveis desenvolupen la seva regulació en el marc d’un reglament de règim intern, on es recullen els acords d’assemblea que, amb molta més precisió, estableixen les normes de funcionament a un nivell de detall no requerit als estatuts socials, ja que aquests acords, en ocasions, tenen un caràcter temporal o circumstancial.

A dia d’avui, el cooperativisme de serveis a Catalunya està ple d’exemples d’èxit, com ara: les cooperatives de farmàcies, de ferreters, de venedors de joguines, d’adroguers, però també de comercialització de serveis de transport de mercaderies, de taxistes o, fins i tot, de serveis financers.

Les possibilitats de les cooperatives de serveis no tenen cap limitació per desenvolupar noves activitats de cooperació, ja que poden haver-hi, tant cooperatives que donen suport a la comercialització de productes de les diferents empreses sòcies a l’àmbit internacional com cooperatives que produeixen o aprovisionen conjuntament a les seves empreses sòcies. Les necessitats de les associades ens indicaran els camins de la cooperació i aquesta sempre es podrà desenvolupar en la forma jurídica de cooperativa de serveis, tant per la seva flexibilitat com per la seva capacitat d’autoregulació.

La realitat és que els canvis econòmics que s’estan produint i la rapidesa amb què canvien l’entorn obliga les empreses a fer alguna cosa, per això cooperar sembla el més lògic i, per tant, la cooperativa és una formula d’èxit per a la cooperació entre empreses. No perdeu les oportunitats, aprofiteu-les cooperant amb qui tingui les vostres mateixes necessitats. Des del programa aracoop, us animem a desenvolupar la cooperació entre empreses mitjançant la forma de cooperativa de serveis.