III.Annexos

Capitalització de l’atur i procediment de constitució

La capitalització de la prestació de l’atur és una mesura de foment d’ocupació que pretén facilitar la posada en marxa d’iniciatives d’autoocupació i que contribueix al finançament inicial d’una nova activitat empresarial en forma d’empresa cooperativa.

El pagament únic de la prestació per desocupació s’ha d’aportar a la cooperativa en forma d‘aportacions al capital social, tant obligatòries com voluntàries. En aquest moment coincidirà a fixar el valor de les aportacions als estatuts socials, dins del procés de constitució de la cooperativa.

És recomanable fixar una aportació obligatòria estàndard, ajustada a la realitat del projecte cooperatiu, i posar la resta de la quantitat per capitalitzar com a aportació voluntària al capital social.

Podeu obtenir informació sobre el pagament únic de la prestació al Canal Empresa o bé a l’Oficina virtual de tràmits.

Requisits per sol·licitar la capitalització

Els requisits són els següents:

  • Tenir dret a rebre una prestació contributiva per desocupació.
  • Disposar, almenys, de tres mesos de dret de prestació a percebre.
  • No haver obtingut el reconeixement del pagament únic durant els 4 anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.
  • Acreditar la constitució d’una cooperativa com a persona sòcia fundadora o la incorporació com a persona sòcia treballadora o de treball, i l’aportació de l’import del pagament únic al capital social.
  • Iniciar l’activitat en el termini d’un mes des del cobrament de la capitalització, i en tot cas, amb data posterior a la presentació de la sol·licitud.
  • En cas d’haver impugnat el cessament de la relació laboral origen de la prestació per desocupació, la sol·licitud de capitalització s’ha de presentar després que s’hagi resolt el procediment corresponent.

A l’imprès de sol·licitud cal escollir entre una de les següents modalitats per capitalitzar l’atur:

  • Pagament únic. Abonament de l’import en una sola vegada, per facilitar el finançament inicial necessari per començar una activitat empresarial. En aquest cas, la quantia màxima a percebre serà l’establerta com a aportacions al capital, tant les obligatòries com les voluntàries. En aquest últim cas, la persona sòcia s’ha de comprometre a mantenir-les a la cooperativa el mateix temps que les obligatòries, incloent-hi la quota d’ingrés a la cooperativa. S’hi descompta l’interès legal del diner establert en la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Es recomana fer un càlcul previ de l’import a capitalitzar, per tal d’ajustar les previsions de les inversions.
  • Subvenció de les quotes. Pagament mensual per subvencionar la cotització de la persona treballadora a la Seguretat Social, ja sigui la quota obrera, en el cas que la cooperativa opti pel règim general, o bé la quota de persones autònomes si s’opta pel règim d’autònoms.
  • Les dues modalitats descrites conjuntament. Si l’import de les aportacions fixades són inferiors al valor de la prestació pendent a percebre, es pot sol·licitar simultàniament l’abonament de l’import restant per finançar el cost de les quotes a la Seguretat Social de la persona treballadora.

Atenció: la modalitat sol·licitada, o qualsevol modificació dels termes de la sol·licitud, només es poden realitzar abans de rebre la notificació del dret sol·licitat.

Informació útil

Es recomana optar per la modalitat de pagament únic de la prestació, ja que és una manera de capitalitzar l’empresa.

Procediment

1) Sol·licitud d’alta inicial o represa de la prestació contributiva per desocupació

Presentar la sol·licitud d’alta inicial o represa de la prestació contributiva per desocupació, o en qualsevol moment posterior, sempre que no s’hagi iniciat una activitat o alta a la Seguretat Social.

