• La trobada es va fer a Tortosa i va sevir per compartir els reptes del sector i abordar la diversificació de l’activitat cooperativa com a eina per generar oportunitats i combatre el despoblament

Dilluns, 19 d’octubre de 2026

Diverses cooperatives agràries de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre es van reunir divendres passat, 16 d’octubre, amb el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí; amb Maria Carme Urdillo, responsable d’Associacionisme Agrari del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; i amb Antonio Suárez, director dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a les Terres de l’Ebre.

La trobada va permetre als representants de les cooperatives agràries traslladar a la Generalitat les seves inquietuds sobre la situació del món rural. En aquest sentit, es va parlar d’explorar nous reptes i activitats econòmiques que permetin a les cooperatives diversificar la seva activitat i continuar sent agents econòmics clau.

Durant la trobada, també es va posar en relleu la importància de reequilibrar econòmicament el territori i combatre el despoblament rural. Per exemple, es va explicar el projecte Som Ruralitats, nascut a la Fatarella, així com diverses experiències turístiques liderades per cooperatives que contribueixen a generar noves oportunitats econòmiques i dinamitzar el món rural.

A la reunió també hi van participar representants de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i de l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de
l’Ebre.

La trobada s’emmarca en la voluntat del Govern de la Generalitat de mantenir el diàleg amb el teixit cooperatiu i explorar noves vies de col·laboració que contribueixin al desenvolupament econòmic sostenible, a la creació d’oportunitats i a l’arrelament de la població a les zones rurals.

La entrada Reunió amb cooperatives agràries de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre per explorar noves oportunitats econòmiques al món rural se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada L’ESSPurna i l’AESCAT uneixen esforços per impulsar l’economia social i les finances ètiques a l’ESO se publicó primero en economiasocial.coop.

• La convocatòria, impulsada pel Departament d’Empresa i Treball, finança actuacions estratègiques que reforcin la viabilitat, l’ocupació i la competitivitat

• Les sol·licituds es poden presentar del 8 d’octubre a les 9.00 h fins al 22 d’octubre de 2026 a les 14.00 h a través de Canal Empresa

Dijous, 8 d’octubre de 2026

El Departament d’Empresa i Treball ha obert la convocatòria de la línia CreixESS (línia 2) dels Projectes Singulars de l’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, dotada amb 4 milions d’euros, per impulsar modeprojectes que ja han definit la seva proposta de valor i es troben en fase d’implementació.

L’objectiu és facilitar i incentivar l’execució d’actuacions estratègiques innovadores o complementàries de les entitats d’economia social que reforcin la seva viabilitat, l’ocupació, fomentin la reactivació econòmica i la competitivitat de l’economia social i solidària.

Els projectes de CreixESS es poden desenvolupar en qualsevol àmbit de l’economia social i solidària, amb especial prioritat per als serveis a les persones i les cures; la indústria manufacturera; la tecnologia; l’educació, la cultura, l’oci i l’esport; i l’agricultura, la ramaderia i les ruralitats.

La convocatòria estableix un import màxim de 100.000 euros per projecte, que pot cobrir fins al 90% del cost total. L’execució de les actuacions objecte de subvenció han de tenir una durada màxima de 18 mesos, efectuades a partir del 29 de maig d’aquest any 2026 i no pas abans d’aquesta data.

Les sol·licituds es poden presentar des d’aquest dijous, 8 d’octubre, fins al 22 d’octubre de 2026 a les 14.00 h, de manera telemàtica, a través de Canal Empresa.

Aquesta convocatòria específica de la línia 2, CreixESS, completa els ajuts de Projectes Singulars publicats el setembre amb les línies 1, 3, 4, 5, 6 i 7: GerminESS, ArrelESS, LiderESS, HabitatgESS, EnergètiquESS i Oficina Tècnica. Es van rebre un total de 263 expedients, corresponents a 374 empreses o entitats.

La entrada El Govern destina 4 milions d’euros a la línia CreixESS dels Projectes Singulars per donar suport a iniciatives de l’economia social en fase d’implementació se publicó primero en economiasocial.coop.

• Els guardons d’enguany han reconegut sis treballs universitaris, seleccionats entre 29 candidatures de 10 centres, i han repartit 9.000 euros

Divendres, 2 d’octubre de 2026

La Fundació Roca Galès ha celebrat aquest dijous, 1 d’octubre, a La Lleialtat Santsenca de Barcelona, la 10a edició dels Premis d’Economia Social, una iniciativa que, des de fa una dècada, reconeix i impulsa el talent universitari vinculat a l’economia social i el cooperativisme.

