La Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) ha contribuït a la creació de 1.399 empreses d’economia social i cooperatives entre els anys 2016 i 2025, en el marc d’un programa que enguany celebra el seu desè aniversari. En aquest mateix període, també s’han generat 5.640 insercions laborals, consolidant-se com una eina clau per al desenvolupament econòmic i social del territori.
Divendres passat, 10 d’abril, es va celebrar a Igualada la sessió plenària anual de la XAC, sota el lema Territoris que bateguen – 10 anys d’Ateneus Cooperatius. La trobada va reunir més de 400 participants i va servit per commemorar una dècada d’una política pública considerada innovadora a Catalunya.
L’acte va reunir representants dels 14 Ateneus Cooperatius, entitats promotores, administracions locals i diversos agents socioeconòmics implicats en el desplegament del programa al llarg d’aquests deu anys. Durant la jornada es van presentar les conclusions de l’estudi elaborat per Lanki (Universitat de Mondragon) sobre la gènesi de la XAC, així com diverses sessions sectorials centrades en els àmbits de l’alimentació, la cultura, l’energia i l’habitatge. A més, es van habilitar espais de trobada amb el món cooperatiu i un supermercat amb diversos productes.
Impulsats fa deu anys, els Ateneus Cooperatius van néixer amb l’objectiu de fomentar l’economia social des del territori, a partir d’un model de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el teixit socioeconòmic local. Amb el temps, aquesta iniciativa s’ha consolidat com un referent de co-construcció de polítiques públiques entre administració i sector cooperatiu, amb una xarxa sòlida, arrelada i adaptada a les necessitats de cada territori.
En termes d’impacte global, el programa ha comptat amb una inversió pública de 49 milions d’euros durant el període 2016-2025. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va inaugurar la jornada i va reivindicar el paper de l’economia social com “una part més” del sistema econòmic. Sàmper va destacar també la seva capacitat per generar ocupació de qualitat i va subratllar la necessitat de fer-la més visible: “No és del tot coneguda i és bo que l’expliquem”, va afirmar.
Amb deu anys de trajectòria, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius es consolida com un instrument estratègic per promoure un model econòmic més inclusiu, sostenible i arrelat al territori.

La entrada Els Ateneus Cooperatius impulsen 1.400 empreses d’economia social en una dècada se publicó primero en economiasocial.coop.

La jornada Experiències que inspiren: economia i salut mental al Berguedà, impulsada per la Fundació Horitzó, va reunir aquest dijous unes 150 persones a Berga entre representants institucionals, empresarials i socials per reivindicar el treball digne com a eina clau per a la inclusió de les persones amb problemes de salut mental.
L’acte, celebrat al Pavelló de Suècia, va arrencar amb la benvinguda institucional de l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, i del president de la Fundació Horitzó, Jordi Garcia Petit. Tot seguit, es va fer una taula rodona centrada en la inserció laboral, les feines protegides i el paper de l’economia social.
En aquest marc, des del Departament d’Empresa i Treball i, en concret, des de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, es va posar en valor la línia d’actuació en l’àmbit de l’economia social i les polítiques d’inclusió laboral, amb programes com Ocell de Foc, adreçat a joves d’entre 16 i 30 anys amb problemàtiques de salut mental.
També es va posar l’accent en el programa SIOAS (Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport a la Inserció), que acompanya més de 5.000 persones cada any en els seus processos d’inserció laboral amb suport continuat tant a la persona com a l’empresa. Actualment, aquest programa acompanya cada més de 5.000 persones amb discapacitat o trastorns de salut mental, algunes de les quals hi participen en més d’un cicle perquè els processos d’inserció requereixen temps i continuïtat per facilitar el pas a l’empresa ordinària. El suport que s’ofereix no acaba amb la inserció laboral, sinó que s’estén al llarg de tot el procés, amb especial èmfasi en la modalitat de treball amb suport, que garanteix un acompanyament continuat a la persona i a l’empresa.
Durant el debat, la subdirectora general de Treball en la Diversitat i les Economies Comunitàries, Isabel Garcia, va defensar “la necessitat de formar i empoderar les persones amb problemes de salut mental” i “garantir un acompanyament integral al llarg de tot el procés d’inserció”.
En la mateixa línia, el president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, Sebastià Prat, i el responsable d’IT de l’empresa Marina Tèxtil, Pol Ginestà, van destacar la importància de la col·laboració entre empreses i entitats socials. Ginestà va remarcar que aquesta intermediació “facilita molt la feina a les empreses”.
La jornada va incloure la projecció d’experiències laborals en primera persona, que van evidenciar l’impacte transformador de l’ocupació en la vida de les persones vinculades a la Fundació Horitzó.
En l’àmbit de les polítiques públiques, la directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Laia Arnal, va presentar dades sobre la situació de la salut mental a Catalunya i va defensar la necessitat d’incorporar-la de manera transversal en totes les polítiques públiques.
Per la seva banda, el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí, va recordar que una de cada quatre persones patirà algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida i va subratllar la necessitat de donar respostes innovadores i integrals. En aquest sentit, va ressaltar el paper dels centres especials de treball i de l’economia social, així com la importància de continuar avançant en la inserció a l’empresa ordinària.
Bonvehí també va posar en valor que en els propers mesos s’aprovarà la Llei d’Economia Social de Catalunya, una eina clau per reforçar el sector, i va destacar el paper del Berguedà com a territori referent, amb un pla estratègic consolidat en aquest àmbit. Així mateix, va anunciar el reforç del programa SIOAS, l’impuls del treball amb suport i la recuperació d’ajuts a la contractació de persones amb discapacitat a l’empresa ordinària.
La jornada es va tancar amb un showcooking a càrrec de la xef Ada Parellada (restaurant Semproniana de Barcelona) i el cuiner Jordi Badia (La Cabana de Berga), que van elaborat postres amb iogurts de Delícies del Berguedà, un projecte d’inserció de la Fundació Horitzó.