2) Sol·licitud de capitalització de l’atur

Presentar la sol·licitud de capitalització de l’atur, juntament amb la documentació complementària següent:

  • Sol·licitud individual signada per l’interessat/ada (2 exemplars)
  • DNI/NIE original.
  • Projecte dels estatuts de la societat
  • Escrit signat per tots els socis/sòcies fundadors/ores, on constin:
    • les dades personals de cada soci/sòcia
    • l’aportació obligatòria i voluntària, i quota d’ingrés, de cada soci/sòcia , si és el cas, al capital social de l’empresa
    • el tipus de participació
    • que el lloc de treball serà estable i si es fixarà o no un període de prova i la seva durada
    • que no hi ha impediments legals per a la futura constitució de la societat i el seu posterior registre.
  • Declaració de compromís per part de tots els socis/sòcies fundadors/ores
  • Certificació negativa de nom (original i fotocòpia)
  • Memòria del projecte empresarial.
  • Precontracte de lloguer, traspàs o compra-venda del local, si es dóna el cas (original i fotocòpia)

3) Un cop reconegut el dret de pagament únic, i havent efectuat el SEPE el desemborsament de l’import corresponent al compte bancari titular del sol·licitant, transferir la quantitat al compte obert en nom de la cooperativa “en constitució”.

4) Constitució de la societat, i inscripció al Registre de Cooperatives.

Atenció: Sempre s’ha de continuar renovant la demanda d’ocupació (segellat) a l’oficina de Treball fins que es doni d’alta a la Seguretat Social.

5) Justificació del cobrament ( en el termini d’un mes d’haver cobrat la capitalització ).

  • Escrit per duplicat amb les dades personals i la documentació que aporta.
  • Escriptura de constitució de la societat (original i fotocòpia).
  • Document de la inscripció efectiva de la societat en el Registre de Cooperatives del Departament d’Empresa i Ocupació. (original i fotocòpia).
  • En el cas de no haver capitalitzat la totalitat de la prestació d’atur:
      • en el cas d’estar inclòs en el règim d’autònoms, còpia del primer rebut pagat.
      • en el cas d’estar inclòs en el règim general, còpia de la nòmina o TC2 del mes d’inici de l’activitat.

Lloc de tramitació

Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Recomanació: la presentació l’ha d’efectuar cada persona sòcia treballadora a l’Oficina de Treball que li correspon pel seu domicili personal. En cas de cooperatives, atès que diferents treballadors presenten la mateixa documentació, ho pot fer una única persona, en nom i representació de totes les persones sòcies fundadores que capitalitzin, a l’Oficina de Treball que correspongui pel domicili social de la cooperativa.

Termini

Presentació de la sol·licitud: en cas de constitució de la cooperativa, se sol·licita abans de la formalització davant el notari.

Inici de l’activitat: termini màxim d’un mes des de la concessió del dret de capitalització, és a dir, des de l’ingrés dels diners al compte bancari titular de la persona sol·licitant.

Justificació de la resolució: presentació de la documentació dins del termini d’un mes des de l’abonament de la capitalització, és a dir, des que ingressen els diners al compte de la persona sol·licitant; per tant, es recomana presentar al més aviat possible la documentació al Registre per constituir la cooperativa, amb l’objectiu de disposar de marge per portar a terme els tràmits posteriors dins del termini esmentat.

Informació útil : També es pot sol·licitar la capitalització per a la incorporació de noves persones sòcies una vegada la cooperativa està creada. En aquest cas cal presentar la sol·licitud abans de l’alta de la Seguretat Social.

Documentació

Cost

Gratuït.

Models de formularis i documents de constitució

Sol·licitud del nom

Redacció dels estatuts

Celebració de l’assemblea constitutiva

Aportacions al capital social. Obertura de compte bancari

  • Certificat bancari

Escriptura pública de constitució

  • Model escriptura pública

Sol·licitud del CIF provisional i definitiu

Autoliquidació ITP-AJD

Inscripció al Registre de Cooperatives

Documentació social

Altres tràmits amb el Registre de Cooperatives:

Capitalització de l’atur

Recomanacions per a l’elaboració del contingut mínim dels estatuts

A banda del contingut mínim que han de tenir els estatuts d’una societat cooperativa esmentats en el punt 2 d’aquesta guia, presentem un seguit de recomanacions i elements a considerar a l’hora d’elaborar els estatuts.

