• Els guardons d’enguany han reconegut sis treballs universitaris, seleccionats entre 29 candidatures de 10 centres, i han repartit 9.000 euros

Divendres, 2 d’octubre de 2026

La Fundació Roca Galès ha celebrat aquest dijous, 1 d’octubre, a La Lleialtat Santsenca de Barcelona, la 10a edició dels Premis d’Economia Social, una iniciativa que, des de fa una dècada, reconeix i impulsa el talent universitari vinculat a l’economia social i el cooperativisme.

En aquesta edició s’hi han presentat 29 treballs, amb la participació de 36 estudiants de 10 universitats i centres formatius. Del total de candidatures, 17 corresponien a treballs de final de grau, 6 a treballs de final de màster i 6 a treballs de postgrau.

Els treballs aborden diferents àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a generar anàlisi, recerca i coneixement sobre altres maneres de produir, gestionar i consumir.

Els premis han repartit enguany 9.000 euros entre els treballs reconeguts en les diferents categories.

Els treballs premiats

En la categoria de Treballs de Final de Grau (TFG), els treballs premiats aquest 2026 són:

• ‘Habitatges cooperatius en cessió d’ús com a eina de dinamització del territori rural’, de Caio Gonçalves Ferreira.
• ‘Young people and ethical finance: awareness, use, and access in a changing financial market’, d’Emma Vernet Gómez.

En la categoria de Treballs de Final de Màster (TFM), el treball guanyador és:

• ‘Hacia la soberanía digital: análisis de viabilidad y propuesta de implantación del cooperativismo de plataforma en la ESS catalana’, de Safae Benmoussa i Matteo Ravazzolo.

Pel que fa als Treballs de Postgrau (TP), els premiats són:

• ‘Quan la vila decideix, l’ateneu emergeix. L’Ateneu Santboià com a punt de trobada de l’ESS, la intercooperació territorial i la producció del comú’, de Pol Aranda Cañissà.
• ‘La Formació Professional com a espai de disputa: comunagogia, economia social i solidària i aprenentatge servei per a una educació arrelada al territori’, de Gabriela Leiva Carrillo, Alejandra Díaz Duarte i David Àlvarez Pujol.

Finalment, el Premi Especial ha reconegut el treball:

• ‘Economies alternatives en territoris palestins i com construir solidaritat des de l’ESS a Catalunya’, de Maria del Rosario de Mendieta.

Deu anys de trajectòria

Al llarg d’aquests deu anys, els Premis d’Economia Social han reconegut 321 treballs i atorgat 64 premis, amb una dotació acumulada de 85.000 euros, entre premis en efectiu i vals.

Aquesta trajectòria posa de manifest el compromís de la Fundació Roca Galès per acostar l’economia social i el cooperativisme a l’àmbit acadèmia i estimular la recerca i la reflexió des de les universitats.

Els premis compten amb el suport de la direcció general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme. En la seva intervenció durant l’acte de lliurament de premis d’aquest any, el director general, David Bonvehí, va destacar la importància de comptar amb noves mirades i recerca en aquest àmbit: “És important que hi hagi persones capaces de posar sobre la taula nous reptes i noves mirades en l’economia social”. En aquest sentit, Bonvehí també va remarcar que “l’economia social i el cooperativisme, amb silenci i de forma constant, està sent present i vol ser important en els reptes de país i aquests treballs i premis hi ajuden”.

La presidenta de la Fundació Roca Galès, Bet Tena, va ser l’encarregada de cloure l’acte i va posar en valor que “els treballs premiats destaquen per la qualitat de la recerca, per la capacitat de formular preguntes pertinents, pel rigor i per la mirada crítica, però també perquè ens aporten elements útils més enllà del treball acadèmic. Això és el que ens interessa a la Fundació: que el coneixement no quedi tancat en una aula.

A més, va anunciar l’acte de celebració, el proper 26 de novembre, dels 50 anys d’història de la Fundació Roca Galès treballant per preservar, estudiar i difondre el cooperativisme arreu dels Països Catalans. 

Més informació a: rocagales.cat

La entrada La Fundació Roca Galès reconeix el talent universitari en economia social i cooperativisme en la 10a edició dels Premis d’Economia Social se publicó primero en economiasocial.coop.

• La trobada es farà de l’11 al 13 de novembre a Sant Sebastià i
  reforçarà la col·laboració entre Catalunya i Euskadi

• Reunirà governs, empreses, organitzacions de l’Economia Social i
  experts internacionals

Dimecres, 23 de setembre de 2026

ASETT (Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank) celebrarà del 11 al 13 denovembre de 2026 el seu segon fòrum internacional a Donostia-Sant Sebastià. La trobada reunirà representants institucionals, empreses, organitzacions del’Economia Social, personal investigador i experts internacionals per analitzar quines respostes està aportant aquest model econòmic als grans reptes de present i futur. La Generalitat participarà activament en aquesta segona edició, que reforça la col·laboració entre Catalunya i Euskadi en l’àmbit de l’Economia Social.

Organitzat per ASETT (Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank), amb lacol·laboració de l’OCDE i la Coalició Local 2030 de Nacions Unides, el fòrum vol situar l’Economia Social en el centre del debat sobre qüestions com la competitivitat, la cohesió social, l’habitatge, les cures, la transició ecològica o la digitalització.

La presidenta d’ASETT i viceconsellera de Treball i Seguretat Social del Govern Basc, Elena Pérez Barredo, destaca que “l’Economia Social està oferint respostes concretes a reptes actuals com el demogràfic, la transició energètica o la digitalització”, i defensa la necessitat de continuar demostrant que hi hauna altra manera de fer economia. Així ho va exposar aquesta setmana en l’acte de presentació del II Fòrum Internacional ASETT, a San Sebastià.

També hi va assistir el director general d’Economia Social i Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, David Bonvehí, qui va assenyalat que “volem que ASETT esdevingui un espai de referència per al coneixement i l’aprenentatge compartit entre Euskadi i Catalunya, que ens permeti fer millor les coses”.

