L’objectiu d’aquesta guia és donar a conèixer al públic modalitats de cooperatives integrals apropant experiències diferents que, a partir del seu relat, donin pistes de les característiques principals d’aquesta fórmula de cooperativa.

Ha de permetre conèixer les característiques principals del model cooperatiu, destacant-ne els aspectes juridicosocietaris, econòmics i fiscals, d’origen i constitució d’aquests, per facilitar l’orientació i l’assessorament a projectes empresarials col·lectius, alhora que facilitar la identificació de potencials projectes cooperatius de les tipologies analitzades.

Més enllà de conèixer el format jurídic concret de la cooperativa integral, la guia també pretén reflexionar sobre els models d’empresa participatius i responsables, analitzant les possibilitats que ofereix l’economia cooperativa com a empresa per afrontar nous reptes socioeconòmics.

L’article 136 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives de Catalunya defineix la cooperativa integral com:

«1. Una cooperativa integral és la cooperativa de primer grau que té per objecte activitats econòmiques o socials pròpies de diferents classes de cooperatives o les de l’article 109.2. Si la cooperativa integral té producció agrària i la resta d’activitats econòmiques, serveis o activitats empresarials estan adreçades a la promoció i millora del medi rural, la cooperativa pot adoptar la denominació de cooperativa rural.

»2. Les diverses activitats dutes a terme per una cooperativa integral o rural han de tenir les característiques i complir les obligacions essencials i els requisits fixats per a les cooperatives de les classes corresponents.»
És a dir, que aquesta classe de cooperativa «integra» almenys —i de forma majoritària— dues classes de cooperatives de primer grau, entre les compreses en l’article 109 de la Llei de cooperatives:

«1. Les cooperatives de primer grau es classifiquen en les classes següents:

»a) Agràries.
»b) Marítimes, fluvials i lacustres.
»c) D’assegurances.
»d) De consumidors i usuaris.
»e) De crèdit.
»f) D’ensenyament.
»g) D’habitatges.
»h) Sanitàries.
»i) De serveis.
»j) De treball associat.»

També poden combinar-se amb aquelles cooperatives que puguin ser constituïdes amb objectius socials diferents que les de la llista esmentada.
Així doncs, pel que fa a l’objecte social i les activitats socioeconòmiques, les cooperatives integrals realitzaran les pròpies de les cooperatives que integrin que, sobretot, seran activitats destinades a millorar les condicions de les persones usuàries (sòcies principalment, però poden haver-hi no sòcies), ja sigui per l’accés a productes, serveis, habitatge, i executades normalment per persones sòcies treballadores aplicades a complir també l’objecte social de la cooperativa.

En el cas que la cooperativa integral tingui una activitat de producció agrària i altres activitats de promoció o millora del medi rural aquesta podrà denominar-se cooperativa rural. Un exemple és BiolordCoop, una cooperativa rural sense finalitat de lucre que agrupa una vintena de pagesos i entitats de comarques del Pirineu i Prepirineu català.

La Llei de cooperatives també exposa que els estatuts socials de les cooperatives integrals han de determinar els següents elements:

«a) Per a cadascuna de les activitats econòmiques o socials, els drets i les obligacions, tan polítics com econòmics, per als diferents tipus de socis.

»b) Els criteris de relació proporcional entre els socis de cadascuna de les activitats econòmiques o socials pel que fa als drets i les obligacions socials, tant polítics com econòmics.

»c) Potestativament, l’atribució d’un vot plural o fraccionat, en la mesura que això sigui necessari per a mantenir les proporcions que, pel que fa al dret de vot a l’assemblea general, hagin establert per als socis de cada activitat econòmica.

4. En els òrgans socials de les cooperatives integrals hi ha d’haver sempre una representació de les diferents activitats dutes a terme per la cooperativa.»

Hem triat els següents quatre exemples de cooperatives de serveis que representen un ventall divers d’experiències (tant de dimensió com de sector d’activitat o d’orientació). En els apartats successius de la guia, n’anirem fent comentaris.