DENOMINACIÓ. En els estatuts de la cooperativa, cal indicar la seva denominació social, amb la indicació de si s’opta per un règim de responsabilitat limitada o il·limitada. En l’article que indica la denominació, també cal afegir la classe de cooperativa de què es tracta (treball associat, consumidors i usuaris, de serveis, etc.), o si la cooperativa és d’iniciativa social i/o sense afany de lucre, o si es tracta d’una cooperativa subjecta a la Llei de societats professionals (vegeu el primer punt d’aquesta guia).

DOMICILI. El domicili social és la seu on es durà a terme l’activitat. En cas que la cooperativa no tingui un local on desenvolupar l’activitat, es pot designar inicialment el domicili particular d’una de les persones sòcies com a domicili social.

OBJECTE SOCIAL. Cal definir les activitats que ha de desenvolupar la cooperativa. S’hi poden incloure activitats complementàries a l’activitat principal i en cas d’activitats que requereixen titulació específica, es recomana fer-ho constar (per exemple, una cooperativa de pediatres, advocats, arquitectes…).

A l’hora de redactar l’objecte social, cal tenir en compte els epígrafs de l’impost d’activitats econòmiques (IAE), en el qual s’ha de donar d’alta l’activitat. També cal tenir present el tipus de cooperativa que es constitueix, per exemple, si és d’iniciativa social.

DURADA. S’ha de fixar el temps pel qual es constitueix la cooperativa, que pot ser per temps indefinit o per una durada determinada (en aquest cas, arribada la data fixada, caldrà dissoldre-la i liquidar-la). Gairebé la totalitat de cooperatives es constitueixen per temps indefinit, sense termini preestablert de finalització. Els estatuts també poden regular el moment en què la cooperativa inicia l’activitat, si bé serà necessari tramitar la declaració censal d’inici d’activitat davant l’Agència Tributària (vegeu el punt II.1 d’aquesta guia).

ÀMBIT TERRITORIAL. Cal establir l’àmbit territorial on la cooperativa desenvolupa principalment la seva activitat cooperativitzada, que recomanem que sigui el més ampli que permet la Llei, és a dir, Catalunya, sens perjudici que la cooperativa pugui actuar en un àmbit estatal o internacional.

RÈGIM DE RESPONSABILITAT SOCIAL. La responsabilitat de les persones sòcies davant tercers (persones no-sòcies, per ex.: proveïdors, clients, bancs), pels deutes de la cooperativa, pot ser LIMITADA a les aportacions al capital social de cada persona sòcia, o IL·LIMITADA, de manera que la persona sòcia respon amb tot el seu patrimoni personal dels deutes de la cooperativa. Per tant, és important concretar a la denominació social i als estatuts que la responsabilitat de les persones sòcies davant de tercers és LIMITADA.

Els estatuts també han de regular la responsabilitat de les persones sòcies amb la cooperativa.

Aquesta responsabilitat, tal com passa amb totes les altres figures societàries, és IL·LIMITADA en el cas que una persona sòcia no hagi complert els acords socials, els estatuts o la Llei i/o hagi causat un perjudici a la cooperativa amb la seva actuació negligent o fraudulenta.

En el cas que una persona sòcia causi baixa de la cooperativa, els estatus socials poden preveure que per a aquelles inversions realitzades i no amortitzades continuarà existint una responsabilitat de la persona sòcia que se’n va. La causa d’aquesta responsabilitat es troba en el fet que la cooperativa ha efectuat unes inversions comptant amb totes les persones sòcies i les seves aportacions, i si una d’elles perd la condició de soci o sòcia, se’n pot derivar una responsabilitat que serà proporcional a l’activitat cooperativitzada del soci o sòcia, abans que deixi de ser-ho. Els estatuts han de regular com s’aplica aquesta responsabilitat, que podrà ser limitada a l’aportació al capital social, o il·limitada. En aquest darrer cas la persona sòcia que causa baixa respon amb el seu patrimoni personal per la part que li correspon d’acord amb la seva activitat cooperativitzada.