En aquesta edició s’hi han presentat 29 treballs, amb la participació de 36 estudiants de 10 universitats i centres formatius. Del total de candidatures, 17 corresponien a treballs de final de grau, 6 a treballs de final de màster i 6 a treballs de postgrau.

Els treballs aborden diferents àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a generar anàlisi, recerca i coneixement sobre altres maneres de produir, gestionar i consumir.

Els premis han repartit enguany 9.000 euros entre els treballs reconeguts en les diferents categories.

Els treballs premiats

En la categoria de Treballs de Final de Grau (TFG), els treballs premiats aquest 2026 són:

• ‘Habitatges cooperatius en cessió d’ús com a eina de dinamització del territori rural’, de Caio Gonçalves Ferreira.
• ‘Young people and ethical finance: awareness, use, and access in a changing financial market’, d’Emma Vernet Gómez.

En la categoria de Treballs de Final de Màster (TFM), el treball guanyador és:

• ‘Hacia la soberanía digital: análisis de viabilidad y propuesta de implantación del cooperativismo de plataforma en la ESS catalana’, de Safae Benmoussa i Matteo Ravazzolo.

Pel que fa als Treballs de Postgrau (TP), els premiats són:

• ‘Quan la vila decideix, l’ateneu emergeix. L’Ateneu Santboià com a punt de trobada de l’ESS, la intercooperació territorial i la producció del comú’, de Pol Aranda Cañissà.
• ‘La Formació Professional com a espai de disputa: comunagogia, economia social i solidària i aprenentatge servei per a una educació arrelada al territori’, de Gabriela Leiva Carrillo, Alejandra Díaz Duarte i David Àlvarez Pujol.

Finalment, el Premi Especial ha reconegut el treball:

• ‘Economies alternatives en territoris palestins i com construir solidaritat des de l’ESS a Catalunya’, de Maria del Rosario de Mendieta.

Deu anys de trajectòria

Al llarg d’aquests deu anys, els Premis d’Economia Social han reconegut 321 treballs i atorgat 64 premis, amb una dotació acumulada de 85.000 euros, entre premis en efectiu i vals.

Aquesta trajectòria posa de manifest el compromís de la Fundació Roca Galès per acostar l’economia social i el cooperativisme a l’àmbit acadèmia i estimular la recerca i la reflexió des de les universitats.

Els premis compten amb el suport de la direcció general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme. En la seva intervenció durant l’acte de lliurament de premis d’aquest any, el director general, David Bonvehí, va destacar la importància de comptar amb noves mirades i recerca en aquest àmbit: “És important que hi hagi persones capaces de posar sobre la taula nous reptes i noves mirades en l’economia social”. En aquest sentit, Bonvehí també va remarcar que “l’economia social i el cooperativisme, amb silenci i de forma constant, està sent present i vol ser important en els reptes de país i aquests treballs i premis hi ajuden”.

La presidenta de la Fundació Roca Galès, Bet Tena, va ser l’encarregada de cloure l’acte i va posar en valor que “els treballs premiats destaquen per la qualitat de la recerca, per la capacitat de formular preguntes pertinents, pel rigor i per la mirada crítica, però també perquè ens aporten elements útils més enllà del treball acadèmic. Això és el que ens interessa a la Fundació: que el coneixement no quedi tancat en una aula.

A més, va anunciar l’acte de celebració, el proper 26 de novembre, dels 50 anys d’història de la Fundació Roca Galès treballant per preservar, estudiar i difondre el cooperativisme arreu dels Països Catalans. 

Més informació a: rocagales.cat

La entrada La Fundació Roca Galès reconeix el talent universitari en economia social i cooperativisme en la 10a edició dels Premis d’Economia Social se publicó primero en economiasocial.coop.

• La trobada es farà de l’11 al 13 de novembre a Sant Sebastià i
  reforçarà la col·laboració entre Catalunya i Euskadi

• Reunirà governs, empreses, organitzacions de l’Economia Social i
  experts internacionals

Dimecres, 23 de setembre de 2026

ASETT (Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank) celebrarà del 11 al 13 denovembre de 2026 el seu segon fòrum internacional a Donostia-Sant Sebastià. La trobada reunirà representants institucionals, empreses, organitzacions del’Economia Social, personal investigador i experts internacionals per analitzar quines respostes està aportant aquest model econòmic als grans reptes de present i futur. La Generalitat participarà activament en aquesta segona edició, que reforça la col·laboració entre Catalunya i Euskadi en l’àmbit de l’Economia Social.

