Aquesta guia pretén ser una ajuda per a aquelles persones que volen muntar una cooperativa de persones consumidores i usuàries (CCU). Està feta amb una doble metodologia: en forma de guia bàsica que pretén recollir els aspectes clau a tenir en compte, i com a recull d’experiències de membres de tres cooperatives de consum entrevistades.

Per completar aquesta guia, recomanem els recursos següents:

Una cooperativa de consumidors i usuaris (CCU) és un conjunt de persones consumidores o usuàries que s’associen per a obtenir, de manera cooperativa, el proveïment de béns i/o serveis en les millors condicions possibles.

En la CCU, la iniciativa de crear una empresa comuna que doni resposta a les necessitats de consum parteix de les mateixes persones consumidores: ni el mercat ni l’estat donen resposta a aquesta necessitat, o no de la manera i forma que el grup de consumidors vol (preu, accessibilitat, qualitat, aspectes ètics, etc.). Per tant, és un model d’autoorganització de consumidores o usuàries per a la satisfacció de les necessitats comunes: són les persones consumidores les propietàries de l’empresa.

Com a entitat cooperativa, el seu funcionament s’inspira en els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional:

• Adhesió voluntària i oberta, sense discriminació per raons de gènere, social, racial, política o religió.
• Gestió democràtica per part de les persones sòcies: una persona, un vot.
• Participació econòmica dels membres, de manera equitativa i democràtica, en el capital de la cooperativa, amb un retorn econòmic limitat o inexistent.
• Autonomia i independència de la cooperativa respecte a altres organitzacions i governs.
• Educació, formació i informació dels membres, representants i treballadors per tal de desenvolupar l’objecte social de la cooperativa.
• Cooperació entre cooperatives: intercooperació.
• Cura de la comunitat: les cooperatives han de vetllar per un desenvolupament local i sostenible de les comunitats on operen.

El funcionament de l’empresa cooperativa a Catalunya es regeix específicament per la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives. Resumim el contingut de la llei en l’annex 1.

A més d’aquesta, una altra normativa d’aplicació específica a cooperatives inclou:

• Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim Fiscal de les Cooperatives.
• Ordre ECO/3614/2003, de 16 de desembre, pel qual s’aproven les normes sobre els aspectes comptables de les societats cooperatives.
• ORDRE EMO/316/2015, de 6 d’octubre, per la qual s’aproven els models d’estatuts socials que estableix l’article 20 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives per inscriure-les pel procediment exprés.
  Podem trobar una llista de normativa d’aplicació més complet en aquest enllaç:

http://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/recursos/normativa/normativa_cooperatives/

Hem triat els següents quatre exemples de cooperatives de serveis que representen un ventall divers d’experiències (tant de dimensió com de sector d’activitat o d’orientació). En els apartats successius de la guia, n’anirem fent comentaris.

Les cooperatives de consum han estat, històricament, experiències molt importants d’autoorganització dels consumidors per proveir-se de béns i serveis de manera col·lectiva, i per mantenir una cultura de suport mutu i democratització de l’economia.

A Catalunya, trobem la creació de les primeres cooperatives de consumidors ja el 1865, i una important expansió d’aquest model d’organització al llarg de les dècades següents. Sorgides de la necessitat de les classes populars d’autoabastir-se (principalment d’aliments) en bones condicions de preu i qualitat, aquestes primeres cooperatives van esdevenir en alguns casos entitats de gran envergadura: per exemple, la Unió de Cooperadors de Barcelona arriba a tenir als anys trenta més de 90 botigues i 90.000 famílies associades.

Més enllà d’allò purament pràctic (la negociació, compra i distribució mancomunada), el cooperativisme de consum és també una eina de transformació social: en un context històric d’industrialització severa, reivindicacions obreres per condicions de vida i treball digne, i amb la influència del socialisme utòpic, el cooperativisme de consum no solament posa en pràctica les idees dels primers pioners cooperativistes, com la propietat conjunta i gestió democràtica de l’economia: esdevenen entitats de referència des del punt de vista sociopolític, cultural i educatiu en els seus barris i pobles.