PERSONES SÒCIES. La Llei 18/2002 de 5 de juliol, de cooperatives estableix que determinades cooperatives han d’estar formades per un nombre mínim de persones sòcies. Així, per exemple, les cooperatives de treball associat han d’estar formades, com a mínim, per tres persones físiques i les cooperatives de consumidors i usuaris han d’estar formades per un nombre mínim de persones sòcies, en funció del nombre d’habitants de la població, d’acord amb els criteris que estableix l’article 99 de la Llei de Cooperatives. Ara bé, si les cooperatives són de segon grau, n’hi ha prou amb dos socis, com a mínim.

CLASSES DE PERSONES SÒCIES.

Els estatuts socials podran regular que la cooperativa tingui diferents tipus de persones sòcies.

Persones sòcies treballadores: aquelles que presten la seva activitat cooperativitzada en una cooperativa de treball associat.

Persones sòcies de treball: aquelles que presten el seu treball en una cooperativa de primer grau que no sigui de treball associat o bé en una cooperativa de segon grau.

Persones sòcies excedents: aquells que han deixat de dur a terme temporalment la seva activitat cooperativitzada, per causa justificada. La Llei estableix que tindran dret de veu, però no de vot a l’assemblea general; que no podran ser membres dels òrgans rectors de la cooperativa i que no tenen dret al retorn cooperatiu.

Persones sòcies col·laboradores: aquelles que sense dur a terme l’activitat cooperativitzada principal, col·laboren en la consecució de l’objecte social de la cooperativa. Tenen el dret de vot a l’assemblea general, però el conjunt de vots de les persones sòcies col·laboradores no pot superar en cap cas el 40% de la totalitat dels vots socials.

També tenen dret a formar part dels altres òrgans socials (encara que la major part de seus membres han d’ésser socis o sòcies que duguin a terme l’activitat cooperativitzada principal). Els estatuts poden atribuir fins a un 45% dels excedents anuals repartibles a la distribució entre les persones sòcies col·laboradores, en proporció al capital que aquests hagin desemborsat. En aquest cas, s’han de fer càrrec de les pèrdues de l’exercici en la mateixa proporció fins al límit de la seva aportació.

REQUISITS D’ADMISSIÓ COM A PERSONA SÒCIA. Els estatuts socials han d’establir els requisits que ha de complir una persona per ser soci o sòcia. Aquests requisits han de ser de caràcter objectiu, per exemple, ser titular d’una llicència de taxi o acreditar una formació o una titulació determinada. No poden ser criteris discriminatoris o arbitraris.

REQUISITS DE BAIXA DE LES PERSONES SÒCIES. Les persones sòcies de la cooperativa es poden donar de baixa en qualsevol moment. Els estatuts poden regular un període mínim de permanència a la cooperativa, que no pot ser superior als cinc anys. En els estatuts també es recomana establir el termini de preavís en què el soci o sòcia ha de comunicar a la cooperativa la seva voluntat de donar-se de baixa, per tal que aquesta sigui considerada com a baixa justificada. Aquest termini de preavís no podrà ser superior a nou mesos.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA BAIXA. En cas de baixa la persona sòcia té dret al reemborsament de les seves aportacions, voluntàries i obligatòries al capital social; al retorn cooperatiu que li correspongui en funció de la seva activitat cooperativitzada i, si escau, a la part individualitzada del fons de reserva voluntari.

Els estatuts socials han de regular el procediment per exercir el dret del reemborsament de les aportacions socials. Si no es regula als estatuts, s’aplica el que decideixi el consell rector de la cooperativa, per a cada cas, dins dels límits previstos per la Llei. En aquest sentit, el que marca la Llei és que el capital es pot retornar en un període màxim de 5 anys i que per la quantitat pendent de retorn la cooperativa paga a la persona sòcia l’interès legal del diner incrementat en dos punts.

