La entrada Projectes Singulars 2026: consulta les preguntes més freqüents se publicó primero en economiasocial.coop.

La Comunalitat Reus Sud és una de les que continuarà desenvolupant la seva activitat durant dos anys més gràcies a la subvenció concedida per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya. La renovació del programa permetrà consolidar les línies de treball impulsades fins ara, reforçar la cooperació entre les entitats de l’economia social i solidària i continuar promovent iniciatives comunitàries arrelades al territori.
Durant els primers quatre anys d’activitat, la Comunalitat Reus Sud ha impulsat projectes en àmbits com les cures i la igualtat, l’habitatge, la cultura comunitària, la sobirania alimentària i la sobirania energètica. Entre les actuacions desenvolupades destaquen iniciatives per promoure alternatives d’habitatge cooperatiu, fomentar els horts comunitaris i els menjadors escolars, impulsar projectes culturals de base comunitària i promoure l’autoconsum compartit i la lluita contra la pobresa energètica.
La nova etapa incorporarà una secretaria tècnica que donarà suport al desplegament de noves eines de promoció de l’economia social i solidària a la ciutat, com el futur Consell de l’Economia Social i Solidària de Reus, el nou Pla Local d’Economia Social i Solidària i instruments per afavorir la intercooperació i l’accés al finançament dels projectes.
Una de les principals novetats és la incorporació de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus com a activadora de la Comunalitat, fet que reforça la col·laboració institucional i consolida el treball conjunt amb les cooperatives, les entitats i el conjunt de l’ecosistema local de l’economia social i solidària. També s’hi incorporen nous projectes vinculats a l’habitatge cooperatiu i a la cultura comunitària.

Programa Comunalitats Urbanes

Les Comunalitats Urbanes són una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que impulsa xarxes de suport mutu i economia social de proximitat per enfortir el teixit comunitari, generar ocupació i promoure projectes econòmics arrelats als barris i municipis. El programa genera un impacte social i singular a cada territori, especialment per aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat, a través de la millora de l’ocupació i l’ocupabilitat, avivant xarxes de suport mutu i generant projectes d’economia local en una lògica cooperativista, comunitària i sostenible.
Cada Comunalitat Urbana pot rebre fins a 350.000 euros de subvenció de la Generalitat per desenvolupar les seves actuacions durant el període de dos anys. La Comunalitat Reus Sud és un exemple de les beneficiàries, que ha conegut de prop el director general d’Economia Social i Cooperatives, David Bonvehí: “Les comunalitats són un èxit i cal consolidar-les reforçant el treball en xarxa”.

La entrada La Comunalitat Reus Sud continuarà dos anys més impulsant l’economia social i solidària se publicó primero en economiasocial.coop.

Una ciutat es pot conèixer pels seus traçats urbanístics, pel seu patrimoni arquitectònic, per les gestes dels seus pròcers o per la història política o econòmica de les seves classes dominants. Però també per les iniciatives de les classes populars que hi arrelen i per la manera com les col·lectivitats s’organitzen per donar resposta als reptes comuns. Amb aquesta mirada, l’alumnat del Postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius va visitar el març del 2026 l’ecosistema cooperatiu de Valls, una experiència que va permetre descobrir sobre el terreny un dels exemples d’intercooperació i de transformació econòmica local més inspiradors de Catalunya.

La jornada va començar amb la benvinguda d’en Tais Bastida, soci-treballador de la cooperativa L’Economat i membre de CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona. Abans de tot, Bastida va contextualitzar el projecte vallenc explicant les característiques socioeconòmiques de Valls i del Camp de Tarragona, així com desgranant la posició que juga la Catalunya Nova en el desenvolupament geogràfic desigual del conjunt del país. Al Camp de Tarragona, les rendes són més baixes que la mitjana catalana, i en l’actualitat pateix un rol subsidiari en la implementació d’infraestructures nocives, sobretot del sector energètic extractivista, amb forts impactes mediambientals i amb conseqüències negatives per a desplegar-hi una planificació democràtica i una sobirania econòmica del territori que atengui el conjunt de les necessitats i aspiracions de les classes populars locals.

En aquest context, l’ecosistema cooperatiu de Valls està sent l’aposta estratègica de tota una xarxa de projectes cooperatius, comunitaris i d’economia social i solidària que es reforcen mútuament. Així, més que parlar de projectes independents, Bastida va convidar el grup a entendre el projecte cooperativista de Valls com un ecosistema. «Cap de les iniciatives que veurem avui s’entén per si sola», va explicar durant la presentació. La força del model, va destacar, rau en la capacitat d’intercooperar, compartir recursos, generar confiança i construir aliances estables entre cooperatives, entitats, moviments populars i administracions públiques.

Espais i cooperatives que fan democràcia econòmica

En aquest procés, Bastida destacà la rellevància del Casal Popular La Turba, un espai que ha esdevingut motor de la vida social, cultural i associativa vallenca. Lluny de limitar-se a ser un equipament sociopolític, el casal ha impulsat una aposta socioeconòmica a partir de l’anàlisi de les mancances territorials, però també de les oportunitats alhora de generar iniciatives que contribueixin a reforçar el teixit comunitari de la ciutat.

La caminada per l’ecosistema s’inicià a Punt d’Accés , “la cooperativa que facilita les comunicacions a través de telefonia i Internet del Camp de Tarragona”. Des del 2017, havent fet camí com a HackLabValls i amb la Fundació Guifi.net, Punt d’Accés va néixer per oferir serveis en telecomunicacions des de la proximitat i de forma sostenible i solidària. Com afirmen, “les telecomunicacions també poder ser de km0”, tota una declaració que exemplifica una de les dimensions de l’economia social i solidària: la construcció d’oportunitats des de la proximitat.

Tot seguit, Bastida conduí la visita fins un dels espais centrals de la jornada: La Titaranya, un ambiciós projecte de rehabilitació urbana i habitatge cooperatiu. Passejant pels espais del projecte, l’alumnat va poder conèixer una iniciativa que combina la recuperació del patrimoni arquitectònic del nucli antic amb fórmules d’accés a l’habitatge basades en el model cooperatiu en cessió d’ús. Però La Titaranya és molt més que habitatge, doncs planteja una transformació integral del barri, incorporant espais per l’activitat econòmica, equipaments comunitaris i nous serveis que contribueixen a revitalitzar una zona històricament empobrida de la ciutat. Es tracta, doncs, d’una proposta que integra urbanisme, economia solidària, sostenibilitat i apoderament popular, i que s’ha convertit en un referent per altres municipis catalans que queden fora del radar inversor del capitalisme global.

