Neix Cal Valeri, el nou Pol Cooperatiu de Tàrrega per impulsar l’economia social

 

• Liderat per la cooperativa Quàlia i amb set entitats més de l’economia social, el projecte té un pressupost d’entre 2,5 i 3 milions d’euros per la primera fase i les obres és previst que
  comencin el darrer trimestre d’aquest any

• L’economia social i el cooperativisme guanyen presència en els centres educatius

   

El director general d’Economia Social i Solidària, i el Cooperativisme, David Bonvehí, va participar el dimarts 7 de juliol en la presentació de Cal Valeri, el futur Pol Cooperatiu de Tàrrega. Bonvehí va expressar el suport de la
Generalitat en aquest projecte liderat per la cooperativa Quàlia i amb set entitats més de l’economia social del territori, que convertirà dues antigues naus industrials (3.000 m²) del carrer de Sant Pelegrí en un espai compartit
destinat a impulsar l’economia social, la intercooperació i el desenvolupament comunitari a les Terres de Ponent.

L’acte també va comptar amb el diputat de Salut Pública de la Diputació de Lleida, Òscar Martínez; el president del Consell Comarcal de l’Urgell, José Luis Marín; l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, així com també
representants de les cooperatives i entitats de l’economia social que formen part del projecte.
Els arquitectes que han redactat el projecte són Laboqueria Arquitectura (en col·laboració amb Muntant Arquitectura Cooperativa). “Ens agradava l’ànima industrial d’aquestes naus i hem volgut conservar-la. Hem prioritzat el
reaprofitament de materials i l’eficiència energètica, però sobretot hem pensat l’edifici al voltant del pati interior, que serà el cor de l’espai i el que connectarà físicament totes les cooperatives”, va explicar l’arquitecte Ricard Grau en
l’exposició del projecte. Després, es va fer una visita a les instal·lacions que es rehabilitaran, amb una inversió prevista d’entre 2,5 i 3 milions d’euros en la primera fase. Les obres començaran durant el darrer trimestre de 2026 i tindran
una durada aproximada d’un any i mig.

Un projecte estratègic per a l’economia social

David Bonvehí va posar en valor la iniciativa i va remarcar que Cal Valeri representa el model de pol cooperatiu que la Generalitat vol impulsar: “Apostem per aquest projecte i hi donarem suport econòmic. Serà gran, impactant,
necessari i positiu per Tàrrega i la comarca, però també estratègic a escala de les comarques de Ponent”. Arriba en un moment clau: “Catalunya està a punt d’aprovar la Llei d’Economia Social, la Generalitat hi aposta amb més recursos
que mai i comença a desenvolupar-se el concepte de pols cooperatius”. Generalitat i entitats comparteixen la mateixa visió: no volen pols estrictament públics, sinó també creats per les entitats cooperatives i de l'economia social.
Tot i el suport públic, una part important haurà de venir de les entitats del territori, que hi faran una funció empresarial i social alhora per garantir que l’espai sigui viable econòmicament.

Un ecosistema cooperatiu al servei del territori Cal Valeri reunirà en un mateix equipament cooperatives, entitats socials i iniciatives comunitàries. Actualment formen part de la iniciativa les cooperatives
Quàlia, Contrapunt, La Rossite, Laboqueria Arquitectura, SPASA i El Galliner – Agitació Cultural, juntament amb l'associació La Remolatxa i l’Ateneu Cooperatiu Ponent Coopera. El model de governança preveu una gestió
compartida de l’espai i resta obert a la incorporació de noves entitats. El nou espai acollirà oficines compartides per a les entitats participants, l’obrador del centre especial de treball La Remolatxa, la nova cuina de Quàlia,
el Club Social Airecel, un menjador social i diversos espais polivalents oberts a la ciutadania.

L’edifici també serà la seu de l’Escola de Formació de Quàlia, que ampliarà la seva oferta amb noves accions formatives vinculades a les necessitats del
territori.
Segons Lluís Nadal, de Quàlia, “el projecte va més enllà d’un pol cooperatiu, perquè dins de l’edifici hi haurà activitat econòmica que ajudarà a sostenir el propi espai i a més també hi haurà iniciatives socials com ara el club social
Airecel, que formarà part del mateix ecosistema. Normalment cada equipament té el seu propi estatus i serveix només les persones que l’utilitzen; aquí, en canvi, tot va lligat”.
L’obrador de La Remolatxa i la cuina de Quàlia funcionaran com a centres especials de treball, afavorint la inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió social. L’equipament també disposarà d'un menjador social i
consolidarà els serveis del Club Social Airecel i del Club Social Jove, orientats a l’acompanyament de persones amb problemes de salut mental.
La ubicació escollida també respon a una voluntat explícita de les entitats impulsores de dinamitzar un barri de Tàrrega amb pocs equipaments i que l’edifici esdevingui un element de dinamització per al veïnat amb la creació
d’espais com la futura biblioteca compartida o les sales obertes a entitats.