Els orígens poden ser molt variats. Es pot néixer des del principi amb la voluntat de ser cooperativa integral en què els interessos i les necessitats de les diferents tipologies de socis quedin representats i resolts.

La creació d’una cooperativa integral també es pot donar per la transformació d’una altra societat (no cooperativa) ja existent. Per conèixer les possibilitats en la transformació o la conversió de l’activitat econòmica a cooperativa, tenim com a referència el Manual de conversió de l’activitat econòmica en cooperativa també elaborat en el marc del Programa aracoop.

De la transformació cal destacar la importància de compartir tota la informació de l’empresa preexistent amb la nova massa social, entenent que es dona un procés de socialització del negoci.

La propietat ha d’informar de l’estat de l’empresa (informació econòmica i financera, jurídica, societària, laboral i fiscal) i, si escau, valorar possibles compensacions pels esforços realitzats fins al moment.

Hi ha encara una altra manera d’arribar a la creació d’una cooperativa integral: la conversió d’una cooperativa de primer grau d’una sola classe a cooperativa integral.

Una cooperativa, posem per cas, de treball associat, podria incorporar en algun moment de la seva trajectòria la «clientela» com a sòcies consumidores, i fer així una adaptació estatutària i registral que li atorgui la nova personalitat jurídica.

Podem trobar casuístiques amb un procés similar, però amb les categories de sòcies canviades en què la modalitat cooperativa sigui de consum i hi hagi establerta una relació de contractació per compte aliè amb les persones assalariades que, més endavant, esdevinguin sòcies treballadores o de treball. En aquests casos, la propietat (consumidores i usuàries) també socialitza el negoci amb les treballadores, les quals fan una aportació superior al capital social per garantir la sostenibilitat de la cooperativa i del seu lloc de treball.

En el procés de creació i constitució cal tenir en compte, en primer terme, la viabilitat tan tècnica com econòmica del projecte cooperatiu, així com els aspectes que garanteixin la seva sostenibilitat a llarg termini. És clau una bona reflexió sobre l’encaix del model cooperatiu amb les diferents tipologies de persones sòcies.

Per al procés de constitució, podem agafar com a referència la Guia pràctica del procés de constitució d’una empresa cooperativa editada en el marc del Programa aracoop.

Així, un dels passos de constitució clau serà l’elaboració dels estatuts socials, on cal destinar el temps necessari per a la seva redacció i comprensió entre les diferents classes de sòcies. L’elaboració dels estatuts socials, així com la resta de documentació reguladora del funcionament i l’organització de la cooperativa, requereixen el màxim consens entre les sòcies. La cerca d’aquest consens enforteix el punt de partida de la nova cooperativa, perquè ajuda a realitzar un exercici d’acostament de visions, llima possibles diferències i estableix les bases de la convivència en l’organització, responent a les diferents necessitats dels diversos col·lectius de socis que alhora han de remar en la mateixa direcció.

Quant a models d’estatuts, el Servei de Registre de Cooperatives facilita models estandarditzats i notes explicatives de com omplir-los i complementar-los amb les preferències de cada grup promotor cooperatiu. Actualment, existeixen models d’estatuts per a cooperatives de treball associat, consumidors i usuaris, serveis i per a cooperatives agràries. No hi ha models específics per a cooperatives integrals i cal partir del model de la classe de cooperativa «dominant» en l’asimetria de classes que conformaran la cooperativa integral.

Les diferents tipologies de persones sòcies que formen part de les cooperatives integrals determinen les diverses activitats cooperativitzades. L’article 2 a) de la Llei defineix el concepte com «a) Activitat cooperativitzada: l’activitat que duen a terme els socis d’una cooperativa, que pot ésser en forma de lliurament de béns, serveis, treball o qualsevol altra activitat», és a dir, l’activitat que mutualitzen, que posen en comú les persones sòcies i que en determina la classe cooperativa.