Entre els anys quaranta i setanta del segle xx, però, el cooperativisme de consum va experimentar una important davallada a l’Estat espanyol. D’una banda, després de la Guerra Civil i la dictadura, moltes cooperatives de consum van desaparèixer o van veure cooptada la seva autonomia pel nou règim. D’altra banda, quan acaba la Segona Guerra Mundial, el creixement econòmic, el desenvolupament de l’estat del benestar i de la societat de consum van creant un context econòmic, social i cultural en el qual el cooperativisme de consum històric tenia un encaix difícil. Fent front a aquestes dificultats, a la dècada dels setanta i següents comença
un lent ressorgiment del cooperativisme de consum a tot l’estat, i a poc a poc es va realitzant una tasca de recuperació de memòria històrica i rearticulació de l’economia cooperativa, així com recuperant les federacions. Entre les iniciatives cooperativistes, hi trobem algunes cooperatives de consum que arriben a tenir grans dimensions i centenars de milers d’associats, com ara Eroski, Abacus o l’Hospital de Barcelona (SCIAS).

En l’actualitat (2017), trobem 124 cooperatives de consum a Catalunya segons el cens del Registre de Cooperatives. Si hi comptem també les cooperatives d’ensenyament promogudes per les famílies (un model que podem assimilar, per la seva lògica de funcionament, al de la CCU, però en l’àmbit de l’ensenyament) arribaríem a 138 cooperatives de consum.

Quins serveis donen les cooperatives de consumidors i usuaris avui dia? En quins sectors? El gràfic següent mostra que gairebé el 75% de les cooperatives de consumidors i usuaris s’agrupen en 4 sectors:

• Comerç minorista (sobretot alimentació).
• Serveis educatius i formació
• Activitats recreatives o esportives
• Serveis residencials (destaca la distribució d’aigua)

La pràctica del cooperativisme de consum implica la possibilitat d’un estalvi per a la persona sòcia: en agrupar poder de compra col·lectiu, possibilitem aconseguir millors preus i condicions en la prestació dels béns i serveis que si ho fem individualment. Aquest concepte s’anomena generalment estalvi cooperatiu.

Històricament, trobem dues maneres de gestionar aquest estalvi:

1. La cooperativa estableix els mateixos preus per als productes i serveis que la resta del sector. A final d’any, calcula els guanys generats pel fet de fer la compra de manera conjunta i els reparteix entre els membres en funció del seu nivell de consum.
2. La cooperativa estableix els preus més propers al preu de cost, amb un marge petit per tal de cobrir les despeses de funcionament. Podríem dir que, en aquest cas, la cooperativa reparteix l’estalvi generat cada dia.

El model clàssic de CCU és el d’un conjunt de persones sòcies que compren directament a productors o a majoristes quan el primer cas no és possible.

ixí, busquen reduir baules de la cadena i/o acumular comanda per poder millorar preus i condicions, per distribuir els béns i prestar els serveis autoorganitzadament entre els seus associats.

No obstant això, la CCU pot tenir algunes variants:

1. És possible fer venda a consumidors no socis: una CCU pot oferir béns i serveis a altres consumidors que no siguin membres de la cooperativa. En aquests casos, és freqüent (però no obligatori) que hi hagi preus diferenciats per a persones sòcies/no sòcies, i que l’estalvi cooperatiu sigui primordialment aprofitat pels primers. La cooperativa pot desenvolupar amb precisió, als estatuts o en assemblea, quins serveis ofereix als seus membres i al públic, i en quines condicions.
2. És possible fer venda a minoristes, a més de consumidors finals: és a dir, les CCU tenen condició de majoristes. Tot i que no és l’objecte fundacional de la seva activitat, obrir canals addicionals de venda d’aquesta manera pot donar suport al manteniment de despeses i facilitar així la viabilitat economicofinancera de la cooperativa.
3. Possibilitat de produir i distribuir: la CCU pot ser productora (a més de distribuïdora) dels béns i serveis que ofereix.