Els estatuts socials (a l’escriptura de constitució o en una modificació d’estatus socials) poden preveure que el consell rector pugui refusar incondicionalment el reemborsament del capital social en cas de la baixa del soci.

DRETS I OBLIGACIONS DE LES PERSONES SÒCIES. La regulació dels drets i les obligacions de les persones sòcies es troba fixada a la Llei, però no es tracta d’una llista tancada, sinó que s’hi poden incloure altres drets i obligacions en funció de l’activitat específica de la cooperativa o bé en funció de les diferents classes de persones sòcies, en aquells casos que la cooperativa en tingui diferents tipus.

Pel que fa al dret d’informació sobre qüestions que afecten els drets econòmics i socials dels membres de la cooperativa, cal que aquest estigui recollit als estatuts.

Atès que és un dels drets més importants, es recomana que els estatuts regulin el procediment, les condicions i 46 els terminis en què s’ha de donar compliment a aquest dret, per tal que sigui efectiu i se’n faci un bon ús.

TIPIFICACIÓ DE FALTES. Els estatuts de la cooperativa han d’establir la tipificació de les faltes i determinar quines es consideren faltes lleus, greus i molt greus. El criteri per a la seva classificació i grau de gravetat pot anar en funció de si es tracta d’una actuació contrària als drets humans, als principis cooperatius, al bon funcionament social de la cooperativa o al bon funcionament de l’activitat cooperativitzada. La tipificació de les faltes lleus es pot regular al reglament de règim intern, que és un document que aprova l’assemblea però que no s’inscriu al Registre de Cooperatives.

TIPIFICACIÓ DE SANCIONS. Els estatuts han d’establir el tipus de sanció que s’ha d’aplicar a les faltes comeses pels socis. Les sancions poden afectar l’activitat cooperativitzada i/o als drets socials, ser de caràcter econòmic (multa o deducció de drets econòmics) i, fins i tot, comportar l’expulsió com a persona sòcia de la cooperativa (sanció màxima prevista per la Llei).

PROCEDIMENT SANCIONADOR. Els estatuts regularan el procediment sancionador, d’acord amb els paràmetres que marca la Llei. La facultat sancionadora és competència indelegable del consell rector, òrgan que resol els expedients sancionadors. Els estatuts poden preveure el nomenament d’un instructor imparcial perquè col·labori amb el consell rector en la tramitació de l’expedient.

Als estatuts es pot preveure l’existència d’un comitè de recursos, que serà l’òrgan competent per resoldre el recurs relatiu a l’acord de sanció adoptat pel consell rector. En cas que els estatuts no hagin previst aquesta figura, el recurs serà resolt per l’assemblea general.

ÒRGANS SOCIALS. La cooperativa estarà composta per l’assemblea de persones sòcies, pel consell rector i, si té més de tres persones sòcies, per un o més interventors de comptes (aquests darrers, en cap cas podran ser membres del consell rector).

L’òrgan d’expressió de la voluntat social és l’assemblea, l’organització marc de la qual es troba regulada per la Llei. Pel que fa al seu funcionament, convé definir als estatuts com es cursa la convocatòria (que es pot fer per via telemàtica); si es poden celebrar assemblees no presencials i com s’han de fer; si és vàlid o no el vot delegat i en quines condicions; quin és el mínim de persones sòcies que hi han d’assistir (quòrum) perquè sigui vàlida; si hi ha o no una primera i una segona convocatòria; quina és la majoria necessària per adoptar vàlidament els acords; el sistema per la redacció i aprovació de l’acta, i el sistema per sol·licitar un certificat dels acords adoptats per l’assemblea.

SOBRE LES MAJORIES…

MAJORIA SIMPLE: més vots a favor que en contra, les abstencions no compten.