La entrada La jornada Experiències que inspiren posa el focus en la inserció laboral i la salut mental a Berga se publicó primero en economiasocial.coop.

• Deu entitats signen un acord per impulsar una xarxa més sòlida, amb nous recursos, assessorament i eines financeres per al sector cooperatiu

Acte de refundació de la xarxa Financoop, Col·legi d’Economistes de Catalunya, Barcelona 20.03.2026 Foto (c) Pere Virgili _ Quepo

La Xarxa Financoop inicia una nova etapa i es consolida com un espai estable i de referència per al finançament cooperatiu i de l’economia social a Catalunya.

Un acte al Col·legi d’Economistes de Barcelona va servir per presentar una diagnosi amb les mancances del sector i les àrees a reforçar, i per formalitzar el compromís de les entitats impulsores amb la signatura del memoràndum d’adhesió. L’acte va aplegar una setantena de persones.

Durant la benvinguda institucional, Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes, va aplaudir la refundació de Financoop i va afirmar que “és un espai estable i de referència per al finançament cooperatiu”.

Per la seva banda, Jordi Busquet, membre de la junta directiva d’AESCAT (Associació Economia Social de Catalunya), va posar en valor el pes del sector: “Aglutinem més de 7.000 entitats, amb 140.000 llocs de treball, arribem a més de 2,5 milions de persones (mutualistes, cooperativistes…), i el volum d’ingressos supera els 8.000 milions d’euros”.

Resposta a les necessitats del sector

El director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí, va remarcar la voluntat de creixement de Financoop: “Ha de ser una xarxa sòlida, amb eines i resultats. L’administració hi serem perquè la xarxa sigui útil i doni resposta a les necessitats”. Bonvehí va afegir: “Com a Govern, creiem que l’economia social arrelada al país i a les persones és més necessària que mai, i hi apostem fort”.

Després d’una conferència sobre el context econòmic actual pronunciada per Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, es va presentar la diagnosi amb mancances com ara el capital insuficient, la manca de planificació financera, les garanties insuficients i dificultats específiques en entorns rurals.

Davant d’aquest escenari, es van apuntar noves línies de treball com la consolidació d’eines existents, l’impuls de mecanismes per millorar la solvència, la creació d’instruments financers i programes d’assessorament, així com el foment del finançament compartit i de serveis financers orientats al bé comú.

L’acte va incloure una taula rodona amb Víctor Galmés (Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya), Nina González (Comissió Internacional de la XES) i Antonieta Gual (Agropecuària Coperal). Van posar de manifest les dificultats d’accés al crèdit, la necessitat d’acompanyament en diferents processos i la importància de trobar mecanismes innovadors de finançament. També van coincidir a destacar que la Financoop pot facilitar l’impuls de projectes amb impacte social, no només des de la capacitat de finançament i crèdit, sinó també promovent més intercooperació, acompanyament i col·laboració amb l’administració pública.