Addicionalment, cal destacar que la CCU pot ser una eina col·lectiva no centrada en un consum material, però en la utilització de serveis. Per exemple, instal·lacions esportives, centres culturals i juvenils o centres educatius cooperatius que donen servei a una comunitat de persones usuàries.

Podríem dir que, com a iniciativa col·lectiva en l’àmbit econòmic, una cooperativa de consumidors i usuaris és una organització amb alguns elements del món de l’empresa convencional i altres elements del món social; de fet, en l’àmbit cooperativista sovint es fa servir el terme d’iniciativa socioempresarial.

La creació d’una CCU sorgeix, de fet, d’un punt de partida similar al de l’associació: un grup de persones amb un objectiu comú. El fet diferencial de la CCU seria que aquesta es crea per oferir béns i serveis a les persones sòcies, i ho fa de manera autoorganitzada: «ens muntem la nostra empresa per comprar-hi».

Des d’aquest punt de vista: com pot afectar el fet de ser una associació lliure de persones amb un objectiu comú a la gestió de la CCU? Com afecta la vessant social a la pràctica de la gestió econòmica cooperativa? Algunes qüestions a tenir en compte:

1. El compromís dels membres amb la CCU pot ser fonamental per a la viabilitat econòmica de la cooperativa, per exemple amb:
   • Aportació de quotes periòdiques (anuals, semestrals, mensuals), independents dels béns i serveis que consumeixen a la cooperativa.
   • Aportació de treball voluntari en el funcionament ordinari (reducció de costos fixos).
   • Compromís de consum mínim.
   • Finançament: aportacions voluntàries de capital social, aportacions per a projectes concrets que desenvolupi la cooperativa, préstecs personals, etc.
2. Els aspectes de participació qualitativa són tan importants (sinó més) com els quantitatius. Les persones sòcies fan una aportació personal vital per al bon funcionament de la CCU de diverses maneres:
   • Participant en els òrgans de govern: l’assemblea, el Consell Rector, comissions específiques…
   • Donant a conèixer la cooperativa en el seu entorn o participant en esdeveniments i fires de promoció.
   • Amb el seu coneixement personal en aspectes concrets que poden ser útils.
3. Més capacitat de diàleg entre els diversos actors que hi participen. Per exemple: a l’empresa convencional, normalment trobem canals d’atenció al client per resoldre dubtes o fer reclamacions en què la interlocució es dona entre dues parts (empresa i client) amb interessos contraposats. Però en el cas de la CCU, es parteix del fet de la propietat conjunta de la cooperativa i, per tant, el diàleg entre persones sòcies i treballadores es fa sobre la base d’un projecte compartit i la voluntat d’arribar al mateix lloc. En conseqüència, el diàleg tendirà a ser més constructiu entre les diferents parts.
4. En empreses mercantils, és normal fer anàlisi del mercat per esbrinar com fer-nos un lloc, com diferenciar-nos o què valoren els consumidors en el sector. Però a la CCU, d’alguna manera partim amb avantatge: partim de necessitats expressades col·lectivament pels membres.

Podem parlar de la CCU com a empresa, perquè parteix d’un grup de persones emprenedores que es posen d’acord per crear una iniciativa amb activitat econòmica: que oferirà béns i serveis, haurà de gestionar facturació, cobraments i pagaments, portar una comptabilitat o declarar impostos. Si les persones sòcies troben que el que ofereix la cooperativa de consum no és millor que el que ofereixen altres empreses, eventualment marxaran. En canvi, si la cooperativa funciona bé, altres persones tindran motius per afegir-se a la iniciativa: és a dir, la CCU no opera al marge del mercat; és un model diferent, però no és immune al món exterior i la competència. La capacitat de supervivència de la cooperativa està així afectada per factors tant interns com externs. Des d’aquest punt de vista, si volem muntar una cooperativa de consum, cal tenir en compte aspectes com:

1. Fer una bona definició del projecte és cabdal: què oferim i com es diferencia del que ja hi ha al mercat, com el comuniquem, com arriba als consumidors, quins són els recursos necessaris per funcionar, quin és el perfil dels socis i les sòcies (i de clients, si n’hi ha), si calen aliances estratègiques… Aquestes preguntes ens ajudaran a formular el millor projecte per a la nostra cooperativa.
2. Cal fer una bona planificació financera: previsió d’ingressos i despeses, inversions necessàries, finançament, etc.
3. Un bon model de govern des de l’inici ens estalviarà problemes: el model de presa de decisions, la planificació i l’avaluació, la delegació de responsabilitats, etc. ha de respondre a criteris de democràcia, transparència, participació i eficiència.
4. Cal estudiar l’entorn: no perdre de vista la marxa global de l’economia i les tendències generals, així com factors locals i específics del sector on operarem: quines empreses hi ha, proveïdors i possibles col·laboradors del projecte, etc.

Si al grup promotor de la nostra futura cooperativa no hi ha persones amb formació i experiència en aquests ítems de gestió i organització, podem buscar recursos externs professionals i ajudes públiques (subvencions, assessorament, formació) per fer els primers passos i amb l’objectiu de ser autosuficients en un termini el més breu possible.

El capital social d’una societat cooperativa està constituït per la suma de les aportacions subscrites per les persones associades, de tal manera que, en la mesura en què aquestes es donen d’alta i de baixa en funció de la participació o no en la cooperativa, es tracta d’un capital social variable. Aquesta variabilitat per naturalesa provoca que no sigui necessari formalitzar davant de notari cada variació de capital, com sí que passa en altres formes jurídiques mercantils.

El capital social de la cooperativa té una funció doble de garantir la solvència de la cooperativa davant de tercers i d’ajudar a finançar tant els primers passos de l’entitat (inversions inicials, posada en marxa) com la seva evolució. Una de les decisions importants a prendre per muntar una cooperativa de consum és la del capital social:

• Quant capital social es necessita?
• Quantes persones faran aportacions de capital?
• Per quin import?

En llenguatge cooperatiu, l’import que cada soci ha d’aportar al capital col·lectiu s’anomena aportació obligatòria.

A més, cal decidir algunes qüestions concretes sobre com tractem aquest capital:

• Si hi ha altres tipus de socis, a part dels de consum, es poden determinar aportacions obligatòries diferents per a cada tipus de soci.
• Caldrà valorar si l’aportació serà retornada sempre que el soci es doni de baixa, o el seu retorn estarà condicionat a l’aprovació del Consell Rector.
• Si l’aportació obligatòria pot donar interès o no.

Addicionalment a les aportacions obligatòries, es poden fer aportacions de capital de manera voluntària: normalment, l’assemblea determinarà els criteris d’admissió d’aquestes aportacions voluntàries. Al contrari que en societats mercantils, en la cooperativa el fet de tenir més capital invertit no implica més poder decisió: per exemple, si l’aportació obligatòria del soci de consum és de 100 € i permet un vot a l’assemblea, en fer una aportació voluntària addicional de 100 € més no es guanya cap vot. Tindrem 200 € dipositats al capital social (100 d’obligatoris i 100 de voluntaris) i un vot.

Finalment, cal dir que, en cas de dissolució de la cooperativa, les persones sòcies responen dels deutes de la cooperativa amb el seu capital social: en el procés de liquidació, primer s’han de saldar els deutes de la cooperativa i després retornar el capital desemborsat a les persones sòcies. No responen amb patrimoni personal als possibles deutes de la cooperativa; la seva responsabilitat en aquest cas es limita a la possibilitat de no recuperar el capital social.

Moltes CCU comencen sense treballadors o amb una estructura laboral mínima, acompanyada amb feina voluntària per part dels membres. Si la cooperativa prospera, amb el temps es va dibuixant una estructura de llocs de feina adaptada a l’escala d’operacions i necessitats de professionalització de l’activitat. En altres CCU, no obstant això, es decideix començar des de l’inici amb una estructura professional àmplia i diversificada per atendre les àrees operatives de la CCU i es fa una previsió de creixement per tal de consolidar els comptes.