La inauguració institucional del fòrum es farà l’11 de novembre a Sant Sebastià i comptarà amb la participació del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i del lehendakari, Imanol Pradales, entre altres representants institucionals. La cloenda del 13 de novembre anirà a càrrec de la ministra deTreball i Economia Social, Yolanda Díaz.

El programa inclourà vuit fòrums temàtics dedicats a la competitivitat, el finançament, el marc legal, la cooperació internacional, la recerca i la prospectiva, la inclusió, la salut i l’habitatge. Les sessions plenàries se celebraran els dies 12 i 13 de novembre al Palau de Congressos Kursaal de Sant Sebastià.

Segons el director general d’ASETT, Iñigo Albizuri, el fòrum vol posar en valor experiències que “poden servir d’inspiració per afrontar els reptes actuals” i demostrar que moltes de les solucions impulsades des de l’Economia Social poden adaptar-se i replicar-se en altres territoris.

Brasil serà el país convidat d’aquesta edició, que també comptarà amb la participació de representants de diferents ciutats i territoris internacionals amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi de coneixement i experiències entre Europa i Amèrica Llatina.

ASETT és una iniciativa internacional de col·laboració publico privada impulsada, entre d’altres, pel Ministeri de Treball i Economia Social, el GovernBasc, la Generalitat de Catalunya, CEPES (Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social), el grup cooperatiu Mondragon i el Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi.

Més informació i inscripcions: www.asett.org

La entrada Catalunya participarà en el II Fòrum Internacional ASETT per impulsar el debat sobre el futur de l’Economia Social se publicó primero en economiasocial.coop.

• Consum i Fedefarma encapçalen el rànquing, amb més de 1.100 milions d’euros cadascuna

Les 20 cooperatives amb més pes a Catalunya sumen 4.839,2 milions d’euros d’activitat econòmica i donen feina a 15.231 persones, segons les dades corresponents a l’exercici 2025. El rànquing, elaborat per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, evidencia la fortalesa d’un model empresarial present en sectors estratègics com l’agroalimentació, la distribució, les cures, la salut, l’energia, la cultura i les finances.

La classificació (a sota) l’encapçala la cooperativa valenciana Consum, amb 1.128 milions d’euros d’activitat econòmica a Catalunya, seguida de Fedefarma, amb 1.105,1 milions d’euros. Són les úniques cooperatives que superen la barrera dels 1.000 milions d’euros.

Supermercat Consum de Vilanova i la Geltrú, que va obrir aquest juny / Foto: Consum

La presència destacada de cooperatives agràries entre les primeres posicions del rànquing confirma el pes històric i estratègic del cooperativisme agroalimentari a Catalunya. Cal destacar cooperatives com Agropecuària de Guissona, Ivars d’Urgell, Agrocat, CADÍ, Cotècnica, Actel, Unió, Artesa de Segre, Bellcaire o la Càmara Arrossera del Montsià.

D’altra banda, es posa en relleu el lideratge en els seus sectors de cooperatives com Abacus, Suara, SCIAS-Hospital de Barcelona, Quality Ferreteria o Som Energia.

Dotze de les vint cooperatives del rànquing superen els 100 milions d’euros d’activitat econòmica. Aquestes dades mostren la capacitat del cooperativisme per créixer i competir en mercats exigents mantenint el seu compromís amb la participació, l’arrelament territorial i la generació de valor social.

Instal·lacions de fora i de dintre de la distribuidora farmacèutica Fedefarma / Foto: Fedefarma

Més de 15.000 llocs de treball

Les vint cooperatives del rànquing generen 15.231 llocs de treball. Destaquen especialment Suara, amb 5.867 persones treballadores; Consum, amb 4.860; SCIAS-Hospital de Barcelona, amb 909, i Abacus, amb 722.

Les cooperatives presents en el rànquing contribueixen a dinamitzar tant les àrees urbanes com el món rural. Alhora, combinen dimensió empresarial, generació d’ocupació i impacte social, demostrant que el model cooperatiu és una realitat econòmica consolidada i una peça clau del teixit productiu català.

Rànquing de les 20 cooperatives amb més activitat econòmica a Catalunya

El rànquing s’ha elaborat a partir de les darreres dades disponibles facilitades per les cooperatives. Per tal de reflectir adequadament la diversitat de sectors, s’han considerat indicadors com la facturació, el volum de negoci o els ingressos d’explotació, segons la naturalesa de l’activitat de cada entitat.

Trobada per abordar els reptes de futur del cooperativisme

La presentació del rànquing es va fer en el marc d’una trobada organitzada per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme amb les principals cooperatives del país. Durant la jornada, l’economista Oriol Amat va subratllar la importància de les aliances, la innovació, el lideratge i la bona gestió per impulsar el creixement cooperatiu. Els participants van debatre sobre reptes com el relleu generacional, la governança, la intel·ligència artificial, la competitivitat empresarial i l’enfortiment de la cultura cooperativa. El director general, David Bonvehí, va reivindicar el paper estratègic de les cooperatives i la necessitat que siguin fortes i referents en els seus sectors.

La entrada Les 20 cooperatives amb més activitat econòmica a Catalunya mouen uns 5.000 milions d’euros i donen feina a 15.231 persones se publicó primero en economiasocial.coop.

• Amb les inscripcions obertes pel curs 2026/2027, L’ESSpurna convida nous centres educatius a sumar-se a una experiència d’aprenentatge, participació i compromís social.
• Després de tres edicions, el programa reforça la seva aposta per l’arrelament territorial i el treball en xarxa per apropar el cooperativisme a l’alumnat

L’ESSpurna, Cooperatives d’Alumnes, obre una nova edició del programa d’acompanyament i suport a la creació i consolidació de cooperatives d’alumnes als centres educatius de primària, secundària i batxillerat.

Després de tres edicions, l’equip gestor afronta el nou curs amb la voluntat d’arribar a més centres i poblacions per continuar estenent la xarxa de cooperatives d’alumnes arreu del territori.

El programa promou l’emprenedoria col·lectiva, la participació democràtica i els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) a través d’una proposta educativa vivencial que situa l’alumnat al centre del seu aprenentatge.