Signatura del memoràndum

Deu entitats van signar el memoràndum d’adhesió a la Xarxa Financoop: Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, Institut Català de Finances, Caixa Enginyers, Caixa Guissona, Cajamar, Laboral Kutxa, Fiare Banca Ética, Coop57, Seccions de crèdit de cooperatives agràries i Fundació Seira.

Amb la nova etapa de Financoop, el sector reivindica la necessitat de créixer, reforçar-se i guanyar força per donar resposta als reptes econòmics i socials actuals.

La entrada L’economia social catalana guanya múscul financer amb la nova etapa de Financoop se publicó primero en economiasocial.coop.

• El director general d’Economia Social i Solidària i Cooperativisme visita la cooperativa d’alumnes GredaCo a l’Institut Escola Greda d’Olot
• La iniciativa, amb el suport del programa L’ESSpurna, permet a l’alumnat gestionar una guingueta d’esmorzars al pati del centre i experimentar un projecte cooperatiu de forma real.

Aquest divendres, l’Institut Escola Greda d’Olot ha acollit una visita institucional del director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí, com a centre educatiu participant al programa L’ESSpurna – Cooperatives d’Alumnes, una iniciativa que promou el model cooperatiu com a eina educativa als centres educatius.

La jornada ha servit per conèixer de prop l’experiència de GredaCo SCCL, una cooperativa formada per alumnat de 3r i 4t d’ESO que gestiona una guingueta d’esmorzars al pati del centre. Es tracta d’un projecte consolidat i molt ben valorat per l’alumnat de secundària, que ofereix servei quatre dies a la setmana i que permet treballar, des de la pràctica, aspectes com l’implicació, la responsabilitat, la participació i la presa de decisions col·lectiva.

Durant la visita, les alumnes sòcies impulsores de la cooperativa han presentat el funcionament del projecte i han explicat com s’organitzen per tirar endavant el servei d’esmorzars. Ho ha fet acompanyat per la docent Pili López i la Marina Oliveira i el formador del programa L’ESSpurna Pau Seda.

La cooperativa s’estructura en tres comissions de treball que permeten repartir responsabilitats i garantir el funcionament del projecte. La comissió de control econòmic gestiona els comptes i prepara la caixa per a cada jornada; la comissió de preparació, servei i reposició coordina el funcionament de la guingueta durant l’hora del pati; i la comissió de neteja i manteniment, comunicació i publicitat s’encarrega del reciclatge i de la difusió de les activitats i ofertes del servei.

Durant la jornada, els assistents han pogut observar en directe el servei d’esmorzars, veient l’alumnat en acció i coneixent de primera mà l’organització i la logística de la cooperativa.

Cal destacar que, com a acció de retorn social, GredaCo SCCL destina el 20% dels excedents a una entitat sense ànim de lucre. Durant el tercer trimestre, els alumnes fan una investigació de diferents entitats solidàries de l’entorn, n’analitzen aspectes com la missió de l’organització, els serveis que ofereix i el col·lectiu al qual s’adreça, i posteriorment elabora una presentació per compartir les conclusions. Finalment, participen en una votació per decidir quina entitat rebrà la donació. Aquest procés fomenta la recerca, el coneixement del teixit social de l’entorn i la presa de decisions col·lectives.

La visita ha comptat amb la participació de la directora del centre, Mireia Dosil, així com de representants del programa L’ESSpurna, entre ells Oriol Roca, membre del grup impulsor del projecte; i, per part de l’Ajuntament d’Olot, han assistit el regidor de Cultura i Educació, Josep Quintana, i la regidora d’Empresa, Gemma Canalies.

L’ESSpurna: cooperativisme i economia social a les aules

El programa L’ESSpurna – Cooperatives d’Alumnes és una iniciativa impulsada i finançada per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, i el Cooperativisme del Departament d’Empresa i Treball que promou la creació i consolidació de cooperatives en els centres educatius.

A través d’acompanyament, suport i formació, el programa apropa els valors del cooperativisme i de l’economia social a l’alumnat i al professorat, i fomenta projectes educatius arrelats, participatius i transformadors.

Actualment, el programa acompanya més d’un centenar de cooperatives d’alumnes a diferents centres educatius del territori. Experiències com la de GredaCo exemplifiquen com el cooperativisme pot convertir-se en una eina educativa transformadora que connecta l’aprenentatge amb situacions reals i amb el compromís amb la comunitat.