Organitzat per ASETT (Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank), amb lacol·laboració de l’OCDE i la Coalició Local 2030 de Nacions Unides, el fòrum vol situar l’Economia Social en el centre del debat sobre qüestions com la competitivitat, la cohesió social, l’habitatge, les cures, la transició ecològica o la digitalització.

La presidenta d’ASETT i viceconsellera de Treball i Seguretat Social del Govern Basc, Elena Pérez Barredo, destaca que “l’Economia Social està oferint respostes concretes a reptes actuals com el demogràfic, la transició energètica o la digitalització”, i defensa la necessitat de continuar demostrant que hi hauna altra manera de fer economia. Així ho va exposar aquesta setmana en l’acte de presentació del II Fòrum Internacional ASETT, a San Sebastià.

També hi va assistir el director general d’Economia Social i Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, David Bonvehí, qui va assenyalat que “volem que ASETT esdevingui un espai de referència per al coneixement i l’aprenentatge compartit entre Euskadi i Catalunya, que ens permeti fer millor les coses”.

La inauguració institucional del fòrum es farà l’11 de novembre a Sant Sebastià i comptarà amb la participació del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i del lehendakari, Imanol Pradales, entre altres representants institucionals. La cloenda del 13 de novembre anirà a càrrec de la ministra deTreball i Economia Social, Yolanda Díaz.

El programa inclourà vuit fòrums temàtics dedicats a la competitivitat, el finançament, el marc legal, la cooperació internacional, la recerca i la prospectiva, la inclusió, la salut i l’habitatge. Les sessions plenàries se celebraran els dies 12 i 13 de novembre al Palau de Congressos Kursaal de Sant Sebastià.

Segons el director general d’ASETT, Iñigo Albizuri, el fòrum vol posar en valor experiències que “poden servir d’inspiració per afrontar els reptes actuals” i demostrar que moltes de les solucions impulsades des de l’Economia Social poden adaptar-se i replicar-se en altres territoris.

Brasil serà el país convidat d’aquesta edició, que també comptarà amb la participació de representants de diferents ciutats i territoris internacionals amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi de coneixement i experiències entre Europa i Amèrica Llatina.

ASETT és una iniciativa internacional de col·laboració publico privada impulsada, entre d’altres, pel Ministeri de Treball i Economia Social, el GovernBasc, la Generalitat de Catalunya, CEPES (Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social), el grup cooperatiu Mondragon i el Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi.

Més informació i inscripcions: www.asett.org

La entrada Catalunya participarà en el II Fòrum Internacional ASETT per impulsar el debat sobre el futur de l’Economia Social se publicó primero en economiasocial.coop.

• Consum i Fedefarma encapçalen el rànquing, amb més de 1.100 milions d’euros cadascuna

Les 20 cooperatives amb més pes a Catalunya sumen 4.839,2 milions d’euros d’activitat econòmica i donen feina a 15.231 persones, segons les dades corresponents a l’exercici 2025. El rànquing, elaborat per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, evidencia la fortalesa d’un model empresarial present en sectors estratègics com l’agroalimentació, la distribució, les cures, la salut, l’energia, la cultura i les finances.

La classificació (a sota) l’encapçala la cooperativa valenciana Consum, amb 1.128 milions d’euros d’activitat econòmica a Catalunya, seguida de Fedefarma, amb 1.105,1 milions d’euros. Són les úniques cooperatives que superen la barrera dels 1.000 milions d’euros.

Supermercat Consum de Vilanova i la Geltrú, que va obrir aquest juny / Foto: Consum

La presència destacada de cooperatives agràries entre les primeres posicions del rànquing confirma el pes històric i estratègic del cooperativisme agroalimentari a Catalunya. Cal destacar cooperatives com Agropecuària de Guissona, Ivars d’Urgell, Agrocat, CADÍ, Cotècnica, Actel, Unió, Artesa de Segre, Bellcaire o la Càmara Arrossera del Montsià.

D’altra banda, es posa en relleu el lideratge en els seus sectors de cooperatives com Abacus, Suara, SCIAS-Hospital de Barcelona, Quality Ferreteria o Som Energia.