L’ESSpurna és una iniciativa promoguda i finançada per la Direcció General d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball i gestionada per cinc empreses cooperatives de treball associat especialitzades en projectes educatius vinculats a l’ESS.

Acompanyament per transformar: suport a centres, professorat i alumnat

Consisteix en un pla d’assessorament personalitzat i de suport educatiu per apropar l’ESS a les aules. Mitjançant la simulació d’una cooperativa, l’alumnat s’involucra en una experiència real, vivencial, participativa i transversal que el situa com a protagonista del seu propi aprenentatge.

Cada centre compta durant tot el procés amb una formadora de referència amb experiència en cooperativisme d’alumnes, que adapta l’acompanyament a la realitat i les necessitats del centre, apostant per un model d’acompanyament proper, flexible i adaptat a la realitat de les participants.

El programa ofereix dos itineraris: crear una nova cooperativa d’alumnes o consolidar-ne una d’existent, amb activitats i recursos adaptats a cada situació.

Què aporta participar a L’ESSpurna?

Els centres, el professorat i l’alumnat participants disposen de:

• Reconeixement i acreditació: certificat de participació per al centre i formació acreditada per al professorat.

• Suport directe a l’aula: sessions orientatives i dinamitzacions amb l’alumnat.

• Acompanyament personalitzat: una formadora de referència per a cada centre.

• Recursos per al projecte: materials pedagògics i didàctics per facilitar el desenvolupament de la cooperativa.

• Connexió amb l’entorn: enxarxament territorial i contacte amb entitats de l’Economia Social i Solidària.

• Experiències cooperatives: facilitació de visites a cooperatives properes als centres.

• Participació en activitats compartides: accés a jornades i fires de cooperatives d’alumnes.

• Formar part de la xarxa: vinculació a Alumnescoop.

Una metodologia participativa que continua sembrant futur

La proposta educativa es basa en una metodologia activa, transversal i transformadora que permet aprendre fent. L’alumnat crea i gestiona una cooperativa amb finalitat social, pren decisions col·lectives i desenvolupa competències personals, socials i emprenedores des dels valors de la cooperació.

El professorat acompanya i facilita el procés, amb el suport continuat de l’equip tècnic, que ofereix orientació, formació, recursos i seguiment perquè l’experiència sigui enriquidora i sostenible.

Un projecte que creix en xarxa

Un any més, L’ESSpurna reforça el treball en xarxa mitjançant la col·laboració amb EscolesCoop, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) i AESCAT. Aquestes aliances permeten sumar esforços, reforçar l’arrelament territorial, compartir experiències i apropar el món cooperatiu a les comunitats educatives. L’objectiu és continuar generant oportunitats perquè docents i alumnat coneguin iniciatives cooperatives del seu entorn i fer créixer una comunitat educativa compromesa amb la cooperació, la participació democràtica i la transformació social.

Obertes les inscripcions per al curs 2026-2027

Les inscripcions per participar en aquesta nova edició del programa estan obertes, mitjançant el formulari disponible a la web. Tot i l’elevat interès, encara hi ha places disponibles en algunes zones del territori. L’ESSpurna convida els centres educatius a sumar-se a una experiència que combina aprenentatge, participació i compromís social.

L’equip del programa agraeix la confiança dels centres que hi han participat durant els darrers cursos i afronta aquesta nova edició amb la voluntat de continuar acompanyant tant els centres que ja formen part de la xarxa com les noves incorporacions.

“Cada curs és una nova oportunitat per sembrar cooperativisme, participació i compromís social a les aules. Ens emociona retrobar-nos amb els centres que ja formen part de L’ESSpurna i donar la benvinguda a les noves incorporacions. Volem continuar creixent, arribar a nous territoris i seguir acompanyant docents i alumnat perquè descobreixin que una altra manera d’aprendre, emprendre i transformar és possible.”

Per a més informació: info@lesspurna.coop | 623 22 38 73 | Web: lesspurna.coop

La entrada De les aules al territori: L’ESSpurna arrenca la 4a edició per fer créixer el cooperativisme se publicó primero en economiasocial.coop.

• Els ajuts financen les accions d’acompanyament especialitzat i de suport
  sociolaboral a les persones amb discapacitat que treballen als Centres
  Especials de Treball

• Les sol·licituds es poden presentar del 14 de setembre a les 9.00 h al 21
  de setembre a les 14.00 h a través del Canal Empresa

El Departament d’Empresa i Treball ha publicat aquest dijous, 6 d’agost, al DOGC la convocatòria de subvencions destinada als Equips Multidisciplinaris de Suport (EMS) dels Centres Especials de Treball (CET), amb una dotació pressupostària de 9,5 milions d’euros.

Aquests ajuts tenen per objectiu finançar les actuacions d’acompanyament especialitzat i de suport sociolaboral a les persones amb discapacitat que treballen als Centres Especials de Treball, amb la finalitat d’afavorir la seva inclusió laboral i el desenvolupament de competències personals i professionals.

Poden optar a les subvencions els Centres Especials de Treball inscrits al Registre de la Generalitat de Catalunya. Les actuacions subvencionables s’han d’haver dut a terme entre l’1 d’octubre de 2025 i el 31 d’agost de 2026.

El termini de presentació de sol·licituds s’iniciarà el 14 de setembre de 2026 a les 9.00 h i finalitzarà el 21 de setembre de 2026 a les 14.00 h. La tramitació s’ha de fer telemàticament a través del Canal Empresa.

La entrada Empresa i Treball destina 9,5 milions d’euros als Equips Multidisciplinaris de Suport (EMS) dels Centres Especials de Treball se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Guia pràctica del procés de constitució d’una empresa cooperativa se publicó primero en economiasocial.coop.

La entrada Projectes Singulars 2026: consulta les preguntes més freqüents se publicó primero en economiasocial.coop.