La entrada L’ESSpurna impulsa el cooperativisme a les aules amb la cooperativa d’alumnes GredaCo d’Olot se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada L’Institut Escola Greda d’Olot impulsa una cooperativa escolar que pot esdevenir model per a altres centres se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Catalunya acull una trobada internacional per reforçar aliances en l’Economia Social i el Cooperativisme se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Empresa i Treball impulsa la convocatòria 2026 de subvencions a les comunalitats urbanes amb 9,85 milions d’euros se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Clausura del projecte europeu B.RIGHT SPACES se publicó primero en economiasocial.coop.

• La renovació del conveni consolida una aliança iniciada el 2023 que aposta per l’educació cooperativa, transformadora i arrelada al territori.

EscolesCoop, la Federació d’Escoles Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, i el programa L’ESSpurna han renovat el seu conveni de col·laboració per continuar fent créixer AlumnesCoop, la Federació de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya. L’objectiu compartit és clar: seguir apropant el cooperativisme a les aules i reforçar la participació activa de l’alumnat dins i fora dels centres educatius.

AlumnesCoop és un projecte impulsat per EscolesCoop que promou la creació i la federació de cooperatives d’alumnes com a eina educativa i de transformació social. La iniciativa rep suport des del programa L’ESSpurna, que acompanya els centres, el professorat i l’alumnat amb formació, metodologies participatives i assessorament especialitzat.

EscolesCoop, la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, agrupa actualment 41 escoles cooperatives arreu del territori català i representa un model d’escola laica, plural, inclusiva, activa i humanista. Des de la federació, es treballa per fomentar la participació democràtica, el treball en comú i els valors els valors del cooperativisme com a base d’una educació transformadora.

Per la seva banda, L’ESSpurna és un programa impulsat i finançat per la Direcció General de l’Economia Social i les Cooperatives i gestionat per 4 cooperatives d’iniciativa social: Doble Via SCCL, Més Educació SCCL, Escola Lliure El Sol SCCL, Lleure Quàlia SCCL. El programa impulsa i fomenta la creació i consolidació de cooperatives d’alumnes en centres educatius, mitjançant metodologies participatives i acompanyament formatiu a docents i estudiants.

La col·laboració entre EscolesCoop i L’ESSpurna, iniciada l’estiu de 2023, ha donat resultats molt positius. Aquesta renovació del conveni permet consolidar el treball conjunt i establir un marc estable de col·laboració que inclou, entre d’altres, la participació de centres federats en el programa L’ESSpurna, l’enfortiment d’AlumnesCoop com a espai de trobada de les cooperatives d’alumnes, la presència de l’alumnat en esdeveniments com la Fira i l’Assemblea d’AlumnesCoop i la coordinació d’estratègies de comunicació compartides.

Amb aquesta renovació, ambdues entitats reafirmen la voluntat de continuar caminant plegades per fer del cooperativisme una experiència educativa real, arrelada i amb capacitat de transformar les escoles i la societat.

La entrada Més cooperativisme a les aules: EscolesCoop i L’ESSpurna reforcen el projecte d’AlumnesCoop se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Impuls a la inserció laboral de les persones amb discapacitat se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Butlletí del projecte europeu B.right spaces se publicó primero en economiasocial.coop.

L’acte comptarà amb una benvinguda institucional a càrrec del Departament d’Empresa i Treball, seguida d’una xerrada inspiradora i de diverses experiències pràctiques de CET que ja estan innovant en formació tecnològica. Serà una oportunitat per conèixer iniciatives reals i veure com s’estan aplicant enfocaments tecnològics adaptats a diferents tipus de discapacitat.

Un dels moments centrals de la jornada serà la dinàmica “Conèixer i connectar”, una activitat participativa on més de 200 persones —professionals i representants de CET— treballaran en grups per identificar bones pràctiques, oportunitats i reptes tecnològics en la formació. L’objectiu és doble: compartir allò que ja funciona i detectar, conjuntament, les necessitats i possibilitats que poden marcar el futur de la formació especialitzada als centres.

La sessió es tancarà amb una cloenda institucional, després d’un matí pensat per inspirar, generar coneixement i enfortir les connexions entre els diferents actors del sector.

La entrada Conèixer i connectar: la formació tecnològica als CET se publicó primero en economiasocial.coop.