Les entitats impulsores ja valoren, de cara a properes fases, ampliar l’espai amb noves iniciatives, com un magatzem que podria acollir, entre altres projectes, un servidor d’intel·ligència artificial ètica o habitatges cooperatius, en
un municipi que es troba dins el mapa de zones de mercat tensionat en matèria d’habitatge.

Galeria d’imatges

Representacions digitals del projecte projectat a l’antic celler Cal Valeri, a Tàrrega

Dimarts, 7 de juliol, es va fer la presentació del futur Pol Cooperatiu de Tàrrega, Cal Valeri

 

 

La entrada Neix Cal Valeri, el nou Pol Cooperatiu de Tàrrega per impulsar l’economia social se publicó primero en economiasocial.coop.

L’ESSpurna consolida la seva implantació a Catalunya amb 119 cooperatives d’alumnes i prop de 3.000 participants durant el curs 2025-2026

 

• La tercera edició de L’ESSpurna reforça la cultura cooperativa a les aules catalanes

• L’economia social i el cooperativisme guanyen presència en els centres educatius

   

Barcelona, 22 de juny de 2026 – El programa L’ESSpurna – Cooperatives d’alumnes, impulsat per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat de Catalunya, ha tancat el curs 2025-2026 amb uns resultats molt positius.

Durant la primera anualitat de la tercera edició, s’ha donat suport i assessorament a 119 cooperatives d’alumnes de 53 centres educatius d’arreu de Catalunya, amb la participació de 2.975 alumnes i més de 90 docents.

L’objectiu del programa és apropar el model d’emprenedoria cooperativa als centres educatius i fomentar els valors de l’economia social i solidària (ESS) a través de la creació i gestió de cooperatives d’alumnes. Mitjançant aquesta experiència pràctica, infants i joves assumeixen el paper protagonista en la presa de decisions, l’organització i el desenvolupament de projectes col·lectius, amb l’acompanyament del professorat i el suport de recursos pedagògics innovadors.

Un any més, el desplegament del programa ha estat possible gràcies a la col·laboració de cinc cooperatives d’iniciativa social especialitzades en l’àmbit socioeducatiu: Doble Via SCCL, Quàlia SCCL, MésEducació SCCL, Combinats SCCL i Escola Lliure el Sol SCCL.

Adreçat a alumnat i professorat d’educació primària, secundària i batxillerat, el programa ha mantingut una elevada participació tant en centres que han impulsat una cooperativa per primera vegada com en aquells que han donat continuïtat a projectes iniciats en edicions anteriors. D’aquesta manera, es contribueix a consolidar una cultura cooperativa dins dels centres educatius i a reforçar els vincles amb l’entorn.

Les valoracions recollides mostren un alt grau de satisfacció entre les persones participants. Professorat i alumnat destaquen especialment la metodologia vivencial del programa, la qualitat dels materials didàctics, l’acompanyament personalitzat de les formadores i la capacitat d’adaptació a les necessitats i característiques de cada centre educatiu. Les participants consideren que el programa compleix amb escreix l’objectiu d’apropar una experiència real de cooperativisme i economia social a les aules.

Entre les actuacions més destacades del curs, cal remarcar la celebració de la 2a Trobada de Cooperatives d’Alumnes de les Terres de Ponent, així com diverses jornades de presentació pública de projectes desenvolupats per cooperatives d’alumnes a Olot i Sabadell, que han contribuït a donar visibilitat a les iniciatives impulsades pels centres participants.

Més enllà de la seva dimensió educativa, L’ESSpurna promou valors com la participació democràtica, la solidaritat, el compromís comunitari i el retorn social. El programa facilita que l’alumnat conegui de primera mà els principis de l’economia social i solidària i contribueix a fer-los accessibles a perfils que sovint no hi havien tingut contacte previ. Paral·lelament, la formació del professorat es consolida com una línia estratègica per garantir la sostenibilitat i l’autonomia dels projectes als centres.

De cara al curs 2026-2027, l’equip impulsor es proposa ampliar la presència del programa en nous centres educatius, especialment de titularitat pública, consolidar les cooperatives ja existents i reforçar la seva implantació en nous territoris. Amb aquest objectiu, ja s’ha obert el període d’inscripcions per a la propera edició, com consta a la pàgina web.

Amb aquesta iniciativa, es reafirma el compromís cap a la promoció del cooperativisme i l’economia social entre les noves generacions. Amb una finalitat eminentment educativa, el projecte pretén despertar l’ESSpurna de la curiositat i apropar als joves noves maneres d’entendre l’economia, basades en la cooperació, la participació i la responsabilitat compartida, tot oferint-los eines per portar aquests valors a la pràctica i contribuir a la construcció d’una ciutadania més activa, compromesa i corresponsable.