La Comunalitat Reus Sud és una de les que continuarà desenvolupant la seva activitat durant dos anys més gràcies a la subvenció concedida per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya. La renovació del programa permetrà consolidar les línies de treball impulsades fins ara, reforçar la cooperació entre les entitats de l’economia social i solidària i continuar promovent iniciatives comunitàries arrelades al territori.
Durant els primers quatre anys d’activitat, la Comunalitat Reus Sud ha impulsat projectes en àmbits com les cures i la igualtat, l’habitatge, la cultura comunitària, la sobirania alimentària i la sobirania energètica. Entre les actuacions desenvolupades destaquen iniciatives per promoure alternatives d’habitatge cooperatiu, fomentar els horts comunitaris i els menjadors escolars, impulsar projectes culturals de base comunitària i promoure l’autoconsum compartit i la lluita contra la pobresa energètica.
La nova etapa incorporarà una secretaria tècnica que donarà suport al desplegament de noves eines de promoció de l’economia social i solidària a la ciutat, com el futur Consell de l’Economia Social i Solidària de Reus, el nou Pla Local d’Economia Social i Solidària i instruments per afavorir la intercooperació i l’accés al finançament dels projectes.
Una de les principals novetats és la incorporació de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus com a activadora de la Comunalitat, fet que reforça la col·laboració institucional i consolida el treball conjunt amb les cooperatives, les entitats i el conjunt de l’ecosistema local de l’economia social i solidària. També s’hi incorporen nous projectes vinculats a l’habitatge cooperatiu i a la cultura comunitària.

Programa Comunalitats Urbanes

Les Comunalitats Urbanes són una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que impulsa xarxes de suport mutu i economia social de proximitat per enfortir el teixit comunitari, generar ocupació i promoure projectes econòmics arrelats als barris i municipis. El programa genera un impacte social i singular a cada territori, especialment per aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat, a través de la millora de l’ocupació i l’ocupabilitat, avivant xarxes de suport mutu i generant projectes d’economia local en una lògica cooperativista, comunitària i sostenible.
Cada Comunalitat Urbana pot rebre fins a 350.000 euros de subvenció de la Generalitat per desenvolupar les seves actuacions durant el període de dos anys. La Comunalitat Reus Sud és un exemple de les beneficiàries, que ha conegut de prop el director general d’Economia Social i Cooperatives, David Bonvehí: “Les comunalitats són un èxit i cal consolidar-les reforçant el treball en xarxa”.

La entrada La Comunalitat Reus Sud continuarà dos anys més impulsant l’economia social i solidària se publicó primero en economiasocial.coop.

Una ciutat es pot conèixer pels seus traçats urbanístics, pel seu patrimoni arquitectònic, per les gestes dels seus pròcers o per la història política o econòmica de les seves classes dominants. Però també per les iniciatives de les classes populars que hi arrelen i per la manera com les col·lectivitats s’organitzen per donar resposta als reptes comuns. Amb aquesta mirada, l’alumnat del Postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius va visitar el març del 2026 l’ecosistema cooperatiu de Valls, una experiència que va permetre descobrir sobre el terreny un dels exemples d’intercooperació i de transformació econòmica local més inspiradors de Catalunya.

La jornada va començar amb la benvinguda d’en Tais Bastida, soci-treballador de la cooperativa L’Economat i membre de CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona. Abans de tot, Bastida va contextualitzar el projecte vallenc explicant les característiques socioeconòmiques de Valls i del Camp de Tarragona, així com desgranant la posició que juga la Catalunya Nova en el desenvolupament geogràfic desigual del conjunt del país. Al Camp de Tarragona, les rendes són més baixes que la mitjana catalana, i en l’actualitat pateix un rol subsidiari en la implementació d’infraestructures nocives, sobretot del sector energètic extractivista, amb forts impactes mediambientals i amb conseqüències negatives per a desplegar-hi una planificació democràtica i una sobirania econòmica del territori que atengui el conjunt de les necessitats i aspiracions de les classes populars locals.

En aquest context, l’ecosistema cooperatiu de Valls està sent l’aposta estratègica de tota una xarxa de projectes cooperatius, comunitaris i d’economia social i solidària que es reforcen mútuament. Així, més que parlar de projectes independents, Bastida va convidar el grup a entendre el projecte cooperativista de Valls com un ecosistema. «Cap de les iniciatives que veurem avui s’entén per si sola», va explicar durant la presentació. La força del model, va destacar, rau en la capacitat d’intercooperar, compartir recursos, generar confiança i construir aliances estables entre cooperatives, entitats, moviments populars i administracions públiques.

Espais i cooperatives que fan democràcia econòmica

En aquest procés, Bastida destacà la rellevància del Casal Popular La Turba, un espai que ha esdevingut motor de la vida social, cultural i associativa vallenca. Lluny de limitar-se a ser un equipament sociopolític, el casal ha impulsat una aposta socioeconòmica a partir de l’anàlisi de les mancances territorials, però també de les oportunitats alhora de generar iniciatives que contribueixin a reforçar el teixit comunitari de la ciutat.

La caminada per l’ecosistema s’inicià a Punt d’Accés , “la cooperativa que facilita les comunicacions a través de telefonia i Internet del Camp de Tarragona”. Des del 2017, havent fet camí com a HackLabValls i amb la Fundació Guifi.net, Punt d’Accés va néixer per oferir serveis en telecomunicacions des de la proximitat i de forma sostenible i solidària. Com afirmen, “les telecomunicacions també poder ser de km0”, tota una declaració que exemplifica una de les dimensions de l’economia social i solidària: la construcció d’oportunitats des de la proximitat.

Tot seguit, Bastida conduí la visita fins un dels espais centrals de la jornada: La Titaranya, un ambiciós projecte de rehabilitació urbana i habitatge cooperatiu. Passejant pels espais del projecte, l’alumnat va poder conèixer una iniciativa que combina la recuperació del patrimoni arquitectònic del nucli antic amb fórmules d’accés a l’habitatge basades en el model cooperatiu en cessió d’ús. Però La Titaranya és molt més que habitatge, doncs planteja una transformació integral del barri, incorporant espais per l’activitat econòmica, equipaments comunitaris i nous serveis que contribueixen a revitalitzar una zona històricament empobrida de la ciutat. Es tracta, doncs, d’una proposta que integra urbanisme, economia solidària, sostenibilitat i apoderament popular, i que s’ha convertit en un referent per altres municipis catalans que queden fora del radar inversor del capitalisme global.