Treballant amb institucions socials com La Dinamo Fundació i la cooperativa de serveis financers Coop57, la Titaranya esbossa el que als països anglosaxons denominen Community Land Trust (CLT), una eina que a Catalunya es pot traduir com a “Fideïcomís de Sòl Comunitari”, on diferents organitzacions sense ànim de lucre comparteixen la propietat col·lectiva del sòl, mentre els seus residents i la comunitat local tenen un paper clau en la presa de decisions i l’autogestió dels seus usos. Una experiència de producció social de l’espai especialment útil per combatre la gentrificació i garantir el dret a l’habitatge i a la diversificació socioeconòmica d’un territori concret.

La Titaranya, a més, juga un paper articulador del Pol Cooperatiu de Valls, format per 8 cooperatives i una associació que fomenten una alternativa econòmica democràtica a la ciutat. Com L’Electra Vallenca, la comunitat energètica local; Camins KM0, un projecte cooperatiu de turisme sostenible i local; Produccions Saurines, cooperativa especialitzada en la creació audiovisual i la producció d’esdeveniments culturals; La Bajoca, el grup de consum agroecològic del Camp de Tarragona; Eixam Arquitectures, cooperativa d’arquitectes que projecta espais dignes i de qualitat, o Milmans Assessoria, que ofereix serveis de gestió econòmica, comptable, fiscal i laboral a entitats d’Economia Social i Solidària. Entre tots es complementen, mancomunem espais i serveis, i construeixen una visió estratègica compartida sobre el tipus d’economia que necessita el territori. A més, com diuen, “triar-los com a consumidors és apostar per una economia que prioritza el futur de la comunitat local i del planeta”.

Construint economia des de la comunitat

La ruta per Valls també va permetre conèixer projectes de tall sociocomunitari relacionats amb el Pol Cooperatiu, que d’aquesta manera no només aposta per l’activitat socioempresarial sinó que promou les economies comunitàries. A l’entorn de la Comunalitat Urbana de Valls, amb el suport de la Direcció General d’Economia Social i Solidària de la Generalitat de Catalunya, es treballa per estendre el suport mutu local a partir d’iniciatives vinculades al comerç de proximitat, les cures, la dinamització econòmica i la creació de noves aliances entre cooperatives, treballadores autònomes, entitats socials i administració pública. Entre d’altres, l’alumnat va poder conèixer la Xarxa de Persones Migrants, la Universitat Popular de l’Alt Camp o La Draperia, un projecte que neix d’un grup d’artesanes vallenques que comparteixen local al carrer Major núm. 12 i hi disposen de botiga, espai d’exposició, de treball i de trobada. Així com el Club Esportiu Popular La Turba, o Re-Útil, l’exitós Banc de Recursos i Biblioteca de les Coses dedicat al reaprofitament d’objectes, eines i materials, creat per potenciar la reutilització i fomentar l’economia circular al municipi.

Més enllà dels projectes concrets, una idea s’assentà al llarg del matí: l’èxit de l’ecosistema cooperatiu vallenc no s’entén sense la intercooperació. Cada iniciativa aporta coneixement, recursos i experiència al conjunt, generant un efecte multiplicador que difícilment seria possible des de les iniciatives aïllades. Així, la creació d’una nova estructura econòmica democràtica i solidària local requereix d’un tipus d’institucionalitat popular que la impulsi, la complicitat del conjunt del teixit cooperatiu i comunitari local i el suport econòmic de les finances ètiques i les administracions públiques. En aquest sentit, Valls és un assaig reeixit que permet sistematitzar i replicar l’aposta per les economies plurals locals i la planificació públic-cooperativa-comunitària.

Caminar la història cooperativa

Després de dinar, la visita va continuar amb una proposta que amplià la perspectiva. De la mà de Camins Km0, el grup va participar en la ruta guiada «Cooperativisme vallenc, passat i futur», un itinerari que camina la memòria cooperativa de la ciutat. La passejada va mostrar que l’actual efervescència cooperativa de Valls té arrels profundes, doncs molt abans de les actuals iniciatives, la ciutat havia estat forjada per sindicats i cooperatives agràries, com la pionera Societat Agrícola de Valls, fundada el 1888 i la més antiga de Catalunya, així com per altres mutualitats, entitats culturals i educatives i societats obreres, pageses i populars. Modalitats, totes elles, d’auto-organització col·lectiva, expressió de catalanitat popular que no només ha contribuït històricament a millorar les condicions de vida de les classes subalternes locals, sinó que ho ha fet amb una perspectiva emancipadora.

La ruta, però, no va ser una invitació a romandre en la nostàlgia, sinó que establí un diàleg amb el present, mostrant com moltes de les iniciatives actuals recuperen aquell esperit de cooperació i l’adapten als desafiaments contemporanis: el dret a l’habitatge, la revitalització del comerç local, la transició ecològica, la sobirania alimentària o la construcció de comunitat. Tota una reflexió sobre la vigència del cooperativisme com a eina de transformació social.

Aprendre de l’experiència viscuda

Al llarg de la jornada, l’alumnat va interessar-se pels models de democràcia, la presa de decisions, les estratègies de finançament, la relació amb les administracions públiques, les dificultats que afronten els projectes o les oportunitats que ofereix la intercooperació. I les converses posaren de manifest que cada iniciativa condensa anys de treball col·lectiu, d’aprenentatges compartits i d’una clara voluntat d’arrelament territorial. Per l’alumnat del Postgrau, la visita va representar molt més que una sortida formativa: va ser una oportunitat per contrastar els conceptes treballats a l’aula amb experiències reals que demostren la possibilitat d’altres formes d’organitzar l’economia.

La democràcia econòmica, la intercooperació, l’economia comunitària, la sobirania local o l’arrelament territorial van adquirir una dimensió tangible gràcies al contacte amb les cooperativistes vallenques. Així, la jornada va concloure amb una idea compartida: Valls no és només un municipi amb iniciatives cooperatives d’èxit. És un exemple de com la suma de projectes, connectats estratègicament entre si i compromesos amb el territori, pot donar forma a un ecosistema capaç de generar ocupació, cohesió social, apoderament popular i nous tipus de desenvolupament local transformador.

Una experiència que confirma que el cooperativisme no és només una altra manera d’organitzar l’activitat econòmica, sinó també una forma de construir comunitat i d’experimentar presents i futurs més justos, democràtics i arrelats al territori.