 

Galeria d’imatges

 

 

 

La entrada L’ESSpurna consolida la seva implantació a Catalunya amb 119 cooperatives d’alumnes i prop de 3.000 participants durant el curs 2025-2026 se publicó primero en economiasocial.coop.

• Més d’un centenar de persones celebren els 10 anys del Programa d’Economia Social

• La jornada “Deu anys fent política pública per transformar l’economia” ha servit per fer balanç d’una dècada d’impuls institucional a l’ESS i per reflexionar sobre els reptes del sector

Més d’un centenar de persones vinculades a l’economia social i solidària i el cooperativisme han participat aquest dimecres 10 de juny en la jornada “Deu anys fent política pública per transformar l’economia”, organitzada per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, a l’edifici Balmes de la UPF (Universitat Pompeu Fabra). La trobada ha reunit entitats, cooperatives, federacions, ateneus cooperatius, comunalitats urbanes, mutualitats i administracions públiques per fer balanç d’una dècada d’impuls institucional a l’ESS a Catalunya.
Ha inaugurat l’acte el secretari de Treball, Paco Ramos, que ha repassat els principals avenços des de la posada en marxa del Programa, fa deu anys. Es van impulsar la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, els Projectes Singulars o les línies de suport a projectes Transversals, contribuint a consolidar un ecosistema cooperatiu i d’economia social arreu de Catalunya. Al llarg d’una dècada, el Programa d’Economia Social ha mobilitzat més de 160 milions d’euros, amb un impacte directe en la creació de teixit econòmic i en la generació d’ocupació de qualitat.
Conduïda per Maria Arenas, de la cooperativa TEB i presentadora de TEB Vist, la jornada ha posat en relleu impactes diversos del sector, com l’emprenedoria cooperativa a les escoles, la recerca universitària, la formació especialitzada, la innovació social, la inclusió, la salut mental comunitària, les xarxes comunitàries territorials, les comunalitats urbanes i el desenvolupament d’ecosistemes cooperatius.

Innovació, tecnologia i nous reptes

La trobada també ha incorporat una mirada al present amb la ponència de la catedràtica Karina Gibert, centrada en els impactes socials de la intel·ligència artificial i els reptes tecnològics que afronta l’economia social. Tot seguit, una taula d’experiències amb representants de Human Call to Action, Suara, Som Energia i Som Núvol ha analitzat com les organitzacions de l’ESS incorporen la innovació tecnològica des d’una perspectiva centrada en les persones i el bé comú.

Una nova etapa per a l’economia social

Els reptes de futur han estat al centre d’una taula moderada per la subdirectora general d’ESS i Cooperativisme, Roser Hernández. Les diferents veus participants han coincidit a valorar positivament la consolidació del sector durant aquesta dècada de polítiques públiques, i han apuntat la necessitat d’encetar una nova etapa marcada per més transversalitat institucional i més presència territorial.
També s’ha posat en valor el desenvolupament de marcs legislatius estables, com la futura llei d’economia social i solidària.
Entre les intervencions, Mercedes Estébanez, del grup motor de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, ha defensat la importància de “seguir arrelant al territori, fer que els recursos arribin a tot arreu i avançar en la transversalització de l’economia social dins la Generalitat”. Per la seva banda, Laia Forné, de l’Idra i coordinadora de l’oficina de comunalitats urbanes, ha destacat la incorporació de les economies comunitàries i la necessitat de continuar avançant cap a “un model basat en els interessos col·lectius per sobre del lucre”.
Juli Silvestre, de Fundalis i exdirector general d’ESS, ha reivindicat la necessitat de reforçar el sector amb “estructures d’estat sòlides” i ha posat l’accent en el paper de la universitat en la formació i la recerca. Josep Vidal, exdirector general d’Economia Social i Cooperatives i actual gerent de Fundació Gentis i soci de Betzef cooperativa, ha destacat el creixement del cooperativisme, la intercooperació i la importància d’incorporar més diversitat al sector.
En la mateixa línia, Lluís Nadal, director de Quàlia Social, ha subratllat el repte de construir “un ecosistema compartit també en l’àmbit tecnològic”, i ha defensat una major presència de l’ESS en àmbits estratègics com la tecnologia, l’educació i les polítiques econòmiques.
En la cloenda, el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí, ha destacat que l’ESS s’ha consolidat com una prioritat de les polítiques públiques durant els darrers deu anys. També ha defensat la necessitat d’entrar en una nova fase de creixement i consolidació, i ha reivindicat el paper històric de l’associacionisme i les organitzacions del sector en la construcció d’estructures econòmiques de país i la generació d’ocupació de qualitat. Així mateix, ha anunciat l’obertura de la convocatòria de suport a projectes transversals.
La jornada ha finalitzat amb un brindis commemoratiu pels deu anys del Programa d’Economia Social, una dècada marcada per la consolidació d’un model econòmic que situa les persones, la cooperació i el compromís amb el territori al centre de l’activitat econòmica.