Dotze de les vint cooperatives del rànquing superen els 100 milions d’euros d’activitat econòmica. Aquestes dades mostren la capacitat del cooperativisme per créixer i competir en mercats exigents mantenint el seu compromís amb la participació, l’arrelament territorial i la generació de valor social.

Instal·lacions de fora i de dintre de la distribuidora farmacèutica Fedefarma / Foto: Fedefarma

Més de 15.000 llocs de treball

Les vint cooperatives del rànquing generen 15.231 llocs de treball. Destaquen especialment Suara, amb 5.867 persones treballadores; Consum, amb 4.860; SCIAS-Hospital de Barcelona, amb 909, i Abacus, amb 722.

Les cooperatives presents en el rànquing contribueixen a dinamitzar tant les àrees urbanes com el món rural. Alhora, combinen dimensió empresarial, generació d’ocupació i impacte social, demostrant que el model cooperatiu és una realitat econòmica consolidada i una peça clau del teixit productiu català.

Rànquing de les 20 cooperatives amb més activitat econòmica a Catalunya

El rànquing s’ha elaborat a partir de les darreres dades disponibles facilitades per les cooperatives. Per tal de reflectir adequadament la diversitat de sectors, s’han considerat indicadors com la facturació, el volum de negoci o els ingressos d’explotació, segons la naturalesa de l’activitat de cada entitat.

Trobada per abordar els reptes de futur del cooperativisme

La presentació del rànquing es va fer en el marc d’una trobada organitzada per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme amb les principals cooperatives del país. Durant la jornada, l’economista Oriol Amat va subratllar la importància de les aliances, la innovació, el lideratge i la bona gestió per impulsar el creixement cooperatiu. Els participants van debatre sobre reptes com el relleu generacional, la governança, la intel·ligència artificial, la competitivitat empresarial i l’enfortiment de la cultura cooperativa. El director general, David Bonvehí, va reivindicar el paper estratègic de les cooperatives i la necessitat que siguin fortes i referents en els seus sectors.

La entrada Les 20 cooperatives amb més activitat econòmica a Catalunya mouen uns 5.000 milions d’euros i donen feina a 15.231 persones se publicó primero en economiasocial.coop.

• Amb les inscripcions obertes pel curs 2026/2027, L’ESSpurna convida nous centres educatius a sumar-se a una experiència d’aprenentatge, participació i compromís social.
• Després de tres edicions, el programa reforça la seva aposta per l’arrelament territorial i el treball en xarxa per apropar el cooperativisme a l’alumnat

L’ESSpurna, Cooperatives d’Alumnes, obre una nova edició del programa d’acompanyament i suport a la creació i consolidació de cooperatives d’alumnes als centres educatius de primària, secundària i batxillerat.

Després de tres edicions, l’equip gestor afronta el nou curs amb la voluntat d’arribar a més centres i poblacions per continuar estenent la xarxa de cooperatives d’alumnes arreu del territori.

El programa promou l’emprenedoria col·lectiva, la participació democràtica i els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) a través d’una proposta educativa vivencial que situa l’alumnat al centre del seu aprenentatge.

L’ESSpurna és una iniciativa promoguda i finançada per la Direcció General d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball i gestionada per cinc empreses cooperatives de treball associat especialitzades en projectes educatius vinculats a l’ESS.

Acompanyament per transformar: suport a centres, professorat i alumnat

Consisteix en un pla d’assessorament personalitzat i de suport educatiu per apropar l’ESS a les aules. Mitjançant la simulació d’una cooperativa, l’alumnat s’involucra en una experiència real, vivencial, participativa i transversal que el situa com a protagonista del seu propi aprenentatge.

Cada centre compta durant tot el procés amb una formadora de referència amb experiència en cooperativisme d’alumnes, que adapta l’acompanyament a la realitat i les necessitats del centre, apostant per un model d’acompanyament proper, flexible i adaptat a la realitat de les participants.

El programa ofereix dos itineraris: crear una nova cooperativa d’alumnes o consolidar-ne una d’existent, amb activitats i recursos adaptats a cada situació.

Què aporta participar a L’ESSpurna?

Els centres, el professorat i l’alumnat participants disposen de:

• Reconeixement i acreditació: certificat de participació per al centre i formació acreditada per al professorat.

• Suport directe a l’aula: sessions orientatives i dinamitzacions amb l’alumnat.

• Acompanyament personalitzat: una formadora de referència per a cada centre.