Ivan Miró – La Ciutat Invisible

Coordinació del Postgrau d’ESS- Estudis Cooperatius

La entrada [Crònica] Valls, un ecosistema cooperatiu que transforma el territori: visita del Postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius se publicó primero en economiasocial.coop.

En el marc de la desena edició del Postgrau Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius, el novembre del 2025 vam fer una sortida de cap de setmana per conèixer l’ecosistema cooperatiu de la Catalunya Central i també per enfortir les relacions entre les participants del curs, que han de facilitar l’impuls de projectes conjunts.

Comencem el viatge un divendres a la tarda, des de diversos punts del país, en cotxes particulars i un de Som Mobilitat. Transport autogestionat amb la col·laboració del cooperativisme per acabar-ho d’arrodonir. Molt bé, oi?

El primer punt de trobada és la Comunitat Minera Olesana, una organització fundada el 1868, que gestiona l’aigua del municipi i que es va convertir en cooperativa el 1992. Un cas únic – no només a Catalunya, sinó també a Europa – on la gestió de l’aigua la fan la ciutadania, amb preus assequibles, un manteniment impecable de les infraestructures i un esperit innovador constant que es traduirà aviat en una comunitat energètica local. El president de la cooperativa remarca que la clau és l’autogestió.

Des d’Olesa de Montserrat, emprenem el camí cap a Mura i arribem al restaurant Les Olles de la cooperativa Els Caus, on gaudim del magnífic sopar de kilòmetre 0 que ens han preparat. Malgrat que aquesta tardor tenen l’hostal tancat, pugem al pis de dalt i fem petar la xerrada a la vora del foc.

L’endemà, després d’un bon esmorzar vegà, vegetarià o omnívor, segons les preferències de cadascú, enfilem cap a Manresa. La primera parada és Mil Fils, un taller de confecció que anava a tancar per falta de relleu i que, amb l’ajuda de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, s’ha reconvertit en cooperativa. Compta amb quatre sòcies actives que treballen per a la marca col·lectiva i les individuals de cadascú, fan encàrrecs i formació per a tercers, i acaben d’obrir botiga. El sector tèxtil no és fàcil, però veure sortir la producció cada dia fa patxoca. I compartim la visita amb representants d’Hernani Burujabe, un projecte públic-comunitari del País Basc de desenvolupament local sobirà amb perspectiva ecosocial.

Uns metres més enllà, visitem l’Òrbita, la seu de Gedi posada a disposició de l’ESS de la ciutat i que actua com una mena de pol cooperatiu. Representants de frescoop i de l’Ateneu ens expliquen la seva feina al Bages i Osona, on el cooperativisme és molt fort: com ha evolucionat i com s’ha enxarxat aquests deu anys. Però també com han recuperat l’orgull cooperatiu del Berguedà, a través de la memòria històrica comarcal i com treballen pel seu desenvolupament al Lluçanès, al Moianès i al Solsonès, comarques on hi ha més camí per recórrer.

Ben a la vora, visitem la nova seu de la Casa de la Música de Manresa, on ens expliquen com treballen amb els i les joves en situació vulnerable amb un sistema pedagògic innovador que posa l’accent que puguin compondre música, tocar i actuar. El projecte comparteix espai amb Propaganda pel fet, la discogràfica de Lia Kali, ZOO i Svetlana, entre molts d’altres. El veïnatge de les iniciatives els permet detectar tendències que apareixen entre la joventut, com per exemple la primacia dels solistes sobre les bandes o la davallada de la cançó reivindicativa. No cal dir que posen el seu granet de sorra per intentar compensar aquestes dues dinàmiques.

Després, ens dirigim cap al Barri Antic, per descobrir el Mercat Puigmercadal. Des de Mengem Bages, una cooperativa que promou la distribució i consum de productes frescos de proximitat, sostenibles i ecològics, ens expliquen com, braç a braç amb l’Ajuntament, han revitalitzat un dels darrers mercats municipals actius a la ciutat. Hi han impulsat el supermercat cooperatiu SuperCoop Manresa amb l’objectiu de transformar el consum quotidià, i L’Obradora, un espai agroalimentari compartit per transformar productes agroecològics de la zona. Tot plegat, un conjunt de projectes molt complexos, que van a contracorrent del mercat capitalista, que han hagut d’afrontar tota mena de dificultats, però que fa goig veure on han arribat i que són tot un referent per a altres iniciatives similars.

Renoi, quin matí més complet! Com que hem obert gana i ja és l’hora, ens dirigim a l’Ateneu Popular La Sèquia, i dinem al seu Menjador Popular i Comunitari un menú vegà de categoria. Allà coneixerem els col·lectius que formen l’Ateneu i les lluites que sostenen. Des de La Sèquia ens expliquen que el primer ateneu alliberat té orígens en els moviments independentistes de la ciutat, però que actualment hi ha tota classe d’associacions, col·lectius i sòcies a títol individual que en formen part, i també ens parlen de com s’organitzen. L’edifici actual era propietat del bisbat, però l’Ajuntament el va comprar després d’alliberat, en una forma de col·laboració públic-comunitària no pactada ni formalitzada; tant és així que des de l’Ajuntament hi deriven persones per prescripció social, que tenen problemes amb l’habitatge.

Durant la sobretaula, les companyes de la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa repassen les lluites en marxa: habitatge, masclisme, racisme, explotació laboral…, i com hi fan front amb implicació col·lectiva i molta formació. Un cas del qual se senten especialment orgulloses és el treball antiracista que han fet tots aquests anys, que els va permetre estar preparades per donar respostes contundents en un moment que van esclatar tensions racistes a la ciutat.

El dia ha estat intens i toca encarar la tornada, que encara ens queda una visita. El camí es complica a causa del Rally 2000 viratges, que ens fa agafar carreteres alternatives amb molts revolts que allarguen el trajecte.Malgrat que arribem tard, ens esperen a Les Refardes, una cooperativa que recull llavors ecològiques de varietats tradicionals, produïdes artesanalment, lliures de propietat intel·lectual i que responen a una lògica de biodiversitat i no de mercat. La veritat és que anima veure el que fan, com ho fan i el sentit que hi troben. És d’aquells projectes que són com una llar on et quedaries a viure, tot i que no l’acabis d’entendre.

Els caps bullen i els estómacs rugeixen, així que ens adrecem a Les Olles per sopar una bona escudella de proximitat, com un bàlsam que ens permet ensumar, tocar i tastar una terra de la qual tant hem vist i sentit durant el dia. La nit s’allarga i els beuratges s’esgoten abans que les darreres se’n vagin a dormir, que encara queda per fer demà.