La entrada Deu anys d’impuls a l’economia social i solidària obren una nova fase de consolidació i creixement se publicó primero en economiasocial.coop.

• Els ajuts financen iniciatives de formació, difusió, capacitació empresarial i coordinació per reforçar l’economia social i solidària a Catalunya

• La convocatòria subvenciona projectes que es desenvoluparan entre els anys 2026 i 2028

• Les sol·licituds es poden presentar de l’11 de juny a les 9.00 h al 25 de juny a les 14.00 h a través del Canal Empresa

El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria de subvencions per a projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme a Catalunya.
La convocatòria compta amb una dotació pressupostària total de 990.000 euros i té per objectiu fomentar els valors i els principis de l’economia social i solidària i del cooperativisme mitjançant el suport a projectes transversals orientats a la formació, la difusió, la capacitació i la coordinació del sector.
La convocatòria inclou una línia de suport a projectes transversals, que engloba programes de capacitació empresarial en economia social i solidària, formació universitària i accions de difusió, així com una línia d’oficina tècnica destinada a la coordinació, el seguiment i l’assistència metodològica dels projectes subvencionats.
Poden optar a aquests ajuts les entitats que compleixin els requisits establerts a les bases reguladores per a cadascuna de les línies i programes subvencionables.
El termini de presentació de sol·licituds s’iniciarà el dia 11 de juny a les 9.00 hores i finalitzarà el dia 25 de juny a les 14.00 hores. Les sol·licituds s’han de tramitar telemàticament a través de Canal Empresa.

Dades clau

• La convocatòria té un pressupost total de 990.000 euros.
• Les subvencions financen projectes transversals de formació, capacitació empresarial, difusió i coordinació en l’àmbit de l’economia social i solidària i el cooperativisme.
• Les actuacions subvencionades es desenvoluparan entre els anys 2026 i 2028.
• Les sol·licituds es poden presentar de l’11 de juny al 25 de juny a través de Canal Empresa.

La entrada Empresa i Treball destina 990.000 euros a impulsar projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme se publicó primero en economiasocial.coop.

• Aquest pes en la Producció Final Agrària de Catalunya s’acompanya d’un increment sostingut, per 5è any consecutiu, de la facturació

• Les cooperatives guanyen dimensió i generen 5.000 llocs de treball

La FCAC renova el Consell Rector amb relleu en els titulars d’arròs i fruita seca, i commemora l’Any Internacional de la Dona PagesaLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha celebrat avui la 43a Assemblea General a Sarral (Tarragona). La secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot, ha presidit l’acte de cloenda, al qual també han assistit el secretari de Treball, Paco Ramos, i el director general d’Economia Social i del Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí; a més de responsables de l’entorn econòmic i social, i més de 200 persones representants de les 181 entitats sòcies.

En el decurs de l’Assemblea General, s’ha aprovat una renovació parcial del consell rector de la FCAC amb eleccions en els sectors de fruita i horta, oli d’oliva, vi, arròs, fruita seca, planta viva i subministraments, a més del grup de seccions de crèdit. També s’han presentat les principals magnituds de l’Anuari Socioeconòmic 2026 i el quadre de comandament Dashboard.coop.

A més, i coincidint amb l’Any Internacional de la Dona Pagesa, s’ha fet un acte de reconeixement a la contribució de les dones pageses i cooperativistes, tot posant en valor el seu paper present i futur al món rural.
Ramon Sarroca, president de la FCAC, afirma que «les cooperatives agràries demostren, un any més, que sumar esforços és la millor manera de guanyar dimensió, competitivitat i valor afegit. Som empreses modernes que generem ocupació, impulsem la innovació i reforcem la posició dels agricultors i ramaders dins la cadena alimentària, contribuint alhora al futur de l’activitat agrària i del territori.»

El pes del cooperativisme sobre l’activitat agrària

Més d’un de cada tres euros del sector agrari és generat pel cooperativisme, que té un pes global sobre la producció final agrària del 36,1%. En concret en el sector agrícola, les cooperatives concentren fins a un 52% del total de Catalunya, mentre que la ramaderia representa el 28,2%.

De fet, el cooperativisme és líder en nombrosos sectors. Així succeeix molt clarament en l’oli d’oliva, sector en què les cooperatives elaboren 72% del total català, i també en ametlla (70%), avellana (67%), arròs (66,3%), garrofa (63%) i vi (62%). A més, la participació és molt rellevant en llet (48,5%), fruita llavor (43,8%), fruita pinyol (42%), cultius herbacis (42%), cítrics (34,8%) i farratges (34,7%).

Aquest pes en la Producció Final Agrària de Catalunya s’acompanya d’un increment sostingut, per 5è any consecutiu, de la facturació, que ja se situa en 2.341,30 milions d’euros. La facturació ha augmentat principalment a les Terres de l’Ebre (increment de 40,8 milions d’euros, un 24,0%), encara que les empreses de Lleida continuen sent les que més aporten al conjunt (50,7% del total de Catalunya). Les empreses cooperatives generen 4.961 llocs de treball.

