Apindep: sí que es pot!
Mares de persones amb discapacitat van aconseguir, sense recursos inicials, tirar endavant tota una institució a través d’una cooperativa
Prova que es pot. Prova que a l’adversitat cal guanyar-li la partida. Prova que la unió fa la força. Aquest és l’exemple que dóna Apindep, una cooperativa de consumidors i usuaris, sense ànim de lucre i d’iniciativa social, formada per familiars de nens amb discapacitat intel·lectual en el petit poble de Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona). “Havíem creat un grup de mares el 1993, perquè volíem que els nostres fills estiguessin integrats. Però després buscàvem més; un lloc on els nostres fills poguessin estar bé. A l’escola estaven tot el dia, però, després que acabés l’escola, què?, on anirien mentre nosaltres treballàvem? “, explica Mercè Llauradó, directora de l’organització.
Les cooperatives de consumidors i usuaris són a Catalunya 126 entitats i 25 cooperatives integrals, que estan presents en diversitat de sectors d’activitat, des de la distribució de materials educatius i culturals, la sanitat, els serveis d’atenció a les persones, la distribució de productes ecològics i d’alimentació tradicional, la gestió ciutadana i veïnal, habitatge en cessió d’us, els serveis bàsics (aigua, energia, comunicacions i mobilitat)… entre d’altres. Per representar, promocionar i defensar aquest model cooperatiu i els drets de les persones consumidores el moviment compta amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, que a més també acull les iniciatives pròpies dels seus associats per a promoure la intercooperació, les aliances, la col∙laboració, assumint un clar compromís social també en els territoris on estan ubicades i assumint a la vegada el seu compromís com organització de les persones consumidores per a la formació i divulgació d’un consum responsable.
Hi ha 86 cooperatives de consumidors i usuaris associades a la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris distribuïdes per Catalunya. Aquestes cooperatives compten amb més d’1.800.000 persones sòcies consumidores o usuàries; 4.649 persones treballadores, de les quals 3.421 són sòcies de treball i la facturació anual és de 635 milions d’euros.
Transformació
Al principi, Apindep era una associació, però el 2006 es va transformar en cooperativa,amb l’objectiu de crear recursos a la dependència, innovar i garantir l’autonomia dels seus fills durant tot el cicle vital. Llauradó camina per les instal·lacions d’Apindep i mostra amb calidesa i emoció el miracle que la cooperativa ha aconseguit construir: en dues hectàrees de terreny, una estructura de 1.500 metres quadrats on treballen 27 persones i que té capacitat per acollir més de 64 usuaris (només en la part del centre ocupacional). L’espai té grans finestrals que donen al jardí i llocs d’oci, treball, educació física, menjador i aprenentatge. “No teníem un duro”, afegeix Llauradó. “Ens hem unit i hem sortit endavant. És una cooperativa molt lligada al territori. L’Ajuntament i la gent s’han involucrat molt. El terreny ens el va vendre un senyor d’aquí, però ens ho va donar en propietat abans, perquè li anéssim pagant quan poguéssim. L’arquitecte va posar a la seva gent a treballar sense cost “.
[dropcap]”Han aconseguit ser inclosos en les ajudes de la casella social de l’IRPF”[/dropcap]
Al costat de Llauradó camina amb certa dificultat el seu fill Sergi, discapacitat físic i psíquic, que es mostra també orgullós del que han aconseguit junts: un hort (accessible per a cadira de rodes) on aprenen no només a sembrar, sinó també a sentir-se útils. A més d’integrar-se, Sergi ha conegut en Apindep el seu amor pels animals, especialment pels gossos, als quals ha après a banyar com a part del servei de perruqueria canina a la cooperativa. Apindep ha lluitat molt per rebre ajudes estatals que creien que els corresponien. La mateixa Llauradó va arribar a trucar a un ministre i no es va aturar fins aconseguir que Apindep pogués estar qualificada per percebre diners de fins socials, a través de la casella de l’IRPF (no estava qualificada perquè és una organització local). Però a més, en pocs anys ha constituït un centre ocupacional. Interactua també amb col·legis, amb la biblioteca, amb centres per a gent gran, i al seu torn amb persones provinents de la presó per la seva integració en la societat.
[dropcap]”El seu èxit rau en la cooperació i en l’estreta relació amb el territori”[/dropcap]
Activitat laboral
Part dels diners provenen també de les activitats laborals de la cooperativa. A més de practicar l’horticultura i la jardineria (més que res és una activitat d’aprenentatge, però obté alguns productes per al seu propi menjador), recicla paper, gestiona el bar del col·legi IES Vall del Tenes i, entre altres coses té una perruqueria canina. La cooperativa continua lluitant pel seu somni. No s’aturarà fins aconseguir-ho. Entre altres coses, vol construir pisos per als usuaris, i millorar les lleis perquè s’adaptin a les situacions de cada persona. “El meu fill, per exemple, va aconseguir una feina d’una hora setmanal en un negoci del poble. Però amb només aquesta hora perdia la seva subvenció per discapacitat. Volem que els ajuts es donin a les persones per la seva condició, més enllà que de tant en tant puguin aconseguir alguna feina “, explica Llauradó. Hi ha també altres somnis, més o menys ambiciosos, com construir una piscina per refrescar-se durant l’estiu. Una cosa ja aparentment fàcil, després d’haver aconseguit tot el que s’ha aconseguit.
Per Mariana Vilnitzky
Font: http://alternativaseconomicas.coop/