Ja és diumenge i esmorzem a Les Olles. Després, al pis de dalt, a l’Alberg Els Caus, ens han preparat una sala per fer un taller amb La Tregua, una cooperativa socioeducativa impulsada per persones migrants que acompanya organitzacions en el camí d’incorporar pràctiques antiracistes, aplicant metodologies crítiques.

El taller dura tres hores i és molt físic, treballem a peu dret i ens movem per l’espai per explorar, amb tècniques com les de la pedagogia o el teatre de l’oprimit, aspectes com els lideratges, el poder, o les tensions que es produeixen entre les persones i els objectius en els projectes. Fer amb el cos i després reflexionar dona tota una altra perspectiva sobre els temes tractats, sembla com si el coneixement fos un sediment que es diposités a tots els membres del cos i no només al cervell. La veritat és que l’experiència dona per a tot una altra crònica sencera.

Ja només queda dinar, riure, fer el cafè i agafar els cotxes de camí de tornada. Dilluns no hi haurà classe, però la visita ens donarà prou matèria per pensar durant les setmanes següents.

David Àlvarez Pujol, alumne del Postgrau d’ESS

Galeria d’imatges:

La entrada [Crònica] Explorant l’ecosistema cooperatiu de la Catalunya Central se publicó primero en economiasocial.coop.

Neix Cal Valeri, el nou Pol Cooperatiu de Tàrrega per impulsar l’economia social

 

• Liderat per la cooperativa Quàlia i amb set entitats més de l’economia social, el projecte té un pressupost d’entre 2,5 i 3 milions d’euros per la primera fase i les obres és previst que
  comencin el darrer trimestre d’aquest any

• L’economia social i el cooperativisme guanyen presència en els centres educatius

   

El director general d’Economia Social i Solidària, i el Cooperativisme, David Bonvehí, va participar el dimarts 7 de juliol en la presentació de Cal Valeri, el futur Pol Cooperatiu de Tàrrega. Bonvehí va expressar el suport de la
Generalitat en aquest projecte liderat per la cooperativa Quàlia i amb set entitats més de l’economia social del territori, que convertirà dues antigues naus industrials (3.000 m²) del carrer de Sant Pelegrí en un espai compartit
destinat a impulsar l’economia social, la intercooperació i el desenvolupament comunitari a les Terres de Ponent.

L’acte també va comptar amb el diputat de Salut Pública de la Diputació de Lleida, Òscar Martínez; el president del Consell Comarcal de l’Urgell, José Luis Marín; l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, així com també
representants de les cooperatives i entitats de l’economia social que formen part del projecte.
Els arquitectes que han redactat el projecte són Laboqueria Arquitectura (en col·laboració amb Muntant Arquitectura Cooperativa). “Ens agradava l’ànima industrial d’aquestes naus i hem volgut conservar-la. Hem prioritzat el
reaprofitament de materials i l’eficiència energètica, però sobretot hem pensat l’edifici al voltant del pati interior, que serà el cor de l’espai i el que connectarà físicament totes les cooperatives”, va explicar l’arquitecte Ricard Grau en
l’exposició del projecte. Després, es va fer una visita a les instal·lacions que es rehabilitaran, amb una inversió prevista d’entre 2,5 i 3 milions d’euros en la primera fase. Les obres començaran durant el darrer trimestre de 2026 i tindran
una durada aproximada d’un any i mig.

Un projecte estratègic per a l’economia social

David Bonvehí va posar en valor la iniciativa i va remarcar que Cal Valeri representa el model de pol cooperatiu que la Generalitat vol impulsar: “Apostem per aquest projecte i hi donarem suport econòmic. Serà gran, impactant,
necessari i positiu per Tàrrega i la comarca, però també estratègic a escala de les comarques de Ponent”. Arriba en un moment clau: “Catalunya està a punt d’aprovar la Llei d’Economia Social, la Generalitat hi aposta amb més recursos
que mai i comença a desenvolupar-se el concepte de pols cooperatius”. Generalitat i entitats comparteixen la mateixa visió: no volen pols estrictament públics, sinó també creats per les entitats cooperatives i de l'economia social.
Tot i el suport públic, una part important haurà de venir de les entitats del territori, que hi faran una funció empresarial i social alhora per garantir que l’espai sigui viable econòmicament.

Un ecosistema cooperatiu al servei del territori Cal Valeri reunirà en un mateix equipament cooperatives, entitats socials i iniciatives comunitàries. Actualment formen part de la iniciativa les cooperatives
Quàlia, Contrapunt, La Rossite, Laboqueria Arquitectura, SPASA i El Galliner – Agitació Cultural, juntament amb l'associació La Remolatxa i l’Ateneu Cooperatiu Ponent Coopera. El model de governança preveu una gestió
compartida de l’espai i resta obert a la incorporació de noves entitats. El nou espai acollirà oficines compartides per a les entitats participants, l’obrador del centre especial de treball La Remolatxa, la nova cuina de Quàlia,
el Club Social Airecel, un menjador social i diversos espais polivalents oberts a la ciutadania.

L’edifici també serà la seu de l’Escola de Formació de Quàlia, que ampliarà la seva oferta amb noves accions formatives vinculades a les necessitats del
territori.
Segons Lluís Nadal, de Quàlia, “el projecte va més enllà d’un pol cooperatiu, perquè dins de l’edifici hi haurà activitat econòmica que ajudarà a sostenir el propi espai i a més també hi haurà iniciatives socials com ara el club social
Airecel, que formarà part del mateix ecosistema. Normalment cada equipament té el seu propi estatus i serveix només les persones que l’utilitzen; aquí, en canvi, tot va lligat”.
L’obrador de La Remolatxa i la cuina de Quàlia funcionaran com a centres especials de treball, afavorint la inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió social. L’equipament també disposarà d'un menjador social i
consolidarà els serveis del Club Social Airecel i del Club Social Jove, orientats a l’acompanyament de persones amb problemes de salut mental.
La ubicació escollida també respon a una voluntat explícita de les entitats impulsores de dinamitzar un barri de Tàrrega amb pocs equipaments i que l’edifici esdevingui un element de dinamització per al veïnat amb la creació
d’espais com la futura biblioteca compartida o les sales obertes a entitats.

Les entitats impulsores ja valoren, de cara a properes fases, ampliar l’espai amb noves iniciatives, com un magatzem que podria acollir, entre altres projectes, un servidor d’intel·ligència artificial ètica o habitatges cooperatius, en
un municipi que es troba dins el mapa de zones de mercat tensionat en matèria d’habitatge.