L’exercici econòmic va estar molt influenciat pels efectes de la sequera, especialment greu per a les produccions de secà com vinya, cereals i fruita seca; però també en determinats regadius (blat de moro, alfals, arròs o avellana, entre d’altres) a causa de les restriccions en els Canals d’Urgell, al Delta de l’Ebre, Riudecanyes o a l’Empordà.

Distribució territorial i més dimensió

Les 181 empreses cooperatives aglutinen 32.986 socis i sòcies productors i tenen presència a 33 comarques. El major nombre es concentra a les comarques de Lleida (57 cooperatives) i Tarragona (54). A les Terres de l’Ebre n’hi ha 29; a Barcelona, 25 i a Girona, 16.

Les comarques on hi ha més cooperatives són el Segrià (20), les Garrigues (18), el Baix Camp (15), l’Alt Camp (11) i el Priorat (10).

L’increment en la dimensió es produeix en les següents demarcacions i amb el següent ordre decreixent (en termes relatius): Terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida. Les empreses cooperatives més grans es localitzen a la Noguera i facturen 61,9 milions d’euros de mitjana, seguides del Bages (55,5 milions) i l’Urgell (52,5 milions).

Renovació del Consell Rector FCAC

En l’Assemblea General s’ha ratificat l’elecció dels membres de Consell Rector FCAC realitzada prèviament al si de cada branca o grup específic.

A tots els sectors hi ha hagut continuïtat excepte arròs, amb la incorporació d’Alejandro Morales -de Càmara Arrossera del Montsià-, i fruita seca, amb Roger Palau -d’Unió Nuts.

Ramon Sarroca –d’Almenar Fruits- continua al capdavant de fruita i horta; Antoni Galceran -Cooperativa Agrícola de la Palma- segueix com a titular d’oli d’oliva; Joan Josep Raventós -Celler Cooperatiu de Vila-rodona- de vi; Ferran Sabater -Corma- de flor i planta viva; Josep Lluís Escuer -Fru-Rose- de subministraments, i Antonieta Gual -Coperal- del grup específic de seccions de crèdit.

Més informació
Ramon Sarroca, president FCAC | 626 496 984

La entrada Les cooperatives concentren un 50% de la producció agrícola i un terç de la ramaderia se publicó primero en economiasocial.coop.

• Els ajuts subvencionen la incorporació de persones sòcies treballadores o sòcies de treball en cooperatives i societats laborals

• Les sol·licituds es poden presentar del 4 de juny a les 9.00 hores al 10 de juny a les 14.00 hores a través del Canal Empresa

El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria de subvencions per a la incorporació de persones sòcies treballadores o persones sòcies de treball en cooperatives i societats laborals.
La convocatòria compta amb una dotació pressupostària total d’1,5 milions d’euros i té per objectiu promoure l’ocupació i reforçar el creixement de les empreses de l’economia social i solidària i del cooperativisme i de les societats laborals per reforçar de manera directa tant la generació d’ocupació per als col·lectius amb menys ocupabilitat per qüestió d’edat, gènere i, en especial, per a les persones en situació d’atur de llarga durada, com la creació i el creixement del sector.

Poden optar a aquests ajuts les cooperatives i les societats laborals que hagin incorporat persones com a sòcies treballadores o sòcies de treball entre el 19 de juny de 2024 i el 3 de juny de 2026.
El termini de presentació de sol·licituds s’iniciarà el dia 4 de juny a les 9:00 h i finalitzarà el dia 10 de juny a les 14:00 h. Les sol·licituds s’han de tramitar telemàticament a través del Canal Empresa.

DADES CLAU

• La convocatòria té un pressupost total d’1,5 milions d’euros.
• Les subvencions estan dirigides a cooperatives i societats laborals que incorporin persones sòcies treballadores o sòcies de treball.
• Les sol·licituds es poden presentar del 4 de juny al 10 a través del Canal Empresa.

La entrada Empresa i Treball destina 1,5 milions d’euros a fomentar la incorporació de persones sòcies a cooperatives i societats laborals se publicó primero en economiasocial.coop.

• Sembrant Pau, un projecte cooperatiu gestionat per l’alumnat amb la intenció de generar un impacte positiu en la societat tot promovent la cultura de la pau.
• Una aliança entre el centre educatiu i diverses entitats socials que converteix l’aprenentatge en acció comunitària.
• Educació, cooperativisme i compromís social s’uneixen en una iniciativa construïda col·lectivament per alumnat i entitats del Vallès Occidental.

Aquest matí, la llibreria Mala Peça ha acollit la presentació de Sembrant Pau, la cooperativa d’alumnes formada per l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Ca n’Oriac, creada sota l’acompanyament del programa ESSpurna – Cooperatives d’Alumnes L’esdeveniment s’ha coorganitzat juntament amb el pol cooperatiu de la ciutat, en l’espai compartit entre les entitats i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental.