• Recursos per al projecte: materials pedagògics i didàctics per facilitar el desenvolupament de la cooperativa.

• Connexió amb l’entorn: enxarxament territorial i contacte amb entitats de l’Economia Social i Solidària.

• Experiències cooperatives: facilitació de visites a cooperatives properes als centres.

• Participació en activitats compartides: accés a jornades i fires de cooperatives d’alumnes.

• Formar part de la xarxa: vinculació a Alumnescoop.

Una metodologia participativa que continua sembrant futur

La proposta educativa es basa en una metodologia activa, transversal i transformadora que permet aprendre fent. L’alumnat crea i gestiona una cooperativa amb finalitat social, pren decisions col·lectives i desenvolupa competències personals, socials i emprenedores des dels valors de la cooperació.

El professorat acompanya i facilita el procés, amb el suport continuat de l’equip tècnic, que ofereix orientació, formació, recursos i seguiment perquè l’experiència sigui enriquidora i sostenible.

Un projecte que creix en xarxa

Un any més, L’ESSpurna reforça el treball en xarxa mitjançant la col·laboració amb EscolesCoop, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) i AESCAT. Aquestes aliances permeten sumar esforços, reforçar l’arrelament territorial, compartir experiències i apropar el món cooperatiu a les comunitats educatives. L’objectiu és continuar generant oportunitats perquè docents i alumnat coneguin iniciatives cooperatives del seu entorn i fer créixer una comunitat educativa compromesa amb la cooperació, la participació democràtica i la transformació social.

Obertes les inscripcions per al curs 2026-2027

Les inscripcions per participar en aquesta nova edició del programa estan obertes, mitjançant el formulari disponible a la web. Tot i l’elevat interès, encara hi ha places disponibles en algunes zones del territori. L’ESSpurna convida els centres educatius a sumar-se a una experiència que combina aprenentatge, participació i compromís social.

L’equip del programa agraeix la confiança dels centres que hi han participat durant els darrers cursos i afronta aquesta nova edició amb la voluntat de continuar acompanyant tant els centres que ja formen part de la xarxa com les noves incorporacions.

“Cada curs és una nova oportunitat per sembrar cooperativisme, participació i compromís social a les aules. Ens emociona retrobar-nos amb els centres que ja formen part de L’ESSpurna i donar la benvinguda a les noves incorporacions. Volem continuar creixent, arribar a nous territoris i seguir acompanyant docents i alumnat perquè descobreixin que una altra manera d’aprendre, emprendre i transformar és possible.”

Per a més informació: info@lesspurna.coop | 623 22 38 73 | Web: lesspurna.coop

La entrada De les aules al territori: L’ESSpurna arrenca la 4a edició per fer créixer el cooperativisme se publicó primero en economiasocial.coop.

• Els ajuts financen les accions d’acompanyament especialitzat i de suport
  sociolaboral a les persones amb discapacitat que treballen als Centres
  Especials de Treball

• Les sol·licituds es poden presentar del 14 de setembre a les 9.00 h al 21
  de setembre a les 14.00 h a través del Canal Empresa

El Departament d’Empresa i Treball ha publicat aquest dijous, 6 d’agost, al DOGC la convocatòria de subvencions destinada als Equips Multidisciplinaris de Suport (EMS) dels Centres Especials de Treball (CET), amb una dotació pressupostària de 9,5 milions d’euros.

Aquests ajuts tenen per objectiu finançar les actuacions d’acompanyament especialitzat i de suport sociolaboral a les persones amb discapacitat que treballen als Centres Especials de Treball, amb la finalitat d’afavorir la seva inclusió laboral i el desenvolupament de competències personals i professionals.

Poden optar a les subvencions els Centres Especials de Treball inscrits al Registre de la Generalitat de Catalunya. Les actuacions subvencionables s’han d’haver dut a terme entre l’1 d’octubre de 2025 i el 31 d’agost de 2026.

El termini de presentació de sol·licituds s’iniciarà el 14 de setembre de 2026 a les 9.00 h i finalitzarà el 21 de setembre de 2026 a les 14.00 h. La tramitació s’ha de fer telemàticament a través del Canal Empresa.

La entrada Empresa i Treball destina 9,5 milions d’euros als Equips Multidisciplinaris de Suport (EMS) dels Centres Especials de Treball se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Guia pràctica del procés de constitució d’una empresa cooperativa se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Projectes Singulars 2026: consulta les preguntes més freqüents se publicó primero en economiasocial.coop.