Galeria d’imatges

Representacions digitals del projecte projectat a l’antic celler Cal Valeri, a Tàrrega

Dimarts, 7 de juliol, es va fer la presentació del futur Pol Cooperatiu de Tàrrega, Cal Valeri

 

 

La entrada Neix Cal Valeri, el nou Pol Cooperatiu de Tàrrega per impulsar l’economia social se publicó primero en economiasocial.coop.

L’ESSpurna consolida la seva implantació a Catalunya amb 119 cooperatives d’alumnes i prop de 3.000 participants durant el curs 2025-2026

 

• La tercera edició de L’ESSpurna reforça la cultura cooperativa a les aules catalanes

• L’economia social i el cooperativisme guanyen presència en els centres educatius

   

Barcelona, 22 de juny de 2026 – El programa L’ESSpurna – Cooperatives d’alumnes, impulsat per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat de Catalunya, ha tancat el curs 2025-2026 amb uns resultats molt positius.

Durant la primera anualitat de la tercera edició, s’ha donat suport i assessorament a 119 cooperatives d’alumnes de 53 centres educatius d’arreu de Catalunya, amb la participació de 2.975 alumnes i més de 90 docents.

L’objectiu del programa és apropar el model d’emprenedoria cooperativa als centres educatius i fomentar els valors de l’economia social i solidària (ESS) a través de la creació i gestió de cooperatives d’alumnes. Mitjançant aquesta experiència pràctica, infants i joves assumeixen el paper protagonista en la presa de decisions, l’organització i el desenvolupament de projectes col·lectius, amb l’acompanyament del professorat i el suport de recursos pedagògics innovadors.

Un any més, el desplegament del programa ha estat possible gràcies a la col·laboració de cinc cooperatives d’iniciativa social especialitzades en l’àmbit socioeducatiu: Doble Via SCCL, Quàlia SCCL, MésEducació SCCL, Combinats SCCL i Escola Lliure el Sol SCCL.

Adreçat a alumnat i professorat d’educació primària, secundària i batxillerat, el programa ha mantingut una elevada participació tant en centres que han impulsat una cooperativa per primera vegada com en aquells que han donat continuïtat a projectes iniciats en edicions anteriors. D’aquesta manera, es contribueix a consolidar una cultura cooperativa dins dels centres educatius i a reforçar els vincles amb l’entorn.

Les valoracions recollides mostren un alt grau de satisfacció entre les persones participants. Professorat i alumnat destaquen especialment la metodologia vivencial del programa, la qualitat dels materials didàctics, l’acompanyament personalitzat de les formadores i la capacitat d’adaptació a les necessitats i característiques de cada centre educatiu. Les participants consideren que el programa compleix amb escreix l’objectiu d’apropar una experiència real de cooperativisme i economia social a les aules.

Entre les actuacions més destacades del curs, cal remarcar la celebració de la 2a Trobada de Cooperatives d’Alumnes de les Terres de Ponent, així com diverses jornades de presentació pública de projectes desenvolupats per cooperatives d’alumnes a Olot i Sabadell, que han contribuït a donar visibilitat a les iniciatives impulsades pels centres participants.

Més enllà de la seva dimensió educativa, L’ESSpurna promou valors com la participació democràtica, la solidaritat, el compromís comunitari i el retorn social. El programa facilita que l’alumnat conegui de primera mà els principis de l’economia social i solidària i contribueix a fer-los accessibles a perfils que sovint no hi havien tingut contacte previ. Paral·lelament, la formació del professorat es consolida com una línia estratègica per garantir la sostenibilitat i l’autonomia dels projectes als centres.

De cara al curs 2026-2027, l’equip impulsor es proposa ampliar la presència del programa en nous centres educatius, especialment de titularitat pública, consolidar les cooperatives ja existents i reforçar la seva implantació en nous territoris. Amb aquest objectiu, ja s’ha obert el període d’inscripcions per a la propera edició, com consta a la pàgina web.

Amb aquesta iniciativa, es reafirma el compromís cap a la promoció del cooperativisme i l’economia social entre les noves generacions. Amb una finalitat eminentment educativa, el projecte pretén despertar l’ESSpurna de la curiositat i apropar als joves noves maneres d’entendre l’economia, basades en la cooperació, la participació i la responsabilitat compartida, tot oferint-los eines per portar aquests valors a la pràctica i contribuir a la construcció d’una ciutadania més activa, compromesa i corresponsable.

 

Galeria d’imatges

 

 

 

La entrada L’ESSpurna consolida la seva implantació a Catalunya amb 119 cooperatives d’alumnes i prop de 3.000 participants durant el curs 2025-2026 se publicó primero en economiasocial.coop.

• Més d’un centenar de persones celebren els 10 anys del Programa d’Economia Social

• La jornada “Deu anys fent política pública per transformar l’economia” ha servit per fer balanç d’una dècada d’impuls institucional a l’ESS i per reflexionar sobre els reptes del sector

Més d’un centenar de persones vinculades a l’economia social i solidària i el cooperativisme han participat aquest dimecres 10 de juny en la jornada “Deu anys fent política pública per transformar l’economia”, organitzada per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, a l’edifici Balmes de la UPF (Universitat Pompeu Fabra). La trobada ha reunit entitats, cooperatives, federacions, ateneus cooperatius, comunalitats urbanes, mutualitats i administracions públiques per fer balanç d’una dècada d’impuls institucional a l’ESS a Catalunya.
Ha inaugurat l’acte el secretari de Treball, Paco Ramos, que ha repassat els principals avenços des de la posada en marxa del Programa, fa deu anys. Es van impulsar la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, els Projectes Singulars o les línies de suport a projectes Transversals, contribuint a consolidar un ecosistema cooperatiu i d’economia social arreu de Catalunya. Al llarg d’una dècada, el Programa d’Economia Social ha mobilitzat més de 160 milions d’euros, amb un impacte directe en la creació de teixit econòmic i en la generació d’ocupació de qualitat.
Conduïda per Maria Arenas, de la cooperativa TEB i presentadora de TEB Vist, la jornada ha posat en relleu impactes diversos del sector, com l’emprenedoria cooperativa a les escoles, la recerca universitària, la formació especialitzada, la innovació social, la inclusió, la salut mental comunitària, les xarxes comunitàries territorials, les comunalitats urbanes i el desenvolupament d’ecosistemes cooperatius.