Durant l’acte, l’alumnat ha explicat la seva experiència en el desplegament de la cooperativa, posant en valor el treball en equip, la responsabilitat i l’impacte positiu en la comunitat. Com a resultat del projecte, en col·laboració amb Top Manta, l’alumnat ha elaborat una bossa de roba, que està a

la venda a la llibreria Mala Peça i a la cooperativa de consum el Rodal, amb l’objectiu de recaptar fons per a l’associació Ponts per la Pau.

La presentació ha comptat amb l’assistència de professorat i alumnat del centre educatiu i de mitjans de comunicació, que han pogut conèixer de primera mà el procés de creació i consolidació de la cooperativa, així com les bones pràctiques que poden inspirar projectes similars a altres aules.

La iniciativa ha reafirmat la capacitat del cooperativisme educatiu com a eina transformadora, demostrant que els centres educatius poden ser espais d’aprenentatge significatiu, compromís social i foment de valors com la pau i la justícia social.

Organitza:

En nom del programa de l’ESSpurna, Berta Puig, ha declarat “participar en la creació de Sembrant Pau ha permès a l’alumnat experimentar com una cooperativa pot tenir incidència positiva en la comunitat, els ha permès aprendre a col·laborar i desenvolupar competències claus que els seran útils més enllà de l’aula”.

Segons les voluntàries de l’associació Ponts per la Pau, “la participació amb associacions co

m la nostra no és només per obtenir recursos sinó per sobreviure”

Des de l’Institut Ca n’Oriac els alumnes expliquen que “amb aquest projecte sobretot volem ajudar a les dones que no poden estudiar a l’Afganistan i construir una societat millor” i els docents afirmen que “aquesta idea surt d’estudiar entre totes l’impacte social que té l’economia, i per això busquem quines preocupacions sorgeix entre l’alumnat i creem aquest simulacre d’una cooperativa real pensant en el retorn solidari que té el seu projecte”

L’acte ha conclós amb una crida als centres educatius de la ciutat per tal de adherir-se als programes de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i de l’ESSpurna, ja que amb propostes com aquesta s’evidencia el potencial del cooperativisme educatiu per generar impacte social, posant de manifest la capacitat de l’alumnat per impulsar accions transformadores en el seu entorn, alhora que fomenta valors com la solidaritat, la participació democràtica, la convivència i el compromís amb i per a una societat més justa, inclusiva i cohesionada.

Organitza:

Cooperativisme i economia social a les aules

L’ESSpurna, Cooperatives d’Alumnes és una iniciativa que promou la creació i consolidació de cooperatives en els centres educatius de primària, secundària i Batxillerat. Mitjançant un pla d’acompanyament, suport i formació, el programa apropa els valors del cooperativisme i de l’economia social a l’alumnat i al professorat, fomentant projectes educatius arrelats, participatius i transformadors.

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental és una organització que promou el cooperativisme i l’Economia social i solidària i ofereix suport i assessorament per construir un model econòmic, local i territorial més just, ecològic i participatiu. La seva oferta educativa apropa l’ESS, el model cooperatiu i els seus valors a l’alumnat de Cicles Formatius de grau mig i grau superior, a les universitats, i al personal docent d’aquestes etapes formatives.

Ambdós són programes impulsats i finançats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

La entrada Presentada Sembrant Pau, la cooperativa d’alumnes de l’Institut Ca N’Oriac per promoure la cultura de la pau i la justícia social se publicó primero en economiasocial.coop.

Les 10 cooperatives participants representen la major part del cooperativisme agrari de la comarca, amb més de 1.000 socis, 130 treballadors i una facturació superior als 197 milions d’euros

Deu cooperatives agràries i de consum del Bages han signat aquest dimarts un conveni intercooperatiu amb l’objectiu d’enfortir la cooperació, compartir recursos i impulsar projectes conjunts vinculats als serveis tècnics agraris, la sostenibilitat, la innovació i el desenvolupament territorial.

Les cooperatives signants representen la gran majoria de cooperatives agràries de la comarca, fet que converteix aquest acord en una iniciativa de gran rellevància territorial. El Bages esdevé, a més, la segona comarca de Catalunya on se signa un conveni d’aquestes característiques, després del Priorat.

El projecte ha estat impulsat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, amb el suport de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.

Les cooperatives signants del conveni són Agropecuària Catalana; UMAC Cooperativa del Camp; Cooperativa Salelles; Agropecuària de Rajadell; Celler Cooperatiu d’Artés; L’Agrícola; Bages Oli Coop; Agrícola i Ramadera de Santpedor; la Cooperativa de Petits Productors d’Ous Ecològics de Catalunya;  Les Mandongueres.