Treballant amb institucions socials com La Dinamo Fundació i la cooperativa de serveis financers Coop57, la Titaranya esbossa el que als països anglosaxons denominen Community Land Trust (CLT), una eina que a Catalunya es pot traduir com a “Fideïcomís de Sòl Comunitari”, on diferents organitzacions sense ànim de lucre comparteixen la propietat col·lectiva del sòl, mentre els seus residents i la comunitat local tenen un paper clau en la presa de decisions i l’autogestió dels seus usos. Una experiència de producció social de l’espai especialment útil per combatre la gentrificació i garantir el dret a l’habitatge i a la diversificació socioeconòmica d’un territori concret.

La Titaranya, a més, juga un paper articulador del Pol Cooperatiu de Valls, format per 8 cooperatives i una associació que fomenten una alternativa econòmica democràtica a la ciutat. Com L’Electra Vallenca, la comunitat energètica local; Camins KM0, un projecte cooperatiu de turisme sostenible i local; Produccions Saurines, cooperativa especialitzada en la creació audiovisual i la producció d’esdeveniments culturals; La Bajoca, el grup de consum agroecològic del Camp de Tarragona; Eixam Arquitectures, cooperativa d’arquitectes que projecta espais dignes i de qualitat, o Milmans Assessoria, que ofereix serveis de gestió econòmica, comptable, fiscal i laboral a entitats d’Economia Social i Solidària. Entre tots es complementen, mancomunem espais i serveis, i construeixen una visió estratègica compartida sobre el tipus d’economia que necessita el territori. A més, com diuen, “triar-los com a consumidors és apostar per una economia que prioritza el futur de la comunitat local i del planeta”.

Construint economia des de la comunitat

La ruta per Valls també va permetre conèixer projectes de tall sociocomunitari relacionats amb el Pol Cooperatiu, que d’aquesta manera no només aposta per l’activitat socioempresarial sinó que promou les economies comunitàries. A l’entorn de la Comunalitat Urbana de Valls, amb el suport de la Direcció General d’Economia Social i Solidària de la Generalitat de Catalunya, es treballa per estendre el suport mutu local a partir d’iniciatives vinculades al comerç de proximitat, les cures, la dinamització econòmica i la creació de noves aliances entre cooperatives, treballadores autònomes, entitats socials i administració pública. Entre d’altres, l’alumnat va poder conèixer la Xarxa de Persones Migrants, la Universitat Popular de l’Alt Camp o La Draperia, un projecte que neix d’un grup d’artesanes vallenques que comparteixen local al carrer Major núm. 12 i hi disposen de botiga, espai d’exposició, de treball i de trobada. Així com el Club Esportiu Popular La Turba, o Re-Útil, l’exitós Banc de Recursos i Biblioteca de les Coses dedicat al reaprofitament d’objectes, eines i materials, creat per potenciar la reutilització i fomentar l’economia circular al municipi.

Més enllà dels projectes concrets, una idea s’assentà al llarg del matí: l’èxit de l’ecosistema cooperatiu vallenc no s’entén sense la intercooperació. Cada iniciativa aporta coneixement, recursos i experiència al conjunt, generant un efecte multiplicador que difícilment seria possible des de les iniciatives aïllades. Així, la creació d’una nova estructura econòmica democràtica i solidària local requereix d’un tipus d’institucionalitat popular que la impulsi, la complicitat del conjunt del teixit cooperatiu i comunitari local i el suport econòmic de les finances ètiques i les administracions públiques. En aquest sentit, Valls és un assaig reeixit que permet sistematitzar i replicar l’aposta per les economies plurals locals i la planificació públic-cooperativa-comunitària.

Caminar la història cooperativa

Després de dinar, la visita va continuar amb una proposta que amplià la perspectiva. De la mà de Camins Km0, el grup va participar en la ruta guiada «Cooperativisme vallenc, passat i futur», un itinerari que camina la memòria cooperativa de la ciutat. La passejada va mostrar que l’actual efervescència cooperativa de Valls té arrels profundes, doncs molt abans de les actuals iniciatives, la ciutat havia estat forjada per sindicats i cooperatives agràries, com la pionera Societat Agrícola de Valls, fundada el 1888 i la més antiga de Catalunya, així com per altres mutualitats, entitats culturals i educatives i societats obreres, pageses i populars. Modalitats, totes elles, d’auto-organització col·lectiva, expressió de catalanitat popular que no només ha contribuït històricament a millorar les condicions de vida de les classes subalternes locals, sinó que ho ha fet amb una perspectiva emancipadora.

La ruta, però, no va ser una invitació a romandre en la nostàlgia, sinó que establí un diàleg amb el present, mostrant com moltes de les iniciatives actuals recuperen aquell esperit de cooperació i l’adapten als desafiaments contemporanis: el dret a l’habitatge, la revitalització del comerç local, la transició ecològica, la sobirania alimentària o la construcció de comunitat. Tota una reflexió sobre la vigència del cooperativisme com a eina de transformació social.

Aprendre de l’experiència viscuda

Al llarg de la jornada, l’alumnat va interessar-se pels models de democràcia, la presa de decisions, les estratègies de finançament, la relació amb les administracions públiques, les dificultats que afronten els projectes o les oportunitats que ofereix la intercooperació. I les converses posaren de manifest que cada iniciativa condensa anys de treball col·lectiu, d’aprenentatges compartits i d’una clara voluntat d’arrelament territorial. Per l’alumnat del Postgrau, la visita va representar molt més que una sortida formativa: va ser una oportunitat per contrastar els conceptes treballats a l’aula amb experiències reals que demostren la possibilitat d’altres formes d’organitzar l’economia.

La democràcia econòmica, la intercooperació, l’economia comunitària, la sobirania local o l’arrelament territorial van adquirir una dimensió tangible gràcies al contacte amb les cooperativistes vallenques. Així, la jornada va concloure amb una idea compartida: Valls no és només un municipi amb iniciatives cooperatives d’èxit. És un exemple de com la suma de projectes, connectats estratègicament entre si i compromesos amb el territori, pot donar forma a un ecosistema capaç de generar ocupació, cohesió social, apoderament popular i nous tipus de desenvolupament local transformador.