Innovació, tecnologia i nous reptes

La trobada també ha incorporat una mirada al present amb la ponència de la catedràtica Karina Gibert, centrada en els impactes socials de la intel·ligència artificial i els reptes tecnològics que afronta l’economia social. Tot seguit, una taula d’experiències amb representants de Human Call to Action, Suara, Som Energia i Som Núvol ha analitzat com les organitzacions de l’ESS incorporen la innovació tecnològica des d’una perspectiva centrada en les persones i el bé comú.

Una nova etapa per a l’economia social

Els reptes de futur han estat al centre d’una taula moderada per la subdirectora general d’ESS i Cooperativisme, Roser Hernández. Les diferents veus participants han coincidit a valorar positivament la consolidació del sector durant aquesta dècada de polítiques públiques, i han apuntat la necessitat d’encetar una nova etapa marcada per més transversalitat institucional i més presència territorial.
També s’ha posat en valor el desenvolupament de marcs legislatius estables, com la futura llei d’economia social i solidària.
Entre les intervencions, Mercedes Estébanez, del grup motor de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, ha defensat la importància de “seguir arrelant al territori, fer que els recursos arribin a tot arreu i avançar en la transversalització de l’economia social dins la Generalitat”. Per la seva banda, Laia Forné, de l’Idra i coordinadora de l’oficina de comunalitats urbanes, ha destacat la incorporació de les economies comunitàries i la necessitat de continuar avançant cap a “un model basat en els interessos col·lectius per sobre del lucre”.
Juli Silvestre, de Fundalis i exdirector general d’ESS, ha reivindicat la necessitat de reforçar el sector amb “estructures d’estat sòlides” i ha posat l’accent en el paper de la universitat en la formació i la recerca. Josep Vidal, exdirector general d’Economia Social i Cooperatives i actual gerent de Fundació Gentis i soci de Betzef cooperativa, ha destacat el creixement del cooperativisme, la intercooperació i la importància d’incorporar més diversitat al sector.
En la mateixa línia, Lluís Nadal, director de Quàlia Social, ha subratllat el repte de construir “un ecosistema compartit també en l’àmbit tecnològic”, i ha defensat una major presència de l’ESS en àmbits estratègics com la tecnologia, l’educació i les polítiques econòmiques.
En la cloenda, el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí, ha destacat que l’ESS s’ha consolidat com una prioritat de les polítiques públiques durant els darrers deu anys. També ha defensat la necessitat d’entrar en una nova fase de creixement i consolidació, i ha reivindicat el paper històric de l’associacionisme i les organitzacions del sector en la construcció d’estructures econòmiques de país i la generació d’ocupació de qualitat. Així mateix, ha anunciat l’obertura de la convocatòria de suport a projectes transversals.
La jornada ha finalitzat amb un brindis commemoratiu pels deu anys del Programa d’Economia Social, una dècada marcada per la consolidació d’un model econòmic que situa les persones, la cooperació i el compromís amb el territori al centre de l’activitat econòmica.

La entrada Deu anys d’impuls a l’economia social i solidària obren una nova fase de consolidació i creixement se publicó primero en economiasocial.coop.

• Els ajuts financen iniciatives de formació, difusió, capacitació empresarial i coordinació per reforçar l’economia social i solidària a Catalunya

• La convocatòria subvenciona projectes que es desenvoluparan entre els anys 2026 i 2028

• Les sol·licituds es poden presentar de l’11 de juny a les 9.00 h al 25 de juny a les 14.00 h a través del Canal Empresa

El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria de subvencions per a projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme a Catalunya.
La convocatòria compta amb una dotació pressupostària total de 990.000 euros i té per objectiu fomentar els valors i els principis de l’economia social i solidària i del cooperativisme mitjançant el suport a projectes transversals orientats a la formació, la difusió, la capacitació i la coordinació del sector.
La convocatòria inclou una línia de suport a projectes transversals, que engloba programes de capacitació empresarial en economia social i solidària, formació universitària i accions de difusió, així com una línia d’oficina tècnica destinada a la coordinació, el seguiment i l’assistència metodològica dels projectes subvencionats.
Poden optar a aquests ajuts les entitats que compleixin els requisits establerts a les bases reguladores per a cadascuna de les línies i programes subvencionables.
El termini de presentació de sol·licituds s’iniciarà el dia 11 de juny a les 9.00 hores i finalitzarà el dia 25 de juny a les 14.00 hores. Les sol·licituds s’han de tramitar telemàticament a través de Canal Empresa.

Dades clau

• La convocatòria té un pressupost total de 990.000 euros.
• Les subvencions financen projectes transversals de formació, capacitació empresarial, difusió i coordinació en l’àmbit de l’economia social i solidària i el cooperativisme.
• Les actuacions subvencionades es desenvoluparan entre els anys 2026 i 2028.
• Les sol·licituds es poden presentar de l’11 de juny al 25 de juny a través de Canal Empresa.

La entrada Empresa i Treball destina 990.000 euros a impulsar projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme se publicó primero en economiasocial.coop.

• Aquest pes en la Producció Final Agrària de Catalunya s’acompanya d’un increment sostingut, per 5è any consecutiu, de la facturació

• Les cooperatives guanyen dimensió i generen 5.000 llocs de treball

La FCAC renova el Consell Rector amb relleu en els titulars d’arròs i fruita seca, i commemora l’Any Internacional de la Dona PagesaLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha celebrat avui la 43a Assemblea General a Sarral (Tarragona). La secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot, ha presidit l’acte de cloenda, al qual també han assistit el secretari de Treball, Paco Ramos, i el director general d’Economia Social i del Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí; a més de responsables de l’entorn econòmic i social, i més de 200 persones representants de les 181 entitats sòcies.

En el decurs de l’Assemblea General, s’ha aprovat una renovació parcial del consell rector de la FCAC amb eleccions en els sectors de fruita i horta, oli d’oliva, vi, arròs, fruita seca, planta viva i subministraments, a més del grup de seccions de crèdit. També s’han presentat les principals magnituds de l’Anuari Socioeconòmic 2026 i el quadre de comandament Dashboard.coop.

A més, i coincidint amb l’Any Internacional de la Dona Pagesa, s’ha fet un acte de reconeixement a la contribució de les dones pageses i cooperativistes, tot posant en valor el seu paper present i futur al món rural.
Ramon Sarroca, president de la FCAC, afirma que «les cooperatives agràries demostren, un any més, que sumar esforços és la millor manera de guanyar dimensió, competitivitat i valor afegit. Som empreses modernes que generem ocupació, impulsem la innovació i reforcem la posició dels agricultors i ramaders dins la cadena alimentària, contribuint alhora al futur de l’activitat agrària i del territori.»