Les integracions més corrents de classes de les cooperatives integrals solen ser:

• Consumidors i usuaris + treball associat
• Cooperatives d’ensenyament (consumidors i usuaris + treball associat)
• Habitatge + consumidors i usuaris
• Agràries + consumidors i usuaris
• Consumidors i usuaris + serveis

Afegim en la classificació anterior la menció d’altres modalitats que no correspon a la cooperativa integral segons la definició de la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, però que en preveu alguns dels components i representen una alternativa a projectes socioempresarials cooperatius compostos de diferents tipus de sòcies o activitats cooperativitzades.

• Cooperatives de treball que integren «la clientela» com a sòcies col·laboradores: com és el cas de la cooperativa COS, que presta serveis de salut alternatius; conformada principalment per sòcies treballadores que complementen la seva expertesa professional per oferir una gamma de serveis de salut i teràpies a un públic usuari que, a la vegada, és convidat a participar en la dinàmica cooperativa en tant que soci col·laborador (amb un 10% dels vots socials en l’Assemblea General de sòcies). O bé l’Economat Social, SCCL.
• Cooperatives de consumidors i usuaris o de serveis amb sòcies de treball: com són els casos de Som Energia o Som Connexió com a cooperatives de consumidors i usuaris amb sòcies de treball; o bé Coop57, com a cooperativa de serveis amb sòcies de treball i un nombrós grup de sòcies col·laboradores que també contribueixen a fer possible el model d’activitat socioeconòmica enfocada als serveis financers. En aquests models, les persones treballadores no són les protagonistes principals de la cooperativa en tant que actors que realitzin l’activitat cooperativitzada, però, en lloc de ser persones assalariades per compte aliè, les cooperatives opten per incorporar-les en rol de sòcies a l’estructura empresarial. D’aquesta manera, també es potencia la seva participació en el projecte col·lectiu, es valora l’aportació de l’oficina tècnica i es fomenta la implicació, tot i que el pes polític en l’assemblea de sòcies sol ser força modest en comparació amb la resta de classes de sòcies (5%, per exemple, en el cas de Coop57).
• Cooperatives agràries amb secció de crèdit: són un model força estès en l’àmbit rural català i que tradicionalment ha contribuït a la vertebració del camp, la pagesia i l’entorn rural. Moltes cooperatives agràries han sumat a la seva activitat principal la de la secció de crèdit amb la finalitat de contribuir al finançament de les operacions de la cooperativa; al finançament de les activitats de les sòcies vinculades a l’activitat agrària, ramadera o a llurs necessitats domèstiques, i a gestionar de manera conjunta les seves disponibilitats de diner líquid. Es consideren seccions de crèdit les unitats econòmiques i comptables internes de les cooperatives de classe agrària de primer grau, així com de les cooperatives rurals (i, per tant, integrals) que tinguin com a objecte, entre d’altres, la producció agrària. Les cooperatives amb secció de crèdit s’han de subjectar a les normes que aprovi el departament competent en matèria d’economia i finances de la Generalitat i, si escau, dels òrgans competents de l’Administració de l’Estat.

És important remarcar que, malgrat que les cooperatives integrals han de disposar de les diverses activitats cooperativitzades, les pràctiques socioeconòmiques existents ens mostren asimetria pel que fa a l’activitat cooperativitzada de les diferents tipologies de sòcies. Per exemple, en una cooperativa integral de consum i treball, on l’objecte social gira entorn de les usuàries, però són les sòcies treballadores les que contribueixen amb el seu treball a complir dit objecte social atenent les condicions d’accés i ús de productes/serveis de les sòcies usuàries. També es pot produir una situació inversa en què les persones usuàries són les que sustenten el projecte empresarial d’un equip professional, és a dir, que en l’estructura societària tenen un rol més de clientes, subscriptores, etc., segons l’activitat.

Per tant, en la majoria de casos podem parlar d’asimetria pel que fa al pes de l’activitat cooperativitzada i de l’orientació de la cooperativa a la cobertura de les necessitats de les persones sòcies. Les cooperatives integrals, doncs, tenen, de manera generalitzada, tendència cap a un col·lectiu o un altre, aspecte que ve explicat en la majoria de casos per l’origen del projecte, les motivacions a impulsar-lo i, concretament, el col·lectiu promotor d’aquest.

La Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives de Catalunya preveu l’existència i diferencia per raons sistemàtiques i de tècnica legislativa entre òrgans preceptius (obligatoris) i òrgans facultatius (optatius), tal com indica en el seu preàmbul:

«…s’ha diferenciat entre els òrgans preceptius —l’Assemblea General i el Consell Rector— i els òrgans facultatius. En aquest sentit, la intervenció de comptes deixa d’ésser un òrgan obligatori i passa a ésser un òrgan facultatiu.»
I en el Capítol IV, que tracta sobre els òrgans de la cooperativa, la llei estableix en l’article 42:

«Òrgans socials

»1. Tota societat cooperativa ha de tenir els òrgans socials següents:

»a) L’Assemblea General, formada per tots els socis.
»b) El Consell Rector.

»2. Els estatuts socials poden preveure l’existència d’altres òrgans socials i determinar-ne les funcions, sense que, en cap cas, se’ls puguin atribuir les competències que aquesta llei atribueix amb caràcter exclusiu a l’assemblea general, al consell rector i, si escau, al comitè de recursos.»

Els òrgans preceptius i obligatoris que preveu la llei són l’Assemblea i el Consell Rector. Els òrgans facultatius i optatius que es tenen en compte en la llei són la Intervenció de Comptes i el Comitè de Recursos. A més, la llei dona potestat a cada cooperativa de dotar-se d’altres òrgans de funcionament, equips operatius o estratègics, emmarcats en la mateixa autoregulació, ja sigui en els estatuts socials o en els reglaments d’ordre intern.

La Llei de cooperatives estableix en l’article 136 referent a les cooperatives integrals el que aquestes han de reflectir en els seus estatuts:

«b) Els criteris de relació proporcional entre els socis de cadascuna de les activitats econòmiques o socials pel que fa als drets i les obligacions socials, tant polítics com econòmics.
»c) Potestativament, l’atribució d’un vot plural o fraccionat, en la mesura que això sigui necessari per mantenir les proporcions que, pel que fa al dret de vot a l’Assemblea General, hagin establert per als socis de cada activitat econòmica.

»4. En els òrgans socials de les cooperatives integrals hi ha d’haver sempre una representació de les diferents activitats dutes a terme per la cooperativa.»
Les cooperatives integrals han de buscar equivalències en la representació política i social de les diferents tipologies de sòcies i en els diferents òrgans socials amb què es governa l’entitat. Aquestes equivalències es poden concretar amb:

• percentatges de vot per a cada classe cooperativa o de sòcia;
• un nombre de vots fixos atribuïts a persones delegades o representats de cada classe de sòcia.

En el cas de percentatge de vot, atribuint un percentatge màxim de capacitat decisòria a cada conjunt de sòcies. No està establert en cap normativa quins han de ser aquests percentatges, però ens aventurem a afirmar que, en cas de dues classes de sòcies, rondaria des d’un repartiment del 50%/50% a un del 60%/40%. En el cas d’establir-se una equivalència del 50%/50%, se sol utilitzar la fórmula del «vot de qualitat» de la Presidència, és a dir, que en cas d’empat en una votació (si es donés el cas), el vot del president o la presidenta seria diriment i decantaria el resultat de la votació en el sentit en què ell o ella hagués votat.

En una cooperativa integral de consum i treball associat, per exemple, el pes del vot d’una persona sòcia consumidora pot ser molt inferior al d’una sòcia treballadora. Posem per cas que hi hagi 150 sòcies consumidores i 5 treballadores, i que el percentatge màxim de vot en els òrgans socials són del 55% per a les consumidores i del 45% per a les treballadores; així, amb 155 vots totals, cada vot d’una sòcia treballadora té un pes del 9% del conjunt de vots, mentre que el vot d’una sòcia de consum és del 0,37%.