Hi ha moltes variables que poden jugar en una direcció o una altra: perfil dels iniciadors de la cooperativa, preeminència de visió empresarial o social, assumpció de risc que es vol fer, en quin sector s’opera, localització geogràfica i possibilitats de creixement… Però sigui d’una manera o d’una altra, a partir d’un volum d’activitat és freqüent que hi hagi personal treballant en la CCU.
Pel que fa a organització de la feina, una CCU té algunes particularitats, però no és gaire diferent d’una empresa convencional en el sentit que l’estructura de llocs de treball ha de respondre a la missió de l’organització: proporcionar béns i serveis a les persones sòcies i consumidores. Ressaltem tres punts a tenir en compte:

1. Fer membres de la cooperativa a l’equip de treball: si la CCU ho decideix, pot obrir la porta a tenir socis de treball, sense perdre la condició de cooperativa de consumidors i usuaris. Passaríem a tenir dues tipologies de persones sòcies, de consum i de treball, i caldria definir les condicions de les de treball: aportacions obligatòries de capital, percentatge de vot a l’assemblea, participació en els òrgans de govern… Són qüestions que han de quedar reflectides en els estatuts.
2. En algunes CCU, hi ha tasques específiques i maneres de treballar per atendre i interactuar amb les persones associades, per exemple: comunicació interna, dinamització de trobades i participació, organització de treball voluntari si n’hi ha…
3. Hem d’assegurar una bona sintonia i claredat en els rols del Consell Rector, que representen les persones sòcies i és el govern de la cooperativa a tots els efectes, i la gerència o coordinació general de la CCU, que aporta coneixement en detall sobre les operacions del dia a dia de la CCU: una coordinació i comunicació efectives, una bona fiscalització i implicació per part del Consell Rector, així com una claredat en els àmbits de decisió entre gerència i Consell Rector.

Les CCU són, per definició, organitzacions que no tenen la recerca de beneficis ni la remuneració del capital com a prioritat. La cooperativa, com qualsevol empresa, ha de ser viable econòmicament i, per tant, pot tenir beneficis (ingressos superiors a despeses), però el tractament que en fa és diferent de les empreses amb ànim de lucre: de fet, en lloc de beneficis, al món cooperativista parlem d’excedents cooperatius. A la pràctica, si la CCU té excedents, el primer que ha de fer és destinar una part a reserves i formació cooperativa de forma obligatòria, i amb la resta de l’excedent pot optar per reinvertir-lo
a la mateixa cooperativa o compensar els socis amb un retorn cooperatiu. Mirem els dos casos.

1.  Els excedents a les CCU i el retorn cooperatiu
   En tancar la comptabilitat anual, hem de calcular quins ingressos i despeses corresponen a l’activitat cooperativa (la que realitzem en el marc del nostre objecte social i per a les persones sòcies de consum) i quins a activitat extracooperativa (altres activitats que no són centrals en el nostre model, o serveis que donem a tercers no socis). Així, calculem el resultat cooperatiu i el resultat extracooperatiu de l’any. Una vegada determinat això, si tenim resultats positius (més ingressos que despeses):
   1. Hem de destinar un 20% del resultat cooperatiu i un 50% del resultat extracooperatiu al Fons de Reserva Obligatori, que podrà ser utilitzat en el futur per compensar pèrdues.
   2. Hem de destinar un 10% del resultat cooperatiu al Fons d’Educació i Promoció Cooperatives. Aquest fons es pot utilitzar per a promoció i formació cooperativa.

   Addicionalment, si tenim guanys per altres conceptes com regularització de balanços o venda de propietats, aquest benefici ha d’anar un 50% al Fons de Reserva Obligatori en el primer cas, i un 100% en el segon. Una vegada fetes aquestes operacions, es calcula l’Impost de Societats i, finalment, arribem al resultat de l’exercici del que la cooperativa pot, efectivament, tenir lliure disposició. L’aplicació del resultat es decideix en assemblea (o estatutàriament). Es pot:

   1. Repartir entre els socis de consum en funció de la seva participació (compres fetes al llarg de l’any). Aquest repartiment, que anomenem retorn cooperatiu, pot:
      • Fer-se efectiu a la persona sòcia una vegada aprovat el balanç de l’exercici, i havent fet prèviament la retenció fiscal corresponent, atès que es tracta de rendiment del capital mobiliari.
      • Incorporar-lo al capital social que cada persona sòcia té dipositat a la cooperativa, de manera individualitzada.
   2. Fer una dotació al Fons de Reserva Voluntari.
2. La denominació de cooperativa sense ànim de lucre
   Una CCU pot explicitar als seus estatuts que es constitueix com a cooperativa sense ànim de lucre; en aquest cas, es renuncia expressament a la possibilitat de retorn cooperatiu individualitzat, i els excedents sempre es queden al si de l’organització. El caràcter no lucratiu dona alguns avantatges fiscals, d’accés a subvencions o contractacions públiques. Quins altres requisits implica? Els membres del Consell Rector / Intervenció de comptes no poden ser remunerats, excepte en el cas que no siguin associats de la cooperativa. Les aportacions al capital social no donen un interès superior a l’interès legal del diner. Les retribucions dels treballadors no poden superar el 150% del conveni / zona de referència.

El cas general

La CCU és, per definició, una cooperativa protegida des del punt de vista fiscal a causa de la seva funció social. És a dir, l’estat reconeix que, per virtut del seu funcionament, té externalitats positives vers la societat i, en conseqüència, ha de ser promocionada i protegida.

Alguns avantatges fiscals de les CCU protegides:

• Impost de Societats: tipus del 20% per als resultats cooperatius (el tipus general és 30%).
• Impost sobre Activitats Econòmiques: bonificació del 95% de la quota.

Les cooperatives especialment protegides

Addicionalment, la llei especifica que, en alguns casos, les CCU poden ser cooperatives especialment protegides; s’han de complir un conjunt de criteris per accedir als avantatges fiscals addicionals. Aquests criteris responen a les preguntes següents:

1. Quins tipus de socis hi ha a la CCU, persones o organitzacions?
2. Quins tipus de productes o serveis ofereix la cooperativa?
3. Els socis de treball, si n’hi ha, tenen una retribució semblant a la mitjana del sector d’activitat de la CCU?
4. Qui compra els béns i serveis de la CCU: les persones sòcies o el públic general?

Els criteris per classificar la CCU com a especialment protegida són:

1. Les persones sòcies de consum només poden ser persones físiques.
2. Els béns o serveis proveïts per la CCU han de ser de primera necessitat (no estar gravats amb el tipus IVA màxim).
3. La retribució dels socis de treball (retorn cooperatiu inclòs) és limitada: màxim dues vegades la mitjana del sector.
4. El consum de béns i serveis ofert per la CCU ha de ser principalment efectuat per les persones sòcies de consum (mínim 50%).

A més, la llei fiscal específica (art. 13 de la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives) estableix una sèrie de casos en els quals la cooperativa pot perdre la condició d’especialment protegida que cal tenir en compte.

Si la CCU compleix amb els quatre criteris esmentats i no incorre en cap supòsit de pèrdua d’aquesta condició, tindrà:

• Exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) per la compra de béns i drets destinats a l’activitat cooperativa.
• Bonificació del 50% en la quota íntegra de l’Impost de Societats.

La CCU és, com qualsevol cooperativa, propietat dels seus socis. Quins tipus de socis podem trobar-hi? El soci de consum és el tipus de soci «natural» i majoritari de la CCU, i l’únic tipus de soci imprescindible en una CCU. A més, poden haver-hi dues tipologies de sòcies de manera opcional:

• Poden haver-hi sòcies de treball, com ja hem vist. Des del punt de vista operatiu tenen un rol de treball, però des del punt de vista de govern són tant sòcies com les sòcies de consum.
• Poden haver-hi sòcies col·laboradores: es tracta de sòcies que col·laboren a fer possible el funcionament de la CCU, bé amb activitats complementàries, bé mitjançant una aportació de capital social. La persona sòcia col·laboradora té limitada la seva participació en la CCU; per exemple, no poden presidir el Consell Rector, i tenen limitat el seu percentatge de vot a l’assemblea o l’obtenció d’excedents.