MAJORIA ABSOLUTA: vot favorable de la meitat més un de les persones assistents.

MAJORIA QUALIFICADA: vot favorable superior a la meitat més un de les persones assistents (presents o representades); per exemple, vot favorable de dues terceres parts. Aquest tipus de majoria està pensada per a aquells acords de tal importància que requereixen un mínim de vots favorables. La Llei estableix aquesta majoria per prendre determinats acords com la fusió, escissió, transformació, dissolució, etc.

El consell rector és l’òrgan de govern de la cooperativa i les seves funcions li són atribuïdes per la Llei.

Els estatuts socials n’han de regular els aspectes següents:

  • La composició, tenint en compte que la major part dels i les membres han de ser persones sòcies que prestin l’activitat cooperativitzada principal. Els càrrecs de president i secretari són obligatoris.
  • El nombre de membres.
  • El règim de funcionament de les seves reunions.
  • El període per al qual són elegits els membres i criteris pels quals s’ha de regir la seva renovació.
  • Si la distribució de càrrecs entre les persones elegides correspon a l’assemblea o al consell rector.

Així mateix es recomana que els estatuts regulin el sistema d’elecció dels i les membres (votació secreta o no, etc.), la durada dels càrrecs (màxim 5 anys, amb possibilitat de reelecció), substitució dels càrrecs obligatoris en cas d’absència per causa justificada, sistema d’elecció dels i les suplents en cas de baixa durant un mandat, majoria necessària per prendre els acords (mínim legal, majoria absoluta), àmbit d’actuació i facultats de l’òrgan col·legiat (com a consell rector), i facultats específiques dels càrrecs obligatoris (funcions del president i del secretari).

El càrrec de membre del consell rector no dóna dret a cap retribució, excepte que compleixi tasques de gestió directa i si així ho estableixen els estatuts o l’assemblea.

(Per l’atorgament de poders als membres del consell rector, vegeu el punt 4 del present document.) La intervenció de comptes presenta a l’assemblea un informe sobre els comptes anuals i altres documents comptables abans de la seva aprovació. Els estatuts n’han de regular:

  • El nombre, que pot ser d’un a tres.
  • La durada del mandat, que no pot ser inferior a un any ni superior a cinc, excepte en cas de reelecció.

Els estatuts poden preveure la possibilitat que hi hagi suplents (per al cas de baixa d’una persona interventora durant un mandat), per la qual cosa han de regular el sistema d’elecció. Aconsellem que la durada del càrrec coincideixi amb el del consell rector. El càrrec és gratuït, excepte si els estatuts estableixen el contrari o bé ho acorda l’assemblea general.

CAPITAL SOCIAL MÍNIM. El capital social mínim de la cooperativa és de 3.000 euros, i ha d’estar íntegrament subscrit i desemborsat des del moment de la constitució.

De totes maneres es recomana que la xifra s’incrementi en funció de la inversió que s’hi faci. Està compost per les aportacions obligatòries i voluntàries, si n’hi ha.

APORTACIONS OBLIGATÒRIES. Els estatuts han de fixar l’aportació obligatòria per adquirir la condició de soci o sòcia, i aquesta s’haurà de desemborsar almenys en un 25% en el moment de la subscripció, i la resta s’haurà de desemborsar de la manera que estableixin els estatuts o l’assemblea general. En tot cas, el capital social mínim inicial sempre haurà d’ésser totalment desemborsat.

APORTACIONS VOLUNTÀRIES. L’assemblea pot acordar l’admissió d’aportacions voluntàries, que seran desemborsades en el termini i condicions que s’estableixi a l’acord d’admissió.

Quan la constitució de la cooperativa es fa amb l’ajut de la capitalització de la prestació per desocupació, la xifra que es rebi per aquest concepte s’ha d’aportar íntegrament a la cooperativa com a capital social, tot i que una part de l’import pot tenir la qualificació d’aportació obligatòria i la resta, de voluntària.