La Comunalitat Reus Sud és una de les que continuarà desenvolupant la seva activitat durant dos anys més gràcies a la subvenció concedida per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya. La renovació del programa permetrà consolidar les línies de treball impulsades fins ara, reforçar la cooperació entre les entitats de l’economia social i solidària i continuar promovent iniciatives comunitàries arrelades al territori.
Durant els primers quatre anys d’activitat, la Comunalitat Reus Sud ha impulsat projectes en àmbits com les cures i la igualtat, l’habitatge, la cultura comunitària, la sobirania alimentària i la sobirania energètica. Entre les actuacions desenvolupades destaquen iniciatives per promoure alternatives d’habitatge cooperatiu, fomentar els horts comunitaris i els menjadors escolars, impulsar projectes culturals de base comunitària i promoure l’autoconsum compartit i la lluita contra la pobresa energètica.
La nova etapa incorporarà una secretaria tècnica que donarà suport al desplegament de noves eines de promoció de l’economia social i solidària a la ciutat, com el futur Consell de l’Economia Social i Solidària de Reus, el nou Pla Local d’Economia Social i Solidària i instruments per afavorir la intercooperació i l’accés al finançament dels projectes.
Una de les principals novetats és la incorporació de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus com a activadora de la Comunalitat, fet que reforça la col·laboració institucional i consolida el treball conjunt amb les cooperatives, les entitats i el conjunt de l’ecosistema local de l’economia social i solidària. També s’hi incorporen nous projectes vinculats a l’habitatge cooperatiu i a la cultura comunitària.

Programa Comunalitats Urbanes

Les Comunalitats Urbanes són una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que impulsa xarxes de suport mutu i economia social de proximitat per enfortir el teixit comunitari, generar ocupació i promoure projectes econòmics arrelats als barris i municipis. El programa genera un impacte social i singular a cada territori, especialment per aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat, a través de la millora de l’ocupació i l’ocupabilitat, avivant xarxes de suport mutu i generant projectes d’economia local en una lògica cooperativista, comunitària i sostenible.
Cada Comunalitat Urbana pot rebre fins a 350.000 euros de subvenció de la Generalitat per desenvolupar les seves actuacions durant el període de dos anys. La Comunalitat Reus Sud és un exemple de les beneficiàries, que ha conegut de prop el director general d’Economia Social i Cooperatives, David Bonvehí: “Les comunalitats són un èxit i cal consolidar-les reforçant el treball en xarxa”.

La entrada La Comunalitat Reus Sud continuarà dos anys més impulsant l’economia social i solidària se publicó primero en economiasocial.coop.

Una ciutat es pot conèixer pels seus traçats urbanístics, pel seu patrimoni arquitectònic, per les gestes dels seus pròcers o per la història política o econòmica de les seves classes dominants. Però també per les iniciatives de les classes populars que hi arrelen i per la manera com les col·lectivitats s’organitzen per donar resposta als reptes comuns. Amb aquesta mirada, l’alumnat del Postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius va visitar el març del 2026 l’ecosistema cooperatiu de Valls, una experiència que va permetre descobrir sobre el terreny un dels exemples d’intercooperació i de transformació econòmica local més inspiradors de Catalunya.

La jornada va començar amb la benvinguda d’en Tais Bastida, soci-treballador de la cooperativa L’Economat i membre de CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona. Abans de tot, Bastida va contextualitzar el projecte vallenc explicant les característiques socioeconòmiques de Valls i del Camp de Tarragona, així com desgranant la posició que juga la Catalunya Nova en el desenvolupament geogràfic desigual del conjunt del país. Al Camp de Tarragona, les rendes són més baixes que la mitjana catalana, i en l’actualitat pateix un rol subsidiari en la implementació d’infraestructures nocives, sobretot del sector energètic extractivista, amb forts impactes mediambientals i amb conseqüències negatives per a desplegar-hi una planificació democràtica i una sobirania econòmica del territori que atengui el conjunt de les necessitats i aspiracions de les classes populars locals.

En aquest context, l’ecosistema cooperatiu de Valls està sent l’aposta estratègica de tota una xarxa de projectes cooperatius, comunitaris i d’economia social i solidària que es reforcen mútuament. Així, més que parlar de projectes independents, Bastida va convidar el grup a entendre el projecte cooperativista de Valls com un ecosistema. «Cap de les iniciatives que veurem avui s’entén per si sola», va explicar durant la presentació. La força del model, va destacar, rau en la capacitat d’intercooperar, compartir recursos, generar confiança i construir aliances estables entre cooperatives, entitats, moviments populars i administracions públiques.