El pes del cooperativisme sobre l’activitat agrària

Més d’un de cada tres euros del sector agrari és generat pel cooperativisme, que té un pes global sobre la producció final agrària del 36,1%. En concret en el sector agrícola, les cooperatives concentren fins a un 52% del total de Catalunya, mentre que la ramaderia representa el 28,2%.

De fet, el cooperativisme és líder en nombrosos sectors. Així succeeix molt clarament en l’oli d’oliva, sector en què les cooperatives elaboren 72% del total català, i també en ametlla (70%), avellana (67%), arròs (66,3%), garrofa (63%) i vi (62%). A més, la participació és molt rellevant en llet (48,5%), fruita llavor (43,8%), fruita pinyol (42%), cultius herbacis (42%), cítrics (34,8%) i farratges (34,7%).

Aquest pes en la Producció Final Agrària de Catalunya s’acompanya d’un increment sostingut, per 5è any consecutiu, de la facturació, que ja se situa en 2.341,30 milions d’euros. La facturació ha augmentat principalment a les Terres de l’Ebre (increment de 40,8 milions d’euros, un 24,0%), encara que les empreses de Lleida continuen sent les que més aporten al conjunt (50,7% del total de Catalunya). Les empreses cooperatives generen 4.961 llocs de treball.

L’exercici econòmic va estar molt influenciat pels efectes de la sequera, especialment greu per a les produccions de secà com vinya, cereals i fruita seca; però també en determinats regadius (blat de moro, alfals, arròs o avellana, entre d’altres) a causa de les restriccions en els Canals d’Urgell, al Delta de l’Ebre, Riudecanyes o a l’Empordà.

Distribució territorial i més dimensió

Les 181 empreses cooperatives aglutinen 32.986 socis i sòcies productors i tenen presència a 33 comarques. El major nombre es concentra a les comarques de Lleida (57 cooperatives) i Tarragona (54). A les Terres de l’Ebre n’hi ha 29; a Barcelona, 25 i a Girona, 16.

Les comarques on hi ha més cooperatives són el Segrià (20), les Garrigues (18), el Baix Camp (15), l’Alt Camp (11) i el Priorat (10).

L’increment en la dimensió es produeix en les següents demarcacions i amb el següent ordre decreixent (en termes relatius): Terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida. Les empreses cooperatives més grans es localitzen a la Noguera i facturen 61,9 milions d’euros de mitjana, seguides del Bages (55,5 milions) i l’Urgell (52,5 milions).

Renovació del Consell Rector FCAC

En l’Assemblea General s’ha ratificat l’elecció dels membres de Consell Rector FCAC realitzada prèviament al si de cada branca o grup específic.

A tots els sectors hi ha hagut continuïtat excepte arròs, amb la incorporació d’Alejandro Morales -de Càmara Arrossera del Montsià-, i fruita seca, amb Roger Palau -d’Unió Nuts.

Ramon Sarroca –d’Almenar Fruits- continua al capdavant de fruita i horta; Antoni Galceran -Cooperativa Agrícola de la Palma- segueix com a titular d’oli d’oliva; Joan Josep Raventós -Celler Cooperatiu de Vila-rodona- de vi; Ferran Sabater -Corma- de flor i planta viva; Josep Lluís Escuer -Fru-Rose- de subministraments, i Antonieta Gual -Coperal- del grup específic de seccions de crèdit.

Més informació
Ramon Sarroca, president FCAC | 626 496 984

La entrada Les cooperatives concentren un 50% de la producció agrícola i un terç de la ramaderia se publicó primero en economiasocial.coop.

• Els ajuts subvencionen la incorporació de persones sòcies treballadores o sòcies de treball en cooperatives i societats laborals

• Les sol·licituds es poden presentar del 4 de juny a les 9.00 hores al 10 de juny a les 14.00 hores a través del Canal Empresa

El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria de subvencions per a la incorporació de persones sòcies treballadores o persones sòcies de treball en cooperatives i societats laborals.
La convocatòria compta amb una dotació pressupostària total d’1,5 milions d’euros i té per objectiu promoure l’ocupació i reforçar el creixement de les empreses de l’economia social i solidària i del cooperativisme i de les societats laborals per reforçar de manera directa tant la generació d’ocupació per als col·lectius amb menys ocupabilitat per qüestió d’edat, gènere i, en especial, per a les persones en situació d’atur de llarga durada, com la creació i el creixement del sector.

Poden optar a aquests ajuts les cooperatives i les societats laborals que hagin incorporat persones com a sòcies treballadores o sòcies de treball entre el 19 de juny de 2024 i el 3 de juny de 2026.
El termini de presentació de sol·licituds s’iniciarà el dia 4 de juny a les 9:00 h i finalitzarà el dia 10 de juny a les 14:00 h. Les sol·licituds s’han de tramitar telemàticament a través del Canal Empresa.

DADES CLAU

• La convocatòria té un pressupost total d’1,5 milions d’euros.
• Les subvencions estan dirigides a cooperatives i societats laborals que incorporin persones sòcies treballadores o sòcies de treball.
• Les sol·licituds es poden presentar del 4 de juny al 10 a través del Canal Empresa.

La entrada Empresa i Treball destina 1,5 milions d’euros a fomentar la incorporació de persones sòcies a cooperatives i societats laborals se publicó primero en economiasocial.coop.

• Sembrant Pau, un projecte cooperatiu gestionat per l’alumnat amb la intenció de generar un impacte positiu en la societat tot promovent la cultura de la pau.
• Una aliança entre el centre educatiu i diverses entitats socials que converteix l’aprenentatge en acció comunitària.
• Educació, cooperativisme i compromís social s’uneixen en una iniciativa construïda col·lectivament per alumnat i entitats del Vallès Occidental.

Aquest matí, la llibreria Mala Peça ha acollit la presentació de Sembrant Pau, la cooperativa d’alumnes formada per l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Ca n’Oriac, creada sota l’acompanyament del programa ESSpurna – Cooperatives d’Alumnes L’esdeveniment s’ha coorganitzat juntament amb el pol cooperatiu de la ciutat, en l’espai compartit entre les entitats i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental.

Durant l’acte, l’alumnat ha explicat la seva experiència en el desplegament de la cooperativa, posant en valor el treball en equip, la responsabilitat i l’impacte positiu en la comunitat. Com a resultat del projecte, en col·laboració amb Top Manta, l’alumnat ha elaborat una bossa de roba, que està a

la venda a la llibreria Mala Peça i a la cooperativa de consum el Rodal, amb l’objectiu de recaptar fons per a l’associació Ponts per la Pau.