Pel que fa al sistema de representació a partir d’un nombre de vots fixos atribuïts a persones delegades o representats de cada classe de sòcia, el funcionament de votació té com a condició prèvia escollir delegats o representats de les sòcies per a una Assemblea General o un altre òrgan de govern de la cooperativa. Per tant, es produeix una doble votació: cada col·lectiu de sòcies escull en assemblea preliminar o de primer grau els representants, un nombre fix, que els representaran en l’òrgan de govern pertinent, normalment a l’Assemblea General (assemblea de segon grau). I en aquest òrgan, es produirà la votació de les delegades o representants en el nombre establert per a cada tipologia de sòcies.

Cal tenir present que la llei preveu, en el seu art. 50 de la llei12/2015, el següent en relació amb les assembles mitjançant delegades:

«Article 50. Assemblees generals mitjançant delegats

»1. Els estatuts socials poden establir que les atribucions de l’Assemblea General s’exerceixin mitjançant una assemblea de segon grau, a la qual han d’assistir els delegats designats en les assemblees preparatòries o de secció, en els supòsits següents:

»a) Si la cooperativa té més de cinc-cents socis.
»b) Si els socis resideixen en poblacions allunyades de la seu social.
»c) Per raó de la diversificació de les activitats de la cooperativa.
»d) Si la cooperativa s’organitza per seccions.
»e) Si es donen altres circumstàncies que, segons el criteri del Consell Rector, dificulten greument la presència de tots els socis a l’Assemblea General.»

Aquests sistemes d’equivalència de la representació política, ja siguin en percentatges o vots fixos, dependran dels criteris d’equitat que estableixi la cooperativa i del pes que s’atribueixi a cada categoria en la presa de decisions i «control» de la societat. El grup promotor principal del projecte cooperatiu, la mateixa asimetria en la visió empresarial, marcaran la intencionalitat a l’hora de fixar el pes polític en el dret de vot.

Un altre dels aspectes clau de les cooperatives integrals és garantir que, malgrat l’asimetria que pot succeir-se entre les diferents classes de sòcies, tots els col·lectius se sentin representats i disposin d’espais i mecanismes de participació. Les fórmules poden ser variades i tenir en compte diferents estratègies i instruments.

Les cooperatives es constitueixen per a la realització d’activitats empresarials que permetin satisfer les necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals de les persones sòcies. Qualsevol activitat econòmica lícita pot ser organitzada i desenvolupada mitjançant la fórmula cooperativa. Les sòcies poden ser proveïdores d’aquesta (de béns, de treball, de serveis…) o bé consumidores i usuàries (estalviadores, assegurades, «compradores» de béns i serveis). Ja hem vist que les activitats cooperativitzades de la cooperativa integral són la suma de diverses operacions que aquesta té amb les sòcies per tal d’aconseguir l’objecte social.

Les cooperatives poden, en determinats casos, desenvolupar l’activitat cooperativitzada amb terceres persones no sòcies. A l’hora de determinar els resultats de l’exercici econòmic, es fa d’acord amb la normativa general comptable (ingressos menys despeses), però distingint entre:

• els excedents: el resultat de les activitats ordinàries amb les sòcies.
• els beneficis: el resultat de les activitats ordinàries amb terceres persones no sòcies i de l’activitat extraordinària, és a dir, beneficis que es derivin de les activitats econòmiques diferents de les finalitats específiques de la cooperativa.

El resultat de l’exercici pot estar format per dos tipus de resultats comptables: els cooperatius (excedents) i els extracooperatius (beneficis), tal com s’ha esmentat anteriorment. Un cop tancat l’exercici comptable i abans d’impostos, la cooperativa ha de:

• En primer lloc, compensar pèrdues d’anys anteriors, si n’hi ha.
• Posteriorment, incrementar les reserves obligatòries, amb almenys un 20%, al Fons de reserva obligatori (FRO) i almenys un 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperativa (FEPC).
• Finalment, fer el repartiment d’excedents/beneficis, si n’hi ha, i sempre que la cooperativa no sigui declarada estatutàriament «sense ànim de lucre». Si és així, caldrà destinar la resta del resultat de l’exercici en una reserva estatutària de caràcter irrepartible.