En conjunt, aquestes cooperatives sumen més de 1.000 socis i sòcies, 130 persones treballadores i una facturació total superior als 197 milions d’euros corresponents a l’exercici 2025.

L’acte de signatura s’ha celebrat a l’Espai Artium – Celler Cooperatiu d’Artés i ha comptat amb la participació de representants institucionals i del cooperativisme agrari. Ha obert l’acte l’alcalde d’Artés, Enric Forcada, que s’ha referit al sector primari com a “peça indispensable”. La presentació del conveni ha anat a càrrec de Josep Yerga, responsable de gestió d’operacions d’Agrocat; també ha intervingut Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya; i la cloenda l’ha fet David Bonvehí, director general d’Economia Social i el Cooperativisme de la Generalitat.

Durant la seva intervenció, Josep Yerga ha destacat que “el conveni posa de manifest el què som: cooperatives amb un pes important al territori i una xarxa forta que fins ara no es coneixia suficient”. Segons Yerga, aquesta connexió entre cooperatives ha de permetre “millorar els serveis tècnics vinculats als problemes reals del camp, posar en valor el patrimoni cooperatiu i reforçar l’activitat agrària i ramadera del territori”.

En la mateixa línia, s’ha expressat Ramon Sarroca, que ha posat en valor “la feina feta per les cooperatives agràries bagenques”.

Per la seva banda, David Bonvehí ha afirmat que “l’economia social i el cooperativisme poden tenir encara més impacte en la societat i l’economia del país” i ha remarcat la voluntat de “promoure convenis i acords perquè les cooperatives puguin desenvolupar projectes compartits”.

Bonvehí ha destacat que aquest acord obre la porta a impulsar iniciatives conjuntes relacionades amb la recuperació de finques sense cultivar, l’estudi de cultius viables al Bages, la comercialització a través del consum responsable i supermercats cooperatius, així com projectes vinculats a la sostenibilitat, l’energia, l’habitatge o la cultura. “Aquest conveni marca el primer pas per fer projectes d’impacte al territori”, ha assenyalat.

La entrada Les cooperatives agràries i de consum del Bages signen un conveni d’intercooperació per reforçar el sector se publicó primero en economiasocial.coop.

• Tàrrega ha acollit aquesta jornada per fer visible el cooperativisme educatiu com a eina de transformació social
• La trobada ha estat una oportunitat per connectar l’alumnat, compartir bones pràctiques i posar en valor el cooperativisme com a eina educativa

Aquest dimecres, 6 de maig, Cal Trepat de Tàrrega ha estat l’escenari de la 2a Trobada de Cooperatives d’Alumnes de les Terres de Ponent, una jornada que ha reunit prop de 50 alumnes i docents de quatre centres educatius del territori per compartir experiències i projectes vinculats al cooperativisme.
Concretament, hi han participat estudiants de l’INS Guissona, l’Escola Vedruna de Tàrrega, l’INS Mollerussa i l’INS Josep Vallverdú de les Borges Blanques, que han presentat els seus projectes cooperatius i han intercanviat coneixements amb la resta de participants.
La trobada, impulsada per l’ESSpurna – Cooperatives d’Alumnes en el marc dels Projectes Transversals, i coorganitzada amb Ponent Coopera dins la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, ha posat en valor el cooperativisme educatiu com una eina pedagògica, social i transformadora. Els programes estan finançats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme.
La jornada s’ha iniciat amb la benvinguda institucional, amb la participació de representants de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Tàrrega, així com de les entitats organitzadores. Entre les persones assistents, David Bonvehí, director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme; Emili Gilabert, regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tàrrega; i representants tècnics municipals i de Ponent Coopera i l’ESSpurna, organitzadores de la jornada.

La entrada Prop de 50 alumnes i docents participen en la 2a Trobada de Cooperatives d’Alumnes de Ponent a Tàrrega se publicó primero en economiasocial.coop.

La trobada va esdevenir un espai de connexió i treball col·laboratiu on es van generar sinergies conjuntes en el marc de la governança, la comunicació i el Servei Niu.

Al llarg de la jornada, les persones participants van poder intercanviar metodologies, bones pràctiques i experiències d’intervenció, contribuint a enriquir el coneixement col·lectiu del programa. Aquest intercanvi és un dels principals valors d’Ocell de Foc, ja que permet adaptar i millorar les accions que es desenvolupen en cada territori.

La trobada també va servir per consolidar una visió compartida sobre els objectius del programa i sobre la importància de continuar treballant de manera coordinada per generar més oportunitats per a les persones joves i enfortir les xarxes comunitàries.

Espais com aquest contribueixen a reforçar el sentiment de pertinença a un projecte col·lectiu que aposta per la cooperació, la innovació social i el treball en xarxa com a eines de transformació.

La jornada va finalitzar amb el compromís de continuar construint aliances i compartint coneixement per fer créixer l’impacte d’Ocell de Foc als diferents territoris de Catalunya.