Totes les persones associades han d’estar informades del que passa a la CCU i participar en els òrgans de govern. Com participen políticament en la cooperativa? Hi ha dos òrgans de govern obligatoris: l’Assemblea General i el Consell Rector, i d’altres que no són obligatoris.

L’Assemblea General és l’òrgan sobirà d’expressió de la voluntat de la cooperativa. Hi participen totes les diferents tipologies de socis i sòcies, i és l’espai de decisió dels temes més importants. Per exemple, és obligatori tractar en Assemblea General:

• L’aprovació dels comptes anuals, informes de gestió i aplicació dels resultats econòmics.
• Nomenament del Consell Rector i dels membres d’altres òrgans, o rols, si n’hi ha.
• Modificació d’estatuts i tota decisió que comporti un canvi substancial en la naturalesa de l’organització.

L’Assemblea General s’ha de convocar pel Consell Rector amb almenys 15 dies d’antelació, i pot ser ordinària o extraordinària:

1. L’assemblea ordinària se celebra en els sis mesos posteriors al tancament de comptes anuals (normalment entre gener i juny) i ha d’aprovar els comptes anuals, l’informe de gestió anual i l’aplicació de resultats, com a mínim. És a dir, és el moment de l’any d’avaluació de la feina feta i l’estat global de la cooperativa.
2. L’assemblea extraordinària pot ser convocada en qualsevol moment de l’any, amb qualsevol ordre del dia.

La periodicitat i les temàtiques a tractar en les assemblees extraordinàries és variable en funció de cada CCU. En entitats més petites (amb base social de la mateixa localitat o de municipis propers, i amb més percentatge de participació) podem trobar 3 o 4 assemblees anuals, mentre que en cooperatives més grans i amb més territori d’acció, per qüestions pràctiques és difícil celebrar més d’una assemblea anual.

El Consell Rector pren, així, més importància en el dia a dia, sobretot en CCU més grans: és la plasmació de la delegació de responsabilitats des de l’assemblea cap a un conjunt de persones sòcies més petit i amb més possibilitats de fer reunions operatives que l’assemblea. Perquè aquesta delegació funcioni harmònicament, el Consell Rector:

• Ha d’estar ben informat i de manera regular sobre el funcionament de la CCU, per tal de prendre decisions informades.
• Ha de tenir sempre present les línies polítiques marcades per l’assemblea.

Algunes característiques importants del Consell Rector:

• De manera general, la seva funció és governar i representar la cooperativa, supervisar l’actuació de l’equip de treballadors i treballadores i implementar els acords presos a l’assemblea, incloent-hi el pla de gestió i el pressupost anual acordat a l’Assemblea General.
• Han de ser mínim tres membres: presidència i secretaria són obligatoris, i la presidència actua com a representant legal de la CCU. La vigència dels càrrecs normalment és de 5 anys, i els nomenaments s’han d’inscriure en el Registre de Cooperatives.
• Pot haver-hi qualsevol tipus de socis al Consell Rector (consum, treball, col·laboradors), però els socis de consum han de ser majoritaris.
• Com a mínim s’ha de reunir una vegada al trimestre, amb assistència de més de la meitat dels membres. Es pot recórrer a representació (com a màxim, un membre pot representar-ne un altre, no més), i es pot realitzar per videoconferència.
• Els acords s’han de recollir en una acta signada per la presidència i la secretaria.
• L’exercici del càrrec per part de les persones sòcies no dona dret a remuneració.

• Per fiscalitzar els comptes: la Intervenció de comptes. El seu rol principal és analitzar la informació comptable generada al llarg de l’any a la CCU i presentar un informe a l’Assemblea General en què s’han d’aprovar els comptes anuals.
• Per donar resposta a reclamacions dels membres al Consell Rector, o altres recursos interposats per persones sòcies en l’exercici dels seus drets: Comitè de recursos.
• Altres: els estatuts poden preveure l’existència d’altres òrgans que s’estimin necessaris, sempre que no tinguin competències que són pròpies de l’Assemblea General, el Consell Rector o el Comitè de recursos.