Una experiència que confirma que el cooperativisme no és només una altra manera d’organitzar l’activitat econòmica, sinó també una forma de construir comunitat i d’experimentar presents i futurs més justos, democràtics i arrelats al territori.

Ivan Miró – La Ciutat Invisible

Coordinació del Postgrau d’ESS- Estudis Cooperatius

La entrada [Crònica] Valls, un ecosistema cooperatiu que transforma el territori: visita del Postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius se publicó primero en economiasocial.coop.

En el marc de la desena edició del Postgrau Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius, el novembre del 2025 vam fer una sortida de cap de setmana per conèixer l’ecosistema cooperatiu de la Catalunya Central i també per enfortir les relacions entre les participants del curs, que han de facilitar l’impuls de projectes conjunts.

Comencem el viatge un divendres a la tarda, des de diversos punts del país, en cotxes particulars i un de Som Mobilitat. Transport autogestionat amb la col·laboració del cooperativisme per acabar-ho d’arrodonir. Molt bé, oi?

El primer punt de trobada és la Comunitat Minera Olesana, una organització fundada el 1868, que gestiona l’aigua del municipi i que es va convertir en cooperativa el 1992. Un cas únic – no només a Catalunya, sinó també a Europa – on la gestió de l’aigua la fan la ciutadania, amb preus assequibles, un manteniment impecable de les infraestructures i un esperit innovador constant que es traduirà aviat en una comunitat energètica local. El president de la cooperativa remarca que la clau és l’autogestió.

Des d’Olesa de Montserrat, emprenem el camí cap a Mura i arribem al restaurant Les Olles de la cooperativa Els Caus, on gaudim del magnífic sopar de kilòmetre 0 que ens han preparat. Malgrat que aquesta tardor tenen l’hostal tancat, pugem al pis de dalt i fem petar la xerrada a la vora del foc.

L’endemà, després d’un bon esmorzar vegà, vegetarià o omnívor, segons les preferències de cadascú, enfilem cap a Manresa. La primera parada és Mil Fils, un taller de confecció que anava a tancar per falta de relleu i que, amb l’ajuda de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, s’ha reconvertit en cooperativa. Compta amb quatre sòcies actives que treballen per a la marca col·lectiva i les individuals de cadascú, fan encàrrecs i formació per a tercers, i acaben d’obrir botiga. El sector tèxtil no és fàcil, però veure sortir la producció cada dia fa patxoca. I compartim la visita amb representants d’Hernani Burujabe, un projecte públic-comunitari del País Basc de desenvolupament local sobirà amb perspectiva ecosocial.

Uns metres més enllà, visitem l’Òrbita, la seu de Gedi posada a disposició de l’ESS de la ciutat i que actua com una mena de pol cooperatiu. Representants de frescoop i de l’Ateneu ens expliquen la seva feina al Bages i Osona, on el cooperativisme és molt fort: com ha evolucionat i com s’ha enxarxat aquests deu anys. Però també com han recuperat l’orgull cooperatiu del Berguedà, a través de la memòria històrica comarcal i com treballen pel seu desenvolupament al Lluçanès, al Moianès i al Solsonès, comarques on hi ha més camí per recórrer.

Ben a la vora, visitem la nova seu de la Casa de la Música de Manresa, on ens expliquen com treballen amb els i les joves en situació vulnerable amb un sistema pedagògic innovador que posa l’accent que puguin compondre música, tocar i actuar. El projecte comparteix espai amb Propaganda pel fet, la discogràfica de Lia Kali, ZOO i Svetlana, entre molts d’altres. El veïnatge de les iniciatives els permet detectar tendències que apareixen entre la joventut, com per exemple la primacia dels solistes sobre les bandes o la davallada de la cançó reivindicativa. No cal dir que posen el seu granet de sorra per intentar compensar aquestes dues dinàmiques.

Després, ens dirigim cap al Barri Antic, per descobrir el Mercat Puigmercadal. Des de Mengem Bages, una cooperativa que promou la distribució i consum de productes frescos de proximitat, sostenibles i ecològics, ens expliquen com, braç a braç amb l’Ajuntament, han revitalitzat un dels darrers mercats municipals actius a la ciutat. Hi han impulsat el supermercat cooperatiu SuperCoop Manresa amb l’objectiu de transformar el consum quotidià, i L’Obradora, un espai agroalimentari compartit per transformar productes agroecològics de la zona. Tot plegat, un conjunt de projectes molt complexos, que van a contracorrent del mercat capitalista, que han hagut d’afrontar tota mena de dificultats, però que fa goig veure on han arribat i que són tot un referent per a altres iniciatives similars.

Renoi, quin matí més complet! Com que hem obert gana i ja és l’hora, ens dirigim a l’Ateneu Popular La Sèquia, i dinem al seu Menjador Popular i Comunitari un menú vegà de categoria. Allà coneixerem els col·lectius que formen l’Ateneu i les lluites que sostenen. Des de La Sèquia ens expliquen que el primer ateneu alliberat té orígens en els moviments independentistes de la ciutat, però que actualment hi ha tota classe d’associacions, col·lectius i sòcies a títol individual que en formen part, i també ens parlen de com s’organitzen. L’edifici actual era propietat del bisbat, però l’Ajuntament el va comprar després d’alliberat, en una forma de col·laboració públic-comunitària no pactada ni formalitzada; tant és així que des de l’Ajuntament hi deriven persones per prescripció social, que tenen problemes amb l’habitatge.

Durant la sobretaula, les companyes de la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa repassen les lluites en marxa: habitatge, masclisme, racisme, explotació laboral…, i com hi fan front amb implicació col·lectiva i molta formació. Un cas del qual se senten especialment orgulloses és el treball antiracista que han fet tots aquests anys, que els va permetre estar preparades per donar respostes contundents en un moment que van esclatar tensions racistes a la ciutat.