Els estatuts han d’establir si les aportacions obligatòries i voluntàries al capital social poden donar interès, que 48 en cap cas pot excedir de l’interès legal del diner més sis punts. Es recomana que la meritació d’interessos sigui fixada per un acord de l’assemblea en lloc que sigui fixada als estatuts.

REEMBORSAMENT. Quan una persona sòcia es dóna de baixa, té dret al reemborsament de les seves aportacions, voluntàries i obligatòries, al capital social.

En cas que la baixa sigui no justificada o per expulsió, es pot aplicar una deducció a aquest reemborsament.

Es recomana que el percentatge d’aquesta deducció sigui fixat als estatuts, i pot ser diferent segons es tracti d’una baixa justificada o d’una expulsió (per exemple, una deducció de fins un 20% en cas de baixa justificada i fins un 30% en cas d’expulsió).

En cas que la cooperativa hagi facultat el consell rector per poder refusar incondicionalment el reemborsament de les aportacions al capital social, s’haurà de tenir en compte el que estableixin els estatuts socials i la llei de cooperatives.

TRANSMISSIÓ DE LES APORTACIONS. Les aportacions només es poden transmetre per successió per causa de mort, o per actes entre vius únicament entre persones sòcies. S’ha de tenir en compte que per conservar la condició de soci o sòcia cal que conservi almenys la seva aportació obligatòria.

La transmissió per causa de mort està regulada per la Llei mentre que el procediment de transmissió d’aportacions al capital entre persones sòcies, és aconsellable regular-lo als estatuts de la cooperativa.

CRITERIS DE DISTRIBUCIÓ DELS RESULTATS.

Els resultats comptables poden ser cooperatius i extracooperatius, en funció de les activitats que es derivin.

Dels excedents comptabilitzats per la determinació dels resultats, una vegada deduïdes les pèrdues d’exercicis anteriors, i abans de pagar l’impost de societats, s’ha de destinar almenys els percentatges següents:

Resultat cooperatiu

30% al fons de reserva obligatori, amb caràcter general.

10% al fons d’educació i promoció cooperatives, amb caràcter general.

50% dels excedents procedents de la regularització de balanços, al fons de reserva obligatori.

100% dels excedents procedents de les plusvàlues obtingudes per l’alienació dels elements de l’immobilitzat material o immaterial, al fons de reserva obligatori.

Resultat extracooperatiu

50% al fons de reserva obligatori.

La dotació del fons d’educació i promoció cooperativa tindrà un o diversos dels destins següents: la formació de les persones sòcies i de les treballadores, la promoció de relacions intercooperatives i difusió del cooperativisme, l’atenció a objectius d’incidència social i lluita contra l’exclusió social, i al pagament de les quotes de la federació a la qual pertany la cooperativa, si és el cas.

Els excedents disponibles es podran destinar al retorn cooperatiu de les persones sòcies, a incrementar l’aportació al capital, a reserves voluntàries repartibles i/o no-repartibles.

Els estatuts poden incrementar els percentatges de dotació dels fons però no poden establir uns percentatges inferiors.

INTERCOOPERACIÓ I PROMOCIÓ DEL COOPERATIVISME. La Llei reconeix determinades mesures de promoció del cooperativisme per tal de fomentar la creació d’aquestes entitats; així mateix, aposta per la col·laboració entre cooperatives, regulant les fórmules de cooperatives de segon grau, els grups cooperatius o convenis cooperatius. Els estatuts poden regular quines accions de promoció del cooperativisme i activitats d’intercooperació ha de dur a terme, de manera permanent, la cooperativa. Si són accions puntuals o canviants en el temps, és millor no regular-ho als estatuts i que aquests estableixin només els criteris generals.