El criteri de repartiment del resultat, sigui positiu o negatiu, sempre ha de ser d’acord amb la participació en les operacions, serveis o activitats, és a dir, en relació amb l’activitat cooperativitzada que faci cada tipologia de sòcia, però mai en relació amb el capital aportat.

Per a la distribució del resultat comptable de l’exercici, anomenat també excedent disponible o romanent, un cop dotats els fons de reserva obligatoris i satisfets els impostos exigibles, la cooperativa el pot destinar lliurement a:

• El retorn cooperatiu de les sòcies, incorporant-se al capital social, ja sigui per incrementar l’aportació obligatòria com les voluntàries.
• Fer dotacions a fons de reserva voluntaris, amb caràcter repartible o irrepartible.
• O bé, al retorn cooperatiu de les sòcies mitjançant pagaments a compte.

Per a la constitució d’una cooperativa, ja sigui integral o de qualsevol altre tipus, cal fer una aportació mínima al capital social de 3.000 euros (si els estatuts socials no n’exigeixen una quantia superior), que ha de ser desemborsada en la seva totalitat en el moment de la constitució, i que pot ser de caràcter dinerari o no dinerari. El capital social és el patrimoni que els socis aporten a la cooperativa i pot estar format per:

• Aportacions obligatòries: ho són les inicials i totes aquelles que aprovi l’assemblea amb 2/3 parts dels vots socials.
• Aportacions voluntàries: la seva admissió ha de ser aprovada per l’assemblea, o si ho preveuen els estatuts, pel Consell Rector.

Poden haver-hi diferències en les aportacions segons tipus de sòcies de la cooperativa integral, és més, generalment solen ser diferents per a les sòcies de consum, treballadores o de treball, de serveis, col·laboradores, temporals… I també es poden establir diferències en les aportacions segons el grau de participació a l’activitat cooperativitzada.

En cap cas, el capital social no s’utilitza com a base de repartiment dels excedents i/o beneficis, ni per imputar pèrdues ni tampoc per estructurar el vot als òrgans socials.

Per al desemborsament de l’aportació obligatòria per adquirir la condició de sòcia de la cooperativa, els estatuts socials n’han de fixar la forma, però hi ha unes pautes mínimes que exigeix la llei: almenys cal aportar un mínim del 25% de l’aportació obligatòria en el moment de l’ingrés de la sòcia a la cooperativa, i la resta (75%) tal com marquin els estatuts o l’Assemblea General.

Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim Fiscal de les Cooperatives (àmbit estatal)

A efectes fiscals, les cooperatives integrals no tenen un tracte especificat en la llei 20/1990, sinó que han de complir amb els requisits de les dues classes cooperatives que alberguen. Així, en la majoria dels casos, confluiran classes cooperatives que poden ser considerades especialment protegides, tal com recull l’article 7 de la llei: «Es consideraran especialment protegides i podran gaudir, amb els requisits assenyalats per aquesta llei, dels beneficis tributaris establerts en els articles 33 i 34, les cooperatives protegides de primer grau de les classes següents:

»a) Cooperatives de treball associat
»b) Cooperatives agràries
(…)
»e) Cooperatives de consumidors i usuaris.»

Si en la combinació de classes cooperatives que alberga la cooperativa integral hi ha almenys alguna classe que no pot considerar-se especialment protegida, o bé no es compleixen els requisits específics per ser-ho, la cooperativa integral ha de tributar —sempre que no hagi perdut l’estatus de protecció fiscal— amb els avantatges que li confereix l’article 33 de l’esmentada llei 20/1990 per a les cooperatives protegides.

Si, a més, les dues (o més) classes de cooperatives que componen la cooperativa integral poden ser considerades especialment protegides, aquesta podrà gaudir dels avantatges fiscals establerts en l’article 34 de la llei 20/1990 del règim fiscal de les cooperatives, i serà considerada cooperativa «especialment protegida».