Espais i cooperatives que fan democràcia econòmica

En aquest procés, Bastida destacà la rellevància del Casal Popular La Turba, un espai que ha esdevingut motor de la vida social, cultural i associativa vallenca. Lluny de limitar-se a ser un equipament sociopolític, el casal ha impulsat una aposta socioeconòmica a partir de l’anàlisi de les mancances territorials, però també de les oportunitats alhora de generar iniciatives que contribueixin a reforçar el teixit comunitari de la ciutat.

La caminada per l’ecosistema s’inicià a Punt d’Accés , “la cooperativa que facilita les comunicacions a través de telefonia i Internet del Camp de Tarragona”. Des del 2017, havent fet camí com a HackLabValls i amb la Fundació Guifi.net, Punt d’Accés va néixer per oferir serveis en telecomunicacions des de la proximitat i de forma sostenible i solidària. Com afirmen, “les telecomunicacions també poder ser de km0”, tota una declaració que exemplifica una de les dimensions de l’economia social i solidària: la construcció d’oportunitats des de la proximitat.

Tot seguit, Bastida conduí la visita fins un dels espais centrals de la jornada: La Titaranya, un ambiciós projecte de rehabilitació urbana i habitatge cooperatiu. Passejant pels espais del projecte, l’alumnat va poder conèixer una iniciativa que combina la recuperació del patrimoni arquitectònic del nucli antic amb fórmules d’accés a l’habitatge basades en el model cooperatiu en cessió d’ús. Però La Titaranya és molt més que habitatge, doncs planteja una transformació integral del barri, incorporant espais per l’activitat econòmica, equipaments comunitaris i nous serveis que contribueixen a revitalitzar una zona històricament empobrida de la ciutat. Es tracta, doncs, d’una proposta que integra urbanisme, economia solidària, sostenibilitat i apoderament popular, i que s’ha convertit en un referent per altres municipis catalans que queden fora del radar inversor del capitalisme global.

Treballant amb institucions socials com La Dinamo Fundació i la cooperativa de serveis financers Coop57, la Titaranya esbossa el que als països anglosaxons denominen Community Land Trust (CLT), una eina que a Catalunya es pot traduir com a “Fideïcomís de Sòl Comunitari”, on diferents organitzacions sense ànim de lucre comparteixen la propietat col·lectiva del sòl, mentre els seus residents i la comunitat local tenen un paper clau en la presa de decisions i l’autogestió dels seus usos. Una experiència de producció social de l’espai especialment útil per combatre la gentrificació i garantir el dret a l’habitatge i a la diversificació socioeconòmica d’un territori concret.

La Titaranya, a més, juga un paper articulador del Pol Cooperatiu de Valls, format per 8 cooperatives i una associació que fomenten una alternativa econòmica democràtica a la ciutat. Com L’Electra Vallenca, la comunitat energètica local; Camins KM0, un projecte cooperatiu de turisme sostenible i local; Produccions Saurines, cooperativa especialitzada en la creació audiovisual i la producció d’esdeveniments culturals; La Bajoca, el grup de consum agroecològic del Camp de Tarragona; Eixam Arquitectures, cooperativa d’arquitectes que projecta espais dignes i de qualitat, o Milmans Assessoria, que ofereix serveis de gestió econòmica, comptable, fiscal i laboral a entitats d’Economia Social i Solidària. Entre tots es complementen, mancomunem espais i serveis, i construeixen una visió estratègica compartida sobre el tipus d’economia que necessita el territori. A més, com diuen, “triar-los com a consumidors és apostar per una economia que prioritza el futur de la comunitat local i del planeta”.

Construint economia des de la comunitat

La ruta per Valls també va permetre conèixer projectes de tall sociocomunitari relacionats amb el Pol Cooperatiu, que d’aquesta manera no només aposta per l’activitat socioempresarial sinó que promou les economies comunitàries. A l’entorn de la Comunalitat Urbana de Valls, amb el suport de la Direcció General d’Economia Social i Solidària de la Generalitat de Catalunya, es treballa per estendre el suport mutu local a partir d’iniciatives vinculades al comerç de proximitat, les cures, la dinamització econòmica i la creació de noves aliances entre cooperatives, treballadores autònomes, entitats socials i administració pública. Entre d’altres, l’alumnat va poder conèixer la Xarxa de Persones Migrants, la Universitat Popular de l’Alt Camp o La Draperia, un projecte que neix d’un grup d’artesanes vallenques que comparteixen local al carrer Major núm. 12 i hi disposen de botiga, espai d’exposició, de treball i de trobada. Així com el Club Esportiu Popular La Turba, o Re-Útil, l’exitós Banc de Recursos i Biblioteca de les Coses dedicat al reaprofitament d’objectes, eines i materials, creat per potenciar la reutilització i fomentar l’economia circular al municipi.