El dia ha estat intens i toca encarar la tornada, que encara ens queda una visita. El camí es complica a causa del Rally 2000 viratges, que ens fa agafar carreteres alternatives amb molts revolts que allarguen el trajecte.Malgrat que arribem tard, ens esperen a Les Refardes, una cooperativa que recull llavors ecològiques de varietats tradicionals, produïdes artesanalment, lliures de propietat intel·lectual i que responen a una lògica de biodiversitat i no de mercat. La veritat és que anima veure el que fan, com ho fan i el sentit que hi troben. És d’aquells projectes que són com una llar on et quedaries a viure, tot i que no l’acabis d’entendre.

Els caps bullen i els estómacs rugeixen, així que ens adrecem a Les Olles per sopar una bona escudella de proximitat, com un bàlsam que ens permet ensumar, tocar i tastar una terra de la qual tant hem vist i sentit durant el dia. La nit s’allarga i els beuratges s’esgoten abans que les darreres se’n vagin a dormir, que encara queda per fer demà.

Ja és diumenge i esmorzem a Les Olles. Després, al pis de dalt, a l’Alberg Els Caus, ens han preparat una sala per fer un taller amb La Tregua, una cooperativa socioeducativa impulsada per persones migrants que acompanya organitzacions en el camí d’incorporar pràctiques antiracistes, aplicant metodologies crítiques.

El taller dura tres hores i és molt físic, treballem a peu dret i ens movem per l’espai per explorar, amb tècniques com les de la pedagogia o el teatre de l’oprimit, aspectes com els lideratges, el poder, o les tensions que es produeixen entre les persones i els objectius en els projectes. Fer amb el cos i després reflexionar dona tota una altra perspectiva sobre els temes tractats, sembla com si el coneixement fos un sediment que es diposités a tots els membres del cos i no només al cervell. La veritat és que l’experiència dona per a tot una altra crònica sencera.

Ja només queda dinar, riure, fer el cafè i agafar els cotxes de camí de tornada. Dilluns no hi haurà classe, però la visita ens donarà prou matèria per pensar durant les setmanes següents.

David Àlvarez Pujol, alumne del Postgrau d’ESS

Galeria d’imatges:

La entrada [Crònica] Explorant l’ecosistema cooperatiu de la Catalunya Central se publicó primero en economiasocial.coop.

Neix Cal Valeri, el nou Pol Cooperatiu de Tàrrega per impulsar l’economia social

 

• Liderat per la cooperativa Quàlia i amb set entitats més de l’economia social, el projecte té un pressupost d’entre 2,5 i 3 milions d’euros per la primera fase i les obres és previst que
  comencin el darrer trimestre d’aquest any

• L’economia social i el cooperativisme guanyen presència en els centres educatius

   

El director general d’Economia Social i Solidària, i el Cooperativisme, David Bonvehí, va participar el dimarts 7 de juliol en la presentació de Cal Valeri, el futur Pol Cooperatiu de Tàrrega. Bonvehí va expressar el suport de la
Generalitat en aquest projecte liderat per la cooperativa Quàlia i amb set entitats més de l’economia social del territori, que convertirà dues antigues naus industrials (3.000 m²) del carrer de Sant Pelegrí en un espai compartit
destinat a impulsar l’economia social, la intercooperació i el desenvolupament comunitari a les Terres de Ponent.

L’acte també va comptar amb el diputat de Salut Pública de la Diputació de Lleida, Òscar Martínez; el president del Consell Comarcal de l’Urgell, José Luis Marín; l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, així com també
representants de les cooperatives i entitats de l’economia social que formen part del projecte.
Els arquitectes que han redactat el projecte són Laboqueria Arquitectura (en col·laboració amb Muntant Arquitectura Cooperativa). “Ens agradava l’ànima industrial d’aquestes naus i hem volgut conservar-la. Hem prioritzat el
reaprofitament de materials i l’eficiència energètica, però sobretot hem pensat l’edifici al voltant del pati interior, que serà el cor de l’espai i el que connectarà físicament totes les cooperatives”, va explicar l’arquitecte Ricard Grau en
l’exposició del projecte. Després, es va fer una visita a les instal·lacions que es rehabilitaran, amb una inversió prevista d’entre 2,5 i 3 milions d’euros en la primera fase. Les obres començaran durant el darrer trimestre de 2026 i tindran
una durada aproximada d’un any i mig.

Un projecte estratègic per a l’economia social

David Bonvehí va posar en valor la iniciativa i va remarcar que Cal Valeri representa el model de pol cooperatiu que la Generalitat vol impulsar: “Apostem per aquest projecte i hi donarem suport econòmic. Serà gran, impactant,
necessari i positiu per Tàrrega i la comarca, però també estratègic a escala de les comarques de Ponent”. Arriba en un moment clau: “Catalunya està a punt d’aprovar la Llei d’Economia Social, la Generalitat hi aposta amb més recursos
que mai i comença a desenvolupar-se el concepte de pols cooperatius”. Generalitat i entitats comparteixen la mateixa visió: no volen pols estrictament públics, sinó també creats per les entitats cooperatives i de l'economia social.
Tot i el suport públic, una part important haurà de venir de les entitats del territori, que hi faran una funció empresarial i social alhora per garantir que l’espai sigui viable econòmicament.

Un ecosistema cooperatiu al servei del territori Cal Valeri reunirà en un mateix equipament cooperatives, entitats socials i iniciatives comunitàries. Actualment formen part de la iniciativa les cooperatives
Quàlia, Contrapunt, La Rossite, Laboqueria Arquitectura, SPASA i El Galliner – Agitació Cultural, juntament amb l'associació La Remolatxa i l’Ateneu Cooperatiu Ponent Coopera. El model de governança preveu una gestió
compartida de l’espai i resta obert a la incorporació de noves entitats. El nou espai acollirà oficines compartides per a les entitats participants, l’obrador del centre especial de treball La Remolatxa, la nova cuina de Quàlia,
el Club Social Airecel, un menjador social i diversos espais polivalents oberts a la ciutadania.