La entrada La trobada de nuclis d’Ocell de Foc reforça el treball en xarxa arreu del territori se publicó primero en economiasocial.coop.

La salut mental i el benestar emocional de les persones joves s’han convertit en un dels grans reptes col·lectius dels darrers anys. Davant d’aquesta realitat, el programa Ocell de Foc, impulsat per la Direcció General d’Economia Social i Cooperatives del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, ha emergit com una iniciativa clau per donar resposta a aquesta necessitat creixent.

La primera edició del programa es va executar durant els anys 2023-2024 i la segona durant el període 2025-2026. Va adreçat a joves d’entre 16 i 30 anys i aposta per un model d’acompanyament integral basat en els principis de l’economia social i solidària. El projecte s’articula a través del treball en xarxa, la governança compartida i la co-creació amb el jovent, situant les persones al centre de l’acció.

Amb una inversió pública de prop de 10 milions d’euros, Ocell de Foc ha desplegat, al llarg d’aquests anys, una extensa xarxa de nuclis arreu del territori, implicant més de 600 entitats. Aquesta estructura ha permès combinar accions de prevenció, participació activa, acompanyament personalitzat i impuls d’iniciatives juvenils.

Els resultats de la primera edició avalen l’èxit del programa. Més de 84.000 joves hi han participat; s’han acompanyat més de 8.400 joves amb malestar emocional, i s’han impulsat més de 70 projectes d’iniciativa juvenil.

Entre altres indicadors destacats, un 13,73% dels participants presentaven problemàtiques de salut mental o malestar emocional, i un 11,17% han retornat al sistema educatiu o s’han incorporat al món laboral. En conjunt, el nivell d’execució ha superat àmpliament les previsions inicials.

Més enllà de les xifres, el programa ha incidit directament en les trajectòries vitals dels joves, oferint-los suport, espais de confiança i noves oportunitats. També ha contribuït a generar comunitat, activar el territori i reduir l’estigma associat a la salut mental.

Els resultats es van donar a conèixer dimarts, 21 d’abril, en una trobada de nuclis d’Ocell de Foc. Amb el lema ‘Cap nucli vola sol, cap jove es queda enrere’, l’acte va reunir al Teatre Auditori de Cardedeu entitats, institucions i ciutadania. La jornada va combinar sessions de treball intern amb un programa obert centrat en el Pacte Nacional de Salut Mental i el paper estratègic d’Ocell de Foc en l’àmbit de la salut mental juvenil.

La entrada El programa Ocell de Foc consolida el seu impacte en la salut mental dels joves amb més de 84.000 participants des del 2023 se publicó primero en economiasocial.coop.

La Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) ha contribuït a la creació de 1.399 empreses d’economia social i cooperatives entre els anys 2016 i 2025, en el marc d’un programa que enguany celebra el seu desè aniversari. En aquest mateix període, també s’han generat 5.640 insercions laborals, consolidant-se com una eina clau per al desenvolupament econòmic i social del territori.
Divendres passat, 10 d’abril, es va celebrar a Igualada la sessió plenària anual de la XAC, sota el lema Territoris que bateguen – 10 anys d’Ateneus Cooperatius. La trobada va reunir més de 400 participants i va servit per commemorar una dècada d’una política pública considerada innovadora a Catalunya.
L’acte va reunir representants dels 14 Ateneus Cooperatius, entitats promotores, administracions locals i diversos agents socioeconòmics implicats en el desplegament del programa al llarg d’aquests deu anys. Durant la jornada es van presentar les conclusions de l’estudi elaborat per Lanki (Universitat de Mondragon) sobre la gènesi de la XAC, així com diverses sessions sectorials centrades en els àmbits de l’alimentació, la cultura, l’energia i l’habitatge. A més, es van habilitar espais de trobada amb el món cooperatiu i un supermercat amb diversos productes.
Impulsats fa deu anys, els Ateneus Cooperatius van néixer amb l’objectiu de fomentar l’economia social des del territori, a partir d’un model de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el teixit socioeconòmic local. Amb el temps, aquesta iniciativa s’ha consolidat com un referent de co-construcció de polítiques públiques entre administració i sector cooperatiu, amb una xarxa sòlida, arrelada i adaptada a les necessitats de cada territori.
En termes d’impacte global, el programa ha comptat amb una inversió pública de 49 milions d’euros durant el període 2016-2025. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va inaugurar la jornada i va reivindicar el paper de l’economia social com “una part més” del sistema econòmic. Sàmper va destacar també la seva capacitat per generar ocupació de qualitat i va subratllar la necessitat de fer-la més visible: “No és del tot coneguda i és bo que l’expliquem”, va afirmar.
Amb deu anys de trajectòria, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius es consolida com un instrument estratègic per promoure un model econòmic més inclusiu, sostenible i arrelat al territori.

La entrada Els Ateneus Cooperatius impulsen 1.400 empreses d’economia social en una dècada se publicó primero en economiasocial.coop.