Més enllà dels projectes concrets, una idea s’assentà al llarg del matí: l’èxit de l’ecosistema cooperatiu vallenc no s’entén sense la intercooperació. Cada iniciativa aporta coneixement, recursos i experiència al conjunt, generant un efecte multiplicador que difícilment seria possible des de les iniciatives aïllades. Així, la creació d’una nova estructura econòmica democràtica i solidària local requereix d’un tipus d’institucionalitat popular que la impulsi, la complicitat del conjunt del teixit cooperatiu i comunitari local i el suport econòmic de les finances ètiques i les administracions públiques. En aquest sentit, Valls és un assaig reeixit que permet sistematitzar i replicar l’aposta per les economies plurals locals i la planificació públic-cooperativa-comunitària.

Caminar la història cooperativa

Després de dinar, la visita va continuar amb una proposta que amplià la perspectiva. De la mà de Camins Km0, el grup va participar en la ruta guiada «Cooperativisme vallenc, passat i futur», un itinerari que camina la memòria cooperativa de la ciutat. La passejada va mostrar que l’actual efervescència cooperativa de Valls té arrels profundes, doncs molt abans de les actuals iniciatives, la ciutat havia estat forjada per sindicats i cooperatives agràries, com la pionera Societat Agrícola de Valls, fundada el 1888 i la més antiga de Catalunya, així com per altres mutualitats, entitats culturals i educatives i societats obreres, pageses i populars. Modalitats, totes elles, d’auto-organització col·lectiva, expressió de catalanitat popular que no només ha contribuït històricament a millorar les condicions de vida de les classes subalternes locals, sinó que ho ha fet amb una perspectiva emancipadora.

La ruta, però, no va ser una invitació a romandre en la nostàlgia, sinó que establí un diàleg amb el present, mostrant com moltes de les iniciatives actuals recuperen aquell esperit de cooperació i l’adapten als desafiaments contemporanis: el dret a l’habitatge, la revitalització del comerç local, la transició ecològica, la sobirania alimentària o la construcció de comunitat. Tota una reflexió sobre la vigència del cooperativisme com a eina de transformació social.

Aprendre de l’experiència viscuda

Al llarg de la jornada, l’alumnat va interessar-se pels models de democràcia, la presa de decisions, les estratègies de finançament, la relació amb les administracions públiques, les dificultats que afronten els projectes o les oportunitats que ofereix la intercooperació. I les converses posaren de manifest que cada iniciativa condensa anys de treball col·lectiu, d’aprenentatges compartits i d’una clara voluntat d’arrelament territorial. Per l’alumnat del Postgrau, la visita va representar molt més que una sortida formativa: va ser una oportunitat per contrastar els conceptes treballats a l’aula amb experiències reals que demostren la possibilitat d’altres formes d’organitzar l’economia.

La democràcia econòmica, la intercooperació, l’economia comunitària, la sobirania local o l’arrelament territorial van adquirir una dimensió tangible gràcies al contacte amb les cooperativistes vallenques. Així, la jornada va concloure amb una idea compartida: Valls no és només un municipi amb iniciatives cooperatives d’èxit. És un exemple de com la suma de projectes, connectats estratègicament entre si i compromesos amb el territori, pot donar forma a un ecosistema capaç de generar ocupació, cohesió social, apoderament popular i nous tipus de desenvolupament local transformador.

Una experiència que confirma que el cooperativisme no és només una altra manera d’organitzar l’activitat econòmica, sinó també una forma de construir comunitat i d’experimentar presents i futurs més justos, democràtics i arrelats al territori.

Ivan Miró – La Ciutat Invisible

Coordinació del Postgrau d’ESS- Estudis Cooperatius

La entrada [Crònica] Valls, un ecosistema cooperatiu que transforma el territori: visita del Postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius se publicó primero en economiasocial.coop.