L’edifici també serà la seu de l’Escola de Formació de Quàlia, que ampliarà la seva oferta amb noves accions formatives vinculades a les necessitats del
territori.
Segons Lluís Nadal, de Quàlia, “el projecte va més enllà d’un pol cooperatiu, perquè dins de l’edifici hi haurà activitat econòmica que ajudarà a sostenir el propi espai i a més també hi haurà iniciatives socials com ara el club social
Airecel, que formarà part del mateix ecosistema. Normalment cada equipament té el seu propi estatus i serveix només les persones que l’utilitzen; aquí, en canvi, tot va lligat”.
L’obrador de La Remolatxa i la cuina de Quàlia funcionaran com a centres especials de treball, afavorint la inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió social. L’equipament també disposarà d'un menjador social i
consolidarà els serveis del Club Social Airecel i del Club Social Jove, orientats a l’acompanyament de persones amb problemes de salut mental.
La ubicació escollida també respon a una voluntat explícita de les entitats impulsores de dinamitzar un barri de Tàrrega amb pocs equipaments i que l’edifici esdevingui un element de dinamització per al veïnat amb la creació
d’espais com la futura biblioteca compartida o les sales obertes a entitats.

Les entitats impulsores ja valoren, de cara a properes fases, ampliar l’espai amb noves iniciatives, com un magatzem que podria acollir, entre altres projectes, un servidor d’intel·ligència artificial ètica o habitatges cooperatius, en
un municipi que es troba dins el mapa de zones de mercat tensionat en matèria d’habitatge.

Galeria d’imatges

Representacions digitals del projecte projectat a l’antic celler Cal Valeri, a Tàrrega

Dimarts, 7 de juliol, es va fer la presentació del futur Pol Cooperatiu de Tàrrega, Cal Valeri

 

 

La entrada Neix Cal Valeri, el nou Pol Cooperatiu de Tàrrega per impulsar l’economia social se publicó primero en economiasocial.coop.

L’ESSpurna consolida la seva implantació a Catalunya amb 119 cooperatives d’alumnes i prop de 3.000 participants durant el curs 2025-2026

 

• La tercera edició de L’ESSpurna reforça la cultura cooperativa a les aules catalanes

• L’economia social i el cooperativisme guanyen presència en els centres educatius

   

Barcelona, 22 de juny de 2026 – El programa L’ESSpurna – Cooperatives d’alumnes, impulsat per la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat de Catalunya, ha tancat el curs 2025-2026 amb uns resultats molt positius.

Durant la primera anualitat de la tercera edició, s’ha donat suport i assessorament a 119 cooperatives d’alumnes de 53 centres educatius d’arreu de Catalunya, amb la participació de 2.975 alumnes i més de 90 docents.

L’objectiu del programa és apropar el model d’emprenedoria cooperativa als centres educatius i fomentar els valors de l’economia social i solidària (ESS) a través de la creació i gestió de cooperatives d’alumnes. Mitjançant aquesta experiència pràctica, infants i joves assumeixen el paper protagonista en la presa de decisions, l’organització i el desenvolupament de projectes col·lectius, amb l’acompanyament del professorat i el suport de recursos pedagògics innovadors.

Un any més, el desplegament del programa ha estat possible gràcies a la col·laboració de cinc cooperatives d’iniciativa social especialitzades en l’àmbit socioeducatiu: Doble Via SCCL, Quàlia SCCL, MésEducació SCCL, Combinats SCCL i Escola Lliure el Sol SCCL.

Adreçat a alumnat i professorat d’educació primària, secundària i batxillerat, el programa ha mantingut una elevada participació tant en centres que han impulsat una cooperativa per primera vegada com en aquells que han donat continuïtat a projectes iniciats en edicions anteriors. D’aquesta manera, es contribueix a consolidar una cultura cooperativa dins dels centres educatius i a reforçar els vincles amb l’entorn.

Les valoracions recollides mostren un alt grau de satisfacció entre les persones participants. Professorat i alumnat destaquen especialment la metodologia vivencial del programa, la qualitat dels materials didàctics, l’acompanyament personalitzat de les formadores i la capacitat d’adaptació a les necessitats i característiques de cada centre educatiu. Les participants consideren que el programa compleix amb escreix l’objectiu d’apropar una experiència real de cooperativisme i economia social a les aules.

Entre les actuacions més destacades del curs, cal remarcar la celebració de la 2a Trobada de Cooperatives d’Alumnes de les Terres de Ponent, així com diverses jornades de presentació pública de projectes desenvolupats per cooperatives d’alumnes a Olot i Sabadell, que han contribuït a donar visibilitat a les iniciatives impulsades pels centres participants.

Més enllà de la seva dimensió educativa, L’ESSpurna promou valors com la participació democràtica, la solidaritat, el compromís comunitari i el retorn social. El programa facilita que l’alumnat conegui de primera mà els principis de l’economia social i solidària i contribueix a fer-los accessibles a perfils que sovint no hi havien tingut contacte previ. Paral·lelament, la formació del professorat es consolida com una línia estratègica per garantir la sostenibilitat i l’autonomia dels projectes als centres.

De cara al curs 2026-2027, l’equip impulsor es proposa ampliar la presència del programa en nous centres educatius, especialment de titularitat pública, consolidar les cooperatives ja existents i reforçar la seva implantació en nous territoris. Amb aquest objectiu, ja s’ha obert el període d’inscripcions per a la propera edició, com consta a la pàgina web.

Amb aquesta iniciativa, es reafirma el compromís cap a la promoció del cooperativisme i l’economia social entre les noves generacions. Amb una finalitat eminentment educativa, el projecte pretén despertar l’ESSpurna de la curiositat i apropar als joves noves maneres d’entendre l’economia, basades en la cooperació, la participació i la responsabilitat compartida, tot oferint-los eines per portar aquests valors a la pràctica i contribuir a la construcció d’una ciutadania més activa, compromesa i corresponsable.

 

Galeria d’imatges

 

 

 

La entrada L’ESSpurna consolida la seva implantació a Catalunya amb 119 cooperatives d’alumnes i prop de 3.000 participants durant el curs 2025-2026 se publicó primero en economiasocial.coop.