La presentació ha comptat amb l’assistència de professorat i alumnat del centre educatiu i de mitjans de comunicació, que han pogut conèixer de primera mà el procés de creació i consolidació de la cooperativa, així com les bones pràctiques que poden inspirar projectes similars a altres aules.

La iniciativa ha reafirmat la capacitat del cooperativisme educatiu com a eina transformadora, demostrant que els centres educatius poden ser espais d’aprenentatge significatiu, compromís social i foment de valors com la pau i la justícia social.

Organitza:

En nom del programa de l’ESSpurna, Berta Puig, ha declarat “participar en la creació de Sembrant Pau ha permès a l’alumnat experimentar com una cooperativa pot tenir incidència positiva en la comunitat, els ha permès aprendre a col·laborar i desenvolupar competències claus que els seran útils més enllà de l’aula”.

Segons les voluntàries de l’associació Ponts per la Pau, “la participació amb associacions co

m la nostra no és només per obtenir recursos sinó per sobreviure”

Des de l’Institut Ca n’Oriac els alumnes expliquen que “amb aquest projecte sobretot volem ajudar a les dones que no poden estudiar a l’Afganistan i construir una societat millor” i els docents afirmen que “aquesta idea surt d’estudiar entre totes l’impacte social que té l’economia, i per això busquem quines preocupacions sorgeix entre l’alumnat i creem aquest simulacre d’una cooperativa real pensant en el retorn solidari que té el seu projecte”

L’acte ha conclós amb una crida als centres educatius de la ciutat per tal de adherir-se als programes de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i de l’ESSpurna, ja que amb propostes com aquesta s’evidencia el potencial del cooperativisme educatiu per generar impacte social, posant de manifest la capacitat de l’alumnat per impulsar accions transformadores en el seu entorn, alhora que fomenta valors com la solidaritat, la participació democràtica, la convivència i el compromís amb i per a una societat més justa, inclusiva i cohesionada.

Organitza:

Cooperativisme i economia social a les aules

L’ESSpurna, Cooperatives d’Alumnes és una iniciativa que promou la creació i consolidació de cooperatives en els centres educatius de primària, secundària i Batxillerat. Mitjançant un pla d’acompanyament, suport i formació, el programa apropa els valors del cooperativisme i de l’economia social a l’alumnat i al professorat, fomentant projectes educatius arrelats, participatius i transformadors.

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental és una organització que promou el cooperativisme i l’Economia social i solidària i ofereix suport i assessorament per construir un model econòmic, local i territorial més just, ecològic i participatiu. La seva oferta educativa apropa l’ESS, el model cooperatiu i els seus valors a l’alumnat de Cicles Formatius de grau mig i grau superior, a les universitats, i al personal docent d’aquestes etapes formatives.

Ambdós són programes impulsats i finançats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

La entrada Presentada Sembrant Pau, la cooperativa d’alumnes de l’Institut Ca N’Oriac per promoure la cultura de la pau i la justícia social se publicó primero en economiasocial.coop.

Les 10 cooperatives participants representen la major part del cooperativisme agrari de la comarca, amb més de 1.000 socis, 130 treballadors i una facturació superior als 197 milions d’euros

Deu cooperatives agràries i de consum del Bages han signat aquest dimarts un conveni intercooperatiu amb l’objectiu d’enfortir la cooperació, compartir recursos i impulsar projectes conjunts vinculats als serveis tècnics agraris, la sostenibilitat, la innovació i el desenvolupament territorial.

Les cooperatives signants representen la gran majoria de cooperatives agràries de la comarca, fet que converteix aquest acord en una iniciativa de gran rellevància territorial. El Bages esdevé, a més, la segona comarca de Catalunya on se signa un conveni d’aquestes característiques, després del Priorat.

El projecte ha estat impulsat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, amb el suport de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.

Les cooperatives signants del conveni són Agropecuària Catalana; UMAC Cooperativa del Camp; Cooperativa Salelles; Agropecuària de Rajadell; Celler Cooperatiu d’Artés; L’Agrícola; Bages Oli Coop; Agrícola i Ramadera de Santpedor; la Cooperativa de Petits Productors d’Ous Ecològics de Catalunya;  Les Mandongueres.

En conjunt, aquestes cooperatives sumen més de 1.000 socis i sòcies, 130 persones treballadores i una facturació total superior als 197 milions d’euros corresponents a l’exercici 2025.

L’acte de signatura s’ha celebrat a l’Espai Artium – Celler Cooperatiu d’Artés i ha comptat amb la participació de representants institucionals i del cooperativisme agrari. Ha obert l’acte l’alcalde d’Artés, Enric Forcada, que s’ha referit al sector primari com a “peça indispensable”. La presentació del conveni ha anat a càrrec de Josep Yerga, responsable de gestió d’operacions d’Agrocat; també ha intervingut Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya; i la cloenda l’ha fet David Bonvehí, director general d’Economia Social i el Cooperativisme de la Generalitat.

Durant la seva intervenció, Josep Yerga ha destacat que “el conveni posa de manifest el què som: cooperatives amb un pes important al territori i una xarxa forta que fins ara no es coneixia suficient”. Segons Yerga, aquesta connexió entre cooperatives ha de permetre “millorar els serveis tècnics vinculats als problemes reals del camp, posar en valor el patrimoni cooperatiu i reforçar l’activitat agrària i ramadera del territori”.

En la mateixa línia, s’ha expressat Ramon Sarroca, que ha posat en valor “la feina feta per les cooperatives agràries bagenques”.

Per la seva banda, David Bonvehí ha afirmat que “l’economia social i el cooperativisme poden tenir encara més impacte en la societat i l’economia del país” i ha remarcat la voluntat de “promoure convenis i acords perquè les cooperatives puguin desenvolupar projectes compartits”.

Bonvehí ha destacat que aquest acord obre la porta a impulsar iniciatives conjuntes relacionades amb la recuperació de finques sense cultivar, l’estudi de cultius viables al Bages, la comercialització a través del consum responsable i supermercats cooperatius, així com projectes vinculats a la sostenibilitat, l’energia, l’habitatge o la cultura. “Aquest conveni marca el primer pas per fer projectes d’impacte al territori”, ha assenyalat.

La entrada Les cooperatives agràries i de consum del Bages signen un conveni d’intercooperació per reforçar el sector se publicó primero en economiasocial.coop.