CONCILIACIÓ I ARBITRATGE DEL CONSELL SUPERIOR DE LA COOPERACIÓ. El Consell Superior de la Cooperació és un òrgan de l’administració de la Generalitat de Catalunya, amb caràcter consultiu i de participació; i amb funcions de mediació, arbitratge i conciliació. Aquest òrgan col·legiat nomena els conciliadors, mediadors i àrbitres i impulsa aquests procediments.

Perquè es pugui fer d’àrbitre en un conflicte entre una persona sòcia i la seva cooperativa cal que els estatuts ho estableixin així mitjançant la corresponent clàusula compromissària. La persona sòcia ha d’acceptar de manera lliure, expressa i voluntària la submissió a l’arbitratge a l’hora d’incorporar-se com a tal a la cooperativa.

També és recomanable que els estatuts fixin com a requisit previ, abans de poder accedir als jutjats o tribunals ordinaris, que s’hagi intentat una conciliació prèvia del Consell Superior de la Cooperació.

RÈGIM LABORAL I RÈGIM DE LA SEGURETAT SOCIAL. Els estatuts de les cooperatives de treball associat i de les cooperatives que tinguin persones sòcies de treball, podran fixar els criteris bàsics d’organització del treball (jornades, vacances, criteris retributius, criteris d’admissió de socis i sòcies, i altres aspectes del règim laboral de les persones sòcies treballadores o de treball).

Es recomana que els estatuts només recullin els criteris generals i la normativa aplicable al règim de treball, i que el règim laboral concret que pactin les persones sòcies es reguli amb detall fora dels estatuts amb un reglament de règim intern.

En les cooperatives de treball associat, les persones sòcies hauran d’optar per afiliar-se al règim general de la Seguretat Social o al règim especial de treballadors autònoms, però totes hauran d’afiliar-se al mateix règim.

El règim de cotització a la Seguretat Social ha de constar expressament als estatuts.

Les cooperatives de treball associat poden sol·licitar, transcorreguts 5 anys, un canvi de règim complint les condicions fixades per la Seguretat Social i modificant l’article corresponent dels estatuts.

SOBRE ELS AVANTATGES I BENEFICIS FISCALS PER A LES COOPERATIVES

Normativa reguladora

Llei 20/1990, de 19 de desembre sobre el règim fiscal de les cooperatives

(Darrera modificació: Llei 13/2013, de 2 d’agost)

Cooperatives protegides

a) Queden exemptes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en les següents operacions:

-Constitució, ampliació de capital, fusió i escissió

-Constitució i cancel·lació de préstecs, adquisició de béns i drets integrats en el fons d’educació i promoció per al compliment dels seus fins.

b) S’aplica un tipus de gravamen a l’Impost de Societats del 20% dels resultats cooperatius.

c) Bonificació del 95% de la quota, i en el seu cas, dels recàrrecs de l’IAE i de l’IBI rústic.

Cooperatives especialment protegides

A més dels reconeguts a les cooperatives protegides:

– Queden exemptes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en les operacions d’adquisició de béns i drets.

– Bonificació del 50% de la quota íntegra a l’Impost de Societats.

Altres avantatges fiscals per a les cooperatives

a) A efectes de liquidació, la base imposable corresponent a un o altre tipus de resultats es minorarà en el 50% de la part dels mateixos que es destini, obligatòriament, al Fons de Reserva Obligatori.

b) Compensació dels resultats negatius de la base imposable de l’impost de societats.

c) No subjecció a retenció dels retorns cooperatius en els supòsits previstos legalment.

Avantatges fiscals per a les persones sòcies de les cooperatives

-Deducció per doble imposició de dividends:

Les persones sòcies de les cooperatives protegides, ja siguin persones físiques o jurídiques, gaudiran, en relació amb els retorns cooperatius d’una deducció en la quota de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, o, en el seu cas, de l’Impost de Societats, del 10% dels percebuts. Quan, per tractar-se d’una cooperativa especialment protegida, els rendiments s’hagin beneficiat de la bonificació permesa per la Llei , aquesta deducció serà del 5% d’aquests retorns.