Així, caldrà sumar als avantatges de les cooperatives protegides la possibilitat de:

• Tenir exempció, en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), en l’adquisició de béns i drets destinats al compliment dels fins socials i estatutaris.
• Tenir una bonificació, en l’Impost sobre Societats, del 50% de la quota íntegra.

Dues de les classes de cooperatives més freqüents que solen conformar una cooperativa integral són les de consumidors i usuaris i les de treball associat. En aquest sentit, la normativa fiscal també estableix uns requisits específics que han de complir ambdues classes per tal de ser considerades cooperatives «especialment protegides».

Específicament, l’article 12 de la llei fiscal preveu sobre les cooperatives de consumidors i usuaris: «Es consideraran especialment protegides les cooperatives de consumidors i usuaris que compleixin els següents requisits:

»1. Que associïn persones físiques amb l’objecte de procurar, en les millors condicions de qualitat, informació i preu, béns el lliurament dels quals no estigui gravat en l’Impost sobre el Valor Afegit [IVA] al tipus incrementat.

»2. Que la mitjana de les retribucions totals dels socis de treball, incloent-hi, si escau, els retorns cooperatius a què tinguessin dret, no superi el límit establert en l’article 8, apartat 2, d’aquesta llei.

»3. Que les vendes efectuades a persones no associades, dins l’àmbit d’aquestes, no superin el 10% del total de les realitzades per la cooperativa en cada exercici econòmic o del 50%, si així ho preveuen els seus estatuts.

»4. No són aplicables les limitacions de l’apartat anterior, ni les establertes en l’article 13.10, a aquelles cooperatives que tinguin un mínim de 30 socis de treball i, almenys, 50 socis de consum per cada soci de treball, complint respecte aquests amb el que estableix l’article 8.3.»

Pel que fa a les cooperatives de treball associat, l’article 8 de la llei 20/1990 diu:

«Es consideraran especialment protegides les cooperatives de treball associat que compleixin els següents requisits:

»1. Que associïn a persones físiques que prestin el seu treball personal a la cooperativa per produir en comú béns i serveis per a tercers.

»2. Que l’import mitjà de les seves retribucions totals efectivament meritades, incloent-hi les bestretes i les quantitats exigibles en concepte de retorns cooperatius no excedeixin el 200% de la mitjana de les retribucions normals en el mateix sector d’activitat, que haurien hagut de percebre si seva situació respecte de la cooperativa hagués estat la de treballadors per compte aliè.

»3. Que el nombre de treballadors assalariats amb contracte per temps indefinit no excedeixi el 10% del total dels seus socis. No obstant això, si el nombre de socis és inferior a deu, podrà contractar-se un treballador assalariat.

»El càlcul d’aquest percentatge es realitzarà en funció del nombre de socis i treballadors assalariats existents a la cooperativa durant l’exercici econòmic, en proporció a la seva permanència efectiva en la mateixa.

»La cooperativa podrà emprar treballadors per compte d’altri de qualsevol altra forma de contractació, sense perdre la seva condició d’especialment protegida, sempre que el nombre de jornades legals realitzades per aquests treballadors durant l’exercici econòmic no superi el 20% del total de jornades legals de treball realitzades pels socis.

»Per al còmput d’aquests percentatges no es prendran en consideració:

»a) Els treballadors amb contracte de treball en pràctiques, per a la formació en el treball o sota qualsevol altra fórmula establerta per a la inserció laboral de joves.
»b) Els socis en situació de suspensió o excedència i els treballadors que els substitueixin.
»c) Els treballadors assalariats que una cooperativa hagi de contractar per temps indefinit en compliment del que disposa l’article 44 de la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels Treballadors, en els casos expressament autoritzats.
»d) Els socis en situació de prova.

»4. A efectes fiscals, s’assimila a les cooperatives de treball associat qualsevol altra que, d’acord amb els seus estatuts, adopti la forma de treball associat, resultant aplicables les disposicions corresponents a aquesta classe de cooperatives.»