Els passos a donar en la constitució de la cooperativa de consumidors i usuaris són els mateixos que per a altres cooperatives, amb alguna especificitat:

• En la celebració de l’assemblea constituent: és una assemblea amb l’objectiu de constituir la cooperativa, aprovar els estatuts prèviament redactats, designar qui farà les gestions legals al Registre de Cooperatives i nomenar el primer Consell Rector. Especificitat de les CCU: han de ser almenys 10 socis de consum per constituir la CCU.
• En el cas de voler inscriure la cooperativa en el Registre de Cooperatives mitjançant «procediment exprés» (resposta de dos dies en lloc de tres mesos de termini), la CCU s’ha de crear amb 10 socis (en general, han de ser com a molt 10 socis en l’escriptura de constitució. Donat que en el cas particular de la CCU el nombre mínim de socis a l’inici és de 10, a efectes pràctics el procediment exprés de registre es fa amb 10 socis exactament).

Podem trobar informació més detallada sobre el procés de constitució de cooperatives en el document següent:

http://aracoop.coop/wp-content/uploads/Guia_practica_constitucio_cooperativa.pdf

APINDEP Ronçana, SCCL, és una cooperativa que dona servei a persones amb discapacitats i a les seves famílies per tal d’aconseguir la integració de persones amb més dificultats des d’un punt de vista múltiple: lúdic, terapèutic, jurídic, educatiu i laboral. Es fan moltes activitats diferents per als més de 50 usuaris i usuàries: ocupacionals (horticultura, reciclatge de paper i oli, gestió d’una cantina), culturals i lúdiques (bàsquet, dansa, excursions, biblioteca, etc.), fisioteràpia, logopèdia, assessorament jurídic…

La iniciativa va ser d’un grup de famílies del Vallès Oriental, que el 1993 es van posar d’acord per buscar serveis a la dependència de manera col·lectiva: primer des d’una associació i des del 2006 com a cooperativa de consumidors i usuaris.

Web: https://www.apindep.com

La Directa, SCCL, és un mitjà de comunicació en català d’actualitat, investigació, debat i anàlisi. La seva vocació és contribuir a la transformació social, denunciant injustícies i visibilitzant alternatives: moviments socials i projectes polítics, socials i culturals que plantegen un model alternatiu a l’actual i que sovint no apareixen als mitjans convencionals.

Nascut el 2006, el 2016 es va constituir en CCU, i va vehicular la participació dels diversos col·lectius implicats en diverses formes d’associar-se a la cooperativa: la majoria a l’Assemblea General és de les persones sòcies de consum (unes 200), que són subscriptores, i a més trobem uns 40 socis col·laboradors (amb continguts, fotografia, distribució…) i una desena de socis de treball.

Web: https://directa.cat/

Som Connexió, SCCL, és una operadora de telefonia i internet que aposta per donar servei de manera cooperativa i sense ànim de lucre en un àmbit —les telecomunicacions— en què les queixes i reclamacions dels consumidors són constants. L’aposta de Som Connexió és fer telecomunicacions responsables: buscant la reutilització de mòbils i routers, amb transparència de preus i condicions al consumidor, i buscant la participació de les persones sòcies de consum en la construcció d’un model diferent de telecomunicacions.
Nascut el 2015 al Prat de Llobregat, Som Connexió arriba els tres primers anys a 4.000 persones sòcies i més de 7.000 contractes de telefonia/internet.

Web: https://somconnexio.coop

En l’àmbit internacional, destaquem Park Slope Food Coop a Brooklyn, Nova York, un su-permercat cooperatiu amb més de 15.000 membres, els quals treballen 2 hores i 45 minuts al mes cadascú i aconsegueixen així cobrir el 75% de les hores de treball de manera voluntària. En coordinació amb l’equip de treball professional, aquest supermercat creat el 1972 aconsegueix oferir més de 15.000 productes, la majoria dels quals de producció ecològica i locals, a preus assequibles —carrega de mitjana un 20% sobre el preu de cost, molt per sota que la mitjana del sector.

Web: https://www.foodcoop.com