El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), Guillem Llorens, han presentat avui un document de bases consensuat per impulsar la Llei d’Economia Social i Solidària.

L’AESCAT, nascuda l’any 2017, és l’associació creada per la confluència d’entitats representatives de l’economia social i solidària, on hi són les cooperatives, el tercer sector social, les mutualitats i les economies comunitàries.

Tant el Departament com el sector entenen que els objectius de la futura Llei d’ESS han de ser reconèixer i promoure l’economia social i solidària com a part integrant d’una economia plural a Catalunya, amb la voluntat d’avançar cap a la democratització econòmica, i contribuir-ne a la consolidació i el creixement qualitatiu i quantitatiu.

Per això, els objectius de la llei que marca el document de bases són establir un marc jurídic de l’economia social i solidària; fomentar i promocionar aquest model econòmic, i l’assoliment del seu reconeixement i representativitat institucional.

Segons Chakir el Homrani, “la creació d’un marc normatiu de l’economia social i solidària és un element indispensable per poder avançar en el procés de transició del model econòmic català cap a un de més plural, sostenible, democràtic, centrat en les persones, responsable i transparent. Aquest és l’element clau de l’economia social i solidària: els valors, no la forma jurídica”.

El conseller ha destacat la rellevància d’aquest document i de la futura llei: “El vull reivindicar perquè es tracta d’un projecte de molta transformació, de mirada llarga del model de país i de comunitat que volem construir”.

Sobre el procés de tramitació de la futura llei, que ja serà en la propera legislatura, El Homrani ha explicat que ara toca “redactar la llei de manera consensuada, com s’ha treballat fins ara, i desplegar-la. Per això ens hem trobat ja amb els grups parlamentaris”. “Si el sector de l’economia social i solidària ha fet aquest exercici de treball i consens des de mirades molt diverses, des de l’àmbit polític també ho hem de poder fer. Cal que aquesta llei surti endavant sense desdibuixar el document de bases”, ha reblat.

El document de bases estableix que la Llei d’ESS ha de tenir una voluntat transformadora per la qual cosa ha de ser inclusiva, social, flexible, entre altres característiques.

En concret, ha de ser inclusiva, que respecta la singularitat de les diferents formes jurídiques i empresarials; social, que prioritza les persones i la vida; transformadora, que permet avançar cap a un sistema econòmic sostenible, plural, democràtic, solidari, equitatiu i feminista; flexible, que té una mirada oberta a reconèixer noves realitat socials i comunitàries; i alineada amb les diverses propostes legislatives que s’impulsen en l’àmbit europeu.

D’aquesta manera, amb el document de bases de la Llei d’ESS es vol avançar cap a un model català d’economia plural. En un moment en què l’economia està exclusivament subordinada a la lògica dels beneficis controlats per les grans corporacions, les organitzacions de l’economia social i solidàri han contribuït a construir un tipus de globalització relacionada amb les persones i les comunitats.

 

Les organitzacions de l’Economia Social i Solidària: principis i valors

Tal com recull el document de bases, les empreses i les organitzacions de l’economia social i solidària es gestionen d’acord amb unes característiques, principis i valors comuns, com són la primacia de la persona i de l’objecte social per sobre del capital, l’adhesió voluntària i oberta i la gestió democràtica.

El seu objectiu no és maximitzar els beneficis, sinó satisfer les necessitats de les persones en un marc de justícia i sostenibilitat. Els excedents es reinverteixen en la creació, el manteniment de llocs de treball o el desenvolupament d’activitats d’acord amb l’objecte social que tenen, o, fins i tot, es distribueixen col·lectivament en funció de la contribució personal dels membres.

Els principis i valors més destacats de les empreses i les organitzacions de l’economia social i solidària són l’orientació per a l’interès general i el bé comú; no hi ha finalitat de lucre o la distribució és limitada; el funcionament és democràtic; aposta per la transformació social feminista i d’igualtat de gènere; defensa l’ocupació estable i les relacions laborals justes i l’equitat salarial.

A més, es caracteritzen per tenir un compromís amb el medi ambient; l’arrelament al territori i la participació en el teixit social; la transparència i el bon govern; i la intercooperació amb altres iniciatives de l’economia social i solidària.

Entitats de l’ESS: procés de reconeixement

La futura Llei d’ESS ha de delimitar el concepte d’economia social i solidària i ha de definir què s’entén com a ESS i diferenciar-ho de manera clara d’allò que no se’n pot considerar.

A més de les entitats constituïdes d’acord amb les formes jurídiques que normalment s’associen a l’ESS (mutualitats de previsió social, cooperatives, societats laborals, fundacions i associacions, centres especials de treball i empreses d’inserció, les societats agràries de transformació i les confraries de pescadors), el document de bases estableix que cal estar oberts a incloure altres entitats i iniciatives que utilitzen altres formes jurídiques, sempre que compleixin els principis i els valors de l’ESS en la seva pràctica quotidiana.

Les entitats que vulguin ser reconegudes com a ESS hauran de passar un procés de reconeixement, acreditar que estan alineades amb els principis i els valors que preveu la definició i s’hauran d’incorporar en un registre de titularitat pública.

Creació d’un entorn favorable a l’Economia Social i Solidària

El document de bases defensa que la Llei ha de servir per posar en valor l’economia social i solidària, i destacar-ne el compromís transformador i l’impacte positiu de les seves activitats, així com facilitar-ne el coneixement i reconeixement de la ciutadania.

En aquest sentit, recull que caldrà treballar per establir una estratègia de transversalització de les polítiques públiques favorables a l’ESS, amb la voluntat que altres organismes públics puguin impulsar programes que permetin resoldre les necessitats socioeconòmiques del país, mitjançant l’impuls de la diversitat, la justícia social i la igualtat d’oportunitats.

Aquesta estratègia de transversalització es concretarà en l’elaboració de plans nacionals d’impuls de l’ESS per part de la Generalitat i l’organització representativa de l’ESS, juntament amb les administracions comarcals i locals, que incorporaran mesures de sensibilització i formació, creació i enfortiment de l’ESS, promoció del mercat social i el foment de la innovació i recerca.

Reconeixement de l’ESS com un agent socioeconòmic

El document de bases estableix que un dels objectius de la Llei és el reconeixement de les organitzacions representatives de l’ESS com a interlocutores amb les administracions, així com fomentar-ho en els diferents nivells de l’Administració pública.

Així mateix, ha de preveure la creació d’un espai de diàleg i governança de l’ESS amb l’Administració de caràcter paritari i transversal. Es considera que la funció d’aquest espai l’ha d’exercir el Consell Català de l’ESS, que hauria d’estar format pels diferents actors de l’ESS i les administracions públiques implicades en el seu desenvolupament.

Col·laboració publicosocial i comunitària

El document de bases consensuat subratlla que s’hauran d’establir mesures de foment de l’ESS a fi d’accedir a la compra pública de béns i serveis, i posa de relleu que caldrà promoure marcs de relació més enllà de la contractació que prioritzin la qualitat dels serveis per sobre del preu.

Podeu veure aquí la roda de premsa completa.

Document de bases de la llei d’economia social i solidària [pdf]

Font: www.treballiaferssocials.gencat.cat